Els mitjans patris i el fantasma de la cultura

«El procés és pervers, perquè primer t'arraconen i després t'acusen de no pintar res i de servir només a qui s'hi dedica»

| 29/08/2016 a les 00:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/08/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les noticies sobre la nova temporada de Catalunya Ràdio expliquen el següent: entre setmana les franges que van de les 19 a 21 hores, i de 23 hores a la una de la matinada, aniran dedicades als esports. Als caps de setmana, ocuparan de les 16 hores a mitjanit cada dia. No s'hi anuncien programes temàtics –d'economia, cultura, tafaneries, ciència- perquè aniran encabits en aquests programes-tertúlia de molta durada comandats per un nom que sona.

Tothom repeteix el mantra: parlar de temes concrets amb gent que s'hi dedica professionalment no té cap audiència i cal encabir-los en magazins –entre tertúlies, l'humor casa Polònia i les veus conegudes-. Suposo que som moribunds tips de les nostres feines, i que discutir sobre si Arda Turan és més aviat mig o davanter ens revifa. I suposo que estem molt sols i que el Roger de Gràcia i les seves coses ens fan companyia. Tot això té un punt trist, però humà –i amb mesura em sembla bé-.

El que no em sembla bé és que la base de la ràdio pública catalana siguin magazins on entaforen decoracions diverses i 45 hores setmanals d'esports. El que hauria de fer una ràdio pública és marcar el llistó de les programacions amb criteri propi, i no anar copiant models i robant presentadors a les emissores privades pagant tots. I si resulta –com diuen- que la ràdio pública ens surt massa cara i que per això cal més audiència, doncs preguntem-nos d'on ve aquest preu. Quines dinàmiques arrossega. Qui en són els responsables. Quins sous paguem. A qui. Per fer què. I sobretot preguntem-nos si aquesta política ens compensa. Per què no llegeixo mai articles que posin a debat aquest tema? Sembla que ho emmerda tot, i a molts, i que està arrelat a les bases de l'autonomisme i la seva repartició de poders.

Ho explicava Isabel Sucunza, que la temporada passada comentava llibres al programa Els experts, però a qui han canviat la seva secció per la col·laboració d'una actriu que ens informarà dels animals domèstics dels famosos (¿?). Com que hi ha pocs diners, s'han d'invertir en algú que tingui impacte. Et diuen això i es pensen que ets curt, que t'empasses que els problemes econòmics de Catalunya Ràdio vénen d'una secció d'un quart d'hora de llibres a la setmana. I que els xuxos del Miquimoto o de qui sigui la salvaran.

El procés és pervers, perquè primer t'arraconen i després t'acusen de no pintar res i de servir només a qui s'hi dedica. Comentava Vicenç Villatoro en una entrevista d'Antoni Trobat a Crític que, de la mateixa manera que la sanitat pública no s'ha de finançar perquè els metges tinguin feina, sinó per millorar la salut dels pacients, cal fer el mateix amb la cultura: s'ha de finançar per fer un servei a la ciutadania i no per donar feina a la gent del sector.

No puc estar-hi més d'acord. Però resulta que avui, la cultura –exceptuant autors o editors amb càrrecs institucionals o lligams molt directes amb els mitjans- no té visibilitat. Tots els tertulians de TV3 i Catalunya Ràdio publiquen llibres per Sant Jordi però la televisió i la ràdio públiques no poden dedicar ni una sola hora setmanal (ni una!) a parlar d'assajos i de literatura. Per què? Què hem de pensar? Que els llibres són només un pont per sortir als mitjans? Que llegir i posar-ho seriosament en context és un luxe? Un afer privat? Que magazins i esports és tot el que fa servei 'a la ciutadania'?

Quan un polític busca satisfer el màxim de gent a curt termini dient-los només el que volen sentir, l'acusem de populista. Per què ens ho permetem, amb els mitjans? Per què quan ens diuen que la cultura "no ven" acotem el cap i s'ha acabat el debat? No cal posar-se a fer de Jordi Llovet i dir amb gran afectació que els clàssics i la gent del sector som imprescindibles –perquè no ho som-. Però sí que hi ha coses a dir, centenars de bons debats públics possibles. I és una llàstima que la gent que s'hi dedica no surti de les llibreries o dels centres culturals de torn. Els mitjans desconnecten d'ells, ells desconnecten dels mitjans i anem endossant bromes idiotes, cites sentimentals i articles gagà que estrafen la sensibilitat pública. Després els elitistes som els escarrassos de la cultura. Però qui endossa magazins fresquets i 45 hores setmanals de futbol a la gent són vostès –comptant, suposo, que no poden comprendre i gaudir cap altra cosa-.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

De sempre ho han sabut les dictadures
Anònim, 29/08/2016 a les 00:37
+22
-4
la religió i els deports son l'opi del poble.
Circ, en deien els romans.
Cal ampliar l'article amb noms de programes i de presentadors
Normal
Anònim, 29/08/2016 a les 08:37
+12
-2
El poble és tontet. Dona'ls-hi pa, circ i molta xerrameca i ja el tens guanyat. La cultura mai ha estat un assumpte de masses.
ben dit
Anònim, 29/08/2016 a les 09:20
+11
-0
... cal dir-ho més i més alt
Oriol
8 al dia
Anònim, 29/08/2016 a les 10:37
+12
-2
El programa del sr Cuní també va acabar donant el major protagonisme no ja als esports, sinó a parlar del Barça. Fa pena veure com homes fets i drets babegen lloant les excel.lències del seu club i la seva gran esttella Messi
perversió
Anònim, 29/08/2016 a les 10:41
+13
-1
La política sempre és perversa. Per això la gent honesta no s'hi dedica.
Esport?
Ignasi Ripoll, 29/08/2016 a les 11:52
+13
-1
A més els esports no són esports. És gairebé exclussivament futbol. L'esport és una altra cosa, amb valors i objectius molt més nobles i extremadament més variada.
Però cada cop que algú ens atrevim a protestar per la manca d'atenció a la cultura ens titllen d'elitistes, classistes i nosequemés.
Sí, però...
Anònim, 29/08/2016 a les 14:05
+19
-0
Sí. Però tambécal dir que el món CULTURAL i de l'alta literatura també té radiacions elevadíssimes de superficialitat, escenificació i misèria moral. La mediocritat és més transversal que el que aquest article planteja.
Villatoro
Anònim, 29/08/2016 a les 14:38
+18
-0
És una mica irònic citar a el bo d'en Villatoro. Ell que s'ha assegut a totes les cadires i butaques de l'administració.
Infantilitzar
Francesc Gatell Mo, 29/08/2016 a les 20:17
+8
-2
Sí; futbol i futbol i més futbol. Som conscients com s’ha arribar a Infrantilitzar a la societat en general?
Ara
Anònim, 29/08/2016 a les 22:26
+8
-0
ja podeu seguir donant el premi Llibreter nacional a insignes tinents d'alcalde en actiu com Antoni Vives, I el sector mirant a una altra banda i xiulant. En línies general el sector cultural del país no té cap mena de vergonya. Fa anys que hauria d'estar fotent el crit al cel i no venent-se per les escorrialles mal pagades. Heu empassat l'immenjable, deixant que els mitjans ens converteixin en el camp de batalla de la política i donant-vos els minuts brossa. Doncs, que us aprofiti. La pròxima vegada, planteu cara.
Realitat dolorosa
ciutadana responsable (NO votant de C´s), 29/08/2016 a les 22:33
+4
-2
Només cal comprovar, per exemple en el cas de la TV, que a Catalunya, Tele 5 oscil.la (a temporades) entre la primera cadena més vista i la segona. Això, culturalment, és realment preocupant. Les coses com són.
Encara sort, però, que almenys tenim la CCMA, que, (no entraré ara en política), ofereix espais de cultura, reportatges, etc... tot i que no hauria de ser un consol. Em segueix preocupant que Tele 5 es disputi la primera i la segona plaça amb TV3, quant a audiències.
Portes giratories
G. Martí Ceballos, 30/08/2016 a les 16:02
+5
-2
El mateix que l'he dit al teu col.lega Bernat Ruiz Domenech, et felicito pel teu article. Fa temps que algú tenía que escriure de manera contundent i clara aquest abús dels nostres mitjans de comunicació públics. Un país aixì, i ara em refereixo concretamente a Catalunya, no mereix donarse-les de país innovador i referent de la cultura. Una hipocresia i una falsetat més que ens idiotitza a tots. Certament estem envoltats de presentadors mediàtics que van fent les portes giratories a TV3 o CAT donant-nos el menjar insustancial de cada día.

Sóc artista pintor i sobre aquests temes he escrit sovint. Recentment vaig escriture una carta als diaris, “Opinar d’art” i també al meu blog , fa ja uns anys, un un article criticant l’abandonament de les “Arts plàstiques a la TV”

Espero que ho compartiu.









Moltes gràcies per descriure tant bé i fer evident tota aquesta manca de valors.

Salutacions cordials

G. Martí Ceballos

Ara t'ho posen fins i tot a la sopa
Un d'aqui , 06/09/2016 a les 13:56
+0
-0
La cultura també ha decaigut molt. No dubto que hi ha pensadors, escriptors i artistes de mèrit i de gran valor, però els qui solen sortir i els qui venen, amb l'ajut de la gran propaganda i publicitat que se'ls hi fa, tenen més que veure amb ideologies, partits polítics i grupets que no pas amb una real excel·lència . I això no atreu, més encara barra el pas als qui realment poden aportar, que solen ser pocs i poc coneguts, quan no desconeguts.
Però és cert que és un escàndol que tot s'acabi en "l'esport" (= futbol de 1ª divisió i encara d'uns pocs equips i jugadors) al que se li dediquen tantes hores, tanta atenció, tants mitjans i se li fa tanta propaganda magnificant els fets més nimis, per mantenir entretingut, despistat i alienat al personal, com si aquests fossin els reals problemes o el sentit de la vida, de les seves vides. Sobretot els diumenges, i sempre que hi ha partit, el futbol d'uns quants equips (Barça, Real Madrid...) és d'obligada audició a quasi totes les ràdios catalanes, que retransmeten el mateix. No era així fa uns anys, en això hem anat enrere de forma constant. És una repetició continua, programada, prevista, sense cap novetat ni sorpresa, sense sortida i ni tan sols evolució amb el temps, un món tancat en si mateix que es vol imposar a tothom. Falta varietat, possibilitat d'elecció, obertura de nous camps i interessos més elevats.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Anna Punsoda
(Concabella, 1985) Va llicenciar-se en periodisme i en filosofia i guanya diners fent traduccions, classes, crítiques i alguns llibres. Ha après algunes coses. Només demana anys i força per explicar-les amb brillantor.

Twitter: @annapunsoda

Bloc: www.annapunsoda.wordpress.com
Imatge de la manifestació de l'1 de maig del 2016 a Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
Els indicis de recuperació econòmica no s'ha traduït en una recuperació de la capacitat adquisitiva de la població | L'índex de pobresa s'enquista i els sindicats i el Tercer Sector reclamen mesures estructurals | El Govern reconeix que cal un nou model productiu però al·lega que no disposa dels instruments per canviar-lo
01/01/1970
El diputat d'ERC al Congrés insta els consistoris a rubricar per escrit el seu suport a la consulta
Imatge de les cues a l'aeroport del Prat | Twitter @silviamajo
01/01/1970
​Les aglomeracions a les duanes provoquen cues generalitzades i pèrdues de vols | Els passatgers expressen les seves queixes a les xarxes socials
Jordi Reyes explica com ara enllaça feines precàries | Jordi Jon Pardo
Jordi Bes | 5 comentaris
01/01/1970
Jordi Reyes, de 46 anys, es troba ancorat en feines precàries d'ençà que va ser acomiadat de l'empresa on feia vint anys que reparava impressores d'agulla | Amb dos fills i una hipoteca per pagar, treballa en una companyia de carrosseries de cotxes on li notifiquen el dia abans si el renovaran: "No ha estat una crisi, ha estat una estafa, una devaluació de la classe obrera"
La | Pal Robotics
Karma Peiró | 2 comentaris
01/01/1970
La digitalització i la intel·ligència artificial aplicada a la indústria han despertat tot tipus de temors davant la possibilitat que els robots i les màquines substitueixen els humans| NacióDigital ha entrevistat diferents experts per valorar les amenaces reals i contradiccions de la tecnologia al mercat laboral
Ernest Urtasun, Xavier Domènech i Ada Colau, a l'assemblea fundacional del nou partit | Un país en comú
Joan Serra Carné | 7 comentaris
01/01/1970
El deute va ser un element de debat abans de l'assemblea fundacional del nou partit: els ecosocialistes van evitar posar un calendari per resoldre els compromisos amb els bancs | ICV, que va assolir un "acord de comprensió mútua" amb els socis, acumula un deute de 10,6 milions, 4,9 dels quals corresponen a la hipoteca de la seu central | El codi ètic explicita que "el nou espai polític no hereta deutes" de les formacions integrants de la confluència
Donald Trump, cent dies a la Casa Blanca | Europa Press
Pep Martí
01/01/1970
El president republicà ha iniciat el seu mandat amb un Congrés reticent, sense controlar el seu partit, amb la premsa en contra i seriosos conflictes al seu govern