Tres motius per ser independentista

«Catalunya no és una regió d'Espanya que vol viure millor, sinó una nació amb majúscules»

| 09/02/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/02/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa un any estava acabant d’escriure el llibre 100 motius per ser independentista, un recull d’arguments favorables a la llibertat del nostre país. Repassant els 100 motius a posteriori, podríem arribar a resumir-los en només 3.

El primer motiu és que Catalunya és una nació. Que es tracta d’un país diferent d’Espanya i que, com a tal, té dret a governar-se per ell mateix. Una nació amb llengua, història i cultura pròpies que no és una regió, una variant o un subconjunt d’Espanya sinó que conforma una identitat nacional no subordinada a cap altra. I com que l’Estat no ha volgut ser plurinacional, l'única solució és crear-ne un de nou.

El segon motiu és que l’estat espanyol perjudica els catalans de manera pràctica. No diem el govern del PP sinó l’Estat. Diem que les decisions que ha anat prenent l’Estat en les darreres dècades en temes com les infraestructures, els impostos, la gestió de l’energia, de la justícia, la gestió de l’aigua... perjudiquen els interessos dels qui viuen a Catalunya, independentment de si creuen que Catalunya és una nació o no ho és.

Finalment, el tercer motiu és l’oportunitat democràtica de construir un país nou. Un estat modern, eficient, net i sobretot construït de baix a dalt que posi la justícia social i les persones al centre de les prioritats. La possibilitat de construir una república, entre tots, de baix a dalt, conforma avui un dels elements més característics i il·lusionants de l’independentisme.

El moviment independentista català dels darrers anys ha subratllat de manera molt conscient el segon i el tercer motiu. Si mirem els discursos dominants de partits independentistes i del seu moviment social veurem com la construcció d’un país millor i més just és del tot recurrent. No es demana la independència per salvar la cultura catalana o com un acte de reparació històrica sinó sobretot com una oportunitat per governar-se millor i viure en un estat sense dèficits democràtics ni socials.

L’independentisme no juga l’argument “nacional” en part perquè es dóna per descomptat ,però sobretot perquè els nous independentistes que han arribat, estan arribant i arribaran, no ho fan després d’adonar-se que Catalunya és un altre país sinó després d’haver patit en la pròpia pell el greuge continuat que resulta de ser governats per l’estat espanyol.

Però aleshores, l’argument nacional, és que potser no és important? Sí que ho és, i molt, ja que si Catalunya no es considerés una nació, no se li passaria pel cap demanar la independència sinó que buscaria maneres de reformar Espanya.

L’argument nacional tot i no ser el que es fa servir més en el debat intern, actualment recobra una força important en el debat exterior. Hi ha molta gent al món que no és conscient de la identitat nacional de Catalunya, ni de la potència de la seva llengua, ni de la seva història i cultura diferenciada. Si bé en el debat intern l’independentisme farà bé de centrar-se en dibuixar una república amb continguts, de cara a la comprensió internacional és important subratllar que Catalunya no és una regió d’Espanya que vol viure millor, sinó una nació amb majúscules, que disposa de tots els atributs que s’atribueixen les nacions del món.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Si Catalunya és una nació amb majuscules
Anònim, 09/02/2016 a les 01:35
+27
-10
cal escriure-la així: NACIO
TRES MOTIUS PER SER INDEPENDENTISTA?
Anònim, 09/02/2016 a les 01:52
+22
-53
-No s'ha volgut ser independentista perquè Catalunya és una identitat pròpia diferent sinó perquè l'estat no ha volgut ser plurinacional. Es a dir, si hi hagués plurinacionalitat adéu a l'independentisme.
-Les decisions que ha anat prenent l’Estat en les darreres dècades en diversos temes perjudiquen els interessos dels qui viuen a Catalunya, independentment de si creuen que Catalunya és una nació o no ho és. Es a dir, si no els perjudiquessin adéu a l'independentisme,
-Un estat modern, eficient, net i sobretot construït de baix a dalt que posi la justícia social i les persones al centre de les prioritats. La possibilitat de construir una república, entre tots, de baix a dalt. Es a dir, si no es construeix de baix a dalt, què significa fer comissions constituents? (on és el baix?) i qui assegura que les persones seran prioritàries i no els capitals? (es parla tant d'atreure inversions i de fugides d'impostos i d'empreses!).
Que febles els motius per a ser independentista a Catalunya!!!!

Pel que fa als comentaris dels teus articles
Anònim, 09/02/2016 a les 02:00
+10
-6
Perquè el primer comentari queda bloquejat el poder-lo votar i els següents no?
Tres motivos que se reducen...
Anònim, 09/02/2016 a les 02:01
+24
-56
...a uno: la pela.
Nació
Villarroel, 09/02/2016 a les 07:20
+22
-11
Un article realment honest sobre el tema: el punt 1 no és l'únic argument independentista, però sí la base dels altres i, en darrer terme, el més decisiu. És perquè Catalunya és una nació i perquè les nacions són els autèntics subjectes polítics que Catalunya té dret a un Estat propi. Enllà de qüestions econòmiques, etc, es tracta sobretot d'un problema de dignitat, encara que fos desavantatjós. Alguns problemes per començar a pensar: A) és molt difícil trobar una definició única i compartida de què és una nació, amb la qual cosa els candidats potencials a nació són innombrables. B) No conec cap Estat europeu que, en una mesura o una altra, no sigui "plurinacional". Si Europa hagués d'aplicar el principi nacional amb coherència, la UE desapareix en una setmana. I si Catalunya esdevingués independent, ella mateixa seria un Estat "plurinacional". C) Per altra banda, ningú no ha demostrat que les nacions siguin els únics i autèntics subjectes polítics; més aviat hi ha moltes raons per pensar que això depèn de conviccions i de circumstàncies molt variables i que la nació en sentit polític és una troballa molt recent i no necessàriament afortunada. Un altre dia segueixo.
Molt ben dit
LoPep, 09/02/2016 a les 09:29
+46
-8
Molt ben dit.
Només canviaria la frase sobre les decisions de l'Estat que ens perjudiquen: no són cosa de les darreres dècades, són segles.
Arguments molt fluixos
Anònim, 09/02/2016 a les 11:27
+17
-30
Nació: D'acord. Però malauradament res garanteix la igualtat nació = país. L'Estat sí ha volgut ser plurinacional, sinó ja no seríem nació. Aneu a l'altre costat dels Pirineus i pregunteu.
L'Estat no ens perjudica (si bé és cert que, com arreu, hi ha una pugna constant entre regions menys i més riques). Si tant ens perjudica, pq Catalunya ha pogut esdevenir una de les regions més riques d'Espanya? No més "troles" si us plau.
Oportunitat democràtica: Qui vulgui un canvi de fons a Espanya, que voti Podemos o Ciutadans. A Catalunya tenim a més la sort de comptar encara amb més forces renovadores. Un altra cosa és que això funcioni o no. Però és el propi autor de l'article qui apel·la a la il·lusió.
Noi, molt fluix tot plegat. Amb això de la independència ens hem muntat un castell de fum que ja sembla més una catedral que un castell. No m'interessa el llibre, no m'agrada la literatura-propaganda.
Bon article
Miquel Soler, 09/02/2016 a les 11:50
+16
-5
Un article molt encertat.
¿Cataluña una nación?
Anònim, 09/02/2016 a les 11:54
+16
-38
Tarraco fue capital de Hispania (=España) cuando Cataluña todavía no existía.

Y Barcino (Barcelona) existe como provincia española desde mucho antes de Cristo.

¿Y Cataluña?
En absoluto de acuerdo
Anònim, 09/02/2016 a les 12:00
+23
-34
Todos los argumentos desgranados por el Sr. Buch son de una simpleza sonrojante.... más le habría valido expresar que Catalunya es una nación porque me apetece.

Sr. Buch, muchas regiones europeas tienen su propia cultura e historia, y de éstas, bastantes tienen lengua propia, y estas características, peculiaridades diferenciadas o singularidades sirven para enriquecer un país, para incrementar su pluralidad cultural y la propia diversidad de una nación (me refiero a España, claro).

Si estas regiones, comunidades autónomas, landers, etc., devinieran estados propios, este continente nuestro sería absolutamente ingobernable y volveríamos a la época de las cavernas, cuando cada tribu era un "estado propio".

Sobre todo, estoy en total desacuerdo cuando alude a que Catalunya es un "país diferente a España". Nos unen lazos culturales y consanguíneos muy estrechos, desde tiempos inmemoriales, y negarlo es negar la evidencia.

Recurre usted mucho al discurso victimista inveterado.

Salutacions cordials.
El dit en la nafra
Anònim, 09/02/2016 a les 12:05
+25
-8
Sr. Buch, diu vostè que el millor dels articles són els nostres comentaris, i l'he de portar la contrària.

El millor d'aquest article és el mateix article. És notable la claredat amb què està expressada la realitat catalana.

Jo si he de destacar un punt destacaria aquest: "El segon motiu és que l’estat espanyol perjudica els catalans de manera pràctica. No diem el govern del PP sinó l’Estat. Diem que les decisions que ha anat prenent l’Estat en les darreres dècades en temes com les infraestructures, els impostos, la gestió de l’energia, de la justícia, la gestió de l’aigua... perjudiquen els interessos dels qui viuen a Catalunya, independentment de si creuen que Catalunya és una nació o no ho és."

Perquè mostra clarament que a la immensa majoria dels catalans ens perjudica l'estat espanyol. Tant és si governa el PP o el PSOE. Avui tenim 100.000 catalans (que voten a diferents partits polítics) afectats per RENFE.
La independència de Catalunya és molt necessària per a "tots" els catalans.
Per a continuar vivint amb dignitat a Catalunya, ja no ens val l'esperança, i menys la resignació.

Una altra vegada, gràcies per posar el dit en la nafra.
Por qué lo llaman economía cuando quieren decir patria
El patriota, 09/02/2016 a les 13:39
+26
-14
Todo se reduce a una pura cuestión de patriotismo por mucho que se quiera disfrazar de mejoras económicas/democráticas/justicia social y todo tipo de flower-powerismo.

¿Qué haría un independentista si en una hipotética República Catalana hubiera malos gobernantes o crisis económica? ¿Se cambiaría de patria y se intentaría nacionalizar alemán, chino o australiano? O lucharía para cambiar la forma de gobierno de su país pero manteniéndose como un patriota que tiene claro cuales son sus referentes culturales, sus raíces y sus orígenes?

Es aburrido escuchar continuamente los mantras de los evangelistas que van puerta por puerta predicando la 'buena nueva' haciendo proselitismo y vendiendo la moto del paraíso cuando sólo están defendiendo su patriotismo disfrazado de mejora económica.



Nació,pàtria i sobretot poble.
Anònim, 09/02/2016 a les 15:33
+16
-9
Però per ser república cal votar-ho.No veig perque hem de tornar en sistemes antics recents nefàstos i perjudicials i no entenc com no aprofitem els nous coneixements,ànsies i ganes i il.lusions per crear imaginadament un nou concepte actualitzat i que cap català se senti exclós.
En quan als castellans que creuen que Catalunya no és una nació o Tarraco era la capital d'Espanya......per Déu,quanta ignorància i adoctrinament afrancesat i capitalero d'una nació com l'espanyola que no existeix en absolut.
Si us plau, Història
Anònim, 09/02/2016 a les 16:42
+7
-7
Para ¿Catalunya una nación?

¿Y Catalunya?. La Història li dona la resposta:

Hispania és el nom que els fenicis van donar a "tota" la península ibèrica (terra de conills).
Els romans parlaven de 3 Hispanies: Hispania Ulterior, Terraconensis i Ulterior.
Catalunya era el nom que es donava als dominis del comte de Barcelona, i apareix en el regnat de Ramon Berenguer III, que va regnar des del 1097 fins al 1131.

La unió dinàstica dels "Reyes Católicos" va ser el 1469, però encara no es deia España. Eren els regnes de Castella i Aragó.

Així doncs, quin regne va néixer primer Catalunya o España?
Només n'hi ha un
Anònim, 09/02/2016 a les 17:20
+6
-3
I es diu projecte. El projecte espanyol fa 100 o 150 anys, pel cap baix, que no és engrescador i el projecte català sí que n'és i avui més que mai.

Sobre el tema de nació, això és un problema per a una o, com a molt, dues generacions. Penseu en França. Allà els occitans, els bretons o inclús els corsos, tres nacions potents antigament (no hi incloc ni catalans ni bascos pel seu pes ínfim) han sigut absorbides en menys de 50 anys per la "nació" francesa. Per què? Per la repressió, no menys però tampoc més agressiva que la practicada al sud del Pirineu? Doncs no. Han imposat la idea de nació francesa perquè el projecte francès era o han sapigut vendre que era positiu, avançat i enriquidor. I un parell de generacions sí que ho han passat malament o amb recança però ara ja gairebé ningú no recorda aquestes altres nacions, més que quan hi ha alguna festa i els surt la vena folklòrica.

A més, no em cansaré de repetir, que allà tots són francesos. Mai ningú enlloc no posarà en dubte el republicanisme del Louis Aliot, per exemple, pel fet de ser català, com no es va dubtar en ensalçar el geni d'en Mistral, malgrat ser i exercir d'occità. Molts amics meus francesos no han entès mai, i encara avui crec que no ho han acabat d'entendre, allò del boicot als productes catalans i menys per una collonada com que un Conseller digués que no volia els JO a Madrid. Tots em deien "però com uns espanyols poden boicotejar productes espanyols?".

Dit d'una altra manera, el punt u seria fàcilment superable si no existís el punt dos. I el tres és una conseqüència directa del dos. Vaja, que ser espanyols ens perjudica i no ens ofereix cap avantatge a canvi. No ens engresca, com he dit.
3 motivos
Anònim, 09/02/2016 a les 17:41
+13
-9
3 mentiras.
@02.00
Anònim, 09/02/2016 a les 17:52
+2
-1
És un problema que jo he vist, com a mínim, amb el Chrome. Fes servir un navegador seriós, com el Firefox.
Para el de las 11:54
Anònim, 09/02/2016 a les 17:53
+10
-5
La HISPANIA romana NO ES = a España. Hispania es un nombre geográfico-territorial del imperio romano que incluia a Portugal, i ya no digo a Gibraltar, absolutamente NADA más.

Por lo que Barcino no tiene nada que ver con España, sino con la Hispania romana (lee lo anterior).

Cataluña aparece documentada en el libro de la conquista de Mallorca de 1115.

Recomendación para informase corretamente: Evitar 13TV, Cope, y ABC.
Es que només es neccesita UN SOL MOTIU!
Anònim, 09/02/2016 a les 18:17
+3
-3
Lo que es planteja es planteja malament. Esta demostrat que no tan sols la CUP no sap organitzar idees ni tocar de peus a terra... que va primer?

Per demostrar una correcta priorització i organització d'idees imaginem-nos que volem fer una empresa. Ens hem de preguntar: Per qué volem fer una empresa? Que és lo que va primer pel que vol fer una empresa? Per treure inmediatament calés? NO. Tot empresari sap que els primers anys seràn de perdues o de "lo comido por lo servido", per lo que sempre busca un coixí per aguantar el tram.

Un empresari fa una empresa perque LA VOL FER i veu sortida al seu PRODUCTE, traduint, te VOLUNTAT DE SER basant-se en el seu punt fort (el producte). Bé, dons ja hem trobat lo que va primer, la voluntat de fer una empresa per desarrollar quelcom, en aquest punt encara no sabem si farem calés o no. I traduint a la politica: Fer un pais es fa per ser tu mateix desarrollant les teves capacitats basades en el "background" que tinguis (coneixements, cultura). AIXO ES LO PRIMER, no càlculs de calés perque tot càlcul en aquest aspecte pot resultar inconcret o fals.

Ara bé, quan un empresari ha superat aquesta primera fase, després SI que orienta tots els esforços per fer calés. Això es LO QUE VA SEGON.

NO ES CONFONGUI un empresari amb un negociant! Es com confondre un inversor amb un especulador! El negociant SI que posa els diners pel devant del projecte. El problema dels catalans es que, al contrari de lo que molta gent creu, som més negociants que empresaris, juguem a curt, anem només a lo material i a sobre ens creiem molt llestos, i lo que es guanya a curt es perd a curt. Si es vol fer quelcom persistent s'ha de jugar a llarg! Els castellans normalment sempre juguen a llarg: L'idea de construcció d'Espanya la tenen des-de fa 10 segles! No els hi ha sortit del tot bé, perque l'idea era que Portugal també fos Espanya, i així, molt intel.ligent ment, farien coincidir el concepte geogràfic amb el politic (hi ha un mes amunt que ho intenta), lo que hagués sigut demolidor per nosaltres.

Aquest es el problema, a la gent no se li planteja la "cosa" com se li ha de plantejar. Alguns dels que ho han de plantejar no tenen massa idea de com es fa una empresa, traduint, PAIS, i per això es foten un lio posant lo segon devant de lo primer.

Conclusió: Fer un PAIS es per la gent que VOL FER UN PAIS, QUE VOL SER EL MATEIX, QUE VOL ORGANITZAR-SE SEGONS LA PROPIA PERSONALITAT, QUE NO VOL TINDRE AMOS, i NO que vol fer peles per tindre determinada qualitat de vida ja que això no es sap mai a priori; això ja vindrà després si el "producte" es lo suficient bó i te sortida.
AL DE LES 11:27h
RAW, 09/02/2016 a les 21:25
+10
-5
Un servidor va ser durant molt de temps partidari de la millora de l'autogovern, digueu-li peix al cove o tercera via, és igual. Quaranta anys per arribar on som, amb les competències "ocupades" mitjançant decrets llei i amb un déficit fiscal que asfíxia l'economia.
L'estat no ha volgut ser mai plurinacional, si a l'altre banda del Pirineu están pitjor és perque aquí hem tingut més força per resistir, n'hi ha prou amb recordar l'enrenou que va provocar el malaguanyat estatut quan s'hi volia constatar que Catalunya és una nació. Mai ho van acceptar ni PSOE ni PP ni actualment Cs (canvi de fons dius? Serà per substituir el PP).
Que Catalunya hagi tingut èpoques de creixement no vol dir que fóssim ben tractats fiscalment, ans al contrari l'equació pago el 20% i rebo el 10% sempre hi ha estat (és molt injust, un gran llast per a l'economia), però l'efecte és més perniciós i visible quan el creixement no ho compensa, és ben senzill de desmuntar aquesta demagògia.
Admeto que Podemos té un llenguatge diferent, però mira quina és la seva força a l'arc parlamentari i, sobretot mira el resultat que ha obtingut fora de les comunitats històriques. D'altre banda et diré que el PSOE també parlava un llenguatge similar ara fa quaranta anys (començant pel dret d'autodeterminació dels pobles)... tot es va acabar quan van tocar el poder. Qui es vulgui tornar a creure el "cuento" és ben lliure de fer-ho.
Si però...
Anònim, 09/02/2016 a les 21:51
+0
-0
Amb aquesta nació, hi ha molts problemes, i quan s´afronten, ja els humans s´en olbiden de la paraula nació.
sentimientos
solo catalán, 09/02/2016 a les 22:49
+11
-10
yo me siento catalán como un frances se siente frances y un español se siente español, hay que respetar los sentimientos, y cuando millones de sentimientos no sienten españa ni francia ni alemania por decir algo, y se sienten solo catalanes , es la razoón mas clara y apabullante de que catalunya es una nación , por cierto si en 1714 no nos hubieran abandonado los ingleses a cambio de gibraltar en el tratado de utrech hoy seriamos una gran nación moderna mucho mas adelantada que españa
Buscaraons
Anònim, 09/02/2016 a les 23:16
+16
-13
De petit em reventava el discurs del patrioterisme franquista. I vet aqui que despres de molts anys em trobo el mateix missatge. Abans "por el Imperio hacia Dios". Ara, per la Nacio (?) Cap al Paradis.
Els deien 'tontos útils' abans, però quan van ser-ho de veres fou després
Jordi M, 10/02/2016 a les 15:19
+1
-0
I així us va anar contra el franquisme, 23.16. Així us va anar. Per burros. Per infinitament burros. Però no només vau ser una nul·litat absoluta contra el franquisme sinó que, damunt, Espanya després va tirar de la vostra estupidesa contra l'intent de redreçament nacional català.
Carta de San Pablo a los Romanos 15:24:
Anònim, 10/02/2016 a les 17:38
+2
-4
"Cuando vaya a España, iré a vosotros; porque espero veros al pasar, y ser encaminado allá por vosotros, una vez que haya gozado con vosotros."

El territorio actual de Cataluña formaba parte de España. Cataluña no existió con esta denominación hasta el siglo XII.

El Apóstol Pablo, discípulo de Cristo, hace mención a España. Su provincias: Tárraco (que fue capital de España), Barcino, etc., formaban parte de esa España que el apóstol visitó.

Cataluña nunca ha sido una nación.
jo dic que ...
Anònim, 10/02/2016 a les 20:07
+1
-1
El fet d´haver sigut estat independent, o no, abans, no es impediment per voler-ho ser quan a una nació li plagui i per les raon que siguin. En la historia mundial els exemples hi son a centenars. Hi ha discusions que son infantils, per no dir poc intel.ligents.
Una cosa que m'agrada fer notar a tots els anticatalans, que neguen la independència de Catalunya en èpoques pasades, es el fet de formar part d'una Corona ( Aragó ), tal com diu la " Historia del Derecho e Historiografía Jurídica Española": " diferencias entre reino y corona" :

1º La Corona es una suma de reinos.
2º El reino es una unidad indivisa y autónoma que se ha ido formando de forma paulatina pero progresiva por la agregación o suma de diversos territorios.
3º La Corona sí es una suma de reinos , es la suma de ciudades políticas, por tanto, es una superestructura política que mantiene su individualidad institucional en cada una de sus partes, y toda esa superestructura está bajo el poder de un monarca. Cada reino tiene sus propias instituciones.
4º Para que exista una Corona tiene que tener una serie de requisitos : ser una suma de reinos, cada unidad política tiene que tener su propia peculiaridad institucional, y el poder político lo ejerce el rey sobre ese conjunto de reinos.

( La Corona de Castilla aparece en 1230 con Fernando III El Santo. Cuando hablamos de la Corona de Castilla se cumplen todos los requisitos menos uno, porque es un cuerpo homogéneo hablando institucionalmente, o sea, no se cumple el requisito de que cada unidad política tenga su propia peculiaridad institucional ).

El fet que a la Corona d´Aragó se la conegui per aquest nom no es més que la deferència al nom del regne més antic. De fet es la Corona Aragonesa, Catalana, Valenciana, Mallorquina, Siciliana... fins a 55 comptas vasalls de la Corona. Evidentment que quan s'anomena Aragó s'anomenen tots els integrats a la Corona. Aixó molts aragonesos ni ho saben.( i molts catalans tampoc ).
x l'anònim de les 17:38.( l'evangelista St. Pau als romans ).
Anònim, 10/02/2016 a les 20:25
+1
-3
Una cos es la Hispania geogràfica i l'altra la política. No vagis de caredràtic que fas el ridi.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
Alts càrrecs del Govern detinguts, amb Oriol Junqueras i Carme Forcadell, a la Ciutat de la Justícia | Sergi Cámara
01/01/1970
Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos | El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 23:30 OPINIÓ «La taca creix», l'article de Jordi Bianciotto. 
 23:29 OPINIÓ «1-O: la millor aportació catalana al projecte europeu», l'article d'Aleix Sarri. 
 23:28 OPINIÓ «Televisions i pluralisme (2)», l'article de Gemma Ubasart. 
 23:26 LA VEU DE NACIÓ «Això va de decidir», l'article d'Esteve Plantada.
 23:15 CRÒNICA Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia; per Ferran Casas i Joan Serra Carné. 
 22:47 Mediapro habilita un espai de premsa per la nit electoral de l'1-O.
 22:43 Una jutgessa de Saragossa suspèn la cessió municipal d'un local per fer-hi una xerrada pel dret a decidir.
 22:04 Puigdemont acusa l'Estat de comportar-se com una «dictadura» per frenar l'1-O. El president de la Generalitat, en un acte de campanya del PDECat a Sant Cugat del Vallès, desafia l'Estat a explicar el cost del desplegament policial.
 21:33 Pep Guardiola: "Quan un poble demana votar, demana fer ús de la democràcia".
 21:33 Jordi Turull a Sort: "El 1 d'octubre estem convocats per defensar la diginitat d'aquest país".
 21:07 Carme Forcadell, sobre la denúncia de la Fiscalia per sedició: "A Catalunya no n'hi ha ni n'hi haurà, de violència”.
 21:06 CCOO, UGT, ANC i Òmnium impulsen una plataforma cívica contra les «agressions» de l'Estat.
 21:03 Esquerra Berga afirma que l'empresa que havia de repartir el butlletí ha sofert «coaccions».
 20:54 Forn respon al ministre de l'Interior que «no és necessari cap reforç» per garantir la seguretat; per Joan Serra Carné. 
 20:41 El TC rep els escrits de renúncia dels membres de la Sindicatura Electoral. L'alt tribunal havia imposat multes d'entre 6.000 i 12.000 euros diaris als membres i als síndics territorials.
 20:40 CRÒNICA Rufián, a Santa Coloma de Gramenet: «El franquisme no va morir el 1975 al llit, sinó que morirà l'1-O en una urna»; per Roger Tugas. 
 20:35 ÚLTIMA HORA El TSJC ordena el tancament de la web dels punts de votació de l'1-O.
 20:22 VÍDEOS «Visca Espanya i la Guàrdia Civil»: l'extremadreta es manifesta davant la seu de l'ANC.
 19:52 Marina Garcés apel·la a «una resposta col·lectiva contundent» davant l'Estat; ho explica Jordi Bes. 
 19:51 Requisen ordinadors a un hacker per replicar la web del referèndum; informa Mercè Molist.
 19:42 VÍDEO La paperera de la història, les clavegueres de l'Estat i l'1-O: així és la campanya pel «sí» del PDECat.
 19:41 Lluís Puig, conseller de Cultura, adverteix que la intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions del Departament de Cultura.
 19:36 Ensenyament respon a Millo que "no s'ha donat ni es donarà" cap instrucció als directors d'instituts a l'entorn de l'1-O. 
 19:28 Els agents de la policia espanyola a Reus reaccionen als crits dels independentistes. Han penjat la «rojigualda» a les finestres de les seves habitacions a l'hotel on s'allotgen. 
 19:20 L'alcalde de Mataró, el socialista David Bote, reconeix que l'única sortida al conflicte entre Catalunya i Espanya és "votar". Considera que el referèndum de l'1 d'octubre és il·legal però entén que la situació passa per les urnes. 
 18:54 Sànchez demana respecte pels periodistes dels mitjans espanyols: "Intenten fer la seva feina de la millor manera. Els professionals no són els mitjans de comunicació".
 18:54 Sànchez i Cuixart: «Si ens busquen, ens trobaran al carrer»; informa Sara González.
 18:50 El president d'Òmnium Cultural demana convèncer 7 persones perquè vagin a votar l'1 d'octubre: "Si fem això serem imparables!".
 18:49 Cuixart convoca els manifestants a fer "una encartellada massiva" diumenge a les 11h a les places de cada poble de Catalunya. 
 18:48 Comença el pregó de les festes de la Mercè de Barcelona, que va a càrrec de la filòsofa Marina Garcés.

 18:34 Continua la concentració davant del TSJC. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez parlen davant dels milers de manifestants. Cuixart assegura que "el poble de Catalunya sortirà a enganxar els cartells que els doni la gana. Ja ningú ens dirà què hem de fer". 
 18:32 Sant Cugat fa una crida a "la política i el diàleg" per solucionar el "conflicte polític". El consistori emet un manifest donant suport a les institucions catalanes i la democràcia. 
 18:30 Junqueras defensa que la Sindicatura Electoral "ja ha fet la seva feina". El vicepresident recorda que l'organisme ha actuat "en un context de repressió".
 18:22 VÍDEO Josep Maria Jové, rebut amb crits de «No esteu sols» en l'arribada al seu domicili de les Franqueses.
 18:20 La Fiscalia demana investigar la web que informa sobre on votar el dia 1 d'octubre. El ministeri públic ha reclamat aquesta mesura a la magistrada del TSJC, Mercerdes Armas, que investiga Puigdemont i els consellers del Govern pels preparatius de l'1-O.
 18:18 
 18:11 Ada Colau: "Aquesta no és una Mercè com les altres. La festa no pot ser aliena a la reivindicació que omple els carrers de Barcelona i Catalunya: MÉS DEMOCRÀCIA".
 18:10 «Rajoy o República»: el nou lema d'ERC per endurar la campanya de l'1-O.
 18:08 VÍDEO «Veus per la democràcia»: Òmnium recull veus de l'Estat a favor del referèndum.
 18:07 PERFIL Ismael Moreno, l'expolicia franquista que investigarà la «sedició» dels manifestants de l'1-O; per Oriol March. 
 17:54 La Internet Society, l'organització que vetlla pel bon funcionament de la xarxa, qualifica de "desproporcionat" i "inacceptable" el control a les xarxes per frenar el referèndum.
 17:49 Alumnes i professors dels tres instituts de Mollerussa es concentren a favor del referèndum de l'1-O.
 17:48 CANAL MADRID La repressió de Rajoy escampa l'incendi a l'Estat i pertorba l'estabilitat del seu govern; anàlisi de Roger Pi de Cabanyes.
 17:48 L'ajuntament de Saragossa autoritza a Podem l'ús del pavelló municipal Siglo XXI de la capital aragonesa per celebrar diumenge l'"Assemblea de parlamentaris i alcaldes per la fraternitat, la convivència i les llibertats en favor d'un referèndum pactat".
 17:46 El Govern agraeix la tasca de Josep Maria Jové, cessat per protegir-lo del TC.
 17:44 Rússia considera el referèndum de l'1-O com un "afer intern d'Espanya" i assegura que no veu possible "interferir-hi". Així ho ha destacat el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, en declaracions a l'agència oficial RIA Novosti.
 17:14 La decisió de penjar la pancarta al consistori de la capital catalana compta amb el suport de BComú, el grup Demòcrata (la marca del PDECat), ERC i la CUP, mentre que el PSC ha expressat el seu desacord per no polititzar les festes i C's i el PP també s'han posicionat en contra.
 17:13 L'Ajuntament de Barcelona penjarà aquesta tarda una pancarta amb el lema "més democràcia" coincidint amb el tret de sortida de les festes de la Mercè, segons s'ha decidit en una Junta de Portaveus extraordinària, han confirmat a NacióDigital fonts municipals.
 17:05 El ple de l'Ajuntament de Barcelona de divendres vinent queda suspès i se celebrarà el 6 d'octubre.
 17:05 Tardà reivindica el concepte de Catalunya, "un sol poble", i assegura que si Franco no va aconseguir dividir el poble català, Rajoy tampoc ho podrà fer. "Val el mateix un vot pel sí que un vot pel no", afirma el diputat d'ERC.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Manuel Andrino està condemnat a tres anys i onze mesos pels fets de la Diada de 2013
Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu. | Joan Parera
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital selecciona la Festa del Porc i la Cervesa, projeccions de cinema islandès, la Fira del Bolet i del Boletaire, la Fira de Sant Miquel, i la Fira de Calella i l'Alt Maresme
L'equip d'informatius de TV3 d'aquesta última temporada | TV3
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«TV3 no manipula, no desinforma, no proposa una mirada voluntàriament esbiaixada sobre la realitat que retrata. Cosa que sí fan totes les altres emissores generalistes estatals»
El Seguici marca l'inici d'una festa que reuneix modernitat i tradició | Adrià Costa
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Tots els actes, concerts i activitats més destacats de les festes de Barcelona, en viu des del divendres 22 al dilluns 25 de setembre: del pregó al Piromusical, passant pel correfoc, els concerts, el seguici o la diada castellera
Manifestació indpendentista al TSJC | Josep Maria Montaner
Karma Peiró | 1 comentari
01/01/1970
«En moments de tensió social i política com els que estem vivint, és més important que mai aplicar el sentit comú abans d’actuar de comunicadors individuals des dels nostres mòbils»