Una gran victòria del Procés

« Un d’aquests beneficis, potser el més significatiu, és l’anacronització de l’ambigüitat i la força clarificadora que l’acompanya»

| 20/06/2015 a les 00:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/06/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El procés català, com tota empresa humana, té els seus alts i baixos, però a mesura que passen els dies es van veient els immensos beneficis que comporta. Un d’aquests beneficis, potser el més significatiu, és l’anacronització –si se’m permet el terme– de l’ambigüitat i la força clarificadora que l’acompanya. Només hem de parar atenció en el terrabastall que ha causat en tots aquells partits que es definien evitant definir-se o que actuaven de manera incongruent amb els principis que deien defensar. Alguns han estat prou intel·ligents per començar de cap i de nou i d’altres han entès que la independència és una necessitat vital, no pas una ornamentació programàtica. De fet, van ser, en bona part, les bases d’aquests partits les que, decebudes davant la passivitat de les seves direccions, van agafar el bou per les banyes i, al costat de milers i milers de catalans sense filiació partidista, van impulsar el Procés l’any 2009. Aquesta és la força del moviment independentista català, que a diferència d’Escòcia, no neix d’un partit, neix de tots els sectors de la societat i esdevé transversal.

D’aquí ve el cataclisme d’Unió, per exemple. Sense el Procés, aquest cataclisme mai no s’hauria produït. I en el cas del PSOE de Catalunya, exactament igual: fuga de militants, fuga de simpatitzants i fuga de votants. És a dir, uns efectes devastadors per al partit, però clarificadors per al país. De fet, aquesta clarificació és una de les principals fonts d’alimentació de Ciudadanos, ja que es nodreix del gran nombre de nacionalistes espanyols que fugen d’uns partits a la deriva. I ara, ves per on, arriba el torn d’ICV, una formació totalment superada per la CUP que per dissimular el seu hispanocentrisme treu de la tomba el Pla Ibarretxe, li lleva les teranyines i el presenta com a projecte propi tot esperant que algú piqui l’ham. Però ningú no l’ha picat. Ans al contrari, ICV és ara al llindar d’una profunda convulsió interna que convertirà Joan Herrera en un cadàver polític en la mateixa mesura que ja ho són Josep Antoni Duran i Lleida i Alícia Sánchez-Camacho. Herrera n’és conscient i per això parla ara de fer una llista unitària de les esquerres per al 27-S amb l’argument que “el més important no és el patriotisme de les sigles d’un partit”. La cosa, però, té la seva gràcia, ja que van ser precisament Joan Herrera i Dolors Camats els primers a rebutjar una llista unitària per la independència de Catalunya. Es veu que allà les sigles sí que comptaven i que, segons ells, la dependència és més patriòtica que la independència.

En realitat, però, tot plegat no és res més que una maniobra desesperada –cosina germana de la que han fet a l’Ajuntament de Barcelona– per maquillar la patacada que albiren. I com que una aliança només amb Podemos els resulta incòmoda, perquè es tracta d’un partit nacionalista espanyol fins al moll de l’os, els vindria bé entabanar la CUP per tenir-la com a coartada catalanista. D’aquesta manera podrien repetir aquella cantarella anacrònica de ser unes sigles amb “moltes sensibilitats”. El seu problema, a banda que la CUP no caurà en el parany, és que el Procés ha fossilitzat aquest discurs, perquè quan està en joc la llibertat d’un poble només hi ha espai per a dues sensibilitats: o hi estàs a favor o hi estàs en contra.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Vaig votar SÍ-NO
Anònim, 20/06/2015 a les 02:09
+5
-153
I el 27 s votaré PODEM.

Ni que sigui per fer la punyeta a fonamentalistes com el sr Víctor Alexandre.
Víctor, millor que estiguis calladet fins passades les plebiscitàries
Un lector, 20/06/2015 a les 02:13
+11
-146
Generes rebuig amb el teu discurs sobre els catalans bons i dolents i dones uns imatge antipàtica i excloent del propi independentisme.

Millor que estiguis calladet una bona temporada.

Gràcies.
Totalment d'acord
Pindarello, 20/06/2015 a les 09:08
Molt interessant
+102
-0
Doncs a mi em sembla un article magnífic, que diu les coses pel seu nom. És el primer article que llegeixo que posa les coses com són: el procés va guanyant batalles (i no perdent-les, com diuen els que l'acusen de "trencar partits") i se situa en condicions de guanyar la batalla definitiva, que és el pas cap a una independència real, agafi la forma que agafi. No vol dir que guanyarà aquesta batalla, però com a mínim comença a estar en condicions de fer-ho.
Vaig votar Sí-Sí
Juan Fané, 20/06/2015 a les 10:01
Molt interessant
+104
-2
Com treuen la seva ràbia, els espanyolistes. No tenen cap argument i només insulten i desqualifiquen. I és que la impotència intel·lectual és així: rabiosa.
Que bonita será Itaca...
Rotko, 20/06/2015 a les 10:37
+7
-87
Leyendo tu texto repleto de respeto a la diferencia, a la diversidad, a la discrepancia, comprendo que la Independencia será el paraíso de a democracia en la tierra. Gracias por ser tan claro. Salud!
jo votaré SÍ
Carles V, 20/06/2015 a les 10:46
Molt interessant
+102
-0
Ni que sigui per fotre els fonamentalistes pijoprogres com l'anònim de les 2:09 o els acomplexats sociates com el de les 2:13 que consideren que dir les coses amb claredat genera rebuig, és excloent i antipàtic i millor callar, votaré independència. Però per sobre de tot és pel convenciment que serà per crear un país millor també per ells, menys sectari, menys covard, més optimista i més sincer. No hi ha catalans bons i dolents. Hi ha catalans (parlin l'idioma que parlin) i espanyols (novament, parlin l'idioma que parlin).
Els arbres ja ens deixen veure el bosc
de_retruc, 20/06/2015 a les 11:00
Interessant
+83
-0
Enhorabona Víctor, com sempre encertat i punyent.
Es tot un espectacle de contorsionisme polític veure els que han viscut (molt bé, per cert) de la indefinició, com ara els toca decidir si estan a favor o en contra de la llibertat de Catalunya, tant senzill com això, però quin pànic els produeix... Anem bé!
Bon article!
Anònim, 20/06/2015 a les 11:08
Interessant
+75
-0
Molts partits no l'escoltaran, i així els hi anirà -per sort-

Visca la Terra lliure!
Espanyolista enganxat
Anònim, 20/06/2015 a les 12:13
Interessant
+81
-0
He, he. El "2:09"-"2:13" sempre és el primer a llegir el seu odiat Victor. No s'hi pot resistir. L'hi llegeix tot, tu, inclús la llista de la compra. D'això se'n diu: enganxat. Ben enganxat.
"Un lector" que no sabia llegir
J., 20/06/2015 a les 12:19
Interessant
+65
-0
"[A V. Alexandre] el teu discurs sobre els catalans bons i dolents" no és el mateix que "[V. Alexandre] o hi estàs a favor o hi estàs en contra." del Procés.
No senyala a ningú de bo o dolent, en tot cas senyala a qui s'ha pronunciat d'una manera o altra, per declaracions o per fets.
-----------------------------------------------------------
Respecte a la CUP, potser al parany d'ICV no caurà (o bé sí, qui sap, amb BComú); ara bé, sí que ho farà amb ERC, el nou PSC liderat per l'hispanista Oriol Junqueres, qui s'afiliarà amb altres forces de l'esquerra espanyola, com va fer en el seus inicis, per prioritzar l'eix social al nacional (i la CUP hi cau sovint, malgrat les abraçades als convergents).
CDC està sorprenent, però ja fullejarem el seu full de ruta i la seva llista partidista (que no nacionalista) del President. Ja només pel nom se'n destil·la la idea principal: primer el ventre, després el país. Esperem que vegin que el ventre no es pot omplir sense el país, Catalunya (que no Espanya).
És més, esperem que, sí per ells som independents, després abandonem la nostra militància de votants convergents per formar partits que instal·lin a Catalunya veritables democràcies participatives, on el ciutadà té drets i deures en la legislació i formulació de lleis, i no d'una altra primitiva i ineficaç partidocràcia, com moltes de les que hi ha a Europa; per cert, dic d'abandonar el tal perquè és evident que persones que han viscut dels beneficis de tenir un sou més que elevat i injustificat, com dels privilegis que es deriven, no voldrien per res del món renunciar-hi (és més, les seves demandes augmentarien, i el que es pitjor, seguirien manant ELLS, i NO NOSALTRES).

Catalunya li hagués anat bé tenir un partit com SI liderant aquest projecte nacional que es diu "Procés". Era (si no es pot dir "és") una aposta clarament progressista i nacionalista, emmirallada en les democràcies avançades i que integrava dins els seus esquemes mentals "l'Estat-Nació", així com contemplava "tota la Nació" (Països Catalans).
És una llàstima que els catalans no valorin els partits per la fidelitat, la rigorositat i la proximitat, només per l'èpica carrinclona d'un més que refregit estatus quo, que fonamenta una aparent tolerància que no acaba amb una veritable intolerància respecte al que ens identifica com a "catalans", tot junt a un lleu sentit patriòtic per la Nació i un de gran pel diner (només cal veure els arguments esgrimits a favor del procés: primer economia, després la justícia social, i per últim la Nació; com si del segon anés deslligat "societat-Nació" i com si la identificació de la societat no tinguessin les seves repercussions en l'economia i altres sectors).

La llengua ho és tot, i ella ens governa.
Ho tenim clar quin és el paper que ha de desenvolupar la llengua nacional del nostre país, que és essencial, o no esdevindrem mai independents (ni socials, ni rics, ni justos, ni avançats, ni res de res).
Refraner
Anònim, 20/06/2015 a les 12:34
Interessant
+80
-0
A comentaris folls, orelles sordes.

Gràcies pels seus articles tan interessants, Víctor Alexandre.
EL CARASOL DEL TERRAT
Bacoretta Finni, 20/06/2015 a les 14:17
Interessant
+81
-0
La veritat fa molt de mal, i als de iniciativa ja es l´hora que algú els hi digui les veritats. Encara no han trobat un lloc on ubicar-se, i al pas que van tampoc el trobaran, el seu discurs està caducat
A mi tampoc m'agrada el Víctor Alexandre
Anònim, 20/06/2015 a les 15:55
+6
-88
Encara recordo els seus atacs furibunds contra la gent d'ERC de fa uns anys enrera a El Singular Digital.

També va estar demanant el vot per grupets com Reagrupament o Solidaritat que varen acabar per desaparéixer del Parlament i avui estan integrats en l'òrbita de CiU.

En canvi de crítiques a Convergència i Unió, incloent quan aquest partit pactava amb el PP (fa poc més d'un parell d'anys, sense anar més lluny, era així) n'he vist molt poques. Poquíssimes.

Potser per això aquest senyor ha tingut tant d'èxit escrivint en webs convergents com El Singular Digital i li paguen perquè ho faci.

Víctor Alexandre, com a referència del catalanisme d'esquerres compromès amb la defensa de les classes populars catalanes, un zero a l'esquerra.
Tot bastant absurd
Anònim, 20/06/2015 a les 16:46
+4
-84
Sorprenen no poques de les afirmacions que, dia rere dia, persones com l'Alexandre van repetint sense cap tipus de fonament, i per això la voluntat de serguir llegint-lo aviam si algun dia sorprèn elaborant un argument potent on es construeixin les conclusions a partir d'encadenar una sèrie d'arguments, i no presentant-les com caigudes del cel. De moment sense èxit. Bé, en aquesta tònica, costa entendre quin és el fonament de la necessitat imperiosa de la independència més enllà d'una preocupació més que discutible per la llengua. Si es parla de poder decidir el nostre futur, sorprèn que no es matitzi, perquè dit així es dóna a entendre que en aquests moments aquesta sobirania no ens pertany, sino que uns altres l'exerceixen per nosaltres els catalans. És innegable que la sobirania recau en els catalans en la mateixa mesura que en la resta de ciutadans d'Espanya; per tant, reivindicar la sobirania en un sentit estrictament d'adquirir-la no es correspon amb la realitat, més aviat es tracta de reivindicar una exclusivitat de sobirania que en aquests moments tenim compartida amb la resta dels ciutadans d'Espanya. Donat això, costa no pensar que la excessiva ambiguitat amb la que s'exposa aquesta qüestió es deu a una certa dificultat de fonamentar en quelcom més que una retòrica romàntica o en tòpics fàcilment desmuntables la impossibilitat de compartir com fins ara aquesta sobirania amb la resta d'Espanya. Un altre apunt és sobre el nacionalisme que suposadament se li atribueix a Podem. Contràriament al que massa sovint s'afirma, el món no es divideix en nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols. Si s'accepta la idea de que partits no nacionalistes siguin independentistes, també s'ha d'acceptar que partits unionistes no siguin nacionalistes espanyols. Per tant, estaria bé posar els adjectius a partir d'una prèvia definició de termes, i no des de la ferralla intel·lectual de la etiqueta buida de contingut. Ser nacionalista no vol dir creure en la existència d'una nació, sigui el que sigui el que això significa, sinó creure que, a partir de la existència d'aquesta nació, aquest és el fonament del cos polític, de forma que el demos es construeix a partir de trets identitaris, que poden ser genètics o culturals, i en resta exclòs aquell que no els comparteixi. No hi ha una sola declaració de Podem que s'acosti no vagament a concepcions així, algú serios em pot dir on és el seu nacionalisme espanyol?
Tot molt ben dit
Juan Fané, 20/06/2015 a les 17:45
Interessant
+57
-1
Com li cou a l'espanyolista 16:46 el Procés. Com li cou! I quantes barbaritats que diu. Però què pot dir un espanyolista per impedir la llibertat de Catalunya? Doncs barbaritats, naturalment. Pel comentari que deixa, més llarg que un dia sense pa, es nota que té la mateixa incontinència i la ràbia de la senyora Ubasart de Podemos. Una nacionalista espanyola de cap a peus, com el seu partit, però amb menys valor per treure's la careta que Camacho o Rivera. Just el mateix que l'espanyolista 16:46. Records a Espanya.
A mi tampoc m'agrada l'Anònim 15:55
Anònim, 20/06/2015 a les 17:56
Interessant
+51
-0
L'Anònim 15:55 no li agradava que el senyor Alexandre critiqués ERC quan homenatjava el franquista Samaranch al Palau de la Generalitat. A l'Anònim 15:56 no li agrada que la gent critiqui que algú homenatgi franquistes. Els franquistes, com tothom sap, adoren les classes populars. L'Anònim 15:56, com a referència de l'humanisme, de la llibertat, de la democràcia i de les esquerres, un zero a l'esquerra. Pur franquisme amb la camisa blanca de Lerroux.
bon article
teresa comellas, 20/06/2015 a les 18:19
Interessant
+51
-0
És la primera vegada que llegeixo aquest diari i no serà pas l?última.
Felicito l'articulista, clar i catala.
Els independetistes no ens barallem amb ningú i respectem totes les maneres de pensar. Ara volem el millor per el país de tots.
molt bon article
Anònim, 20/06/2015 a les 19:10
Interessant
+54
-0
Felicitats! Sempre llegeixo els seus articles

Els unionistes farien be de deixar-nos tranquils i de fer comentaris des de l' insult i l' odi.
La seva area de confort es a la premsa unionista i en tenen molta per triar! Bon vent i barca nova.
MAS i millor
Anònim, 20/06/2015 a les 19:33
Interessant
+54
-0
Convergència ens retorna l'esperança, refredada per tanta divisió de les esquerres. No es tracte de anar tots contra tots, en nom d'una pluralitat que al final és partidisme, sinó anar junts per CAT. Per sumar, no restar i perdre com a Barcelona. Jo votaré MAS i millor.
A l'Anònim del "Tot bastant absurd"
J., 20/06/2015 a les 20:07
Interessant
+56
-0
Dius: "És innegable que la sobirania recau en els catalans en la mateixa mesura que en la resta de ciutadans d'Espanya.".
La idea és que la sobirania no recaigui mai més en Espanya, i el seu projecte lingüicida i d'estigmatització ètnica contra els catalans, encara vigent des del s.XVIII. Si et sembla alarmista informa't que en diuen els professionals com Juan Carlos Moreno Cabrera, després no ho veuràs tant.

Per això "hem d'aquirir-la plenament", perquè compartint-la amb una entitat més poderosa i amb més recursos que la nostra s'aplica la llei del més fort, i per tant de l'Estat imperialista que és encara a dia d'avui l'Estat espanyol (i que sembla ser que no ho deixarà de ser, malgrat el pas del temps).

Respecte al terme "nacionalisme", tan controvertit com és, si t'ho pares a pensar tots els Estats europeus són "nacionalistes", defensen la seva "nació" (societat+llengua+cultura et alt. pròpies); per tant, tan espanyols com catalans som nacionalistes, la qüestió està a quina "nació" volem pertànyer. Certament, a mi em sembla una collonada utilitzar el terme "nacionalista" com un pejoratiu, degut dels règims totalitaris que ens precedeixen, i prenc la variant romàntica d'alemanya (una llengua, una nació) per aplicar-la en un Estat (dins Europa, a Estats Units o a la mateixa Suïssa funciona diferent; ara, i més pel que fa al darrer cas, ja els va bé per protegir i defensar el plurilingüisme nacional, i per tant la convivència i el progrés social).

Si la nació no forma la demos, com dius, com pot ser que la gran majoria dels Estats protegeixen la seva nació (societat+llengua+cultura et alt.)?
I per acabar, hi ha Estats que són reticents a la plurinacionalitat interna: Espanya n'és un cas, i ho deixa palès amb la seva etapa il·lustrada amb un rei francès d'esquemes absolutistes i jacobins ("un Estat, una llengua i una nació", que no "una llengua, una nació i un Estat", el qual el darrer és un constructe "artificial", mentre que el primer és "natural").
Ser nacionalista de la teva nació no implica ser intolerant a la diversitat, ni a no interessar-se per ella. És un concepte ampli i general, que es combina amb d'altres (i si no és així potser que comencem a mirar-nos-ho d'aquesta manera, i sortirem guanyant tots).
En Víctor irrita d'allò més els espanyolistes i botiflers, perquè sempre l'encerta en les seves anàlisis.
Anònim, 21/06/2015 a les 09:46
+33
-1
Catalunya mai no serà Espanya.
"Nacionalisme: devoció per la unitat i la independència de la pròpia nació". Definició del diccionari Fabra, l'únic normatiu de l'idioma català.
Blai, 21/06/2015 a les 09:50
+30
-1
Catalunya és una nació, Espanya n'és una altra. Totes dues tenen el mateix dret de ser estat independent respectivament.

Els espanyols són ells, nosaltres som catalans i prou.

Catalunya ha de ser tan independent com ho és Espanya i França.
@ Anònim, 20/06/2015 a les 02:09
Anònim, 21/06/2015 a les 10:41
+33
-1
No es pot ser més ruc que tu. Per:
1.- ets el p... col.laboracionista de guàrdia (fixeu-vos l'hora...) amb la intenció evident de provocar.
2.- si no fossis el que ets, no es podria ser més ruc: votar quelcom per fer la punyeta a un altre que ni et coneix i9, de passada, col.laborar amb l'assimilació i anhilament de catalunya.
3.- Ets un desgraciat, un amargat que aviat estaràs comptant els cagallons de les cabres de El Perejil.
Digues-li a la Virreyna que t'afluixi el dogal perquè ja t'estàs quedant sense oxígen, cap de tro!
M'encanten
Anònim, 21/06/2015 a les 10:43
+38
-1
els bons articles de l'Alexandre. Perquè ho clava i perquè treu de polleguera al colonitzador de guàrdia i el seu col.laborador sipaiet: l'anacleto i l'Otilio dels Ppepperos... Quan piulen, és que els cou. I si els cou, és que anem bé!
16:46
Blai, 21/06/2015 a les 11:24
+33
-0
Objeccions.- Catalunya i Espanya són dues nacions diferents, distintes. Totes dues tenen el mateix dret a ser estat independent respectivament. La independència política és la situació més òptima, harmoniosa, justa i entenimentada a què pot aspirar qualsevol nació del món. Catalunya la necessita per salvar el seu idioma i per moltes coses més que li permetran de viure amb dignitat, llibertat, justícia i prosperitat. La independència vol dir ser amo de tu mateix, no tenir amos, ni canviar d’amo. Cada nació ha de ser sobirana i això només ho aconseguirà sent estat independent. La sobirania espanyola és privativa de la nació espanyola. En justa reciprocitat la sobirania catalana és privativa de la nació catalana. L’espanyola i la catalana no són intercanviables, ni extrapolables. El comentarista anònim creu que Catalunya és Espanya, que pertany a Espanya; ho troba bé, ai las! Per això diu “Catalunya i la resta d’Espanya”, no diu Catalunya i Espanya. No hi ha cap nació al món que “comparteixi”, motu proprio, la seva sobirania amb una altra nació. El món no, però sí en el contenciós hispanocatalà, es divideix entre nacionalisme català (d’alliberament) i nacionalisme espanyol (invasor, espoliador i subjugador). Nacionalisme és la devoció a la unitat i a la independència de la pròpia nació; és la definició del Fabra, l’únic diccionari normatiu de l’idioma català. Nacionalisme català, doncs, és obligatòriament independentisme, sobiranisme, separatisme, secessionisme; és el contrari d’autonomisme o catalanisme, el qual malda per millorar l’encaix de Catalunya a l’Estat estranger espanyol; el qual acata dòcilment la fèrula estrangera hispana sobre la nació catalana. Ara bé, hi pot haver independentistes catalans que ho siguin només per raons prosaiques o econòmiques; no per raons nacionals, ètniques o identitàries; és un separatisme gens consistent, ho deixa de ser a la més mínima concessió espanyola. L’espanyol o el botifler que vol que Catalunya continuï engabiada a l’Estat espanyol és nacionalista espanyol, en la versió colonialista, imperialista, expansionista o hegemonista Península endins. Tot partit espanyol o català que maldi per perpetuar la unitat de l’Estat espanyol és nacionalista espanyol, inclosos els confederadors. Semblantment, tot partit català que propugni la unificació i la independència de la nació catalana, o sigui, de Catalunya, és nacionalista català.
L'agenda política la porten els independentistes...
Anònim, 21/06/2015 a les 13:38
+31
-0
Els unionistes van a remolc i arriben tard.
La idea de Podemos la van copiar de Procés Constituent. La divisió al PSC-PSOE, l'afebliment del PP es gràcies al moviment independentista. C's van néixer per oposar-se a la independència catalana, el canvi a les Illes i al País valencià porta l'accent en la qüestió catalana (llengua, dèficit fiscal...).
Els unionistes impotents al no poder acabar amb l'independentisme a sang i foc com els agradaria.
La CUP, els revolucionaris originals que ni Podemos ni ICV poden arribar a imitar.
Visca la llibertat!
Com aquell obès mòrbid encantat de ser-ho
Anònim, 21/06/2015 a les 15:38
+33
-1
Els independentistes hem decidit canviar casa nostra, Catalunya. Espanya, ni amb dretes ni amb esquerres, mai no canviarà. La Història n'és plena de proves.
El país de las maravillas.
Anònim, 21/06/2015 a les 15:44
+2
-36
Quizás uno de los problemas más lastimosos del país es el bajo nivel de sus "opinionistas" oficiales. El Mas acaba de renunciar a liderar el proceso; Europa, por boca de la CDC alemana, apoya a UDC. ¿Quién sale ganando de todo este guirigay? Hace falta estar ciego, mosén Alexandre.
España, el imperio de Perejil
Anònim, 21/06/2015 a les 18:13
+30
-0
Sin duda uno de los problemas más lastimosos de España es el bajo nivel de sus "opinionistas" oficiales y de sus monaguillos que envían comentarios por Internet. Rajoy y Sánchez acaban de renunciar a sacar los tanques para bombardear el Proceso; Europa, por boca de Alemania, no se lo permite. ¿Quién sale ganando de todo este guirigay nacionalista español? La independencia de Cataluña. Hace falta estar ciego, para no verlo, mosén 14:44.
adeuuuuuuu
davids, 21/06/2015 a les 20:22
+32
-0
bé victor,ven jugat... i escrit
España, el imperio de Perejil (2)
Anònim, 21/06/2015 a les 20:53
+27
-0
Sin duda uno de los problemas más lastimosos de España es el bajo nivel de sus "opinionistas" oficiales y de sus monaguillos que envían comentarios por Internet. Rajoy y Sánchez acaban de renunciar a sacar los tanques para bombardear el Proceso; Europa, por boca de Alemania, no se lo permite. ¿Quién sale ganando de todo este guirigay nacionalista español? La independencia de Cataluña. Hace falta estar ciego, para no verlo, mosén anónimo 15:44.
de victoria en victoria
Anònim, 21/06/2015 a les 21:31
+0
-29
He leido ya tantas victorias del pruces en este diario que ya me empiezo a creer que esto es una liga y no un partido. Alexandre , para que querra ud. la independencia, si ud. ya se ha creado su mundo virtual y se cree sus propias mentiras.
Alicia, la abeja Maya y Juan Palomo.
Anònim, 22/06/2015 a les 00:29
+0
-22
¿De verdad se cree eso de que no sacarían los tanques llegado el momento? No hará falta, claro, porque el prusés se muere solo solito.
Pero si don Astuto tiene la DUI en el último cajón, el Estado tiene sus propios recursos en el suyo para afrontar situaciones extremas.
Hace falta ser bobo para no darse cuenta que un Estado, ningún Estado, (ni siquiera Alemania, sin ir más lejos) NUNCA consentiría que le arrebataran parte de su territorio, le dijeran lo que le dijeran los demás Estadso: si no, sería su condena como Estado, se convertiría en el hazmerreír de todo el mundo.
Es triste, sí, pero los Estados son así de despiadados, este y los otros, no le quepa duda. Como sin duda lo sería ese Estado Catalán tan guay por el que usted aboga.
Espanya, de derrota en derrota
Anònim, 22/06/2015 a les 01:23
+22
-0
Espanya es va encongint al llarg de la història fins a convertir-se en res, que és el que sempre ha estat. Res de res. Un conjunt d'individus habitants d'un poblado manchego que van tenir un somni imperial i ara comencen a despertar a la crua realitat. "¡Pero si no somos nadie! ¿Qué pasa aquí? Han viscut i viuen creient-se les seves pròpies mentides fins a la desintegració final i ben propera.
Espanya, la tanquista
Anònim, 22/06/2015 a les 13:34
+18
-0
Tens raó, 00:29, d'Espanya o de Caspanya, es pot esperar qualsevol cosa que sigui força bruta. Va massacrar un continent a ultramar i seria capaç, de massacrar-ne un altre. El seu problema és que no pot, ja no és ningú. Ningú. Només li queda Perejil. Perejil i tu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat
La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, en una acte de campanya electoral | Flickr PSOE Andalusia
Sara González
01/01/1970
La presidenta andalusa presenta aquest diumenge la seva candidatura a liderar el PSOE abrigada per l'aparell del partit
Armament de guerra i munició intervingut per la Policia Nacional... tot i que ara no se sap ben bé on pot estar. | ACN
Roger Tugas | 1 comentari
01/01/1970
El cost dels vigilants privats en presons, dels viatges del Consell de Seguretat Nuclear i de les cartolines de l'exèrcit, més de la meitat dels joves que ja viuen amb els pares, els aturats amb discapacitats, les taxes d'immigració europea... entre altres dades ocultes de la setmana
Albiol, Cospedal i Sánchez-Camacho. | PP/Flickr
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
L'ex-alcalde de Badalona presenta una candidatura amb vicesecretaries per a Manuel Reyes, Esperança Garcia, Alberto Villagrasa i Antonio Gallego, entre d'altres | La nova executiva aplega totes les sensibilitats en joc dins de la formació
Johan Cruyff i Danny Coster, a la Rambla l'any 1970 | ©Horacio Seguí/AFCB
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«El 1970 encara li quedaven coses importants a fer amb l’Ajax, guanyar tres copes d’Europa consecutives, per exemple, però ja sabia que el Barça era el seu destí. En blanc i negre lluminós se’l veu jove i feliç. Que maques són les fotos antigues»
Comiat de Johan Cruyff com a jugador del Barça | Arxiu EFE
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
La personalitat de l'holandès va impactar en la vida de molts culers, que es van entregar a l'obra d'un revolucionari, capaç de modernitzar el futbol dos cops, a la gespa i la banqueta
Nigel Farage, durant la campanya del Brexit. | UKIP
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
Nigel Farage assegura que "tenim una cinquena columna en els països europeus" | Le Pen clama per controlar les fronteres i tancar mesquites, mentre la primera ministra polonesa diu que Varsòvia fa bé d'impedir l'entrada de refugiats
Xavi Pascual, director de l'Strenes | ACN
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 24 de març al 30 d'abril, més de quaranta artistes passaran pels escenaris de Girona | "L'objectiu és conservar el que tenim i anar millorant les experiències de l'espectador", explica el director del certamen a NacióDigital
Saló de l'Ensenyament 2017 | Jordi Jon Pardo
Karma Peiró
01/01/1970
L'ITWorldEdu, coincidint amb el Saló de l'Ensenyament, debat sobre com les TIC poden millorar la tasca educativa | “En dos anys, la selectivitat hauria d’incorporar elements digitals per avaluar la prova", assegura el professor Jordi Musons
Zoo, en una imatge promocional | Xepo W.S.
01/01/1970
NacióDigital i Enderrock estrenem el nou tema de "Raval", el segon disc del col·lectiu musical de Gandia
El procés de preinscripció és un dels tràmits que han de superar els pares que volen inscriure els fills en una escola o institut per primera vegada | Adrià Costa
Jordi de Planell | 2 comentaris
01/01/1970
Aquest dijous s'obre el termini per presentar les sol·licituds, que es tancarà el 4 d'abril | Ensenyament ha introduït alguns canvis al procés, que incorpora noves mesures de control i modificacions en les llistes d'espera
Carlos Álvarez, Rigoletto, en ple exercici de poder vocal | Antoni Bofill
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Basada en "Le roi s'amuse" de Victor Hugo, l'òpera és un prodigi melòdic, tal com s'ha pogut veure en l'estrena d'aquest dimarts a la sala barcelonina | La producció compta amb un elegant vestuari renaixentista, obra de la guanyadora de tres premis Oscar Sandy Powell
Agustí Montal i Costa, en una foto d'arxiu | FCB
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
El president que va fitxar Johan Cruyff va dirigir el club en els anys finals del franquisme | Va representar la burgesia catalanista al capdavant del club que seria derrotada per Núñez el 1978
El nou president del Constitucional, González Rivas, a l'esquerra | Europa Press
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
La magistrada catalana és premiada amb la vicepresidència després d'alinear-se amb el bloc més proper al PP | Un tribunal dividit afrontarà l'etapa decisiva del procés sobiranista