Oriol Comas: «Jugar és una activitat saludable i que ens fa feliços»

Oriol Comas en sap un munt, de jocs. N'és creador, n'és degustador, n'és un apassionat i, sobretot, sap com contagiar l'amor per una afició que li roba hores. Bon conversador i bon divulgador de les bondats del fet de jugar, ens explica què és el Dau Barcelona (12 i 13 de desembre) que arriba per quarta ocasió a la capital catalana. Més gran que mai, amb més seguiments i més consolidat, el certamen reivindica una manera sana de jugar, una manera lúdica de viure i una meravellosa passió per compartir, per esprémer l'enginy, per gaudir de la creativitat i per tastar alguns jocs que han estat –i són– absolutament revolucionaris.
 
- Com s'explica el "boom" que hi ha hagut els darrers anys amb la descoberta i afició pels jocs d'autor?
 
- Hi ha molts factors, però crec que la crisi hi ha ajudat. Una capsa de jocs val molts quartos, és cert. Però el joc és un artefacte cultural que, a diferència d'altres, un cop usat el tornes a fer servir. Al cinema pagues una entrada que val deu euros, i tens sort si la pel·lícula és bona. Si aneu quatre persones al cine, són quaranta euros, que és el que val un bon joc. Si ho penses bé, és lleure barat, perquè si el joc és bo hi jugaràs moltes vegades. Hi ha jocs que quan són jugats pel mateix grup creen una mena de "metajoc" on cada partida és diferent. I és fantàstic!
 
- També hi ha jocs que guanyen si canviem amb qui els juguem. Penso, per exemple, en jocs com el Dixit o els Homes llop de Castronegro.
 
- Són exemples de jocs que treuen el millor que tenim a dins, i que nosaltres no sabem que ho tenim. Amb el Dixit, per exemple, l'únic que has de fer és inventar-te històries. Els qui diuen que no sabran jugar-hi mai, acostumen a ser els millors al cap de cinc minuts. Amb els Homes llop, el mateix. Si la gent està avorrida i no ha entès que cal sobreactuar, mentir o acusar en fals, pot ser molt avorrit. Però hi ha partides boníssimes quan entres al paper, o hi ha gent que parla diferents llengües, o quan juguen pares i fills.
 
- Fa uns anys, els jocs de taula eren el Risk, el Trivial Pursuit, el Monopoly. Vistos amb ulls d'ara han quedat desfasats, tremendament avorrits. Com s'arriba a superar aquella mena de joc anquilosat i comença el "boom"?
 
- Perquè l'any 1995 un dentista alemany va inventar un joc que ho va canviar tot: el Catan. Haurien pogut ser altres jocs, com per exemple el Civilization, de Sid Meier.
 
- Què fa, però, que sigui el Catan qui triomfi i canviï tot el paradigma del moment?
 
- Perquè és un joc que tothom entén, que poden jugar dues, tres o quatre persones i sempre és bo, amb unes partides que són ràpides i on no ridiculitzes els altres. Quan guanyes el Catan amb 10 punts, n'hi ha dos que en tenen 9. Fins al darrer moment, tothom pot guanyar! A més, els elements són molt agradables de jugar, les regles estan molt ben explicades i hi ha molta interacció, que és fonamental.
 
- Però tot això ja era en altres jocs.
 
- Sí, però no tot junt. A més, al Catan l'atzar té un efecte gairebé màgic. Quan surt un 7, els que acumulen més elements perden la meitat del què tenen. El 7 és el número que més surt estadísticament si tires dos daus. Això el converteix en un joc molt equilibrat, perquè així forces la gent a negociar. Si no negocies, el lladre sempre sortirà i et fotrà a tu. I això per què? Per no voler seguir el que diu l'illa de Catan: juguem tots amb tots.
 
- El Catan té molta afició aquí, a Catalunya. És el joc més venut?
 
- No sé les vendes del Trivial Pursuit o del Monopoly (amb totes les versions possibles i imaginables), però segurament el més venut sigui un joc de rapidesa i habilitat, com ara el Jungle Speed. També es ven molt el joc dels Homes llops, que abans comentàvem.
 
- Com pot ser que el Trivial Pursuit encara es vengui tant?
 
- Perquè és una icona. En el món del joc, diem que el Trivial és un "no-joc". Formalment no hi ha joc! És com la gamificació [l'ús de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques]: la forma és de joc, però no té cap interès. Només té una cosa boníssima, el nom, "persecució trivial". Pots saber la capital de Ruanda, però... serveix per a res en la vida? En general, no, és totalment trivial. En canvi, ara tenim jocs com el Fauna, que és un joc de coneixement, o el Las Vegas Quiz, el Time's up!, més lleuger, o el Timeline, que són jocs en què l'important no és només que tu sàpigues quina és la capital de Ruanda.
 
- Què fa a tots aquests jocs més bons que el Trivial?
 
- Perquè són jocs creats per grans autors. Per exemple, Friedemann Friese, un dels grans de l'escena mundial, va crear Fauna. El Time's up! és obra de Peter Sarret, que s'ha fet d'or amb el joc.
 
- Deu ser difícil de respondre, però quin és el millor joc al qual ha jugat?
 
- Jugo a molt jocs, també a prototips i a algunes idees meves que només són això, idees. Però n'hi ha dos als quals jugo moltíssim i que no hi ha manera que s'acabin. Un és tan estrany que no existeix enlloc i es juga amb cartes: Eleusis. Un dels grans creadors de jocs, l'únic que encara és viu, Robert Abbot, va crear el joc fa uns seixanta anys. I és, per mi, una de les més grans creacions de la història. Per què? És un joc sense regles. En cada partida, un jugador se n'inventa una, i els altres l'han de descobrir. I es juga de manera simple, amb cartes franceses o espanyoles.
 

Oriol Comas. Foto: Adrià Costa

- No cal res més que qualsevol baralla de cartes?
 
- Sí, és un joc que no pots comprar. Hi ha algunes edicions fetes, unes quantes versions comercials introbables. La gràcies és que és un joc de deducció "plus": no has de deduir quina regla ha pensat l'altre, sinó que has d'induir a arribar a la solució amb les cartes que jugues. Aquest és el joc a què jugo més i crec que no me'n cansaré mai.
 
- Quin és l'altre jocs?
 
- És un joc que es diu Battle Line, d'un autor alemany que m'agrada molt, Reiner Knizia. Només està editat als EUA i és per a dos jugadors. És una barreja de pòquer, remigio i atzar. És un joc del qual potser en porto unes 800 partides fetes. Cada setmana el jugo amb la mateixa persona, i cada setmana ens passen coses noves!
 
- Catan, Carcasone, Aventureros al tren, Dixit o Time's Up! són jocs ja clàssics en aquest nou univers, i tothom coincideix a assenyalar-los com una bona porta d'entrada. Dels darrers títols apareguts, quin recomanaria per entrar al món del joc amb bon peu?
 
- Del que ha sortit darrerament, Colt Express i Misterium, que m'agraden molt.
 
- Els trobarem al Dau Barcelona?
 
- Evidentment!
 
- Com explicaria a algú que desconeix aquest món de jocs què és el Dau Barcelona que comença demà?
 
- Dau Barcelona és una feliç iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, que es va adonar que jugar és una activitat saludable i que ens fa feliços. L'esdeveniment són dos dies non-stop de jocs per poder-hi jugar. De vegades, jugar ens fa mandra, entre altres raons perquè hem de llegir unes regles i no hi estem acostumats. Doncs si tu vas a Fabra i Coats, et trobaràs unes 300 taules darrere de les quals sempre hi ha una persona que t'ensenyarà a jugar a un joc. És gratuït, no hi ha cues, entres i jugues.
 
- Com és possible tenir tanta gent implicada?
 
- Convidant a totes les editorials de l'estat espanyol, que són més de quaranta. No és una fira on hi ha stands, sinó que és tota la nau principal de Fabra i Coats i part de l'exterior, entre altres indrets de Barcelona, amb taules. És un espai familiar i per a tots els públics.
 
- El Dau, però, també té un espai per als jugadors més experimentats.
 
- Sí, tenim obert tota la nit de dissabte per a aquests jugadors més experimentats. També per aquest motiu convidem grans autors, o tenim un espai de prototips, o fem un torneig Open d'escacs amb la Federació Catalana d'Escacs, o fem una macropatirda de Pathfinder, on hem hagut de buscar masters per arreu de l'estat, perquè aquí no en teníem suficients.
 
- Què és el que no podem perdre'ns d'aquest Dau 2015?
 
- La pitjor notícia és que no te'l pots acabar. La millor, que ho pots intentar. Jo no em perdria el joc del Dau, que té premi i és un joc que dura els dos dies. I tampoc em perdria el que hem preparat amb el Roberto Fraga. Hem adaptat un dels seus jocs per a 500 persones!
 
- Roberto Fraga és l'autor convidat d'enguany, i destaca per ser un creador de jocs molt singular, amb jocs molt peculiars, però que tenen molt d'èxit.
 
- El vaig conèixer l'any 2001, amb un joc ple d'imaginació i que li vam dir que no anava enlloc. El joc era un arbre amb unes branques on hi havia peces que eren plàtans. Els jugadors jugaven amb un espanta-sogres, feien de micos que anaven a buscar bananes. Havies de bufar i quan tenies una banana, deixar anar la bufera, anar a un plat, bufar a poc a poc i que caigués el plàtan al plat. Li vam dir: "Roberto, això no t'ho editarà ningú!". Aquí no està editat, però a Alemanya va triomfar moltíssim.
 
- En canvi, aquí, dels seus jocs, ha triomfat molt La danza del huevo.
 
- Fraga sempre crea un joc diferent a la resta, es troba un pas més enllà que els altres. De La danza del huevo en porta venuts uns 350.000 exemplars. Curiosament, ell explica que el joc el va inventar a Port Aventura, quan era amb les seves filles i va veure un mag fent un número amb ous. En Roberto Fraga era capità de la marina mercant, fa dos anys que viu exclusivament dels jocs. Ja passa de dos milions d'exemplars de jocs venuts, que són xifres amb les quals ja pots viure bé d'això. A més, és un home molt divertit i molt bona persona.
 
- Com veu la salut del Dau? Té encara un llarg recorregut?
 
- Molt, i tant. El Dau ens l'han "pres" la gent del sector del joc: els clubs, les federacions, gent que té idees, etc. Cada any hem crescut, sempre doblant el número de participants, any rere any. Aquest 2015, a més, hem fet dos Daus: el de Fabra i Coats, el de sempre, i un altre al Born Centre Cultural, durant els mateixos dies. Omplirem el Born de jocs històrics fets amb miniatures, que són uns jocs amb un públic més especialitzat. Jocs que reuneixen hobby, història, col·leccionisme i estratègia. I mira, això ja no ho fem nosaltres, ho fan clubs com el Rubicon de l'Hospitalet.