13
de desembre
del
2015
Actualitzat
el
14
de desembre
a les
20:49h
La ONG Plataforma per la Llengua denuncia que les grans distribuïdores de cinema, les anomenades majors, s'aprofiten d'unes subvencions "desproporcionades", que no es corresponen als preus de mercat. Segons l'Informe sobre les grans distribuïdores i el doblatge en català, presentat per Josep Maria López Llavi, membre de la junta executiva de Plataforma per la Llengua i portaveu de cinema i audiovisuals, les majors i els estudis de doblatge es beneficien de les subvencions molt per sobre del seu cost, "a uns preus que considerem excessius".
Segons dades de Plataforma per la Llengua a partir de consultes a empreses de doblatge i distribuïdores independents, el cost d'un doblatge se situa a l'entorn dels 25.000 euros, mentre que pel·lícules força taquilleres com Frozen, el regne del gel o Ice Age 4 van rebre subvencions superiors als 80.000 euros, mentre que Gru, el meu dolent preferit 2 es va disparar als 150.000 euros. Per bé que les subvencions, atorgades per la conselleria de Cultura, no comprenen únicament el cost del doblatge, sinó també altres aspectes com els suports per a l'exhibició i els materials de difusió, des de Plataforma per la Llengua consideren que hi ha una desproporció molt gran entre el cost real i el diner rebut. López Llaví considera que aquest desequilibri no és atribuïble a la conselleria, sinó a "les mateixes distribuïdores i a alguns estudis de doblatge".
En tot cas, les anomenades majors, Warner, Fox, Universal, Walt Disney, Sony i Paramount, més l'espanyola eOne Films Spain (antiga Aurum), copen el mercat del cinema i han recaptat a Catalunya 270 milions d'euros en el període 2012-2014, mentre que en aquests mateixos anys han rebut 2,6 MEUR en concepte d'ajuts al doblatge, copant el 61% de subvencions malgrat ser empreses amb prou marge de beneficis.
Batalla pel cinema en català
De fet, l'ONG del català té un dels seus cavalls de batalla en el món del cinema, atès que malgrat Catalunya representa el 20,34% de la facturació de cinema a l'Estat espanyol, la presència del català és només del 2,94% a la cartellera catalana, segons dades del període 2012-2014. És més, l'entitat assegura que les versions en català tenen un rendiment "no inferior a la versió en castellà", raó per la qual es qüestionen que en aquest període de temps s'hagin invertit més de dos milions d'euros en subvencions al doblatge, especialment quan es tracta d'un "import no reintegrable, malgrat els beneficis que generen les pel·lícules doblades al català", segons apunta Gemma Ponsa, desenvolupadora de l'informe.
A més, l'entitat apunta que a més no hi ha igualtat de condicions, ja que les versions catalanes sempre queden clarament "desafavorides" respecte les castellanes, ja que les distribuïdores no ofereixen ni promoció similar, ni els mateixos formats visuals, ni les mateixes sessions, ni tampoc la mateixa distribució al conjunt del territori.
"Els catalans paguem més per anar al cinema que cap altre ciutadà de l'Estat espanyol", afirma Ponsa, que proposa una sèrie de mesures per a millorar la situació del cinema en català, com ara l'establiment d'un "topall màxim" a les subvencions situat a l'entorn dels 35.000 euros; la introducció d'una política de crèdits reintegrables en funció dels beneficis obtinguts i l'establiment de nous criteris a l'hora de concedir ajuts com ara establir criteris proporcionals d'emissió en les versions en català i castellà i exigir la mateixa difusió promocional per a les dues llengües. "Els espectadors no tenim perquè pagar-nos el doblatge", conclou López Llaví.
Segons dades de Plataforma per la Llengua a partir de consultes a empreses de doblatge i distribuïdores independents, el cost d'un doblatge se situa a l'entorn dels 25.000 euros, mentre que pel·lícules força taquilleres com Frozen, el regne del gel o Ice Age 4 van rebre subvencions superiors als 80.000 euros, mentre que Gru, el meu dolent preferit 2 es va disparar als 150.000 euros. Per bé que les subvencions, atorgades per la conselleria de Cultura, no comprenen únicament el cost del doblatge, sinó també altres aspectes com els suports per a l'exhibició i els materials de difusió, des de Plataforma per la Llengua consideren que hi ha una desproporció molt gran entre el cost real i el diner rebut. López Llaví considera que aquest desequilibri no és atribuïble a la conselleria, sinó a "les mateixes distribuïdores i a alguns estudis de doblatge".
En tot cas, les anomenades majors, Warner, Fox, Universal, Walt Disney, Sony i Paramount, més l'espanyola eOne Films Spain (antiga Aurum), copen el mercat del cinema i han recaptat a Catalunya 270 milions d'euros en el període 2012-2014, mentre que en aquests mateixos anys han rebut 2,6 MEUR en concepte d'ajuts al doblatge, copant el 61% de subvencions malgrat ser empreses amb prou marge de beneficis.
Batalla pel cinema en català
De fet, l'ONG del català té un dels seus cavalls de batalla en el món del cinema, atès que malgrat Catalunya representa el 20,34% de la facturació de cinema a l'Estat espanyol, la presència del català és només del 2,94% a la cartellera catalana, segons dades del període 2012-2014. És més, l'entitat assegura que les versions en català tenen un rendiment "no inferior a la versió en castellà", raó per la qual es qüestionen que en aquest període de temps s'hagin invertit més de dos milions d'euros en subvencions al doblatge, especialment quan es tracta d'un "import no reintegrable, malgrat els beneficis que generen les pel·lícules doblades al català", segons apunta Gemma Ponsa, desenvolupadora de l'informe.
A més, l'entitat apunta que a més no hi ha igualtat de condicions, ja que les versions catalanes sempre queden clarament "desafavorides" respecte les castellanes, ja que les distribuïdores no ofereixen ni promoció similar, ni els mateixos formats visuals, ni les mateixes sessions, ni tampoc la mateixa distribució al conjunt del territori.
"Els catalans paguem més per anar al cinema que cap altre ciutadà de l'Estat espanyol", afirma Ponsa, que proposa una sèrie de mesures per a millorar la situació del cinema en català, com ara l'establiment d'un "topall màxim" a les subvencions situat a l'entorn dels 35.000 euros; la introducció d'una política de crèdits reintegrables en funció dels beneficis obtinguts i l'establiment de nous criteris a l'hora de concedir ajuts com ara establir criteris proporcionals d'emissió en les versions en català i castellà i exigir la mateixa difusió promocional per a les dues llengües. "Els espectadors no tenim perquè pagar-nos el doblatge", conclou López Llaví.