Portugal intenta un gir clar a l'esquerra sense irritar la UE

Finalment, el president de la República, el conservador Anibal Cavaco Silva, ha hagut de transigir amb la realitat i permetre que es formés un govern d’esquerres a Portugal, encapçalat per António Costa, dirigent del Partit Socialista (PSP). Un candidat que va quedar segon a les eleccions, per darrera de l’aliança entre el Partit Social Demòcrata (PSD), que a Portugal és una formació de centre dreta, i el més minoritari Centre Democràtic Social-Partit Popular, una versió molt dretana de la democràcia cristiana. El PSP forma govern gràcies al suport que li donen a l’Assemblea Nacional el Partit Comunista (PCP) –coaligat amb el Partit Els Verds– i el Bloco de Esquerda, d'esquerra alternativa.

Costa s’ha posat a caminar i ho ha fet prometent un gir en les prioritats de política econòmica per deixar enrere l’ortodòxia de l’austeritat. Però alhora, ha volgut deixar molt clar davant les institucions europees i els mercats que Portugal assumirà els seus compromisos, que afrontarà el deute i continuarà combatent el dèficit. A la vegada, imprimirà un accent social, amb l’increment del salari mínim i fer marxa enrere en algunes de les privatitzacions estratègiques de l’anterior govern, com la de la Societat General de Foment, dedicada al tractament de residus, que va crear una forta polèmica.

Donar tranquil·litat als cercles de poder

La majoria parlamentària que dóna suport al nou govern és tripartita: socialistes, comunistes i alternatius d’esquerra. Però l’executiu que ha format Costa aplega tan sols membres del seu partit i alguns independents. Costa ha confiat els principals ministeris a homes experimentats de línia molt moderada i que donin confiança a la Unió Europea i els mercats internacionals. Mario Centeno és el nou ministre de Finances. Format a Harvard i vinculat al Banc de Portugal, ja ha deixat clar que amb el pagament del deute no es juga. Centeno es defineix com un home culturalment d’esquerres, però se’l considera un liberal en economia. Al seu costat, hi ha Manuel Caldeira Lopes, a la cartera d’Economia, en la mateixa sintonia.  

A Afers Exteriors va un ministre que també tranquil·litzarà a Briussel·les, Augusto Santos Silva. Costa no vol fer provatures en política exterior i ha triat un diplomàtic amb àmplia experiència política que ha estat ministre de Cultura, Educació i Defensa. És, a més, d’un europeisme aferrissat i contrari a fer res que generi tensions en la zona de l’euro.

La seguretat, possible zona de turbulències  

La nova ministra de l’Interior –a Portugal rep el nom d’Administració Interna- és Constança Urbano de Sousa, de la total confiança de Costa. Serà una cartera clau, i pot ser terreny pel conflicte dins de la majoria d’esquerres. En qüestions de seguretat, els analistes assenyalen que el PSP és més a prop de l’aliança de dreta que de comunistes i Bloco. S’acosten temps d’enduriment en drets i llibertats i caldrà replantejar-se algunes lleis en el camp de la seguretat. Urbano de Sousa és una especialista en immigració i justícia, i coneix bé les institucions europees.

Gestos cap a l’esquerra

António Costa sap, però, que si les grans directrius del seu executiu no poden desmarcar-se gaire del que estableix una ortodòxia en la qual el PSP sempre ha estat, ha de satisfer els seus socis d’esquerres. Potser això explica el nomenament de la primera dona negra que ocupa un ministeri, el de Justícia. És Francisca Van Dumen, nascuda a Luanda (Angola, antiga colònia portuguesa). És un gest a la diversitat, i alhora un reconeixement a aquesta procuradora de tribunals amb molt de prestigi en la seva carrera i que fa anys que treballa per fer més transparent el sistema judicial.  

A Educació hi va Tiago Brandao Rodrigues, un independent d’esquerres, de 38 anys, doctor en Bioquímica i vinculat a la Universitat de Cambridge. Una aposta a favor d’una millora del sistema educatiu.  

El ministeri que servirà com a camp de proves per veure com funciona el pacte d’esquerres serà el de Treball, Solidaritat i Serveis Socials, per al veterà José António Vieira da Silva, un polític de pes dins del PSP i acostumat a arribar a acords amb els agents socials. De la seva habilitat dependran moltes coses.

Joao Soares, pes polític i tradició maçònica

Ha estat una de les sorpreses. L’exalcalde de Lisboa i fill de l’expresident Mario Soares ha estat nomenat ministre de Cultura. És un dels dirigents amb pes propi dins del PSP. La seva adscripció reconeguda a la maçoneria –molt present a Portugal- ha estat subratllada aquests dies per la premsa lusitana. Amb el seu nomenament, Costa fa una concessió a la tradició del partit i als rivals interns, ja que Joao Soares va donar suport a António José Seguro, antic secretari general del PSP i rival de Costa.

En l’acte de presa de possessió del nou govern, el president Cavaco Silva va recordar a Costa que ell disposa del poder de veto a moltes de les mesures del nou executiu. El primer ministre li va recordar en públic que el govern és responsable només davant del parlament. Escenes de tensió en els salons institucionals. Però a Cavaco li queden pocs mesos de mandat. A la sortida de l’acte, Costa s’acomiadava de la premsa conduint un Nissan elèctric: ortodòxia de fons i gestos progressistes