27
de novembre
del
2015
Actualitzat
a les
16:17h
Catalans pel Seny, l’entitat sorgida per donar suport a Unió Democràtica de Catalunya a les eleccions del 27-S, ha reaparegut avui per reforçar la candidatura de Josep Antoni Duran Lleida al Congrés espanyol. Ho ha fet a l’Hotel Gallery de Barcelona, amb un col·loqui entre Manuel Milian Mestre i Juan José López Burniol. A la sala Ambassador, els intervinents han fet una apel·lació a l’alta diplomàcia política.
Milian Mestre, exdiputat del PP ara molt allunyat del seu antic partit, persona de la confiança de Manuel Fraga en temps pretèrits, ha reconegut que “jo sempre m’he sentit descol·locat políticament des que, a mitjan dels setanta, el cardenal Tarancón, cap de l’Església espanyola, va bloquejar un projecte de gran partit democristià. Milian ha dit que “aquí em sento com a casa”. Ha fet referències històriques recordant el Sis d’Octubre i la FAI tot definint la CUP com “la nova FAI”. De pas, com qui no vol la cosa, ha recordat els orígens carlins de la família de Francesc Homs...
López Burniol ha dit que, en comparació a la Catalunya del 1900, el país ha viscut un segle d’or. Ha afegit que un català mort el 1900 que ara veiés el país, no s’ho creuria. I que només un pacte perseguit de manera tossuda podrà resoldre el conflicte actual.
Joan Corominas, president de Catalans pel Seny, ha llegit un manifest amb el títol “Un nou pacte per a Catalunya”, on demanen una actualització de la Constitució que reconegui “la realitat nacional de Catalunya”, un concert fiscal, el blindatge de la llengua i l’educació, l’impuls de les infraestructures que reclama el creixement de l’economia, i recuperar un clima de diàleg.
Duran i Lleida s’ha dolgut que “si tan sols 13.000 persones més haguessin votat UDC el 27-S, avui el país no estaria en mans de la CUP”. El cap de llista d’UDC s’ha queixat que avui no hi ha un projecte compartit de país com sí que havia hagut durant dècades.
El líder socialcristià ha dit que “la declaració del Parlament del 9 de novembre trenca amb el principi de legalitat” i, segons ell, amb aquest acte Catalunya ha trencat també amb Europa. Duran ha criticat l’actitud presa per l’Estat i, sobretot, “les maneres que empra el govern de Mariano Rajoy. Les paraules del ministre Montoro són humiliants, com la sentencia del TC sobre l’Estatut va ser negativa, però pitjor van ser els prolegòmens”. Ha insistit en els perills que suposa ara negociar un govern amb el suport de la CUP, “que ens vol treure de l’euro, de la UE i de l’OTAN”.
Unió Democràtica de Catalunya es juga el tot pel tot el proper 20-D. Les eleccions catalanes no van anar bé i, després d’una forta trencadissa interna, les històriques sigles d’UDC, defensades per Ramon Espadaler, van quedar fora del Parlament. Ara toquen eleccions al Congrés dels Diputats i els democristians s’aboquen per intentar que el seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, conservi el seu escó.
Un patriciat dividit
Un dels àmbits en què Unió té incidència és l’empresarial. UDC conserva una bona sintonia amb entitats sensibles de la burgesia catalana, especialment amb la Pimec, que agrupa la petita i mitjana empresa. Dins de CiU, Unió va ser molt útil a l’hora d’engreixar xarxes amb sectors de l’empresariat. Ara, davant el conflicte Catalunya-Estat, la direcció d’UDC ha volgut encarnar el sentiment d’una franja de la patronal i el patriciat incòmoda per l’evolució del procés i que no vol ni sentir a parlar de ruptura o de qüestionar la legalitat.
Però Unió juga en un espai estret. Es nega a ser inclosa en el bloc unionista i intenta eixamplar un espai “centrista” entre unionisme i independentisme que és de difícil gestió. Durant la campanya electoral del 27-S, l’esforç fet pels democristians en el sector del patriciat va ser molt evident, amb actes al Círculo Ecuestre, trobades amb la direcció de la Pimec, amb el president de la qual, Josep González, hi ha molta sintonia, i xerrades al Cercle del Liceu.
Hi ha per Unió una dificultat afegida aquest 20-D. El bloc de forces que formen Junts pel Sí es presenten ara cadascuna pel seu compte. Mentre ERC representarà en exclusiva l’independentisme d'esquerres –la CUP no es presenta al Congrés-, CDC opta amb una llista pròpia amb Francesc Homs. Per Convergència la prova és plena de riscos, amb el perill que un mal resultat pugui afeblir la posició del president Mas. A Unió, ara li toca competir també amb CDC –amb el nom de Democràcia i Llibertat- per la franja moderada del nacionalisme.
Milian Mestre, exdiputat del PP ara molt allunyat del seu antic partit, persona de la confiança de Manuel Fraga en temps pretèrits, ha reconegut que “jo sempre m’he sentit descol·locat políticament des que, a mitjan dels setanta, el cardenal Tarancón, cap de l’Església espanyola, va bloquejar un projecte de gran partit democristià. Milian ha dit que “aquí em sento com a casa”. Ha fet referències històriques recordant el Sis d’Octubre i la FAI tot definint la CUP com “la nova FAI”. De pas, com qui no vol la cosa, ha recordat els orígens carlins de la família de Francesc Homs...
López Burniol ha dit que, en comparació a la Catalunya del 1900, el país ha viscut un segle d’or. Ha afegit que un català mort el 1900 que ara veiés el país, no s’ho creuria. I que només un pacte perseguit de manera tossuda podrà resoldre el conflicte actual.
Joan Corominas, president de Catalans pel Seny, ha llegit un manifest amb el títol “Un nou pacte per a Catalunya”, on demanen una actualització de la Constitució que reconegui “la realitat nacional de Catalunya”, un concert fiscal, el blindatge de la llengua i l’educació, l’impuls de les infraestructures que reclama el creixement de l’economia, i recuperar un clima de diàleg.
Duran i Lleida s’ha dolgut que “si tan sols 13.000 persones més haguessin votat UDC el 27-S, avui el país no estaria en mans de la CUP”. El cap de llista d’UDC s’ha queixat que avui no hi ha un projecte compartit de país com sí que havia hagut durant dècades.
El líder socialcristià ha dit que “la declaració del Parlament del 9 de novembre trenca amb el principi de legalitat” i, segons ell, amb aquest acte Catalunya ha trencat també amb Europa. Duran ha criticat l’actitud presa per l’Estat i, sobretot, “les maneres que empra el govern de Mariano Rajoy. Les paraules del ministre Montoro són humiliants, com la sentencia del TC sobre l’Estatut va ser negativa, però pitjor van ser els prolegòmens”. Ha insistit en els perills que suposa ara negociar un govern amb el suport de la CUP, “que ens vol treure de l’euro, de la UE i de l’OTAN”.
Unió Democràtica de Catalunya es juga el tot pel tot el proper 20-D. Les eleccions catalanes no van anar bé i, després d’una forta trencadissa interna, les històriques sigles d’UDC, defensades per Ramon Espadaler, van quedar fora del Parlament. Ara toquen eleccions al Congrés dels Diputats i els democristians s’aboquen per intentar que el seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, conservi el seu escó.
Un patriciat dividit
Un dels àmbits en què Unió té incidència és l’empresarial. UDC conserva una bona sintonia amb entitats sensibles de la burgesia catalana, especialment amb la Pimec, que agrupa la petita i mitjana empresa. Dins de CiU, Unió va ser molt útil a l’hora d’engreixar xarxes amb sectors de l’empresariat. Ara, davant el conflicte Catalunya-Estat, la direcció d’UDC ha volgut encarnar el sentiment d’una franja de la patronal i el patriciat incòmoda per l’evolució del procés i que no vol ni sentir a parlar de ruptura o de qüestionar la legalitat.
Però Unió juga en un espai estret. Es nega a ser inclosa en el bloc unionista i intenta eixamplar un espai “centrista” entre unionisme i independentisme que és de difícil gestió. Durant la campanya electoral del 27-S, l’esforç fet pels democristians en el sector del patriciat va ser molt evident, amb actes al Círculo Ecuestre, trobades amb la direcció de la Pimec, amb el president de la qual, Josep González, hi ha molta sintonia, i xerrades al Cercle del Liceu.
Hi ha per Unió una dificultat afegida aquest 20-D. El bloc de forces que formen Junts pel Sí es presenten ara cadascuna pel seu compte. Mentre ERC representarà en exclusiva l’independentisme d'esquerres –la CUP no es presenta al Congrés-, CDC opta amb una llista pròpia amb Francesc Homs. Per Convergència la prova és plena de riscos, amb el perill que un mal resultat pugui afeblir la posició del president Mas. A Unió, ara li toca competir també amb CDC –amb el nom de Democràcia i Llibertat- per la franja moderada del nacionalisme.