entrevista

Albert Sánchez Piñol: «L'única forma de guanyar és sent majoria i resistint»

L'escriptor barceloní publica "Vae Victus", l'esperada segona part de "Victus"

La novel·la explica les aventures de Martí Zuviría després de la caiguda de Barcelona de 1714

L'autor explica que l'Onze de Setembre no celebrem una derrota, "sinó que commemorem que un poble declarés la guerra a dos tirans"

L'acte de la Diada reivindica la cultura com a raó de ser de la nació catalana

| 28/11/2015 a les 20:00h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, literatura catalana, 1714, literatura, La Campana, Vae Victus, Victus, entrevista cultura, entrevista, Albert Sánchez Piñol, 1715
Albert Sánchez Piñol acaba de publicar «Vae Victus» | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/11/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) torna a la càrrega amb una nova dosi de les aventures viscudes i relatades per Martí Zuviría. Vae Victus (2015) reprèn la història just en el moment en què acaba Victus, amb la dolorosa caiguda de Barcelona. Més de 250.000 exemplars han convertit la predecessora de Vae Victus en un dels grans èxits de la narrativa catalana.

Des de l'esglaiadora exploració del conflicte que va ser La pell freda –la novel·la més traduïda de les lletres del país–, Sánchez Piñol no ha deixat de seguir sorprenent, novel·la a novel·la, relat a relat, passant per Pallassos i monstres (2000) fins arribar a Vae Victus, una obra que surt a la venda amb 50.000 exemplars i que es pregunta què va passar després de l'Onze de setembre de 1714 i què va ser de la vida de Zuvi Camesllargues. Aventures, història, tragèdia i humor, d'Amèrica del Nord a Nova Zelanda, passejant per un segle XVIII apassionant.
 
- Quan va publicar Pandora al Congo, tothom esperava una nova La pell freda, però no va ser així. En continuava l'essència, però hi havia un altre to, una altra estructura narrativa. Després de Victus, la lectura de Vae Victus provoca el mateix efecte. Necessita reinventar-se sempre?
 
- És inútil que un autor intenti fer que cada llibre sigui millor que l'anterior. Això no va així. El que has de fer és que cada llibre sigui diferent a l'anterior i mantenir la necessitat de reinventar-te, una cosa que he tingut sempre claríssima. L'estructura de Vae Victus és plena de variants. Però, al mateix temps, pots començar a llegir la primera pàgina com a continuació de l'última de Victus. A més, Vae Victus és format per quatre relats autònoms.
 
- Relats que repassen bona part del segle XVIII i que podrien tenir continuïtat amb noves entregues. Què té aquest període que el fa tan apassionant?
 
- Per mi, el segle XVIII és molt més estimable que el segle XIX, que el trobo horrorós: inventa el colonialisme, que esclavitza els negres, i imposa la industrialització, que esclavitza els blancs. Quan dic que vull explicar tot el s. XVIII a través dels ulls de Zuviría no ho dic en un sentit eurocèntric. El gran relat que hi ha a Vae Victus, a banda de l'aparició del Carrasclet, és el d'una ètnia nord-americana en una guerra apassionant.
 
- Vae Victus també mostra un humor molt més marcat, amb un pes més específic que la seva predecessora.
 

- Totes les tragèdies s'han d'explicar en clau còmica, i les comèdies en clau tràgica. El segle XVIII és un segle que per a nosaltres és molt dur. De fet, segle XVIII és un segle molt esperançat fins que esclata la revolució francesa.
 
- És curiós que digui això, perquè la gent associa la revolució francesa amb l'esclat de la llibertat.
 

- És just a l'inrevés! L'important és que és el segle de la Il·lustració, de l'enciclopedisme. Hi ha una idea a l'ambient que diu que podrem entendre el món i ser feliços en ell. Això s'acaba amb la revolució francesa. Mirem els fets: en nom de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat tallen tres-cents colls!! El primer vaixell que surt de França cap a Martinica, per dir la bona nova, porta a la proa del vaixell una guillotina! I després ve un altre horror, Napoleó, que deien que a cada batalla perdia una ciutat, pel número de morts. Això a l'època de Zuviría no era comprensible, perquè els exercits no eren de reclutes massives, sinó que eren exercits professionals que costaven molt de mantenir. Era poca gent la que lluitava i pocs els morts que hi havia.
 

Albert Sánchez Piñol Foto: Adrià Costa


- Com va ser el procés de selecció de les quatre històries i els quatre escenaris de Vae Victus?
 
- En primer lloc, volia internacionalitzar Zuviría. Vae Victus em serveix per explicar que, a partir d'ara, anirem per tot el segle XVIII. En aquest sentit, em va anar molt bé la guerra americana de 1715. Els fets són els que s'expliquen i contraposen Zuviría en l'inici de l'esclavisme modern. La idea de denigrar l'ésser humà d'aquesta manera. En segon lloc, volia que en Zuviría estigués ancorat en els fets de 1714, marcat per l'amargor de la derrota. Per això torno a Barcelona i expliquem els fets de 1719, que són apassionants. En tercer lloc, i era una promesa que m'havia fet, volia explicar com moren els dolents de Victus. I, en quart lloc, James Cook era un personatge increïble, un explorador que dialogava amb tots els indígenes que anava trobant i que fan una aventura molt còmica. M'ho vaig passar molt bé i com a antropòleg m'interessava molt.

- Fins on voldria arribar Sánchez Piñol en aquesta narració històrica?
 
- M'agradaria que arribés a la revolució americana, que és molt més interessant que la francesa. La diferència és que Washington perdona els seus enemics i Robespierre guillotina els seus amics. Si Zuviría pogués explicar aquella revolució, veuria moltes relacions amb la defensa de l'any 1714.
 
- Les notes a peu de pàgina són un dels nous elements de Vae Victus.
 
- A Victus vaig renunciar a les notes perquè era un únic relat i incloure-les podia alentir la lectura, i no volia que això passés. Volia que la gent acabés el llibre! Ara, però, en tenir quatre relats, les notes no trenquen l'agilitat i, sobretot, arreglava una cosa que ja em passava a Victus: que la gent no sabia on acabava la veritat documental i on començava la trama fictícia de la vida privada de Martí Zuviría. De vegades, tenia la sensació que tot l'esforç de documentació no quedava prou reflectit. Per això la voluntat de posar una veritat documental, que és el que fa molt interessant el 12 de setembre de 1714.
 
- Tenim molta literatura de l'11 de setembre, però mai no s'ha explicat "el dia després", amb una repressió que és espantosa.
 
- És horripilant! El 12 de setembre, narrativament, no s'ha tractat gaire. Tot al contrari de l'11, que és gairebé un gènere literari. I me n'alegro, perquè també tenim dret a construir els nostres propis gèneres, com els americans tenen el Far West, per exemple. Però el 12 de setembre de 1714 és totalment ignorat i compta amb personatges com el Carrasclet, que és impressionant. Si hagués nascut a Missouri enlloc de Tarragona seria més conegut que Jesse James!!!
 
- Carrasclet seria la demostració que la lluita va continuar i que venia de les classes populars?
 
- L'11 de setembre s'acaba l'aparell institucional català, però la lluita popular va continuar, i tant! Carrasclet n'és la prova... i fins i tot el Duc de Berwick li demana aliança! A la novel·la, jo només m'invento el diàleg entre ells dos, perquè està certificat que van tenir dues reunions a Perpinyà. És una mina! I imagina't l'impacte fàustic entre Berwick i el Carrasclet: un home educat a Versailles i un paio amb un nom que ve de carbó de carrasca. Qui millor per fer de frontissa entre els dos personatge que Zuviría?
 

Albert Sánchez Piñol Foto: Adrià Costa


- Amb Vae Victus tornem a veure les aliances entre antagònics i la manca d'escrúpols. La història catalana és plena d'aquestes paradoxes o és més aviat la tònica habitual d'aquest període històric?
 
- El segle XVIII va ser un segle molt terminal. En essència, mirant la documentació, tenia la sensació que em donaven la novel·la feta, que no calia que posés gaire trama de ficció. Van haver-hi personatges d'una alçada increïble. Fa tres-cents anys érem només 400.000 catalans al món i, per ser un país relativament petit i amb tan poca densitat humana... quina alçada i quina potència! Teníem personatges com Villarroel, Casanovas i molts d'altres.
 
- Tenint en compte que Carrasclet és pràcticament un desconegut, creu que els catalans tractem els nostre herois tal i com es mereixen?
 
- Segurament els hem tractat malament, però crec que hem fet el que he pogut. Hi ha moltes circumstàncies que ho explicarien, i una és la derrota. Berwick no era rei i és increïble la quantitat d'imatges que pots trobar fent una recerca a Google. Per què? Perquè tenia el poder. No existeix ni una sola imatge de Casanovas o Villarroel, perquè ells van ser els derrotats. He hagut de reconstruir el relat de la revolta del Carrasclet mitjançant, en bona part, documents borbònics! Després de la caiguda del 1714, a Catalunya no hi ha aparell institucional que "faci paper".
 
- Tenint en compte aquest factor, encara és més rellevant la figura de Francesc de Castellví, el gran historiador dels fets i del setge de Barcelona. Ja el va fer aparèixer breument a Victus, i ara torna a tenir un paper, només començar el nou llibre. En aquesta ocasió, però, amb les notes a peu de pàgina em va donar la sensació que Vae Victus volia retre una mena d'homenatge al seu relat, com una contraposició literària.
 
- Sí, la idea era homenatjar Castellví, en certa manera. Ell és l'encreuament perfecte entre el guerrer i l'historiador. Abans ens referíem als personatges excepcionals de l'època. Troba un altre Castellví, si pots! Resumint: es un paio que combat al setge de Barcelona fins el darrer moment, que parla d'ell en tercera persona, com un soldat més, que és present als combats més aferrissats. Llavors, se'n va a l'exili i escriu unes deu mil pàgines, on intenta explicar-ho tot amb una objectivitat total. Que intenta explicar l'heroïcitat dels catalans defensant les seves constitucions i llibertats. Aquest paio es mor sense haver vist publicades cap de les seves pàgines! Que ell aparegués a Victus i Vae Victus era un homenatge obligat.
 

Albert Sánchez Piñol Foto: Adrià Costa


- Victus ja forma part de l'imaginari històric de Catalunya. De fet, ha rebut moltes crítiques "ideològiques", no pas literàries. Ara bé, si la novel·la de l'imaginari col·lectiu català és Victus, déu n'hi do... Tothom rep i queda clar que els catalans vam fer coses molt discutibles. Creu que això és el que ha fet que tingués tant d'èxit?
 
- És una novel·la on veus totes les misèries, i era totalment premeditat. Però sí que és un relat de bons i dolents. En ultima instància, la veritat moral està en un bàndol. Jo crec que l'heroi que queda impol·lut és el poble català, en tots dos llibres. Jo mai no he amagat que la història del 1714 és molt polièdrica. I he optat per explicar la història dels de sota i des de sota. A Vae Victus, qui no deixa mai la lluita és el poble. No hi ha la noblesa al voltant del Carrasclet. Però sí que hi ha aquest heroi "tolstoià", aquesta gent que aguanta les canonades passi el que passi, i per a qui la derrota és relativa. La seva resistència ens ha arribat fins ara.
 
- És un llegat simbòlic més que de victòria militar?
 
- L'Onze de setembre no celebrem una derrota, sinó que commemorem que un poble declarés la guerra a dos tirans. Això és un capital simbòlic que voldria qualsevol altre poble! I, torno a insistir: estem parlant en qualitat d'imaginaris, d'una reconstrucció col·lectiva del passat. Jo procuro fer-ho honestament, escriure novel·les amb tota la documentació possible.
 
- Com explica que el poble català encara hi sigui? Crec que és un cas inèdit en la història.
 
- Totalment! I crec que, paradoxalment, qui s'ha encarregat d'això és l'adversari, que ha estat molt estúpid. El primer que fan els borbònics quan conquereixen Barcelona és fer la Ciutadella, que no està dirigida a protegir la ciutat, sinó a reprimir-la. Tu li estàs recordant, cada dia, al poble, qui és l'enemic i per què. El primer ajuntament democràtic del segle XIX ensorra la Ciutadella per posar-hi el Parlament de Catalunya. És una antítesi total. Han estat tan estúpids que ho van prohibir tot! De tal manera, que després del 1714, al poble català només li queden dues opcions: una és la feina i l'altra –com que no tenen institucions, ni política exterior i tenien l'imaginari col·lectiu aniquilat– és la cultura. El que et trobes, segles després, és una societat econòmica desenvolupada i una cultura que s'ha refermat com a mecanisme de diferenciació dels teus adversaris. Ningú patia per la cultura abans del 1714! Aquella guerra és entre Castella i Catalunya, no entre catalans i castellans.
 
- La catalanitat es construeix deixant de banda qüestions essencialistes.
 
- La meitat dels independentistes es diuen Sànchez! Aquest país es diu "Sánchez Piñol", per dir-ho d'una altra manera. Ocho apellidos catalanes no és veritat! L'essencialisme no és la base del moviment sobiranista, al contrari. Justament perquè teníem por de la nostra extinció, hem obert les portes a qualsevol a qui es volgués incorporar. I, a mi, això m'agrada! Veus una enxaneta negra. I què? A ningú li preocupa de quin color sigui. De fet, és millor, és "un més". La catalanitat és això!
 
- A diferència del 1714, què creu que ara ens farà sortir victoriosos?
 
- La capacitat de resistència, en això tenim un a certa experiència històrica. Vivim una realitat tan turbo-accelerada que només volem resultats immediats. No entenem que un procés com aquest serà llarg i que l'única forma de guanyar-lo és sent majoria i resistint. No hi ha més. En un context democràtic això ens dóna un gran avantatge.
 
- És qüestió de paciència.
 
- És clar! Però, compte: els dirigents han de saber gestionar aquesta capacitat de resistència i no esgotar-la.
 

Albert Sánchez Piñol. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Fermesa i pedagogia
Jordi56, 28/11/2015 a les 20:42
+45
-3
Si som capaços d'ampliar l'independentisme a mes del 50% la irreversibilitat del procés ja serà definitiva, mentrestant explicar al màxim possible els avantatges inqüestionables de ser un estat sobirà.
Sobre la mayoría y la realidad de 1714
Anònim, 28/11/2015 a les 20:50
+15
-82
A pesar de que se tiene una mayoría absoluta de escaños (que no daría para cambiar una coma del Estatut, pero bueno...) no hay detrás ni un 50% de votos válidos emitidos que quieran la independencia. Iniciar un proceso en tales condiciones es todo un despropósito.

Sobre la mitología de 1714, creo que no hay nada mejor que recordar un documento coetáneo: el Bando Municipal del 11 de septiembre de ese año. Evidencia que el conflicto para sus actores era únicamente un problema dinástico, que afectaba a una España de la que ellos se sentían parte. ¡Parece mentira que un pretendido historiador como Albert Sánchez Piñol se haya dejado seducir por los parabienes (y subvenciones) de la ideología nacionalista! ¿Será cinismo?

BANDO DEL 11 de Septiembre de 1714:
"Se hace saber a todos generalmente, de parte de los tres Excelentísimos Comunes, considerando el parecer de los Señores de la Junta de Gobierno, personas asociadas, nobles, ciudadanos y oficiales de guerra, que separadamente están impidiendo que los enemigos se internen en la ciudad; atendiendo que la deplorable infelicidad de esta ciudad, en la que hoy reside la libertad de todo el Principado y de toda España, está expuesta al último extremo de someterse a una entera esclavitud. Notifican, amonestan y exhortan, representando así a los padres de la Patria que se afligen de la desgracia irreparable que amenaza el favor e injusto encono de las armas franco-españolas, haciendo seria reflexión del estado en que los enemigos del Rey N.S., de nuestra libertad y Patria, están apostados ocupando todas las brechas, cortaduras, baluartes del Portal Nou, Sta. Clara, Llevant y Sta. Eulalia.

Se hace saber, que si luego, inmediatamente de oído el presente pregón, todos los naturales, habitantes y demás gentes hábiles para el ejercicio de las armas no se presentan en las plazas de Junqueras, Born y Plaza de Palacio, a fin de que unidos con todos los Señores que representan los Comunes, se pueda rechazar los enemigos, haciendo el último esfuerzo, esperando que Dios misericordioso, mejorará la suerte.

Se hace también saber, que siendo la esclavitud cierta y forzosa, en obligación de sus cargos, explican, declaran y protestan los presentes, y dan testimonio a las generaciones venideras, de que han ejecutado las últimas exhortaciones y esfuerzos, quejándose de todos los males, ruinas y desolaciones que sobrevengan a nuestra común y afligida Patria, y extermine todos los honores y privilegios, quedando esclavos con los demás españoles engañados y todos en esclavitud del dominio francés; pero así y todo se confía, que todos como verdaderos hijos de la Patria, amantes de la libertad, acudirán a los lugares señalados, a fin de derramar gloriosamente su sangre y su vida por su Rey, por su honor, por la Patria y por la libertad de toda España."
Politic
Blai , 28/11/2015 a les 21:02
+12
-78
Mas 3% és l' eixemple de polític rastrer que només vol poder a costa del que sigui

Al primer que hem de veure a la presó és a en Jordi, aquel que deia que Espanya ens robava

El senyor Mas 3% vol la independència perquè no el jutgi ningú.

Vergonya aliena!!

Està clar
Anònim, 28/11/2015 a les 21:07
Interessant
+79
-7
'L'única forma de guanyar és sent majoria i resistint'.
Ho enteneu nens i nenes de les CUP ?. Si els cigarrets del riure no us han liquidat totes les neurones ho haurieu de veure clar.
Merde
Jordi M., 28/11/2015 a les 21:07
+15
-83
Què com va el pruces??

I la resolució del parlament que ara diuen que no és excutiva??

Quin merde al cap en tenen els estelats!
Nu
Carles V, 28/11/2015 a les 21:11
+17
-80
Que una colla d'adolescents i de analfabets funcionals que nomes saben seguir i repetir consignes donin suport a Mas, es pot entendre.

El que es increíble es que persones suposadament adultes, amb estudis, cultes i que haurien de ser capaces de pensar per si soles li donin.

No hi a ningú que tingui una mica de vergonya i, sencillamente, digui que el rei va nu?

Per a ésser honest
Honest, 28/11/2015 a les 21:25
Interessant
+75
-3
La dignitat és la raó més important per la qual commemorem i resistim sense treva ni descans .
Tot i que la posició de descans pot ser més rígida si fos possible que la de ferms.
Desperta Ferro
Anònim, 28/11/2015 a les 21:46
+10
-81
Para conocer y aproximaros a la verdadera historia de CAT, os recomiendo Historia Mínima de Catalunya de Jordi Canal. Por cierto, yo compré y leí VICTUS. Una cosa es el deseo y otra la realidad.
doncs pel que fa a la majoria...
Anònim, 28/11/2015 a les 23:10
+10
-62
Ho teniu mooolt negre, nois.
España era la corona de Espanya, i una denominació geogràfica, com Itàlia.
Anònim, 29/11/2015 a les 04:52
+31
-8
I hi ha persones que no volen entendre que érem i som països diferents, i que vam escollir el bàndol de la llibertat de Europa contra la opressió i la tirania dels borbons , que encara dura i molts es neguen a veure només per interès.

Nacionalistes banals de dretes i esquerres, i encara sort dels internacionalistes solidaris. I de que la història no l'escriguin només els vencedors. Passegeu per les cancelleries trobaríeu abundosa documentació.

Una cosa
Anònim, 29/11/2015 a les 05:36
+16
-2
Allò de que Barcelona no tenia muralla per la banda de mar, és una concessió literària o una errada ?

Carles V tenia en gran estima a Catalunya, o així s'ha explicat o volgut documentar. El cert és que hi passà llargues estades, i la va escollir per a fer la reunió de l'ordre del Toisó d'or, el G20 de la època, per a dir-ho d'alguna manera. On havien de participar els reis europeus, com Enric VIII d'Anglaterra. Els escuts d'armes i els noms son pintats al cadiram del cor de fusta al mig de la catedral de Barcelona.

Així disposà que es construís una muralla que tanqués la ciutat per mar i unís i millores les murades medievals. Ell mateix donà una suma perquè així es fes efectiu en un temps en que els monarques no havien de dar res a ningú, comprenent que les arques públiques i el poble es veiessin perjudicats.
Carles V regnà al segle XVI, és a dir al cinc-cents.

Als gravats i documents de mitjans del sis-cents són observables. Són les que van arribar fins les fotografies del dinou.

Com és que a Victus no se'n fa esment i s'afirma expressament que no existien ?

la CUP es vol divertir...
Anònim, 29/11/2015 a les 08:06
+22
-3
...Ser a l'oposició anticapitalista i antisistema es mot divertit, segur i tranquil. La independència i el canvi social profund incomoda, exigeix esforç i no es divertit. Per això la CUP vota NO a la independència i a la revolució.
Els unionistes viuen de il.lusions, creuen que poden guanyar de nou com fa 300 anys i mantenir la unitat d'Espanya i fer el que els roti un cop mes. Aquesta vegada NO. Ara els toca patir la divisió d'Espanya i l'ensorrament del txollo que tenen muntat.
LA CUP no s'ha llegit Victus
Anònim, 29/11/2015 a les 09:34
+19
-3
Prefereixen Marx o Bakunin: les patries son invents capitalistes...Ja sabeu. La propera vegada voteu nomes partits independentistes.
no ben bé
Carles V, 29/11/2015 a les 10:49
+11
-0
Resistint (potser) sobrevius, però no guanyes. Per guanyar no n'hi ha prou de resistir l'adversari, cal vèncer-lo. Això per guanyar una batalla. Per guanyar-les totes cal annihilar-lo. Abans que se'm titlli de genocida: no parlo de gent sinó d'estructures de poder, per guanyar la independència cal destruïr l'estat espanyol tal i com el coneixem ara. Quan Catalunya marxi quedarà tocat de mort, després cal rematar-ho contribuïnt activament en la resta de processos de secessió peninsulars, o es focalitzaran en nosaltres. Mentre seguim amb allò de "poble alegre i combatiu", "revolució dels somriures" i "aposta win win negociant amb l'estat" no tenim res a fer. Res. Somriures, tots. Però amb les idees clares.
que se lo cuente a los de la CUP
Anònim, 29/11/2015 a les 13:04
+6
-2
Esto que se lo diga a la CUP que no terminan de ver que primero es Catalunya y despues su proceso constituyente.
com a mínim... Nobel !!!
Anònim, 30/11/2015 a les 00:19
+3
-7
Que hi esperem a Estocolm per donar-li el Nobel a aquest prodigi de la literatura!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració de la Diada del 2016 al Passeig de Sant Joan. | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'entitat aprova aquest dissabte a la seva assemblea els passos a seguir davant d'un escenari encara incert en la recta final del procés | Exigiran la creació d'un òrgan de coordinació nacional format per partits, entitats i institucions que garanteixi una unitat d'acció
01/01/1970
El diputat d'ERC al Congrés assegura que els casos judicials de la família no afectaran al procés sobiranista
01/01/1970
El primer ministre irlandès, Enda Kenny, aprofitarà la cimera de dissabte per demanar als seus socis europeus que es pronunciïn sobre la qüestió
Una protesta veïnal per denunciar el model turístic de Barcelona, al documental «La ciutat dels turistes» | TV3
01/01/1970
«És urgent, molt urgent, que Barcelona escolti els seus veïns, el seu descontentament. Queda clar que els polítics, per bona voluntat que puguin tenir, no tenen marge per arreglar res. Mana l'economia, la seva és una cruel dictadura»
«Guardianes de la galaxia» torna amb una esperada segona part
01/01/1970
Aquest divendres s'estrena "Guardianes de la galàxia 2" i aprofitem per fer un repàs a alguns dels títols més destacats d'aquesta factoria d'èxits
Marta Ferrusola i Jordi Pujol, en una imatge d'arxiu, l'any 2012 | Adrià Costa
01/01/1970
Els escorcolls d'aquesta setmana i les investigacions judicials comprometen directament l'expresident i la seva dona, a qui el jutge situa al capdavant de la trama | Els hàbits de l'expresident passen per la discreció, un despatx al carrer Calàbria i poques intervencions públiques | El fundador de CDC guarda silenci aquest dijous sobre les novetats després de dir que "sentia molt" tot el que està passant
José Antonio Nieto | Europa Press
01/01/1970
El secretari d'Estat de Seguretat compareix aquest divendres al Congrés per donar explicacions sobre la seva trobada amb el germà d'Ignacio González | Era l'aposta de la secretària general del PP per convertir-se en el líder del partit a Andalusia
Pablo Iglesias, aquest dijous al Congrés | Flickr Podem
01/01/1970
L'ex-secretari general del PSOE defensa la dimissió de Rajoy mentre que Susana Díaz i Patxi López justifiquen que no es pot donar suport a la moció de censura per fer-lo caure | El pols al PP plantejat per Iglesias impacta en el debat intern dels socialistes, que han de triar el nou líder del partit
Una bústia de Barcelona | Jordi Jon Pardo
01/01/1970
«La ciutat encara té objectes i mobles que li són propis encara que hagin caigut en desús, encara que als nostres ulls siguin quasi invisibles»
Pau Vallvé presenta nou disc «Abisme cavall hivern primavera i tornar» | Eva Domínguez
01/01/1970
El músic i compositor presenta les 22 cançons d'"Abisme cavall hivern primavera i tornar" aquest dijous 27 d'abril a la Sala Apolo, en un concert emmarcat al Curtcircuit | "El piano o la guitarra són un refugi per treure les coses de dins sense prendre mal"., afirma en aquesta entrevista
Dos agents del Grup Especial d'Intervenció dels Mossos | Mossos d'Esquadra
01/01/1970
La policia catalana convoca 24 places per a l'àrea encarregada de dur a terme les accions més perilloses | El seu creixement coincideix amb l'augment de comandaments del cos policial català i la convocatòria de 500 noves places
Mariano Rajoy, en la seva arribada a Montevideo | La Moncloa
01/01/1970
L'"operació Lezo" i la citació perquè el president espanyol declari en el judici del cas Gürtel dinamiten el missatge d'estabilitat projectat per la Moncloa | José Antonio Zarzalejos, Fernando Ónega i Javier Aroca radiografien a NacióDigital el moment de dificultat del PP i dibuixen una Espanya vorejant la crisi d'Estat
David Madí, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
Impulsada per David Madí, Marc Guerrero, Joaquima Alemany i Pere Saló, entre d'altres, el nou laboratori ideològic bandejarà el debat nacional i incidirà tan sols en el model de societat | Els promotors de l'espai també preveuen que s'hi vinculi Xavier Sala-i-Martín