Carme Chacón presenta el PSC com un partit d'ordre

La cap de llista del PSC per Barcelona a les eleccions del 20-D, Carme Chacón, ha estat avui la convidada pel Nova Economia Fòrum, a l’hotel Avenida Palace. La candidata ha criticat el govern de Mariano Rajoy per defensar un model de recuperació econòmica injust, posant com a alternativa el projecte del PSOE, l’únic, segons ella, que pot garantir un creixement just que permeti crear ocupació i evitar que s’incrementin les desigualtats. Ha destacat que els socialistes asseguraran el respecte a la diversitat, el combat contra la corrupció, la preservació dels serveis socials i unes relacions laborals justes. Per això cal un nou estatut dels treballadors i la derogació de la reforma laboral que, ha subratllat, van votar el Partit Popular i CiU.

Ha defensat una reforma constitucional que resolgui “el problema de la crisi territorial” en un sentit federal perquè tothom se senti bé dins d’Espanya. No ha donat més detalls de per on aniria aquesta reforma, però ha proclamat de manera emfàtica: “Reivindico el nostre dret a conviure”. Això sí: ha deixat clar que els canvis a la carta magna han de ser sotmesos a votació… “per tot Espanya”.

Chacón, que ha començat la seva intervenció una mica nerviosa, ha parlat del conflicte entre Catalunya i l’Estat definint-lo com a “lío”, una paraula a la que sovint ha recorregut el mateix Rajoy. La solució? Foragitar alhora Rajoy i Artur Mas. Ha dibuixat un quadre del paisatge polític català molt alarmant: “Un govern teledirigit per les CUP és la perspectiva per fer les reformes que calen?”. Ha advertit que la situació econòmica a Catalunya empitjorarà si Junts pel Sí governa de la mà de la CUP. Pobre deute: “Si el bonus de la Generalitat està qualificat de bonus escombraria, em temo que la perspectiva institucional de Catalunya serà també escombraria”.

Quan els dirigents del PSC parlen de la CUP semblen un partit conservador. Per sortir d’aquest suposat atzucac, Chacón ha donat suport a la proposta de Miquel Iceta d’oferir a junts pel Sí els escons del PSC per bastir una majoria parlamentària catalanista. Chacón ha repetit vàries vegades la necessitat de garantir “estabilitat parlamentària i seguretat jurídica” per donar confiança a l’economia. Arguments per a la Catalunya moderada.
 
No a la guerra

Ja en el torn de preguntes, se li ha preguntat sobre l’ofensiva d’Estat Islàmic. L’exministra ho ha aprofitat bé i ha ridiculitzat el govern espanyol per “dir el matí que enviarà tropes al Sahel i al migdia negar-ho, després d’un greu atemptat al Mali”. Ha defensat la solidaritat amb França, “però hi ha coses que no s’han de fer, ni posar bótes sobre el terreny ni bombardejar Síria. Hem d’aprendre dels errors de la invasió de l’Iraq”. La referència maleïda aquests dies en la ment de Rajoy i la cúpula del PP. A Chacón, astuta, se l’ha vist còmoda quan ha tractat aquest tema, segura que posava el dit a la pitjor nafra del PP.   

En canvi, s’ha alterat visiblement quan li han preguntat per la seva actuació sobre desnonaments quan era ministra espanyola de l’Habitatge: “Això és una falsedat. Vaig ser set mesos ministra de Vivenda i no vaig fer cap modificació de la Llei de l’habitatge” i ha dit que només va posar en marxa un pla contra la morositat creada per un seguit de casos de frau.

La dialèctica de l’exministra té uns trets molt propis: mostra una tendència a parlar sempre en primera persona i ho fa en un estil forçadament esquemàtic, com quan defineix els contrastos demogràfics entre el nord i el sud de la Mediterrània dient que “tenim un nord que és un geriàtric i un sud que és una escola bressol”. Afirma que “si no vinc a defensar les meves idees, encara que alguns em vulguin trencar la cara, no m’ho perdonaria”. A la candidata li agrada que la gent l’entengui.

El gruix del seu partit ha format avui per escoltar l’exministra de Defensa i cap de cartell a Barcelona. Hi havia l’expresident José Montilla, Miquel Iceta, alcaldes com Àngel Ros (president també del PSC), Núria Marín de l’Hospitalet i Josep Fèlix Ballesteros de Tarragona. Molts noms del partit, des de l’exconsellera Mar Serna i l’exdirector general del Liceu Joan Francesc Marco a Carles Martí i l’expresident de la Diputació Antoni Fogué. Maurici Lucena, que va mantenir un pols amb Chacón per poder ser a la llista de Barcelona (la candidata no el volia), escoltava la seva cap en una taula allunyada de la presidència.   

Abans de començar l’acte, l’incombustible Josep Maria Sala i el notari Juan José López Burniol compartien el neguit per una situació política que els escandalitza. Sala explicitava: “Això acabarà bé. Bé vol dir que això de la independència s’acabarà i el país tornarà a la normalitat”. Avui, a l’Avenida Palace, el PSC ha escenificat una de les grans paradoxes del moment: un partit socialista d’ordre enfront un centre dreta catalanista insurgent. No deu ser gens fàcil per un observador allunyat interpretar el que passa en aquest instant irrepetible.