ENTREVISTA

Joan Soler: «La petita corrupció, la dels favors, serà molt difícil de controlar»

El president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya considera que ni administracions públiques ni ciutadans estan preparats per l'arribada de la Llei de transparència

Reivindica que s'aprofiti el coneixement dels arxivers en el procés de rendició de comptes que s'engega amb les administracions

La transparència de la informació pública podria ser una solució per acabar amb la corrupció

, Barcelona | 08/12/2015 a les 21:15h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Societat, Joan Soler, corrupció, arxivers, transparència, Llei de transparència, Associació d'Arxivers de Catalunya
Joan Soler, president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/12/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El proper 29 de desembre farà un any que es va aprovar la Llei de transparència, accés a la informació i bon govern de Catalunya. Una llei molt més exigent que l'espanyola que es va aprovar en 2013, però per aquest motiu també més difícil de complir. La nostra obliga a les administracions a ser més transparents i facilitar-ne més informació pública als ciutadans. Els ajuntaments catalans l'hauran de començar a aplicar l'1 de gener de 2016. 

Amb motiu del Dia Internacional contra la Corrupció –que se celebra aquest dimecres 9 de desembre– parlem de la complexitat de la Llei de transparència amb Joan Soler Jiménez, president de l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD). Ell considera que més que acabar amb la corrupció, la llei permetrà fer una presa de consciència ciutadana per fiscalitzar a les administracions. Tot i així, és crític amb la manera que es vol aplicar la norma i reivindica el paper dels arxivers en aquest procés de transparència que estem engegant.

- Creu que la Llei de transparència aconseguirà que ens traiem de sobre la xacra de la corrupció?
Penso que és un pas més però no és suficient. La corrupció que vivim és estructural i això no es detecta pas amb els grans casos, sinó en les corrupteles que en moltes administracions i empreses podem veure. La petita corrupció, la dels favors, la de les ajudetes, serà molt difícil de controlar.

- Però alguna cosa s'haurà de fer?
El que ha de permetre aquesta llei és la presa de consciència ciutadana per fiscalitzar les accions de les administracions, des del minut 1, de manera constant i persistent. Si l'administració de torn accepta, generarà una nova confiança. Si s'hi nega, es carregarà d'una imatge negativa. No farem mai tabula rasa, però això ens servirà d'estimulant per estar sempre alerta.

- Quins serien els processos que s'haurien de seguir?
Les administracions haurien de fer un pas endavant i no limitar-se a complir literalment la llei. Han de ser proactives en disposar la seva informació de manera oberta i clara, i promoure formacions cap a la ciutadania, fer molta més pedagogia perquè el ciutadà entengui. Però pensa que venim d'una cultura sense llei de transparència on qualsevol operació per abocar dades es veu amb reticència, perquè el ciutadà sabrà més. 

- I el ciutadà, com s'ha de preparar?
El ciutadà no pot delegar cegament el seu vot a uns representants. Haurà de seguir-se organitzant per supervisar la feina que fa el poder públic, sotmetre'l a mesures de control més continuades. Construir un nou espai de confiança demana de l'esforç de tots.

- S'haurà d'implicar en noves qüestions que fins ara no l'havien preocupat...
És clar, ha d'aprendre a preguntar, ha de voler saber i ha de ser informat de tot allò que pot arribar a saber d'una administració. En aquest espai és on reclamem el paper dels arxius. Quin altre servei a les administracions públiques té el coneixement transversal de tota la informació que es pot arribar a produir?

- Què li sembla la Llei de transparència catalana?
Quan es va aprovar, els arxivers vam acabar contents. Probablement és la llei més arxivera de tota Europa. La d'Espanya no parla de gestió documental. Amb la nostra, totes les administracions incloses dins dels arxius de Catalunya, és a dir, la Generalitat, els arxius de les universitats, el Síndic de Greuges, els municipis catalans, etc. tots, tenen l'obligatorietat de classificar qualsevol expedient i d'explicitar la informació que contenen. 

 
- Així els arxivers són una peça clau en aquesta nova fase de les peticions d'informació pública...
I tant! Però ho som des de sempre! Des que van començar a haver arxius oberts al públic, i ens remuntem a més de 30 anys. Els arxivers resolem peticions d'accés a la informació en terminis curtíssims. No cal esperar els 30 dies que marca la llei. L'Ajuntament de Barcelona ha resolt 13.390 peticions d'accés a arxius del 15 de juny al 30 d'octubre. I nosaltres assumim bona part d'aquestes càrregues. 

- Aquestes peticions que esmenta són les que han arribat a través del portal de transparència de Catalunya que es va estrenar ara fa uns mesos?
No. Aquestes són les que han arribat per les vies tradicionals. Del portal de transparència, de juny a octubre, l'Ajuntament de Barcelona ha rebut només quatre peticions de sol·licituds d'informació procedents dels ciutadans: els de Girona, tres: el de Tarragona, una. 

- Només? 
Són poquíssimes i no justifiquen les noves estructures, alts càrrecs, alts tècnics, nous departaments i nous equips que s'estan creant. Per què no s'aprofita més el know-how dels arxivers?

- Tampoc sembla que els ciutadans tinguin molt clar que poden demanar a les administracions informació pública
No ho tenen gens clar. I, o aprenen a sol·licitar informació pública o seguirem exactament igual. Vivim a la cultura del morbo i de la indignació, quan ens assabentem que algú s'ha embutxacat diners de manera il·legal. Però s'han de retre comptes com cal, de manera efectiva. I si a una administració vol ser transparent es posa les piles. Mira el govern dels EUA, ofereixen un bon servei al ciutadà. A Catalunya es podria fer el mateix. És una qüestió de voluntat política. 

- Els Observatoris Ciutadans Municipals (OCM) estan fent molt bona feina, explicant dades tan complexes com els pressupostos dels ajuntaments 

Exacte. Però aquesta és una iniciativa ciutadana. No obstant això, s'ha demostrat que allà on n'hi ha un OCM, l'ajuntament s'ocupa d'explicar les accions de transparència que està duent a terme. Terrassa és un bon exemple.  

- Una de les principals reclamacions que vostès fan a la llei és que faciliti "dades de qualitat". A què es refereixen?  
Proposem que la Llei de transparència no faci el que seria un error: creure que un portal podrà resoldre l'accés a tota la informació que té una administració pública. I és el que faran. Abocar tot l'esforç de tenir un portal però no anar més enllà. 

- Què vol dir amb "anar més enllà"?
Doncs que jo no vull que m'elaborin la informació i em donin només allò que em diu la llei. Jo vull veure les dades originals i d'aquesta manera valoraré si m'estan rendint comptes millor o pitjor. 

Joan Soler, president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. Foto: Adrià Costa


- I de quina manera es pot fer?
Aportant la traçabilitat. Connectar la informació que tens al portal de transparència amb la seva font original. Això es pot fer amb un enllaç o amb un sistema més complex. El que és clau és que tinguis el teu backoffice organitzat com pertoca.

- Anem per pams: expliqui què és el backoffice.
Es tota la cuina d'una administració: tots els departaments que generen expedients, informes, bases de dades, datasets, plànols, mapes, etc. Una administració té unes oficines on es produeix documentació diàriament de manera massiva. Es tracta que estigui a l'abast i sigui de qualitat.

- Fa poc va haver-hi un error en la publicació del patrimoni del diputat Lluís Llach.  
Exacte. Després d'aquest cas, qui t'assegura que en altres portals no hi hagin més disfuncions? Al backoffice del Parlament de Catalunya cal que estiguin conservades les dades originals. De manera, que si algú les torna a consultar en uns anys, es trobin les bones.

- Ara produïm constantment dades a escales infinites. Cal conservar-les totes?
Preservar-ho tot no té molt sentit. El que cal és reutilitzar la informació. Però per això has de tenir-la ben endreçada i gestionada perquè es pugui fer servir de nou. Aquesta és la principal tasca dels arxivers.

- I quanta informació analògica es conserva en arxius a Catalunya? 
El volum analògic que encara hem de gestionar amb les millors garanties és enorme: el 2013, Catalunya tenia 837 km de documentació textual. També hi ha 247.324 pergamins, 32.696.897 fotografies, 8.531 pel·lícules, 126.620 vídeos, 120.308 registres sonors i 289.661 plànols i mapes. Amb el món digital les dimensions i els volums canviaran radicalment. Però això s'ha de continuar cuidant. Qui ho farà sinó els arxivers?

- Per acabar, els Estats Units i el Regne Unit són el paradigma de la transparència. Quants anys creu que hauran de passar per arribar al nivell d'exemplaritat d'aquests països? 
Els EUA i el Regne Unit porten una llarguíssima experiència democràtica i han promogut l'accés a la informació de manera sistemàtica. No per això estan exempts de clarobscurs. Quan parlem de les filtracions de Wikileaks o Edward Snowden, parlem de la difusió d'un coneixement que romania opac a l'interior de les administracions d'aquests països. Tot i així, la seva reacció quan es publiquen aquestes filtracions no és pas seguir-se amagant. La informació difosa, ja és pública. En aquest sentit accepten el joc.

- Potser aquests exemples i la Llei de transparència ens fan avançar...
En el nostre entorn, la Llei de transparència està provocant un canvi substancial. No hem tingut aquest tema legislat fins fa poquíssim i la societat s'hi haurà d'adaptar. També aquí reclamo el paper dels arxius. No és un atzar que els Estats Units tinguin els National Archives- la institució cabdal per dissenyar els sistemes de gestió documental de l'administració nord-americana-. Ni tampoc ho és que els Arxius del Regne Unit tinguin competència en el disseny i impuls de les polítiques de govern i dades obertes. Ambdós països han entès que la gestió de la informació és estratègica i que no es resol simplement amb una interpretació jurídica dels problemes d'accés. Potser el nostre país es podrà assemblar democràticament a EUA i UK quan posi els arxius en el lloc que els correspon.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

És evident
Anònim, 09/12/2015 a les 13:12
+7
-0
La petita corrupció, la mitjana corrupció, la gran corrupció, la corruptela... s'ha de provar per a poder-la condemnar.

En cas contrari solament hi ha especulacions, fum, sospites, incerteses... les qual coses són encara pitjor que la pròpia corrupció.

Si es vol combatre la corrupció, cal definir:

1) Que és considera corrupció ben clarament, no val barrejar allò que és prohibit, allò que és mal vist, allò que es tolerat, allò que és ètic, allò que no és ètic...

2) Cal que la gent prengui consciència de com ens perjudica la petita, la gran corrupció i la corruptela. A més hipòcrites, cal fer desaparèixer la corrupció de tots els àmbits de la societat. Si en una societat hi ha molta corrupció, els seus polítics tenen moltes més possibilitats d'esdevenir corruptes. Per exemple sense empresaris corruptes hi haurà menys polítics corruptes.

3) Cal posar els mitjans necessaris per a controlar, inspeccionar, investigar i poder condemnar la corrupció quan es demostri i també per a prevenir la corrupció.
I no obrir casos només quan a alguns polítics els interessa, això també és corrupció.

Si no és així ja podeu celebrar cada any el dia o condemnar possibles acusats sense cap prova o fer judicis paraŀlels estúpids per a confondre encara més la opinió pública.

Tampoc val a confondre amb corruptes condemnats i empresonats que continuen aplaudits per la gent, o corruptes que s'escapoleixen per "caducitat" de les seves "accions" o clàusules com l'anomenada Botin etc

Encara fot més fàctic les repeticions cícliques i que ningú en parla, per exemple ara al PP hi ha el cas Barcenas, però fa uns anys el cas Nasseiro i encara altres "tresorers" de l'esmetat partit, feren el mateix, sense corregir res.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, reunits a la Moncloa | Twitter.
01/01/1970
Els socialistes també avancen que l'aplicació de l'article 155 comportarà la intervenció de TV3 i dels Mossos d'Esquadra
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb les conseqüències de l'1 d'octubre
 10:38 ÚLTIMA HORA El PP i el PSOE pacten convocar eleccions a Catalunya el gener. El Consell de Ministres es reunirà aquest dissabte de forma extraordinària per aprovar les mesures derivades del 155.
 10:32 VÍDEO El PSOE ja confirma que s'intervindrà TV3. La secretària d'igualtat del partit Carmen Calvo considera que la Generalitat, els mitjans de comunicació i les forces de seguretat "han de ser neutrals".
 09:53 El CTTI espera l'arribada de la Guàrdia Civil per buscar correus de l’1-O. Els treballadors esperen a l'interior però els agents, que han de buscar informació sobre la "inacció" dels Mossos durant el referèndum, encara no han arribat.
 09:50 Ada Colau reclama al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que renunciï a la via unilateral perquè redueix els consensos. "No donarem suport a una declaració unilateral d'independència, assumeixi la forma que assumeixi", adverteix.
 09:49 Ada Colau retreu a Iceta que dugui una xapa a favor del diàleg i vegi "inevitable" l'aplicació del 155. "Si està pel diàleg, no pot estar pel 155", defensa.
 09:49 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, considera que el pacte amb el PSC a l'Ajuntament "funciona molt bé", però creu que no es pot concebre l'aplicació de l'article 155, cosa que podria portar a trencar l'acord de govern de BComú amb els socialistes, segons ha dit als Matins de TV3.
 09:22 Junqueras aposta per declarar la independència «el més aviat possible». El vicepresident del Govern rebutja convocar unes eleccions autonòmiques: "Crec que no és la millor manera d'avançar".
 09:15 El diputat de la CUP al Parlament Benet Salellas defensa: "La república catalana és l'única possibilitat de defensar-nos dels atacs de l'estat espanyol". Ho ha dit als Matins de TV3.
 08:59 Oriol Junqueras assegura que el trasllat de seus socials d'empreses fora de Catalunya "no té impacte" sobre la recaptació de l'IVA, l'IRPF ni l'impost de societats. A més, defensa que la decisió de les companyies és "temporal".
 08:55 Oriol Junqueras, sobre el nou registre de la Guàrdia Civil al CTTI per buscar correus de l'1-O: "És diàleg a tota màquina".
 08:51 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil es persona al CTTI per buscar correus de l'1-O.
 08:49 Oriol Junqueras rebutja convocar unes eleccions autonòmiques. "Crec que no és la millor manera d'avançar", argumenta.
 08:49 Oriol Junqueras afirma que, si depèn d'ell, la declaració d'independència es farà "de la millor manera i en el temps més curt possible".
 08:48 El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, no descarta que acabi empresonat: "No ho he descartat mai". Ho ha dit en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio.
 
 08:36 L'independentisme pressiona l'Estat amb cues per retirar diners dels bancs. ANC i Òmnium demanen als ciutadans que treguin efectius de les cinc principals entitats financeres i que, en el cas del Banc Sabadell i La Caixa, especifiquin el rebuig a la decisió del canvi de seu.
 08:32 ​Fernando Martínez-Maillo considera "una barbaritat" la crida de l'ANC i Òmnium a retirar diners dels caixers, i afirma que "potser és per pagar la fiança del senyor Mas". Segons ell, "aquestes organitzacions han demostrat la seva actitud anticonstitucional".
 08:32 El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, assegura que Puigdemont té de marge per "rectificar i tornar a la legalitat" fins que se celebri el ple del Senat. No obstant això, ara com ara "no queda cap altra opció que aplicar l'article 155", segons ha dit en declaracions a la Cadena SER. L'objectiu últim és convocar eleccions, ha afegit.
 08:03 Arrenca la primera "acció directa pacífica" convocada per Crida per la Democràcia per pressionar l'Estat. De moment, poc moviment als caixers del cinc grans bancs de Catalunya.
 23:54 Inés Arrimadas titlla d'"irresponsables" l'ANC i Òmnium per la crida a retirar diners dels bancs. Crida per la Democràcia insta la ciutadania a fer-ho aquest divendres, de 8 a 9 del matí, als cinc principals bancs.
 23:34 VÍDEO El «Polònia» versiona el «Help Catalonia» d'Òmnium: «Forget Catalonia». El programa d'humor ha girat la truita i ha posat al davant de la càmera la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria demanant ajuda per Espanya davant els "deu o vint" catalans independentistes.
 23:33 Ciutadans a Manresa afirmen que "se senten tristos" pel que va passar l'1 d'octubre i amb l'empresonament dels "Jordis". El ple de l'Ajuntament de Manresa demana la dimissió i declara persones "non grates" Mariano Rajoy, Juan Ignacio Zoido, Enric Millo i Emilio Ablanedo, i exigeix el cessament immediat del responsable directe de l'operatiu, Diego Pérez de los Cobos.
 23:16 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil abandona la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Lleida després d'onze hores. Han estat recopilant les gravacions de la centraleta de comunicacions de la comissaria de Ponent l'1-O i la informació dels mòbils de dos comandaments i un agent.
 22:06 VÍDEO Un centenar de persones reben Albiol a Sant Cugat amb una cassolada per reclamar la llibertat del Cuixart i Sànchez. El president del PP català ha assistit a la inauguració de la nova seu a la localitat vallesana.
 22:05 ÚLTIMA HORA ANC i Òmnium criden a retirar diners dels bancs per pressionar l'Estat. Les associacions demanen als ciutadans que treguin efectius de les cinc principals entitats financeres i que, en el cas del Banc Sabadell i La Caixa, especifiquin el rebuig a la decisió del canvi de seu.
 21:40 VÍDEO Crida per la Democràcia, abans d'anunciar les accions directes: «Recorda, no estàs sol». L'entitat ha publicat un vídeo a les xarxes socials en què recorda que "junts ho podem tot", en referència a les futures mobilitzacions organitzades pel sobiranisme.
 21:37 El vicepresident Oriol Junqueras ha admès aquest dijous que el Govern està "gens satisfet" amb el fet que algunes companyies hagin traslladat les seus socials fora de Catalunya, però ha volgut remarcar que hi ha 260.000 empreses que es mantenen.
 21:24 Agbar reubicarà la seu social a Barcelona quan es recuperi l'«estabilitat». El conseller delegat de la companyia assegura que traslladar-se a Madrid va ser una decisió "dolorosa".
 21:11 Unes 700 persones protesten contra el govern espanyol en dues manifestacions pel centre de Girona. Durant les marxes s'han escoltat crits contra l'aplicació de l'article 155 i demanant la llibertat de Sánchez i Cuixart.
 21:04 Jordi Ballart guarda silenci davant de l'aplicació del 155 amb l'aval del PSOE. L'alcalde de Terrassa va assegurar que plegaria per "ètica" si els socialistes avalaven la intervenció de l'autonomia catalana. Informa Albert Prieto i Sergi Ambudio.
 20:44 Europa insisteix: "No hi ha espai per a la mediació internacional". Donald Tusk, president del Consell Europeu, assegura que Catalunya "no forma part a nivell formal" de les converses entre els líders del continent.
 20:31 VÍDEO El Teatre Nacional, dempeus cridant «llibertat» per Sànchez i Cuixart. El TNC ha dedicat l'estrena de l'obra "Desig sota els oms" als líders sobiranistes empresonats.
 20:30 La pluja frustra la segona concentració a Tarragona per exigir l'alliberament de Cuixart i Sànchez. Tot i les condicions meteorològiques adverses, una cinquantena de persones s'han aplegat a les portes de la subdelegació del govern espanyol per demanar la llibertat dels «presos polítics». Informa Jonathan Oca.
 20:19 La referència cinematogràfica del «The Telegraph» per il·lustrar l'independentisme. El diari britànic publica una vinyeta representant el procés català coincidint amb l'anunci de l'aplicació del 155.
 20:09 PRIMÍCIA ERC ja està a punt pel pitjor escenari: té un pla per si la il·legalitzen. Els republicans han informat els seus quadres sobre com reaccionar per preservar l'organització i la logística del partit. Per Roger Tugas. 
 20:03 La Fiscalia maniobra perquè el Govern aparti Josep Lluís Trapero de les seves funcions. El ministeri públic demanarà a l'Audiència Nacional que notifiqui al Departament d'Interior les mesures cautelars contra el major per sedició i s'apliquin les normes disciplinàries de l'estatut de la policia catalana.
 19:49 L'anunci del 155 ja afecta l'economia: l'Ibex tanca en vermell i la prima de risc s'enfila. Melià Hotels i la immobiliària Colonial han liderat les pèrdues del selectiu espanyol a la borsa.
 19:47 Les càrregues de l'1-O van ser «desproporcionades i violentes», segons entitats de drets humans. ​Un informe de la plataforma #SomDefensores denuncia l'ús de la força per part de la Policia Nacional i Guàrdia Civil el dia del referèndum.
 19:46 EN PROCÉS «En un escenari de conflicte, Espanya sap que hi té molt a perdre». Oriol March, redactor de Política de NacióDigital, analitza els passos previs a l'aplicació del 155 i l'aixecament de la suspensió de la declaració de la independència.
 19:10 Concentració davant la delegació del govern espanyol per l'alliberament de Sànchez i Cuixart. Desenes de manifestants convocats per la CUP protesten sota la pluja per l'empresonament dels presidents d'Òmnium i ANC.
 19:05 Les càrregues de l'1-O van ser «desproporcionades i violentes», segons diverses entitats de drets humans. Un informe de la plataforma #SomDefensores, presentat aquest dijous, denuncia l'ús de la força per part de la Policia Nacional i Guàrdia Civil el dia del referèndum.
 18:53 Ple monogràfic o debat de política general: les vies per declarar la independència; ho expliquen Sara González i Oriol March. Junts pel Sí i la CUP perfilen la millor manera d'aixecar la suspensió amb l'horitzó de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. L'independentisme sospesa sotmetre a votació el procés constituent per sumar suports dins de Catalunya Sí que es Pot.
 18:49 El mail que ha enviat el govern espanyol a l'ambaixador belga: «Prenem nota». Madrid s'ha queixat al representant del govern de Bèlgica a l'Estat per les declaracions del primer ministre Charles Michel fent una crida al diàleg.
 17:36 Demanen un "relleu urgent" dels agents de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya per aturar el procés independentista. L’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil es mostra convençuda que de voluntaris "no en faltaran".
 17:28 Carme Forcadell, al «Frankfurter Allgemeine»: «Europa no pot mirar més cap a una altra banda». La presidenta del Parlament denuncia al diari alemany que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són "presos polítics".
 17:28 El Parlament Europeu descarta fer un debat sobre l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El vicepresident del PPE, Esteban González Pons, ha afirmat que l’Eurocambra no pot “censurar” l’acció de la justícia quan s’actua “d’acord” amb la llei.
 17:19 Vladimir Putin: «Europa hauria d'haver pensat molt abans en el problema de Catalunya».
 17:04 De L'estaca a La flama: 155 cançons de lluita per aplicar aquests dies. Una llista d'Enderrock amb temes que criden "a la revolta, a la unitat, a la resistència i, sobretot, a la pau per davant de tot".
 16:19 Urkullu demana al govern espanyol que no apliqui l'article 155 perquè no s'ha declarat la independència. El lehendakari reclama a Puigdemont i a Rajoy que dialoguin "sense condicions ni humiliacions".
 16:12 El Suprem manté la intervenció de Montoro als comptes de la Generalitat. El tribunal rebutja el recurs del Govern i recorda que els diners del FLA no es poden destinar a "finançar una activitat inconstitucional" com el referèndum.
 16:09 L'ex-primer ministre d'Itàlia i líder del partit Forza Italia (FI), Silvio Berlusconi, ha assegurat que ell no hauria enviat la Guàrdia Civil per impedir l'1-O. "És una crisi molt difícil que, crec, pot resoldre's amb el diàleg. Jo no hauria enviat la Guàrdia Civil als catalans per obstaculitzar el vot en el referèndum", ha declarat quan ha arribat a Brussel·les per participar en una reunió del Partit Popular Europeu (PPE) prèvia al Consell Europeu.
Entrades anteriors »
Ferran Casas
01/01/1970
Les entitats han decidit que la primera víctima de l'acció directa siguin els bancs, que han decidit jugar un rol polític. Avui també són notícia el consell europeu, els pactes del PSC, les 155 cançons de lluita, el manifest dels «clàssics» de l'ANC, la pantanada de Tous i Quimi Portet
Carles Puigdemont, en un acte amb els Mossos d'Esquadra | Govern
01/01/1970
L'executiu preveu que l'Estat prengui mesures "quirúrgiques" que afectin competències claus de l'autogovern, des de l'estructura política i administrativa fins al comandament dels Mossos | "La Generalitat no desapareixerà", assenyalen al Govern en referència a una intervenció agressiva de l'autonomia que substitueixi alts càrrecs
Carles Puigdemont i Jordi Turull, durant el consell nacional del PDECat | ACN
01/01/1970
El president garanteix al PDECAT que "posarà el play" i s'avança cap a un ple extraordinari en un termini de pocs dies | Membres del Govern consideren l'opció "menys dolenta" que hi hagi noves eleccions però ERC, Demòcrates i la CUP la rebutgen | Els partits preparen els quadres per la "fase resolutiva" si s'intervé l'autogovern
Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers | Adrià Costa
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El director general de l'Institut d'Estudis Financers afirma que el govern espanyol menteix quan diu que "una Catalunya independent seria inviable" | Crític amb el procés, l'economista assegura que "una intervenció dura de l'Estat faria que l'independentisme passés del 50% al 80%"
Sara González | 20 comentaris
01/01/1970
Dirigents socialistes manifesten la seva incomoditat amb un discurs del PSOE que consideren massa ancorat a l'estratègia de Rajoy | L'escalada repressiva del govern espanyol ha motivat que alcaldes del PSC s'hagin pronunciat al marge de les consignes de la direcció d'Iceta