barcelona

La petja dels militars a Barcelona

Els llibres "La ciutat captiva" i "La ciutat expansiva" tracen el recorregut històric de la ciutat des del 1714 al 1900

L'autor, Ròmul Brotons, assenyala la importància dels successius capitans generals en el creixement urbanístic

| 08/11/2015 a les 16:00h
Especial: Barcelona
Arxivat a: Societat, Ròmul Brotons, història, Barcelona, urbanisme
Barcelona, el 20 de maig del 1888, dia de la inauguració de l'Exposició Universal | AHCB
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/11/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La història de Barcelona dels darrers tres-cents anys està directament relacionada amb la petja dels militars, no únicament pels canvis traumàtics que va comportar la desfeta del 1714, sinó també per la importància dels successius capitans generals de Catalunya com a autoritat real de la ciutat, gairebé sempre per sobre del poder civil. És a partir d'aquest principi que s'articulen els llibres La ciutat captiva i La ciutat expansiva, editats per Alberti Editors i escrits per Ròmul Brotons i Segarra, que expliquen la ciutat de Barcelona a través dels seus canvis socials, ciutadans i sobretot urbanístics.

El primer dels volums abasta el període del 1714 fins el 1860, és a dir, des de la fi de la Guerra de Successió fins a l'enderroc de les muralles i l'aprovació del pla Cerdà, mentre que el segon comença just al 1860 per acabar l'any 1900, amb la ciutat preparada per afrontar els canvis que arribaran amb el segle XX. Profusament il·lustrats, els dos volums conformen un retaule de la història de la ciutat amb una finalitat clarament didàctica.

"Una ciutat capturada per les muralles"

Així, el relat comença just després de l'11 de setembre del 1714, quan l'ocupació militar comportarà canvis traumàtics a la ciutat, com la destrucció de part del barri de la Ribera, que suposarà l'enderroc del 17 per cent del total d'edificis i va afectar el 20 per cent dels barcelonins, i la posterior construcció de la fortalesa de la Ciutadella. En declaracions a NacióDigital, Ròmul Brotons recorda que a partir d'aquí, "Barcelona és una ciutat capturada per les seves muralles", ja que aquestes, "no serveixen per defensar la ciutat, sinó per reduir-la".

 
Els subsegüents canvis urbanístics de tot el segle XVIII i bona part del XIX  estaran motivats "sobretot per qüestions militars", és a dir, que tota actuació haurà de quedar supeditada a les necessitats de l'exèrcit, com ara les limitacions en altura en alguns barris per no obstaculitzar l'artilleria, i sobretot l'intent d'afavorir els carrers en línia recta "per facilitar els moviments de la tropa". Tots aquests fets condicionen doncs, el desenvolupament de la ciutat, però també demostren que la ciutat no queda paralitzada després de la Guerra de Successió i com a poc a poc, "una ciutat a l'antiga, estreta i tumultuosa, es va endreçant i evolucionant".

 
Ho fa, això sí, sota l'atenta direcció del capità general de torn, que era l'autoritat "no només en els aspectes militars, sinó també en les mesures urbanístiques". És així per exemple, que es comença a urbanitzar la Rambla l'any 1766 per ordre del capità general Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, marquès de la Mina, amb la finalitat de millorar la comunicació entre les casernes de les Drassanes i dels Estudis, aquesta última al capdamunt de la Rambla. També a ell es deu la creació de la Barceloneta. "Les poques iniciatives urbanístiques que hi ha són obra dels capitans generals", remarca Brotons, que recorda que quan algun d'ells té "vel·leïtats artístiques", és quan s'obren avingudes com el desaparegut passeig de l'Esplanada, sota el comandament del capità general Agustín de Lancaster y Araciel, o els també desapareguts Jardins del General, atribuïts a un altre capità general, Francisco Javier Castaños. Això sí, reconeix que aquest tipus d'iniciatives, així com la construcció de nous embarcadors, acaben "beneficiant la ciutat".
 

El passeig de l'Esplanada es va convertir en lloc de passeig dels barcelonins a principis del segle XIX Foto: AHCB
 

Una altra decisió atribuïda al capità general Castaños va tenir un aspecte positiu per a la ciutat, quan el 1816 mana tancar els cementiris parroquials i poc després es comença a construir el cementiri del Poblenou, de tal manera que a banda de la prevenció d'infeccions i millora de les condicions higièniques, "al treure els fossars apareixen a la ciutat diverses places, que abans pràcticament no n'hi havia".

¡Abajo las murallas!

Amb tot, la pervivència de les muralles i de la Ciutadella constrenyeran la ciutat, i no serà fins el 1841 quan l'escrit ¡Abajo las murallas! reivindiqui la necessitat de desempallegar-se d'una instal·lació que en aquell moment ja tenia una dubtosa utilitat militar, fet que trigarà vint anys en fer-se realitat. Segons l'autor dels llibres, l'enderroc de les muralles de Barcelona s'ha de circumscriure a un moviment general a tot Europa, per bé que amb una diferència en el cas de la capital catalana, on les muralles "eren vistes com un element agressiu cap a la ciutat", encara més amb l'existència d'una fortalesa com la Ciutadella, que sempre va servir "per controlar els ciutadans, ja que mai va oferir resistència als exèrcits invasors". Els barcelonins, aclareix Brotons, "tenien molt clar que la Ciutadella no era un element defensiu de la ciutat, sinó que servia per vigilar a la gent".

Amb l'enderroc de les muralles però, tot canvia, i la ciutat comença a fer plans de desenvolupament tant interior com exterior, per eixamplar la ciutat extramurs. Decaigut el poder dels capitans generals, el projecte de l'Eixample toparà amb un nou conflicte de competències, ara entre el poder municipal i el govern espanyol. Si els primers van convocar un concurs de reforma que va guanyar Antoni Rovira i Trias, els segons van imposar el pla desenvolupat per Ildefons Cerdà, que finalment s'aplicaria, tot i que certament modificat. En aquesta qüestió, Brotons considera que Cerdà "era més enginyer que urbanista", i que tot i algunes bones solucions del seu pla, com els xamfrans, en el fons preveia una "ciutat uniformitzada dins d'una trama inacabable", que en realitat, es va poder trencar gràcies a uns edificis que són els que donen personalitat a l'actual districte. "Si s'haguessin fet els edificis d'acord amb els principis de Cerdà, l'Eixample seria una caserna infinita", afegeix l'autor.
 

La casa Gibert, avui desapareguda, va ser la primera edificació de l'Eixample Foto: AFB


A partir d'aquí, la ciutat comença a créixer, i amb l'Exposició Universal del 1888 s'inicia el costum de construir la ciutat a cop de grans esdeveniments internacionals, que es repetiria amb una nova exposició el 1929 o amb els Jocs Olímpics del 1992. Es tracta d'una manera de fer que Brotons justifica en el cas de Barcelona perquè "és capital d'un país que no té estat, i per tant té problemes de finançament, ja que no té les prioritats i recursos d'una capital d'estat". La solució per créixer passa doncs, per "inventar-se ella mateixa les prioritats i els recursos", un fet que porta a l'autor a considerar la ciutat "com un ésser viu", que evoluciona al llarg d'una història «més tumultuosa del que sembla".

Després d'aquests dos treballs –La ciutat captiva editat el 2008 i ara reeditat i La ciutat expansiva com a novetat del 2015-, l'autor ja pensa en nous volums sobre el segle XX, amb la intenció de fer-los "sobre períodes més curts". Per això, si el primer llibre parla d'un període de 150 anys, i el segon d'un de 40, els propers "abastaran menys anys", ja que les fonts documentals es multipliquen. En tot cas, es mostra decidit a seguir engrandit aquest mosaic ciutadà.
 

Ròmul Brotons, autor dels llibres 'La ciutat captiva' i 'La ciutat expansiva' Foto: Jordi Palmer

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Pero nada.
Iván, 08/11/2015 a les 16:18
+4
-18
Todo esto es falso. Los militares son "mu" malos, ehh separatistas?! No han hecho nada por Barcelona nunca.
Cerda vs. Rovira
sepet, 08/11/2015 a les 18:26
+3
-8
S'ha de reconèixer que gràcies a Madrid tenim la Barcelona actual. Si haguessin fet cas al que volia el consistori tindríem una ciutat encotillada. Ara bé, deixant a part que Cerdà era funcionari de l'estat amb el que li feia tenir mes simpaties per part de qui havia de decidir finalment, jo em pregunto la seva decisió ja esser deguda a una qüestió tècnica, es a dir, verament eren conscients del que suposava de bé per al desenvolupament de Barcelona, o si haguessin sabut el resultat final produït haurien deixat que l'ajuntament i tota la gent de bé barcelonina portessin a terme el projecte d'en Rovira que era molt més gasiu en espais públics i no cal dir res en quant a la connectivitat i altres aspectes viaris.
Només penso en una anècdota que explicava en Mn. Ballarin d'un militar d'alta graduació que va arribar al gener del 39 per Collserola i estan davant del Tibidabo va exclamar una cosa així: "Quien coño ha permitido que se haya hecho todo esto!"
Amb això vull dir que potser aquells que van donar permís potser pensarien el mateix que aquesta persona esmentada.
Falta un detall
Anònim, 09/11/2015 a les 11:27
+7
-2
L'Ildefons Cerdà era un utòpic, un anarquista. Sense aquest factor no s'entén l'Eixample i el seu sentit i intencionalitat higienista.

A més, va ser prou hàbil com per a vendre'ls als militars madrilenys que el projecte servia per a poder bellugar tropes sense impediments, com per exemple amb els xamfrans que evitaven l'apostament de franctiradors. I ells s'ho van creure.

Per altra banda, dir com diu el Brotons que "preveia una ciutat uniformitzada dins d'una trama inacabable", és tenir molts prejudicis... o ser molt mal intencionat. Perquè, el Brotons aquest deu ser arquitecte, oi? I ja se sap que els arquitectes no han acabat mai de pair que un enginyer els digués quins límits havien de tenir els seus edificis.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 07:17 VÍDEO Guardiola dedica la victòria del City a Sànchez i Cuixart. “Tant de bo surtin aviat; és com si tots estiguéssim allà”, diu l'exentrenador del Barça.
 07:14 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 18 d'octubre: impàs en tensió. "Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones", assenyala el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova.
 00:09 VÍDEO Joan Mena dona una lliçó a C's sobre l'escola catalana: «Vostès van néixer per dividir». El diputat d'En Comú Podem al Congrés deixa en evidència Toni Cantó en una contundent intervenció a la cambra espanyola.
 23:34 Més de 2.000 persones il·luminen la Porxada de Granollers per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Crònica de Jaume Ventura.
 23:29 Desenes de persones es concentren davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. Els manifestants protesten per l'empresonament de Sànchez i Cuixart i en demanen el seu alliberament. 
 23:07 VÍDEO Barcelona recupera el «Què volen aquesta gent», el cant contra la repressió franquista. Desenes de persones han entonat el cant que l'any 1968 va composar Maria del Mar Bonet.
 23:01 «La Razón» intenta trolejar el vídeo de «Help Catalonia» d'Òmnium. El diari espanyol publica una piulada animant els seus lectors a boicotejar el vídeo a YouTube.
 23:01 La plaça de Prim de Reus queda petita en la concentració per rebutjar l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Més de 5.000 persones han exigit democràcia i l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Per Jonathan Oca. 
 22:44 GALERIA DE FOTOS Concentració multitudinària a Sabadell per l'alliberament de Cuixart i Sànchez; fotografies de Juanma Peláez. 
 22:27 Les espelmes s'encenen al Berguedà contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Centenars de persones criden a Berga per demanar la llibertat dels presidents d'Òmnium i l'ANC.
 22:25 Unes 18.000 persones es manifesten a Lleida per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Els participants, molts amb espelmes a la mà, han expressat el seu rebuig a l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium, als quals han qualificat de "presos polítics".
 22:03 CRÒNICA Primer suport multitudinari del carrer a la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Sara González, Isaac Meler, Oriol March i Roger Tugas.
 21:45 
 21:44 Els carrers del Pallars s’omplen de llum per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Les places i els carrers de les poblacions pallareses es tornen a omplir, aquest cop amb espelmes. Crònica de Jordi Ubach. 
 21:42 Fins a 15.000 persones marxen de la plaça de la Constitució cap a la de la Independència a Girona. Crònica de Xavier Borràs. 
 21:40 CRÒNICA Unes 5.000 persones demanen des de Terrassa la llibertat de Sànchez i Cuixart. El raval de Montserrat s'ha omplert d'espelmes, cassoles i cartells contra l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC. Per Albert Prieto. 
 21:37 Les places del Baix Montseny d'omplen en solidaritat amb Sànchez i Cuixart. A les places dels municipis s'ha reclamat la llibertat dels dos empresonats.
 21:29 Els manifestants envolten d'espelmes la plaça de Francesc Macià per demanar la llibertat de Cuixart i Sànchez.
 21:37 Concentracions massives davant els ajuntaments ebrencs contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 21:20 Els manifestants de Barcelona es comencen a dissoldre, després de pràcticament dues hores de mobilització. Hi han participat 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
 21:17 Els manifestants reunits a Barcelona canten "Els Segadors".
 21:15 "Avui no parlem de full de ruta, ni de 155: avui parlem de democràcia i de llibertat", assegura Camil Ros, secretari general de la UGT. Segons Javier Pacheco, el seu homòleg de CCOO, el poble de Catalunya està "donant una lliçó" sobre com gestionar el conflicte polític.
 21:16 
 21:13 Una cinquantena de persones s'han congregat a la Plaza del Sol de Madrid per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart.
 21:12 Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM): "Després de les detencions, l'únic camí que hi ha és la independència".
 21:13 
 21:06 Els congregats a Barcelona porten cinc minuts en silenci des que han acabat els parlaments de l'ANC i Òmnium Cultural. Només crits a favor de la independència i el cant de Què volen aquesta gent han irromput en la calma general.
 21:07 CRÒNICA La plaça Major de Vic s'il·lumina per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Carles Fiter.  
 21:05 "Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l'Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia", conclou el manifest entre els aplaudiments del públic.
 21:05 Més de 1.000 persones omplen Olot per la llibertat dels presos i per la república; crònica de Xavier Borràs.
 21:04 "Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat. Encara no han entès que això no va de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l'1 d'octubre és inepel·lable i més vigent que mai", llegeix Sílvia Bel davant de les 200.000 persones congregades.
 21:04 ÚLTIMA HORA Unes 200.000 persones es concentren a la Diagonal de Barcelona en contra de l'empresonament de Sànchez i Cuixart. 
 21:04 "L'objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil", recalca el document de les entitats.
 21:03 "No ens cansarem de dir-ho. Les entitats no hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots", assegura el manifest.
 21:02 L'actriu Sílvia Bel llegeix el manifest de la concentració: "L'Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978".
 21:00 Segons la Guàrdia Civil, 200.000 persones s'han congregat aquest dimarts a la Diagonal de Barcelona per reclamar la llibertat de Sànchez i de Cuixart.
 20:59 VÍDEOS Més de 3.000 persones omplen la plaça Doctor Robert de Sabadell per exigir l’alliberament de Cuixart i Sànchez; per Albert Segura. 
 20:57 El portaveu d'Òmnium: "Ni tan sols el franquisme va tenir la barra de tancar el president de l'entitat a la presó". "Hem de sortir al carrer per defensar la democràcia i el que vam decidir l'1-O. Això ningú ens ho podrà prohibir mai", recalca.
 20:57 VÍDEO "Llibertat!", la plaça de l'Ajuntament de Ripoll s'omple per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per Xevi Pujol. 
 20:56 Prop de 5.000 persones exigeixen la llibertat de Cuixart i Sànchez a Tarragona. Des de la plaça Imperial Tarraco s'ha demanat al Govern que aixequi la suspensió de la declaració d'independència. Per Jonathan Oca. 
 20:56 "Estem fotuts però determinats. La revolució democràtica que vam començar al carrer acabarà també al carrer", assegura Mauri. "Han tancat a la presó dues veus de diàleg, pau i democràcia", destaca.
 20:55 Mauri: "Som aquí per demanar l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Mentre els Jordis siguin a la presó, qualsevol dels que som aquí pujarem dalt de l'escenari".
 20:53 Alcoberro diu que, per cada "represaliat", s'aixecaran "cinc veus més" a favor de la democràcia i de la República. Li agafa el relleu Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural.
 20:51 "Per moltes persones que ens empresonin, sempre tindrem relleu. Tenim una magnífica pedrera, que és el poble de Catalunya", insisteix Alcoberro, interromput constantment per crits d'independència i de "no tinc por".
 20:50 "L'empresonament és una peça més de la deriva antidemocràtica del govern espanyol", lamenta el vicepresident de l'ANC. Avisa que no admetran que es segueixin conculcant drets com el de reunió o el d'associació.
 20:49 El vicepresident de l'ANC sosté que Sànchez i Cuixart són presos polítics i "hostatges del regne d'Espanya".
 20:48 Alcoberro: "Poden passar quatre anys a la presó sense que s'hagi produït el judici. Si algú dubtava, queda clar que el poder judicial del regne d'Espanya no és independent ni imparcial".
 20:47 "Estan forts i segurs, tenen el coratge i la moral elevada. Disposats a continuar la lluita des de la presó", assegura Alcoberro.
 20:43 El secretariat de l'ANC i la junta d'Òmnium Cultural ja són a l'escenari. Agustí Alcoberro, vicepresident de l'Assemblea, transmet "l'escalf" de Sànchez i Cuixart als manifestants, que criden: "Llibertat, llibertat!".
 20:42 
Entrades anteriors »
La plaça del Cinc d'Oros, plena en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han omplert un tram de la Diagonal per exigir que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural surtin de la presó | Alcoberro assegura que estan "disposats a continuar la lluita des de la presó" i Marcel Mauri recorda que ni el franquisme es va atrevir a engarjolar el president d'Òmnium
Ferran Casas
01/01/1970
Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 28 comentaris
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
Alumnes durant una classe | Adrià Costa
Irene Ramentol | 10 comentaris
01/01/1970
Estudis d'Ensenyament i també internacionals, com l'informe PISA, evidencien la tendència en augment dels bons resultats del model educatiu a Catalunya que prioritza la competència lingüística, també en castellà, la cohesió social i el nivell acadèmic de l'alumnat