20
d'octubre
del
2015
Actualitzat
a les
14:20h
Com ja va informar NacióDigital, el procés sobiranista ha generat un debat intens en algunes entitats econòmiques. En el cas de Foment del Treball, s’ha produït una forta divisió entre una majoria abanderada pel seu president, Joaquim Gay de Montellà, i un sector catalanista que té en Antoni Abad, el president de la Cecot, el seu principal exponent. El comitè executiu ha iniciat un expedient contra la Cecot –que pot acabar en expulsió- a l’encarregar a la comissió de règim intern que “analitzi si la configuració i les actuacions de la Cecot entren en contradicció amb disposicions dels estatuts de Foment”.
Des de la Cecot mostren sorpresa per la decisió de Foment i no volen fer declaracions fins que rebin una notificació oficial de la decisió d’obrir-los expedient. Estan sorpresos perquè fins ara no se’ls ha dit res. Ni una trucada. A Foment estan queixosos perquè veuen com la Cecot estén la seva incidència més enllà del Vallès. Però això no és nou.
La topada entre les dues organitzacions és molt forta. La Cecot és, bàsicament, una patronal vallesana però el seu àmbit d’influència depassa el marc comarcal. És així des de fa molts anys. Però des de Foment veuen amb aprensió com la Cecot va reforçant el seu vincle amb altres organitzacions de fora de Terrassa, com el Centre Metal·lúrgic de Sabadell. La voluntat de la Cecot de subratllar un perfil propi ja ha generat tensions en el passat. Foment, per la seva banda, sempre ha tingut l’ambició de parlar en nom de tots els sectors patronals. Això ja va provocar la ruptura amb la Pimec. Dins de Foment existeix la Fepime com a secció de la petita i mitjana empresa al marge de la Pimec.
L’intent de foragitar Rosell
Aquestes tensions han esclatat ara amb motiu del procés sobiranista. La Cecot va subscriure la crida a favor del dret a decidir junt amb altres corporacions, com la Pimec i les cambres de Comerç, i va participar en l’acte de la Pedrera. Va ser una altra escalada entre les dues patronals.
Però en la història d’aquest desencontre hi ha unes dades a tenir en compte. Sectors de Convergència Democràtica s’havien fixat com objectiu la direcció de Foment, una de les grans organitzacions econòmiques que havia restat aliena als seus interessos. Un grup d’empresaris crítics amb Joan Rosell va intentar descavalcar-lo de la presidència en les eleccions d’octubre del 2010. L’estratega d’aquesta operació va ser Carles Sumarroca, un empresari de l’entorn convergent. Antoni Abad, home vinculat també a CDC i amb un perfil alt el nom del qual ha sonat sovint com a possible conseller d’Economia, era un dels possibles candidats a enfrontar-se a Rosell. Finalment, però, va ser Joaquim Boixareu qui va encapçalar la candidatura alternativa, que fou derrotada per Rosell.
Ha passat el temps. Rosell va donar pas a Gay de Montellà al capdavant de Foment i ell va fer el pas per presidir la CEOE. Però aquella ferida encara està mig oberta. La desconfiança entre el nucli dur de Foment i la Cecot ha continuat des d’aleshores. Antoni Abad sempre ha estat “vigilat” des de Foment. És membre de la direcció com a vocal de la junta directiva, però resta fora de l’òrgan que pren les decisions més immediates, el comitè executiu.
Així, una suma d’ambicions personals, conflictes pel territori patronal i discrepàncies envers el procés sobiranista han conduït les dues organitzacions empresarials al caire de la ruptura. Fa temps que dins de Foment s'escolten veus favorables a "resoldre d'una vegada" la situació i es retreu a la Cecot que es presenti com una "patronal de patronals" i no com una organització terrassenca.
Una patronal amb tradició
La Cecot va néixer el 1978, però se sent continuadora d’una llarga tradició industrial. Concretament, del Gremi Tèxtil Medieval, que va sorgir a inicis del segle XV i que va tenir continuïtat amb altres noms fins a la fundació de l’Institut Industrial el 1873. El sector econòmic deslligat del tèxtil tenia la seva organització pròpia, la Unió Comercial i Industrial. Va ser a la fi del franquisme quan les patronals dels diversos sectors, des del tèxtil a la resta d’indústries passant pels serveis i comerç, van decidir aplegar-se en una única organització. La Cecot, que no té socis directes sinó gremis i agrupacions d’empreses, integra més de 6.000 empreses.
De moment, no hi ha res definitiu decidit, però la crisi apunta a una trencadissa. La decisió d’obrir expedient a la Cecot l’ha pres el comitè executiu, format per 36 persones que són el nucli dur de Foment. Hi ha la junta directiva, més àmplia, amb més de vuitanta integrants, on és present Antoni Abad. El poder real, però, està concentrat en la presidència i la secretaria general, en mans de Joan Pujol, veritable home fort de l’organització i de la total confiança de Gay de Montellà.
Des de la Cecot mostren sorpresa per la decisió de Foment i no volen fer declaracions fins que rebin una notificació oficial de la decisió d’obrir-los expedient. Estan sorpresos perquè fins ara no se’ls ha dit res. Ni una trucada. A Foment estan queixosos perquè veuen com la Cecot estén la seva incidència més enllà del Vallès. Però això no és nou.
La topada entre les dues organitzacions és molt forta. La Cecot és, bàsicament, una patronal vallesana però el seu àmbit d’influència depassa el marc comarcal. És així des de fa molts anys. Però des de Foment veuen amb aprensió com la Cecot va reforçant el seu vincle amb altres organitzacions de fora de Terrassa, com el Centre Metal·lúrgic de Sabadell. La voluntat de la Cecot de subratllar un perfil propi ja ha generat tensions en el passat. Foment, per la seva banda, sempre ha tingut l’ambició de parlar en nom de tots els sectors patronals. Això ja va provocar la ruptura amb la Pimec. Dins de Foment existeix la Fepime com a secció de la petita i mitjana empresa al marge de la Pimec.
L’intent de foragitar Rosell
Aquestes tensions han esclatat ara amb motiu del procés sobiranista. La Cecot va subscriure la crida a favor del dret a decidir junt amb altres corporacions, com la Pimec i les cambres de Comerç, i va participar en l’acte de la Pedrera. Va ser una altra escalada entre les dues patronals.
Però en la història d’aquest desencontre hi ha unes dades a tenir en compte. Sectors de Convergència Democràtica s’havien fixat com objectiu la direcció de Foment, una de les grans organitzacions econòmiques que havia restat aliena als seus interessos. Un grup d’empresaris crítics amb Joan Rosell va intentar descavalcar-lo de la presidència en les eleccions d’octubre del 2010. L’estratega d’aquesta operació va ser Carles Sumarroca, un empresari de l’entorn convergent. Antoni Abad, home vinculat també a CDC i amb un perfil alt el nom del qual ha sonat sovint com a possible conseller d’Economia, era un dels possibles candidats a enfrontar-se a Rosell. Finalment, però, va ser Joaquim Boixareu qui va encapçalar la candidatura alternativa, que fou derrotada per Rosell.
Ha passat el temps. Rosell va donar pas a Gay de Montellà al capdavant de Foment i ell va fer el pas per presidir la CEOE. Però aquella ferida encara està mig oberta. La desconfiança entre el nucli dur de Foment i la Cecot ha continuat des d’aleshores. Antoni Abad sempre ha estat “vigilat” des de Foment. És membre de la direcció com a vocal de la junta directiva, però resta fora de l’òrgan que pren les decisions més immediates, el comitè executiu.
Així, una suma d’ambicions personals, conflictes pel territori patronal i discrepàncies envers el procés sobiranista han conduït les dues organitzacions empresarials al caire de la ruptura. Fa temps que dins de Foment s'escolten veus favorables a "resoldre d'una vegada" la situació i es retreu a la Cecot que es presenti com una "patronal de patronals" i no com una organització terrassenca.
Una patronal amb tradició
La Cecot va néixer el 1978, però se sent continuadora d’una llarga tradició industrial. Concretament, del Gremi Tèxtil Medieval, que va sorgir a inicis del segle XV i que va tenir continuïtat amb altres noms fins a la fundació de l’Institut Industrial el 1873. El sector econòmic deslligat del tèxtil tenia la seva organització pròpia, la Unió Comercial i Industrial. Va ser a la fi del franquisme quan les patronals dels diversos sectors, des del tèxtil a la resta d’indústries passant pels serveis i comerç, van decidir aplegar-se en una única organització. La Cecot, que no té socis directes sinó gremis i agrupacions d’empreses, integra més de 6.000 empreses.
De moment, no hi ha res definitiu decidit, però la crisi apunta a una trencadissa. La decisió d’obrir expedient a la Cecot l’ha pres el comitè executiu, format per 36 persones que són el nucli dur de Foment. Hi ha la junta directiva, més àmplia, amb més de vuitanta integrants, on és present Antoni Abad. El poder real, però, està concentrat en la presidència i la secretaria general, en mans de Joan Pujol, veritable home fort de l’organització i de la total confiança de Gay de Montellà.