13
d'octubre
del
2015
Actualitzat
a les
17:41h
Dins de la Secció Oficial Fantàstic Competició Sitges 48 no podia faltar la producció catalana, però poques vegades una obra feta a casa pot arribar a representar satisfaccions tan plenes. I és que l’opera prima del fins ara guionista Hèctor Hernández (Palma, 1975) és un dels plats forts per a un festival que, en el seu meridià, demostra un apogeu d’inqüestionable rendiment. El cadàver d’Anna Fritz ha aconseguit caçar el respecte equànime del públic en la seva projecció més esperada.
La nit del 12 d’octubre, l’Auditori de l’Hotel Melià va viure la intensitat d’una gala en què es presentava per primer cop a Catalunya el film, però també arribava Zero, l’obra de David Victori que fa tres anys va aconseguir rebre el premi "Your Film Festival" del Festival de Venècia. El conjunt d’aquesta vetllada memorable es va completar, a l’inici, amb el lliurament d’un premi Maria Honorífica al Darth Vader de la saga galàctica original, un actor sempre amagat rere la representativa màscara com David Prowse.
Un clamorós èxit internacional
Fins ara, Hèctor Hernández havia estat guionista per a diferents produccions televisives com Los Lunnis o El Cor de la Ciutat, així com del film Fènix 11-23, dirigida per Joel Joan i Sergi Lara. Poc ens hagués ajudat aquest currículum inicial per preveure que la seva opera prima estaria tan marcada per un intel·ligent gust cap a l’horror i per un humor negre d’àcida supremacia. El resultat és, simplement, immillorable.
El cadàver d’Anna Fritz, bastida amb un guió d’Hernández i d’Isaac P. Creus, mostra com la famosa actriu que dóna títol a la pel·lícula ha mort en circumstàncies estranyes. Tres joves no voldran desaprofitar l’oportunitat i entraran al dipòsit de cadàvers per fer alguna cosa més que contemplar-la. Només això és el començament d’una pel·lícula que enganxa i que està construïda com un magnífic trencaclosques immoral, una petita faula macabra que sorprèn constantment a partir de les seves atrevides decisions.
Abans d’estrenar-se al 48è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya en primícia per a l’Estat espanyol, El cadàver d’Anna Fritz s’havia pogut visionar en més d’una dotzena de festivals de renom per tot el globus. Des de la participació del film al South by Southwest d’Austin, Texas, aquesta producció catalana de baix pressupost s’ha pogut veure en més d’una dotzena de certàmens. Des de tots aquests espais privilegiats s’han rendit a l’evidència, i és que El cadàver d’Anna Fritz és, sens dubte, una obra de geni. Sitges també s'ha rendit davant de l’èxit.
Mínim pressupost, màxima qualitat
Només tres actors, una actriu, un únic espai tancat. Sembla l’estoica recepta per a un fil diminut i, en canvi, el film arriba amb elevades dosis de terror, un terror cosificat amb mestria en un producte que et deixa clavat a la cadira i que no et deixa temps ni per respirar. Hèctor Hernández ha après molt bé les lliçons de Hitchcock, però també del darrer Mankiewicz de la formidable Sleuth, amb Michael Caine i Laurence Olivier com a únics éssers vius dins d’una pel·lícula que encara ara genera calfreds.
Sembla una obra clàssica, però El cadàver d’Anna Fritz també és pur Festival de Sitges, ja que Hernández i part del seu equip han estat assidus assistents durant anys a les projeccions més sanguinolents i valentes. Per això no és estrany que l’estrena de la pel·lícula en el marc del Festival de Sitges, dintre de la Secció Oficial, provoqués onades d’aplaudiments. I és que el públic va gaudir de valent amb una obra que injecta angoixa creixent, inquietud definitiva i tensió total.
El cadàver d’Anna Fritz s’estrenarà a sales dia 30 d’octubre i continuarà el seu periple promocional per més d’una dotzena de festivals d’arreu del planeta. Sens dubte, tots aquests merescuts èxits són la millor carta de presentació per tal que Hèctor Hernández tingui, a partir d’ara, carta blanca per als seus futurs projectes.
Gravetat Zero
A través de la dramàtica història entre un pare i un fill, distanciats per culpa d’una mort propera, David Victori explora què passaria en un món on la gravetat desaparegués de sobte. Aquesta és la premissa per a una obra que es mou amb l’eficàcia d’un curtmetratge però a partir dels recursos de tall instaurats per les sèries contemporànies. Zero, en efecte, es pot entendre com una sèrie comprimida fins a l’excés.
A través d’una factura tècnica del marc Hollywood, el primer treball important de David Victori és un dinàmic i trepidant exercici de concentració fílmica, erigit a partir d’un guió precís i d’uns actors convincents com Ryan Eggold i Felix Avitia, que interpreten els papers del pare i del fill respectivament.
El resultat més que interessant del conjunt global ve avalat pel primer Premi Your Film Festival, organitzat per Youtube i pel Festival de Venècia. Gràcies a aquest primer impuls, Victori va merèixer l’atenció de Ridley Scott i Michael Fassbender perquè li produïssin i avalessin el seu projecte en un concurs inèdit fins llavors. Més de quinze mil candidats havien enviat les seves obres, però Victori es va imposar i ahir, a Sitges, vàrem poder veure el resultat de la seva llarga feina.
Un cop Victori i part del seu equip va fer acte de presència per introduir Zero, a l’Auditori de l’Hotel Melià, varen aprofitar per destacar la importància del gran equip col·lectiu, amb productores d’arreu del globus, que va formar part d’aquesta aventura, la primera en el seu cas però segur que en cap cas l’última.
Darth Vader no vol callar
L’intèrpret que traduïa les frases de David Prowse, quan aquest va rebre el Premi Maria Honorífica, va ser focus d’un bon grapat d’aplaudiments. Prowse en cap cas va evitar l’oportunitat de llençar-se a un autèntic monòleg shakespearià quan va sentir-se com al saló de casa damunt l’escenari. Durant una bona estona, el primer Darth Vader de la saga galàctica va explicar els seus orígens com a culturista i les seves múltiples febleses infantils, triturades a partir d’esforç. Segons Prowse, després d’entrenar sistemàticament el seu cos dèbil va arribar a participar en diferents esdeveniments al costat d’un primerenc Arnold Schwarzenegger, famós actor que també ha estat present al Festival de Sitges com a protagonista de Maggie (2015), també dind de la Secció Oficial.
El Premi Maria Honorífica a David Prowse és un gest de justícia a un actor que ha estat molt més que Darth Vader. “La gent creu que només he treballat en la trilogia original de les pel·lícules Star Wars, però vaig fer moltes coses abans i vaig fer moltes coses després” foren les paraules d’un emocionat Prowse que, en més d’una ocasió, no va deixar que el baixessin de l’escenari per donar pas a les dues estrenes de la nit. Fins i tot Prowse va demanar, en dues ocasions, si els més de mil quatre-cents espectadors que concentrava l’Auditori de l’Hotel Melià volien fer-li alguna pregunta.
De fet, David Prowse, ànima de la mitologia de l’univers creat per George Lucas, havia assistit al Festival de Sitges per presentar el documental I am your Father, dirigida per Toni Bestard i Marcos Cabotà. La seva entrada triomfal va venir acompanyada per un exèrcit dels coneguts “stormtroopers”, membres de la guàrdia encarregada de protegir l’imperi galàctic.
I am your Father reivindica, de forma clamorosa però també necessària, el paper essencial d’una figura que sempre ha restat dins l’anonimat d’un segon plànol immerescut. David Prowse va actuar sempre amagat rere la màscara de Darth Vader i, durant l’única ocasió en què hagués pogut mostrar el seu rostre, es va triar la presència d’un altre actor, per molt estrany que això pugui semblar. El film resultatnt, doncs, és un rescat de justícia en tota regla que confirma el seu pes amb aquest premi Maria Honorífica que fou lliurat pel mateix Àngel Sala, director del Festival de Sitges
La nit del 12 d’octubre, l’Auditori de l’Hotel Melià va viure la intensitat d’una gala en què es presentava per primer cop a Catalunya el film, però també arribava Zero, l’obra de David Victori que fa tres anys va aconseguir rebre el premi "Your Film Festival" del Festival de Venècia. El conjunt d’aquesta vetllada memorable es va completar, a l’inici, amb el lliurament d’un premi Maria Honorífica al Darth Vader de la saga galàctica original, un actor sempre amagat rere la representativa màscara com David Prowse.
Un clamorós èxit internacional
Fins ara, Hèctor Hernández havia estat guionista per a diferents produccions televisives com Los Lunnis o El Cor de la Ciutat, així com del film Fènix 11-23, dirigida per Joel Joan i Sergi Lara. Poc ens hagués ajudat aquest currículum inicial per preveure que la seva opera prima estaria tan marcada per un intel·ligent gust cap a l’horror i per un humor negre d’àcida supremacia. El resultat és, simplement, immillorable.
El cadàver d’Anna Fritz, bastida amb un guió d’Hernández i d’Isaac P. Creus, mostra com la famosa actriu que dóna títol a la pel·lícula ha mort en circumstàncies estranyes. Tres joves no voldran desaprofitar l’oportunitat i entraran al dipòsit de cadàvers per fer alguna cosa més que contemplar-la. Només això és el començament d’una pel·lícula que enganxa i que està construïda com un magnífic trencaclosques immoral, una petita faula macabra que sorprèn constantment a partir de les seves atrevides decisions.
Abans d’estrenar-se al 48è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya en primícia per a l’Estat espanyol, El cadàver d’Anna Fritz s’havia pogut visionar en més d’una dotzena de festivals de renom per tot el globus. Des de la participació del film al South by Southwest d’Austin, Texas, aquesta producció catalana de baix pressupost s’ha pogut veure en més d’una dotzena de certàmens. Des de tots aquests espais privilegiats s’han rendit a l’evidència, i és que El cadàver d’Anna Fritz és, sens dubte, una obra de geni. Sitges també s'ha rendit davant de l’èxit.
Alba Ribas, protagonista d'«El cadàver d'Anna Fritz» Foto: ACN
Mínim pressupost, màxima qualitat
Només tres actors, una actriu, un únic espai tancat. Sembla l’estoica recepta per a un fil diminut i, en canvi, el film arriba amb elevades dosis de terror, un terror cosificat amb mestria en un producte que et deixa clavat a la cadira i que no et deixa temps ni per respirar. Hèctor Hernández ha après molt bé les lliçons de Hitchcock, però també del darrer Mankiewicz de la formidable Sleuth, amb Michael Caine i Laurence Olivier com a únics éssers vius dins d’una pel·lícula que encara ara genera calfreds.
Sembla una obra clàssica, però El cadàver d’Anna Fritz també és pur Festival de Sitges, ja que Hernández i part del seu equip han estat assidus assistents durant anys a les projeccions més sanguinolents i valentes. Per això no és estrany que l’estrena de la pel·lícula en el marc del Festival de Sitges, dintre de la Secció Oficial, provoqués onades d’aplaudiments. I és que el públic va gaudir de valent amb una obra que injecta angoixa creixent, inquietud definitiva i tensió total.
El cadàver d’Anna Fritz s’estrenarà a sales dia 30 d’octubre i continuarà el seu periple promocional per més d’una dotzena de festivals d’arreu del planeta. Sens dubte, tots aquests merescuts èxits són la millor carta de presentació per tal que Hèctor Hernández tingui, a partir d’ara, carta blanca per als seus futurs projectes.
Héctor Hernández Foto: ACN
Gravetat Zero
A través de la dramàtica història entre un pare i un fill, distanciats per culpa d’una mort propera, David Victori explora què passaria en un món on la gravetat desaparegués de sobte. Aquesta és la premissa per a una obra que es mou amb l’eficàcia d’un curtmetratge però a partir dels recursos de tall instaurats per les sèries contemporànies. Zero, en efecte, es pot entendre com una sèrie comprimida fins a l’excés.
A través d’una factura tècnica del marc Hollywood, el primer treball important de David Victori és un dinàmic i trepidant exercici de concentració fílmica, erigit a partir d’un guió precís i d’uns actors convincents com Ryan Eggold i Felix Avitia, que interpreten els papers del pare i del fill respectivament.
El resultat més que interessant del conjunt global ve avalat pel primer Premi Your Film Festival, organitzat per Youtube i pel Festival de Venècia. Gràcies a aquest primer impuls, Victori va merèixer l’atenció de Ridley Scott i Michael Fassbender perquè li produïssin i avalessin el seu projecte en un concurs inèdit fins llavors. Més de quinze mil candidats havien enviat les seves obres, però Victori es va imposar i ahir, a Sitges, vàrem poder veure el resultat de la seva llarga feina.
Un cop Victori i part del seu equip va fer acte de presència per introduir Zero, a l’Auditori de l’Hotel Melià, varen aprofitar per destacar la importància del gran equip col·lectiu, amb productores d’arreu del globus, que va formar part d’aquesta aventura, la primera en el seu cas però segur que en cap cas l’última.
David Prowse, el primer Darth Vader, a Sitges Foto: ACN
Darth Vader no vol callar
L’intèrpret que traduïa les frases de David Prowse, quan aquest va rebre el Premi Maria Honorífica, va ser focus d’un bon grapat d’aplaudiments. Prowse en cap cas va evitar l’oportunitat de llençar-se a un autèntic monòleg shakespearià quan va sentir-se com al saló de casa damunt l’escenari. Durant una bona estona, el primer Darth Vader de la saga galàctica va explicar els seus orígens com a culturista i les seves múltiples febleses infantils, triturades a partir d’esforç. Segons Prowse, després d’entrenar sistemàticament el seu cos dèbil va arribar a participar en diferents esdeveniments al costat d’un primerenc Arnold Schwarzenegger, famós actor que també ha estat present al Festival de Sitges com a protagonista de Maggie (2015), també dind de la Secció Oficial.
El Premi Maria Honorífica a David Prowse és un gest de justícia a un actor que ha estat molt més que Darth Vader. “La gent creu que només he treballat en la trilogia original de les pel·lícules Star Wars, però vaig fer moltes coses abans i vaig fer moltes coses després” foren les paraules d’un emocionat Prowse que, en més d’una ocasió, no va deixar que el baixessin de l’escenari per donar pas a les dues estrenes de la nit. Fins i tot Prowse va demanar, en dues ocasions, si els més de mil quatre-cents espectadors que concentrava l’Auditori de l’Hotel Melià volien fer-li alguna pregunta.
De fet, David Prowse, ànima de la mitologia de l’univers creat per George Lucas, havia assistit al Festival de Sitges per presentar el documental I am your Father, dirigida per Toni Bestard i Marcos Cabotà. La seva entrada triomfal va venir acompanyada per un exèrcit dels coneguts “stormtroopers”, membres de la guàrdia encarregada de protegir l’imperi galàctic.
I am your Father reivindica, de forma clamorosa però també necessària, el paper essencial d’una figura que sempre ha restat dins l’anonimat d’un segon plànol immerescut. David Prowse va actuar sempre amagat rere la màscara de Darth Vader i, durant l’única ocasió en què hagués pogut mostrar el seu rostre, es va triar la presència d’un altre actor, per molt estrany que això pugui semblar. El film resultatnt, doncs, és un rescat de justícia en tota regla que confirma el seu pes amb aquest premi Maria Honorífica que fou lliurat pel mateix Àngel Sala, director del Festival de Sitges