10
d'octubre
del
2015
Actualitzat
el
21
d'octubre
a les
17:10h
El 5 d'octubre del 1955, amb tota la pompa de l'estat feixista, el dictador Francisco Franco, envoltat d'autoritats militars, religioses i civils, inaugurava oficialment la Residencia Sanitaria Francisco Franco en uns terrenys al peu de Collserola envoltat de camps de conreu, a l'actual districte d'Horta-Guinardó. Es tractava d'un sol edifici, el de l'Hospital General, per bé que prou imponent amb els seus tretze pisos d'alçada i sòlid per la construcció en amplària i que amb el temps s'ha convertit en l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, el centre de referència sanitària de Catalunya.
De fet, aquella primigènia residència funcionava com a centre hospitalari des del mes de maig, però es després de la inauguració quan comença una història oficial que ara celebra el seu seixantè aniversari convertida en un complex sanitari i docent, punter en investigació, que compta amb més d'una vintena d'edificis, 7.000 professionals al servei de la salut i és visitat, a diari, per més de 40.000 usuaris.
Des de bon començament, l'hospital va ser capdavanter en molts àmbits, com el de la jerarquització dels serveis mèdics i quirúrgics, el disseny d'un nou model d'infermeria i l'entrada al programa de postgrau dels MIR (metge intern eesident), la incorporació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'aposta per la recerca.
Una mica d'història
La primigènia Residencia Sanitaria comptava amb l'edifici de l'actual Hospital General, un mastodont arquitectònic de tretze pisos d'alçada que funcionava com a centre obert, és a dir, sense plantilla mèdica fixa i especialitzat en medicina quirúrgica, una especialitat que milloraria amb la incorporació, el 1960, dels primers metges internistes. L'any 1966 la residència comença el camí per esdevenir el gran complex sanitari actual en convertir-se en Ciudad Sanitaria i començar la construcció de tres nous centres, els de traumatologia, pediatria i obstetrícia i ginecologia. Aquell mateix any, el centre suma la seva activitat sanitària a la docent amb la inauguració de l'Escola d'Infermeria, amb un projecte educatiu propi.
El 1967 s'inauguren l'Hospital de Traumatologia i Rehabilitació, l'Hospital Maternal i la Clínica Infantil. El primer s'especialitza en l'atenció a lesionats medul·lars i de paràlisi cerebral i pren importància, malauradament, per l'increment d'accidents de trànsit i laborals inherents a l'etapa del desarrollismo. El segon, es beneficia del baby-boom generat pel mateix desarrollismo i atén una mitjana de vuitanta parts diaris. L'any següent l'hospital rep la primera promoció de MIR, es crea la primera UCI pediàtrica de l'estat espanyol i es comença una etapa de jerarquització dels diversos departaments amb la intenció de racionalitzar i optimitzar els recursos. Aquesta tasca es durà a terme, al llarg dels anys, en els serveis de Medicina Interna, Cirurgia Cardíaca, Oftalmologia, Urologia, Otorinolaringologia, Angiologia i Cirurgia Vascular, Cirurgia Maxil·lofacial i Anestesiologia.
Amb l'arribada dels anys setanta, l'hospital efectua la primera hemodiàlisi pediàtrica de l'estat espanyol i s'incorpora a la Universitat Autònoma de Barcelona com a unitat docent. El 1975, el vell edifici de l'Hospital General s'amplia amb un annex pel costat Llobregat per incrementar el ventall de serveis.
Vents de democràcia, canvi de nom
Amb la fi de la dictadura i l'inici de la democràcia es consolida l'actual denominació de Vall d'Hebron, que s'havia fet més popular que el nom oficial de Residencia Francisco Franco i que feia referència a la zona de la ciutat on estava situat, tot i que, tècnicament, el centre està situat al barri de Montbau. En tot cas, cap d'aquests dos barris actuals, Vall d'Hebron i Montbau, existien com a tals en el moment de la inauguració del centre hospitalari, sinó que es van edificar posteriorment.
L'any 1981 Catalunya assumeix les competències sanitàries i el 1983 es constitueix l'Institut Català de la Salut (ICS) com a entitat gestora dels centres i serveis sanitaris de la Seguretat Social a Catalunya. L'1 de gener de 1984 l'ICS passa a gestionar l'Hospital en substitució de l'Instituto Nacional de la Salud. En el camp mèdic el 1985 s'efectua el primer trasplantament hepàtic pediàtric de l'estat espanyol.
El 1988 es fusionen l'Hospital Maternal i la Clínica Infantil en l'actual Hospital Maternoinfantil. En paral·lel es comença a prioritzar el paper dels hospitals de dia perquè els pacients puguin rebre el tractament sense haver de fer nit a l'hospital. Tres anys més tard es crea el Servei Català de la Salut, actual CatSalut. El 1994 es fa el primer trasplantament multiorgànic de fetge i ronyó de l'Estat.
Amb el canvi de segle els tres hospitals existents –General, Traumatologia i MaternoInfantil- es fusionen en un de sol, adoptant la nomenclatura actual d'Hospital Universitari Vall d'Hebron, i el 2002 es posen en funcionament la Unitat d'Ictus i la d'Hospitalització a Domicili. En els darrers anys s'han creat el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), la Consulta d'Atenció Immediata (CAI), la Unitat de Recerca en Teràpia Molecular (UITM) i la nova UCI pediàtrica. Aquest mateix 2015, el centre ha millorat l'assistència a malalts de càncer amb el projecte Optimus de reducció d'errors i ha establert un nou record efectuant sis trasplantaments a nens en 24 hores.
Aniversari obert a la ciutadania
Amb ocasió de l'aniversari i durant tot el 2016, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron organitzarà diferents activitats obertes a la ciutadania i als professionals, entre els quals s'inclou el cicle de conferències Els convidats dels 60 anys, amb la participació de personatges rellevants com el professor Federico Mayor Zaragoza, que serà entrevistat per la periodista Lídia Heredia el proper 9 de novembre al mateix Hospital en una sessió oberta a tothom; una exposició de fotografies històriques; visites guiades o una cursa pels voltants de l’Hospital, entre altres activitats. Tota la informació, així com una selecció de fotografies històriques, s'articulen al voltant del blog "En fem 60!", creat expressament per a l'ocasió.
En l'actualitat, l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron és considerat el centre sanitari de referència a tot Catalunya i un dels més importants de l'estat espanyol, a més de "referència a nivell mundial en algunes especialitats, entre les quals la d'oncologia", segons assenyala el doctor Vicenç Martínez Ibáñez, gerent de l'Hospital. En declaracions a NacióDigital, assegura que en aquesta especialitat s'han convertit en el "número u", efectuant, a tall d'exemple, "més assaigs clínics que a tot Andalusia en totes les especialitats mèdiques".
Plans de futur a l'altre costat de la Ronda
Martínez, que assenyala també la importància dels serveis en maternoinfantil i cirurgia fetal, destaca el paper "pioner" de la Vall d'Hebron en trasplantaments, afegint també la importància de la unitat de cremats, "l'única de màxim nivell de tot Catalunya". A més apunta la importància de la "productivitat" de tot el complex, que "a diari és visitat per 40.000 persones i 10.000 vehicles". És per tot plegat que, més enllà del discurs optimista, Martínez reconeix que hi ha aspectes a millorar, entre els quals "la fluïdesa dels circuits assistencials", un mal de "tots els hospitals complexos".
També assenyala que cal "millorar la inversió en estructures i en finançament", i per això assegura que el futur de l'Hospital passa per "l'expansió a l'altre costat de la Ronda de Dalt", amb la intenció "d'ampliar la part ambulatòria", actualment ubicada "en prefabricats transitoris que no es poden quedar per sempre". La intenció és la de crear "dos circuits", amb l'assistència ambulatòria a la banda mar de la ronda -en els solar ocupat actualment per un dipòsit municipal de vehicles- i l'assistència residencial a la banda muntanya. De fet, el gerent assenyala que el projecte ja s'havia començat a parlar amb l'anterior govern municipal, tot esperant reprendre'l amb el nou equip encapçalat per l'alcaldessa Ada Colau, ja que al seu parer "seria positiu per a la ciutat i sobretot per al barri". Un projecte de futur amb el que l'hospital avançaria cap al seu setantè aniversari, l'any 2025.
El dictador Francisco Franco va inaugurar la residència el 5 d'octubre del 1955. Foto: Hospital Vall d'Hebron
De fet, aquella primigènia residència funcionava com a centre hospitalari des del mes de maig, però es després de la inauguració quan comença una història oficial que ara celebra el seu seixantè aniversari convertida en un complex sanitari i docent, punter en investigació, que compta amb més d'una vintena d'edificis, 7.000 professionals al servei de la salut i és visitat, a diari, per més de 40.000 usuaris.
Des de bon començament, l'hospital va ser capdavanter en molts àmbits, com el de la jerarquització dels serveis mèdics i quirúrgics, el disseny d'un nou model d'infermeria i l'entrada al programa de postgrau dels MIR (metge intern eesident), la incorporació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'aposta per la recerca.
Una mica d'història
La primigènia Residencia Sanitaria comptava amb l'edifici de l'actual Hospital General, un mastodont arquitectònic de tretze pisos d'alçada que funcionava com a centre obert, és a dir, sense plantilla mèdica fixa i especialitzat en medicina quirúrgica, una especialitat que milloraria amb la incorporació, el 1960, dels primers metges internistes. L'any 1966 la residència comença el camí per esdevenir el gran complex sanitari actual en convertir-se en Ciudad Sanitaria i començar la construcció de tres nous centres, els de traumatologia, pediatria i obstetrícia i ginecologia. Aquell mateix any, el centre suma la seva activitat sanitària a la docent amb la inauguració de l'Escola d'Infermeria, amb un projecte educatiu propi.
Des de l'any 1966 el complex sanitari compta amb una Escola d'Infermeria. Foto: Hospital Vall d'Hebron
El 1967 s'inauguren l'Hospital de Traumatologia i Rehabilitació, l'Hospital Maternal i la Clínica Infantil. El primer s'especialitza en l'atenció a lesionats medul·lars i de paràlisi cerebral i pren importància, malauradament, per l'increment d'accidents de trànsit i laborals inherents a l'etapa del desarrollismo. El segon, es beneficia del baby-boom generat pel mateix desarrollismo i atén una mitjana de vuitanta parts diaris. L'any següent l'hospital rep la primera promoció de MIR, es crea la primera UCI pediàtrica de l'estat espanyol i es comença una etapa de jerarquització dels diversos departaments amb la intenció de racionalitzar i optimitzar els recursos. Aquesta tasca es durà a terme, al llarg dels anys, en els serveis de Medicina Interna, Cirurgia Cardíaca, Oftalmologia, Urologia, Otorinolaringologia, Angiologia i Cirurgia Vascular, Cirurgia Maxil·lofacial i Anestesiologia.
Construcció de l'Hospital Maternal durant la dècada dels seixanta. Foto: Hospital Vall d'Hebron
Amb l'arribada dels anys setanta, l'hospital efectua la primera hemodiàlisi pediàtrica de l'estat espanyol i s'incorpora a la Universitat Autònoma de Barcelona com a unitat docent. El 1975, el vell edifici de l'Hospital General s'amplia amb un annex pel costat Llobregat per incrementar el ventall de serveis.
Vents de democràcia, canvi de nom
Amb la fi de la dictadura i l'inici de la democràcia es consolida l'actual denominació de Vall d'Hebron, que s'havia fet més popular que el nom oficial de Residencia Francisco Franco i que feia referència a la zona de la ciutat on estava situat, tot i que, tècnicament, el centre està situat al barri de Montbau. En tot cas, cap d'aquests dos barris actuals, Vall d'Hebron i Montbau, existien com a tals en el moment de la inauguració del centre hospitalari, sinó que es van edificar posteriorment.
L'any 1981 Catalunya assumeix les competències sanitàries i el 1983 es constitueix l'Institut Català de la Salut (ICS) com a entitat gestora dels centres i serveis sanitaris de la Seguretat Social a Catalunya. L'1 de gener de 1984 l'ICS passa a gestionar l'Hospital en substitució de l'Instituto Nacional de la Salud. En el camp mèdic el 1985 s'efectua el primer trasplantament hepàtic pediàtric de l'estat espanyol.
El 1988 es fusionen l'Hospital Maternal i la Clínica Infantil en l'actual Hospital Maternoinfantil. En paral·lel es comença a prioritzar el paper dels hospitals de dia perquè els pacients puguin rebre el tractament sense haver de fer nit a l'hospital. Tres anys més tard es crea el Servei Català de la Salut, actual CatSalut. El 1994 es fa el primer trasplantament multiorgànic de fetge i ronyó de l'Estat.
La Residencia Francisco Franco, envoltada de camps. Al fons, les Llars Mundet. Foto: Hospital Vall d'Hebron
Amb el canvi de segle els tres hospitals existents –General, Traumatologia i MaternoInfantil- es fusionen en un de sol, adoptant la nomenclatura actual d'Hospital Universitari Vall d'Hebron, i el 2002 es posen en funcionament la Unitat d'Ictus i la d'Hospitalització a Domicili. En els darrers anys s'han creat el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), la Consulta d'Atenció Immediata (CAI), la Unitat de Recerca en Teràpia Molecular (UITM) i la nova UCI pediàtrica. Aquest mateix 2015, el centre ha millorat l'assistència a malalts de càncer amb el projecte Optimus de reducció d'errors i ha establert un nou record efectuant sis trasplantaments a nens en 24 hores.
Aniversari obert a la ciutadania
Amb ocasió de l'aniversari i durant tot el 2016, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron organitzarà diferents activitats obertes a la ciutadania i als professionals, entre els quals s'inclou el cicle de conferències Els convidats dels 60 anys, amb la participació de personatges rellevants com el professor Federico Mayor Zaragoza, que serà entrevistat per la periodista Lídia Heredia el proper 9 de novembre al mateix Hospital en una sessió oberta a tothom; una exposició de fotografies històriques; visites guiades o una cursa pels voltants de l’Hospital, entre altres activitats. Tota la informació, així com una selecció de fotografies històriques, s'articulen al voltant del blog "En fem 60!", creat expressament per a l'ocasió.
La imponent façana de l'Hospital en el moment de la seva inauguració, el 1955. Foto: Hospital Vall d'Hebron
En l'actualitat, l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron és considerat el centre sanitari de referència a tot Catalunya i un dels més importants de l'estat espanyol, a més de "referència a nivell mundial en algunes especialitats, entre les quals la d'oncologia", segons assenyala el doctor Vicenç Martínez Ibáñez, gerent de l'Hospital. En declaracions a NacióDigital, assegura que en aquesta especialitat s'han convertit en el "número u", efectuant, a tall d'exemple, "més assaigs clínics que a tot Andalusia en totes les especialitats mèdiques".
Plans de futur a l'altre costat de la Ronda
Martínez, que assenyala també la importància dels serveis en maternoinfantil i cirurgia fetal, destaca el paper "pioner" de la Vall d'Hebron en trasplantaments, afegint també la importància de la unitat de cremats, "l'única de màxim nivell de tot Catalunya". A més apunta la importància de la "productivitat" de tot el complex, que "a diari és visitat per 40.000 persones i 10.000 vehicles". És per tot plegat que, més enllà del discurs optimista, Martínez reconeix que hi ha aspectes a millorar, entre els quals "la fluïdesa dels circuits assistencials", un mal de "tots els hospitals complexos".
També assenyala que cal "millorar la inversió en estructures i en finançament", i per això assegura que el futur de l'Hospital passa per "l'expansió a l'altre costat de la Ronda de Dalt", amb la intenció "d'ampliar la part ambulatòria", actualment ubicada "en prefabricats transitoris que no es poden quedar per sempre". La intenció és la de crear "dos circuits", amb l'assistència ambulatòria a la banda mar de la ronda -en els solar ocupat actualment per un dipòsit municipal de vehicles- i l'assistència residencial a la banda muntanya. De fet, el gerent assenyala que el projecte ja s'havia començat a parlar amb l'anterior govern municipal, tot esperant reprendre'l amb el nou equip encapçalat per l'alcaldessa Ada Colau, ja que al seu parer "seria positiu per a la ciutat i sobretot per al barri". Un projecte de futur amb el que l'hospital avançaria cap al seu setantè aniversari, l'any 2025.
La Ronda de Dalt amb l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron al fons. Foto: Adrià Costa