Reportatge

Detall de les operacions per a l'introducció del bou al caixó | JMG

Correbous al límit

Sant Rafael del Riu, a molts pocs metres del límit administratiu del Principat de Catalunya amb el País Valencià, té els bous com un dels grans atractius de Festa Major

L'esdeveniment viu un difícil equilibri a la frontera entre ser un símbol d'identitat i una festa anacrònica i cruel

Un reportatge de José Manuel Gutiérrez per a Nació Digital des del Baix Maestrat

, Sant Rafel del Riu | 23/07/2015 a les 19:00h
Arxivat a: Societat
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/07/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sant Rafael del Riu és un municipi del Baix Maestrat de poc més de mig miler d'habitants. Està situat a pocs metres de la frontera administrativa amb el Principat de Catalunya. De fet, només un pont de doble sentit separa el poble del Castell, una de les barriades del municipi d'Ulldecona (el Montsià). L'esdeveniment viu un difícil equilibri a la frontera entre ser un símbol d'identitat i una festa anacrònica i cruel.

El poble ha celebrat la seva festa major del 10 al 19 de juliol, en honor a la Verge del Carme. La cultura popular omple les activitats de la festa: gegants i cabuts, farolets de meló de moro, concursos de guinyot, exhibició de balls regionals o una tirada social de guatlles. Però, sens dubte, els dos actes amb més capacitat de convocatòria són les actuacions de les orquestres -en una plaça convertida en bar amb preus populars on s'hi poden beure sis combinats per 20 euros- i els correbous.

Tres dies de bous a la Plaça, amb animals de la ramaderia de Fernando Mansilla: al capvespre, exhibició de retalls amb vaques i bous a la plaça, ja preparada per la ocasió, al costat del riu; i bous embolats el divendres i el diumenge a la nit.

Una inesperada tempesta i un aire fresc acompanya la jornada de tarda, on diverses vaques i un parell de bous són deixats anar a l'interior de la improvisada plaça, delimitada per les parts posteriors d'unes quantes cases i tot un seguit de cadafals. Alguns joves s'hi apropen. Se'ls veu experimentats. En molts pobles són contractats directament per la comissió de bous per tal d'animar la festa.
 

Un bou aixeca repetidament una típica plataforma de bous a plaça. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

L'assistència de menors als espectacles està permesa, sempre que estiguin dalt dels cadafals. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

Part del públic assistent, resguardant-se sota un cadafal. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

Un membre de la «quadrilla» del ramader, en un refugi. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

El bou cerril que s'embolarà a la nit és deslliurat de la corda una vegada introduït al caixó. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

Un membre de la «quadrilla» empeny el bou a córrer amb una «picana» elèctrìca. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab
 

Una de les vaques, buscant un jove dins del banc. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

Una part de la plaça de bous improvisada és el darrere dels edificis, on els joves participants busquen refugi. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab



A la nit, es viu el moment més esperat per la població: el bou embolat. I la plaça s'omple, la colla encarregada pren posicions i després de deixar anar un parell de vaques, arriba l'hora. El caixó es introduït per una grua dins de la plaça, es lliga l'animal amb una corda per les banyes i se'l porta així fins al "banc", on els membres de la colla, cadascun amb una funció molt determinada, enllesteixen l'operació en uns 40 segons. El bou, ja alliberat de la corda duu un collaret de campanes i una estructura de ferro amb dues boles enquitranades enceses a les banyes. Uns segons després, una part pirotècnica encén les banyes llançant espurnes a quatre o cinc metres de distància. La pirotècnia dura poc. Les banyes embolades, més de mitja hora.

 

Membres de la «quadrilla» i de la Comissió de Bous de Sant Rafel del Riu, observant les vaques. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

El bou cerril, lligat per les banyes, és subjectat per la colla d'emboladors. En el procés se li col·loca un collar de campanes i un estrii metal·lic que en el seu extrem porta dues boles enquitranades amb pirotècnia. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

Correbous a Sant Rafel del Riu. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

El bou embolat, des de sota d'un dels cadafals. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab
 

Un membre de la comissió observa el bou embolat. Aquests són els encarregats de vigilar que es compleixin les normes establertes per la Generalitat, sobretot sobre l´accés de menors al recinte.  Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

Grup d'assistents al bou embolat. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab



Podeu contactar amb l'autor a través de:

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Mai més
Anònim VENECIANO, 23/07/2015 a les 19:06
Interessant
+63
-6
Ni correbous, ni "corridas de toros", mai més a Catalunya.
bous al carrer
Anònim, 23/07/2015 a les 19:11
+16
-43
Serà que a l'altra banda de la frontera, a totes les Terres de l'Ebre, els bous al carrer siguen algo extrany i anacrònic.

Santa ignorància! Si els bous al carrer són un puntal de les festes majors a banda i banda del riu Sènia
...bous
Anònim, 23/07/2015 a les 21:46
+43
-3
No crec que el més important sigui discutir si a un costat o a l'altra.
El tema important és no maltractar els animals...
toros no
Anònim, 23/07/2015 a les 22:13
+32
-6
Quina festa mes triste! com es posible que hi hagi gent en el any 2015 que disfruti torturant un animal???? pero el mes trist es que aixo passi a Catalunya a on els toros estan prohibits!!

Espero que algun dia aquesta gent evolucioni i celebrin la festa major com el reste de Catalunya! Vergonyos!
Aquesta tradició podrida dels bous s'ha d'aturar
Anònim, 24/07/2015 a les 00:46
+26
-7
en una Catalunya independent acabarem (poseu-vos de peus que sí que ho aconseguirem) amb aquesta púrria dels bous arreu fina al poble més petit.Per molta tradició que sigui, es una tradició indigne i que hem de desterrar per sempre.
aneu a Espanya si voleu correbous...
Anònim, 24/07/2015 a les 13:48
+13
-6
si voleu correu bous us tocarà anar a veure-los a Espanya...merda de tradició¡¡
algú pensa?
Anònim, 24/07/2015 a les 18:59
+4
-14
Als que estan en contra dels bous, unes preguntes:
1.- Menjeu carn?. Si teniu valor i voleu pensar, aneu a un escorxador de matinada i vereu com es porten els animals en camions i com es maten. Mireu a la cara a pollastes, tocinos o vaques. I com es caguen el animals a sobra. I com es mouen quan els tallen la jugular o el cap. Per qué no aneu a defensar els drets dels animals allí?. La majoria vomitarieu veient la canal de sang dels animals.
2.- Aneu als Zoos?. Hi ha quelcom més cruel que tancar de per vida a un animal salvatge o domesticat? I cóm es que rieu les alegries dels nens quan volen tocar els animals tancats. No sou capasos d'educar-los en els valors que tant defenseu?.
3.- Teniu animal de companyia?. El tracteu com un privilegiat: mejat, rentat, i algunes vegades vestit. No penseu que els diners que us costen aquests animals, els podrieu donar als menjadors socials. O es que poseu primer els drets dels animals que els de les persones?

Penseu, i si teniu les mans o la consciència netes, podeu criticar i estar en contra dels bous. Altrament, deixeu de predicar uns drets, que quan no es veu els seu incumpleixen, considereu que no són pecat.

PD: vaig neixer a pocs metres del poble, a l'altre costat del Sènia, i estic en contra dels forasters que volen canviar la casa dels altres i però no la seva.
per algú pensa
Anònim, 25/07/2015 a les 11:17
+6
-2
Jo crec que aqui poses en el mateix pot dos temes diferents:

1- animals sacrificats per consumicio; matar animals per menjar es part de la dieta carnivora no sols de l'home pero tambe d'animals com lleons, llops....

2-Torturar un animal per diversio publica, eixemple las corridas i els correbous no es pot justificar, es una tradició que en el any 2015 amb els valors que defensem no té cabuda.

3- En quan el zoo, jo estic d'acord pero al menys no son torturats per diversio publica, hi han zoos que s'han adaptat a la vida del segle 21 i son ara reserves d'animals a on els animals no estan engabiats.

4- Els animals domestics es un altre tema, que a part de quatre psicopates que tambe els torturan, son ben tractats com es mereixen.

Si tu ets un defensor dels correbous, en ves de criticar als demes, JUSTIFICA el pros i els contras d'aquesta tradicio.

Llengua i bous.
Anònim, 25/07/2015 a les 13:50
+5
-3
Ja s'encarrega el PP de posar fronteres on no han existit mai. Mentre ens acorralen la llengua, ens la omplen de bous per totes les terres valencianes.
fet
Anònim, 27/07/2015 a les 14:29
+2
-4
al que no le gusten que no vaya, dejemos ya de hacer politica con las fiestas.
Espectacle cruel?
Anònim, 11/08/2016 a les 22:14
+0
-1
Si voleu veure un espectacle cruel, aneu a un escorxador.

Hi ha molta més crueltat i molt més maltracte animal en una costellada familiar, que en tots els correbous de la temporada.

Hipòcrites.
I si fem el mateix amb el més burru del poble?
El xiquet de Xerta, 12/08/2016 a les 08:45
+2
-0
Si agafem al més burru del poble, de Sant Rafel del Riu, li posem un tanga blanc a topos vermells i dues torxes enceses ( una a cada orella) i el passegem per tot el poble fem mofa. I ho acabem a la plaça major, amb tot el voltant de la plaça, a les grades plenes de tot d'animals domèstics (gats, gossos, peixets, rèptils, etc) i altres bestioles (toros, braus, porcs, cavalls, eugues) que s'ho vagin mirant, a veure si els hi fa gràcia.
Jo em demano, és el mateix?.
Gràcies Terres de l'Ebre, teniu coses estupendes. Però això dels bous i els braus, així, així, no. Mai més
Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma en que tracta als seus animals. Gandhi
Anònim, 12/08/2016 a les 11:25
+1
-0
Marxeu a espanya a viure, avui mateix, tots aquells que se'ls hi regalima la salivera veient el sofriment d'un animal.

Hi al anònim de les 18:59, tu el primer.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.