La intel·ligència també és cosa de nens (i d'adults)

Pixar no es cansa d’enlluernar, d’emocionar i de fer esclatar una imaginació desbordant amb cada nova pel·lícula. Des de l’inici de la seva filmografia, que va començar amb la pionera “Toy Story”, la companyia ha demostrat que la intel·ligència també és cosa de nens, sense menystenir-ne la capacitat intuïtiva, i sense subestimar les múltiples capacitats de lectura de cada nova aventura proposada.
 
Un bon exemple en torna a ser aquesta petita meravella que és “Inside out”, que s’estrena aquest divendres i que mostra el millor de la “marca de la casa”: una bona història, humor espurnejant, una capacitat visual que sempre avança cap a noves direccions, i una especial dedicació al factor emotiu, sense entrar en el terreny pantanós de l'excés d'edulcorant.
 
Un altre pas endavant: la concreció de l’abstracció
 
Amb la referència del seu pas per la darrera edició del festival de Cannes, on va entusiasmar bona part de la crítica, “Inside out” va més enllà en el camí que Pixar sempre s’ha entestat a traçar. Amb aquesta premissa, la companyia ha elaborat una mena de mostrari de les complexitats humanes, passant per la melangia indispensable que necessitem per construir el propi jo.
 
Les eines segueixen sent l’aprofundiment en les possibilitats de l’animació digital, que en aquesta darrera obra sublimen la relació que hi ha entre la concreció i l’abstracte. Com creem els records? Com els solidifiquem a partir de l’enyor d’allò viscut? Com les diferents emocions participen en la creació de la personalitat? Som allò que hem viscut, però sobretot, som allò que hem sentit mentre ho estàvem vivint.
 
Cinc emocions en dansa
 
El repte és construir aquest fil narratiu a partir de cinc emocions (Alegria, Por, Ira, Fàstic i Tristesa), les encarregades de donar forma als desigs, però també a la realitat, que no sempre és la somiada. La vida –per què negar-ho?– conté moltes estones de tristesa i d’ira, però aquesta lliçó és l’aliment de la felicitat, perquè dels mals moments viscuts és d’on en traiem la possibilitat de madurar, de créixer i de ser adults.
 
El responsable d’aquesta nova joia és Pete Docter, el director que ja havia deixat bona prova del seu talent a “Monstruos” i a la magistral “Up”, on l’escena inicial ja s’ha convertit en un dels clàssics del cinema de tots els temps. Però “Inside out” encara és més atrevida, perquè la irracionalitat dels sentiments –científicament un pantà profund i totalment desconegut–fa un dibuix de l’essència de la humanitat, com mai abans s’havia vist. Pixar ho ha tornat a aconseguir, amb la signatura del cinema que sap què és el que volem: una història que ens faci feliços per sempre. Amb saviesa, delicadesa i l’alegria de la meravella de viure.