Entrevista

Joan Margarit: «Un mal poema embruta el món»

"La meva generació venim d’una imposició lingüística. A mi m’havien dit moltes vegades 'habla en cristiano!'", recorda el poeta

Acaba de publicar el poemari "Des d'on tornar a estimar"

, Sant Just Desvern | 30/01/2015 a les 23:59h
Arxivat a: Cultura, Proa, Walt Whitman, Salvador Espriu, llibre, poesia, Josep Carner, Joan Margarit, Joan Vinyoli
Margarit acaba de publicar «Des d'on tornar a estimar» | Esteve Plantada
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/01/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Joan Margarit em confessa que avui pràcticament no té veu. Amb tot, hi ha veus que mai no mostren símptomes de defalliment, que ressonen –a través de sales, mobles i ecos– com si volguessin fer evident la resistència a través de l'espai i del temps. Potser justament per això, a Joan Margarit avui la veu tampoc no li tremola.

Acaba de publicar Des d’on tornar a estimar (Proa, 2015), un poemari sec i tendre alhora, que fa que ressonin aquells freds dels primers poemes, però també l'aspror dels darrers. Rodejats de música i de llibres, parlem de poesia, de llengua i de país en una sala que és molt més que una sala d’estar. Potser perquè "estimar és un lloc", que la poesia també és un lloc. Algun indret semblant a aquest que compartim durant una estona, parlant de la veu que ressona en el seu nou poemari.
 
–El llibre comença amb el poema "Estimar és un lloc", tot un punt de partida que ens fa fer un viatge circular ple d'interrogants vitals. Ha trobat aquest lloc des d'on estimar?

–És molt difícil de parlar d’un llibre de poesia. Començo amb la certesa que "estimar és un lloc", però també sé que mai és al mateix lloc. S'hi afegeix, també, que no només canvia de posició en l’espai i en el temps, sinó que també canvia d’aspecte, de circumstàncies i de característiques. A diferència de la prosa –que parla de coses diferents i sempre diu el mateix–, la poesia no desvetlla veritats noves. La poesia sempre parla del mateix i acaba dient coses diferents. Tractava de buscar la manera d'explicar la història d’aquesta persecució que fem per trobar el lloc des d’on tornar a estimar.
 
–Parla de "persecució" i el llibre ofereix sempre aquesta sensació de trànsit, de trajecte. Aquest primer poema ens ofereix la vista d'un paisatge des de l'interior d'un tren quan, de sobte, alguna cosa ens crida l’atenció. Més endavant diu que "la poesia és una conseqüència d’una cosa que no ha existit mai". Escrivim perquè ens obstinem a buscar i a aconseguir aquesta cosa?

–Tots sabem, des de fa mil·lennis, que el problema és la capacitat que tenim d’estimar. Per això les societat han hagut de respondre inventat-se unes normes per tal de ser bones persones. En aquest sentit, el camí cap a l’amor és l’admiració: no pots estimar ningú a qui no admiris. I tampoc pots admirar a ningú que no puguis estimar. I parlo d'una admiració que no és la de babau, perquè l’autèntica admiració és molt recòndita i íntima. Una de les persones a qui més he admirat a la meva vida és la meva àvia... i amb prou feines sabia llegir.
 
–Precisament la vellesa, i també la infantesa, ocupen un espai preeminent en el teixit del llibre. Fent un salt al darrer poema, diu que "si vull trobar què sóc no puc buscar / més que en dos llocs: la infància i ara que sóc vell".

–Tot són passos que anem fent al llarg de la vida per trobar el lloc des d’on estimar, com et deia. I això es fa molt més evident al final, a la senectut. Aquesta etapa té una característica molt semblant a la de la infància, precisament. Perquè, de sobte, s’aturen tots els moviments confusos que has tingut a la vida.
 
–Coincideix que són dues etapes vitals on tot és més original, allunyat de la superficialitat i de l'artifici.

–Per això em sembla tan delicada la manipulació que fem dels nens, no només quan l'impulsem a unes ideologies concretes o li fem fer coses que no són les que li pertoquen a la seva edat. Caldria que els deixéssim més tranquils. Quan veus un nano, el dia de Reis, rodejat d’aparells, a mi em fa més aviat pena. En canvi, em produeix molta alegria veure un nano jugant, tot sol o acompanyat, sense res, amb un pal o amb un simple bastó. És una imatge d’una potència tremenda, un moment on tot es posa en joc. I totes aquestes coses van fent una mena de fil conductor del llibre, que es sustenta sobretot en unes reflexions que l’acompanyen al llarg del seu recorregut.
 
–Quines?

–En primer lloc, tenir molt clar què és la poesia i per a què serveix. Actualment, l'ésser humà viu en una intempèrie molt agressiva, i que estem sols a l'univers, malgrat tot. Qui millor n’ha parlat ha estat Jacques Monod, premi Nobel anglès de l’any 1965, que va estudiar el càlcul de probabilitats que fa que unes partícules elementals acabin sent una cèl·lula. La probabilitats són mínimes. Són tan mínimes, que són molt més fàcils les probabilitats de col·lapses en el macro-univers. Som fruit d’un atzar que és molt poc probable que es torni a repetir. En tot cas, aquesta intempèrie té dues vessants a les quals l’ésser humà s’hi ha hagut d’adaptar. La primera, la intempèrie física, que és una qüestió que resol la ciència: si tu tens fred, engegues la calefacció o et poses un jersei. Però també hi ha la intempèrie moral, una cosa que no estava prevista a les partícules elementals. I aquesta intempèrie és feta de pèrdues, perquè l'ésser humà està sotmès a pèrdues i a errors.
 
–És aquí on la poesia s'activa i ocupa un lloc predominant i necessari?

–A la intempèrie moral només podem fer-hi font amb unes quantes coses: amb la literatura, la poesia, la música, la filosofia, les belles arts, fins i tot –per a molta gent– la religió. I prou, no hi ha res més. Si a tu se’t mor una filla, les úniques coses que et poden ajudar són aquestes, i res més. Però no pots dir que Mozart et resoldrà la mort de la teva filla. A algú que el necessiti li has de preguntar: quan de temps fa que escoltes Mozart? Si et diu que mai, Mozart no li servirà de res.
 
-Només així funciona.

–La cultura té una immensa pega: que quan l’has de fer servir com a eina de suport, ja has de portar "els deures fets". Al llarg d'aquesta vida, una persona estarà sotmesa, tard o d’hora, a embranzides de la intempèrie moral i és prudent donar-li unes eines que en direm "cultura i educació".
 
–Un aprenentatge que és imprescindible que es doni a la primera part d’aquesta vida.

–Hi ha una part important de la classe política que ha donat l'esquena a la cultura i que es pensa que la cultura és un adorn, un luxe. Per això la primera retallada sempre és per a la cultura. Però la cultura no és cap luxe! És una eina contra la intempèrie moral. La societat que no té cap eina contra la intempèrie té un cap com un ordinador amb milions de gigues, però absolutament buit. Preparat per a tot, però buit. Amb una mica de misèria física i les 10 milions gigues buides tens un terrorista! Això és un terrorista: algú sense cultura i amb una mica de misèria. Ho cuines a foc lent tens i ja tens un personatge absolutament sinistre. La cultura no és dir-li que la nena estudiï piano i que així trobarà un marit millor. La nena ha de tocar el piano perquè, quan se li mori una filla, tingui una cosa a la qual agafar-se per sobreviure. Aquest és el riu subterrani que va de punta a punta d’aquest llibre.
 
–Agafant aquest fil, connecto de nou amb l’obertura del llibre, amb aquell personatge que mira el passatge des d’un tren. Al final, acabem el llibre a l’andana, mirant els trens que "van passant a frec". Un altre dels trajectes que fa el llibre seria aquest, el de la infantesa a l’instant final, dibuixat al llibre d’una manera molt circular.
 
–Sí, és un viatge contemplatiu on l’única missió que sembla encomanada és la de penetrar en aquest món que dóna voltes amb la màxima honestedat possible. I això crea moltes confusions, fins i tot ens pot fer creure que som aquí per fer diners o per tenir poder polític. Si només ets aquí 70 o 80 anys, en el millor dels cassos, no hi ha temps per a això. És aquest el misteri del recorregut: què faig mentre passo per aquí? És una decisió molt personal, però per prendre-la també necessites eines.
 
–Sembla que vulgui definir això que passa en l'actualitat. Tot és immediat, ràpid, i no parem de tenir la mirada fixada en les maquinetes i en les pantalles, com alienats de la realitat.
 
–Clar. He anat a París fa molt pocs dies. Sis hores i mitja en tren. Veus una persona que s’asseu i agafa el telèfon. Durant tot el trajecte. I, t’acabes preguntant què ha fet aquesta persona en aquest viatge. Quin sentit té tot plegat? Ja sé que el món no té sentit, que li has de donar tu. Però no li pots donar si no tens unes eines per donar-li.
 
–L’evolució ens porta a retrocedir, paradoxalment. Hem anat a l’inrevés?

–No diria que hem anat a l’inrevés. Estic segur que no canviaries d’època, oi? Això és com quan sento allò que "ara no es llegeix". Mentida! Es llegeix més que abans. Hi ha gent que llegeix novel·la dolenta, i benvinguda sigui la novel·la dolenta, perquè aquesta persona abans no llegia i ara, qui sap, potser és un "client" potencial meu. En aquest sentit, hem anat endavant i no ens podem queixar. Algú que llegeix novel·la rosa superficial pot trobar una pàgina que el faci remoure o li plantegi coses. No podem dir que aquest és un món desastrós: som en la millor època de totes les passades.
 
–Ara que ho comenta, hi ha una frase del poema "Lluny" on diu que "el món pot ser bellíssim però ha de portar inclosa la humiliació".

–És clar! Has d’estar disposat a arribar fins al fons de tot. I al fons de tot s’hi arriba amb una humiliació total... això no és com El Senyor dels Anells. Posar-te a escriure un poema significa una gosadia increïble.
 
–El fet d’escriure ens posa el límit, en un cara a cara amb nosaltres mateixos... però també amb una tradició.

–Hi ha gent a qui això l’ha deixat col·lapsat... pensar que darrera teu hi ha Homer, Rilke, Walt Whitman, Salvador Espriu... has de ser molt agosarat per posar-t’hi. Però, quan vences aquest excessiu respecte, aquesta gosadia l’has de tornar a deixar, tal com fan els àrabs quan deixen les sabatilles fora de la mesquita. Has d’entrar en tel territori de la humiliació i també de la humilitat, que, curiosament, tenen la mateixa arrel.
 
–És d’aquí que surt aquesta contraposició que fa quan la veu del poema afirma que "vinc de la pobresa" i denuncia "tot allò que hi ha de miserable en l’opulència"?

–La misèria és a l’opulència, no a la pobresa. L’ésser humà està preparat per a la necessitat, no pas per a l’opulència. La necessitat és no tenir res que sigui sobrer: i és en aquest territori on l'ésser humà agafa el màxim de dignitat. Per això, per exemple, tenim una societat que fa els edificis que fa. Però l'arquitectura té un desavantatge brutal: si fem un edifici i és tort, un cop fet costa molt treure-te’l del damunt. Queda per sempre. Un poema és més fàcil d’eliminar, tot i que un mal poema embruta el món. Justament, perquè la poesia és una d’aquestes eines que tenim per lluitar contra la intempèrie moral.

 

Foto: Esteve Plantada

–Què és el que pot provocar un poema en aquesta lluita?

–No ho sabem. I si ho sabéssim no caldria el poema. Ara bé, cal dir que tothom pot llegir un poema. Una persona que pot llegir el diari pot llegir un poema. Si no és així, malament. Però, el pot llegir amb la mateixa facilitat que llegeix el diari? No, que aquí no regalem res! Tothom pot llegir un poema si fa un esforç. I aquest esforç el pot fer tothom.
 
–El llibre no deixa de qüestionar-se la pròpia matèria de l’escriptura i d’això que explicaves. En aquest sentit, afirma que primer s’ha de llegir "de veritat" el poema, al marge de consideracions crítiques, però també dius que "hi ha pocs llibres que encara m’enlluernin". Què llegeix ara Joan Margarit?

–Acabo de llegir Guerra i Pau, de Tolstoi. Quan et fas vell l’actualitat t’interessa menys. No per pessimisme, sinó perquè la nostra capacitat d’aprenentatge baixa. A canvi, la vellesa et compensa amb una altra cosa que no esperaves: l’aprofitament, la capacitat d’investigació de la teva pròpia personalitat, que creies esgotada.
 
–El llibre dialoga amb autors com Joan Vinyoli, de qui en va coordinar una recent antologia, en el poema El callat, titulat justament com un del millors llibres de la seva primera etapa.

–Sí, Vinyoli és un referent evident. Però també agafo com a referents de la tradició en la meva llengua Ausiàs March, que em commou. I després ja salto a l’actualitat, a Verdaguer i, sobretot, Maragall. Després d’ells, Ferrater, Espriu i Vinyoli. Carner no tant. Per a mi, Josep Carner té un problema: crec que haig de fer els poemes amb la mateixa llengua que parlo, perquè, si no, m’allunyaré de la veritat.
 
–Per això va decidir fer el canvi del castellà, la llengua amb la qual va debutar en el món literari l'any 1965, al català.
 
–La meva generació venim d’una imposició lingüística. A mi m’havien dit moltes vegades "habla en cristiano!". El més cruel es negar-li a una persona allò que no depèn d’ell: el lloc de naixement, la llengua que parla i els pares. De jove vaig cometre l’error de començar a escriure en castellà, perquè la meva cultura era en castellà. I vaig pensar que si la meva llengua de cultura era el castellà, la llengua de la poesia també ho havia de ser.
 
–"La cultura és com una Catedral", deia al pròleg d’Estació de França.

–Sí, però la poesia no es busca a les voltes, sinó a la cripta. I allò que hi ha allà dins és la llengua materna. Pot ser tan desgraciada com vulguis, però allà neix tota la poesia. Com la Catedral, que neix després i a partir de la cripta. Si tornem al tema que comentava abans sobre la poesia de Josep Carner, jo sóc partidari que, per acostar-se al misteri del poema, el més efectiu és fer-ho en la llengua que tu parles. La poesia ha de forçar fins al límit el sentit de les paraules per extreure les possibilitats d’investigació. Però si continues forçant fas com la música, que ja no té significats. Els surrealistes van forçar massa, per exemple, i no t’ho pots prendre seriosament.
 
–Com es veu quan li diuen que vostè és el poeta més llegit de la literatura catalana actual? Aquesta consideració ha fet més mal o més bé?
­

–T’allunyes de tot això sense voler-ho. Personalment, no estic al dia de les coses bones ni de les dolentes. I l’enveja sempre és mala companya, perquè no et porta enlloc i t’acaba fent molt menys valuós. Sempre penso que aquell burgès que li deia al seu fill que primer fes una carrera i després es fes pintor, no era ximple. L’art n’està ple, de frustracions, i això genera rancúnia, enveja i mala maror.
 
–Quin és el consell que donaria a algú que vol ser poeta, ara?

–Un poeta ha de tenir tres coses. Primera, un do natural per la inspiració. Tot poema sorgeix d’una inspiració inicial (la capacitat veure unes relacions entre les coses que no són a primera vista i que no espera ningú), una inspiració que es produeix en segons. Si no tens aquest do, estàs perdut. La segona, saber què fer amb aquesta inspiració. Els poemes surten de la pròpia vida, però si trobes una cosa que no és només teva i que pot ser dels altres, ja ho tens. La tercera, que ho has d’explicar als altres amb paraules i a través d’un paper. Això vol dir dominar tota una tecnologia, un ofici. I no parlem només de mètrica, és també com moure’s pel teu interior. I buscar els llocs des d’on estimar i escriure. Mira, fa poc vaig trobar una capeta meva amb cent sonets. Els has de saber fer, de la mateixa manera que un pintor abstracte ha de saber dibuixar! Aquest aprenentatge té una via per fer-se: llegir tot el que puguis i llegir bons poetes anteriors a tu. Entenent que tu seràs posterior a ells, en el millor dels casos. Per últim, com a arquitecte, considero que una casa no pot ser ni sumptuosa, ni feta en va, ni "original". Jo intento que la meva poesia sigui així. I també la vida.
 
–Els poemes de Des d’on tornar a estimar interroguen el lector i també el país, gairebé. Al poema "Barcelona" es pregunta "on és la burgesia culta?" i l'acaba titllant de "desolada ciutat que fas de puta". Què ha passat per què es produís aquest canvi?
 
–Una de les coses que ha perdut Barcelona és saber des d’on estimar-se. Ens l’han venut. És com si haguéssim acabat fent fer de puta, literalment, aquella dona guapa que era, feliç, a casa. Els catalans, de per se, som molt poc curosos. Fixa’t que les últimes preocupacions polítiques són sobre el gremi de botiguers, sobre les vendes, etc. Tenim poca alçada de mires amb les nostres coses, no som espirituals, i això ja ho deia Josep Pla.
 
–En aquest sentit, com veu el procés que viu el país?

–Jo veig que dos partits polítics tan propers no es posin d’acord són com dos botiguers que discuteixen mentre escombren la vorera. A Madrid, els dos partits majoritaris –que estan molt més allunyats–, en les qüestions de certa alçària es posen d’acord en cinc minuts. Això m’impulsa a dir que ells, a Madrid, tenen més alçada de mires pels seus interessos que no pas nosaltres.
 

Joan Margarit, assegut a casa seva. Foto: Esteve Plantada

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

També
Anònim, 31/01/2015 a les 07:29
+6
-8
"Un mal poema embruta el món". Efectivament. I un pedant set-ciències, també.
a mi no m'agrada
Anònim, 31/01/2015 a les 08:21
+4
-8
Molt cregut, pel que es
Descobrint mediterranis
Anònim, 31/01/2015 a les 09:11
+2
-6
«Un mal poema embruta el món»

Sí, i una cadira mal feta o un pa mal cuit o un diagnòstic mèdic errat, també.
?
Anònim, 31/01/2015 a les 09:58
+3
-3
mes brut encare?
Balada de los idiotas felices. Georges Brassens
Masias, 31/01/2015 a les 10:30
+2
-6
. Dedicado con cariño a todos primates nacionalistas y en particular a los de la secta.

. Un gran poema.

. Verdad que son hermosos sus pequeños parajes
Aldeas y ciudades, todas dignas de ver
Con todas sus mansiones, iglesias y paisajes
Sólo un defecto tienen; el defecto de ser
El sitio donde viven personajes que miran
Al resto con desprecio desde un pedestal
Chauvinistas que van ostentando las tiras
Esos felices idiotas de cualquier lugar

. Malditos sean estos infantes de la patria
Que habría de una vez por todas que empalar
Que ufanos de sus campos, museos y prosapia
Te muestran el país natal hasta bizquear
Que vengan de Argentina, o de España o de Francia
De dónde quiera ser, hasta Madagascar,
O del culo del mundo, destilan arrogancia
Esos felices idiotas de cualquier lugar

. Los campos en los que sus reses se apretujan
Pastando dulcemente ofenden la razón
Y hasta el aire que emplean inflando sus burbujas
Es el soplo divino en pompas de jabón.
Y poco a poco es que sus ínfulas suben
Tan alto que cualquiera les debe envidiar
Hasta la bosta que sus haciendas producen
Esos felices idiotas de cualquier lugar

. No ha sido un lugar más el de su nacimiento;
Compadecen al pobre de todo corazón
Al desafortunado que no tuvo el contento,
La gracia de haber visto la luz en su bastión
Pero si algo amenaza su bienestar precario
Ya saltan del agujero para irse a pelear
Contra los inmigrantes más o menos primarios
Esos felices idiotas de cualquier lugar

.Mi Dios que sería bueno que en el mundo del hombre
No tuviera esta raza razón para existir
La casta inoportuna que lustra los blasones
La raza de las gentes del terruño y la vid
Que la vida sería bella en toda circunstancia
Si Usted no les cediera el permiso de estar
Cosa que pone en duda su Divina Eficacia
Por esos felices idiotas de cualquier lugar.
Molt interessant
Anònim, 31/01/2015 a les 11:15
+3
-2
Trobo interessantíssim el concepte "intempèrie moral", així com la relació que li dóna amb la cultura.

Trobo molt encertada la comparació que fa de la relació PP-PSOE amb la que hi ha entre CiU i ERC. N'haurien de prendre nota, els dos darrers.

No em queda clar com entendre que la prosa "parla de coses diferents i sempre diu el mateix", sobretot això que "sempre diu el mateix"; que "la poesia sempre parla del mateix i acaba dient coses diferents" potser ho entenc una mica més. Potser caldria concretar què es vol dir am "el mateix". En tot cas, el paral·lelisme quiasmic sol donar sensació de profunditat, però a vegades només és això, una sensació.
Depén
Anònim, 31/01/2015 a les 11:43
+2
-2
A mi que s'em fa molt cota avall llegir castellà que a la quarta plana ja he tirat el llibre lluny del sofà,m'encanta llegir el pèssim poeta Campoamor:és l'únic que em distreu.
Tots els altres us els regalo.TOTS.
Per cert,els vaig haver d'estudiar en temps del Hable vd. en cristiano o del No ladres,perro catalán.
Cap geperut no es veu el gep
Anònim, 31/01/2015 a les 12:16
+6
-2
Brassens diu -com no podia ser d'una altra manera tractant-se d'un home tan honest intel·lectualment- que també hi ha francesos entre els «idiotes feliços» («...o de España o de Francia»).

No sé si Macias admet la possibilitat que també hi hagi espanyols, entre aquesta mena d'«idiotes».

Bé podria ser que, per a ell, Aznar, F. González, Sánchez, Aguirre, Sáenz de Santamaría... no fossin nacionalistes.





literari
carme h, 02/02/2015 a les 22:05
+0
-0
M'agrada l'entrevista

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 20:22 VÍDEOS «Visca Espanya i la Guàrdia Civil»: l'extremadreta es manifesta davant la seu de l'ANC.
 19:52 Marina Garcés apel·la a «una resposta col·lectiva contundent» davant l'Estat; ho explica Jordi Bes. 
 19:51 Requisen ordinadors a un hacker per replicar la web del referèndum; informa Mercè Molist.
 19:42 VÍDEO La paperera de la història, les clavegueres de l'Estat i l'1-O: així és la campanya pel «sí» del PDECat.
 19:41 Lluís Puig, conseller de Cultura, adverteix que la intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions del Departament de Cultura.
 19:36 Ensenyament respon a Millo que "no s'ha donat ni es donarà" cap instrucció als directors d'instituts a l'entorn de l'1-O. 
 19:28 Els agents de la policia espanyola a Reus reaccionen als crits dels independentistes. Han penjat la «rojigualda» a les finestres de les seves habitacions a l'hotel on s'allotgen. 
 19:20 L'alcalde de Mataró, el socialista David Bote, reconeix que l'única sortida al conflicte entre Catalunya i Espanya és "votar". Considera que el referèndum de l'1 d'octubre és il·legal però entén que la situació passa per les urnes. 
 18:54 Sànchez demana respecte pels periodistes dels mitjans espanyols: "Intenten fer la seva feina de la millor manera. Els professionals no són els mitjans de comunicació".
 18:54 Sànchez i Cuixart: «Si ens busquen, ens trobaran al carrer»; informa Sara González.
 18:50 El president d'Òmnium Cultural demana convèncer 7 persones perquè vagin a votar l'1 d'octubre: "Si fem això serem imparables!".
 18:49 Cuixart convoca els manifestants a fer "una encartellada massiva" diumenge a les 11h a les places de cada poble de Catalunya. 
 18:48 Comença el pregó de les festes de la Mercè de Barcelona, que va a càrrec de la filòsofa Marina Garcés.

 18:34 Continua la concentració davant del TSJC. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez parlen davant dels milers de manifestants. Cuixart assegura que "el poble de Catalunya sortirà a enganxar els cartells que els doni la gana. Ja ningú ens dirà què hem de fer". 
 18:32 Sant Cugat fa una crida a "la política i el diàleg" per solucionar el "conflicte polític". El consistori emet un manifest donant suport a les institucions catalanes i la democràcia. 
 18:30 Junqueras defensa que la Sindicatura Electoral "ja ha fet la seva feina". El vicepresident recorda que l'organisme ha actuat "en un context de repressió".
 18:22 VÍDEO Josep Maria Jové, rebut amb crits de «No esteu sols» en l'arribada al seu domicili de les Franqueses.
 18:20 La Fiscalia demana investigar la web que informa sobre on votar el dia 1 d'octubre. El ministeri públic ha reclamat aquesta mesura a la magistrada del TSJC, Mercerdes Armas, que investiga Puigdemont i els consellers del Govern pels preparatius de l'1-O.
 18:18 
 18:11 Ada Colau: "Aquesta no és una Mercè com les altres. La festa no pot ser aliena a la reivindicació que omple els carrers de Barcelona i Catalunya: MÉS DEMOCRÀCIA".
 18:10 «Rajoy o República»: el nou lema d'ERC per endurar la campanya de l'1-O.
 18:08 VÍDEO «Veus per la democràcia»: Òmnium recull veus de l'Estat a favor del referèndum.
 18:07 PERFIL Ismael Moreno, l'expolicia franquista que investigarà la «sedició» dels manifestants de l'1-O; per Oriol March. 
 17:54 La Internet Society, l'organització que vetlla pel bon funcionament de la xarxa, qualifica de "desproporcionat" i "inacceptable" el control a les xarxes per frenar el referèndum.
 17:49 Alumnes i professors dels tres instituts de Mollerussa es concentren a favor del referèndum de l'1-O.
 17:48 CANAL MADRID La repressió de Rajoy escampa l'incendi a l'Estat i pertorba l'estabilitat del seu govern; anàlisi de Roger Pi de Cabanyes.
 17:48 L'ajuntament de Saragossa autoritza a Podem l'ús del pavelló municipal Siglo XXI de la capital aragonesa per celebrar diumenge l'"Assemblea de parlamentaris i alcaldes per la fraternitat, la convivència i les llibertats en favor d'un referèndum pactat".
 17:46 El Govern agraeix la tasca de Josep Maria Jové, cessat per protegir-lo del TC.
 17:44 Rússia considera el referèndum de l'1-O com un "afer intern d'Espanya" i assegura que no veu possible "interferir-hi". Així ho ha destacat el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, en declaracions a l'agència oficial RIA Novosti.
 17:14 La decisió de penjar la pancarta al consistori de la capital catalana compta amb el suport de BComú, el grup Demòcrata (la marca del PDECat), ERC i la CUP, mentre que el PSC ha expressat el seu desacord per no polititzar les festes i C's i el PP també s'han posicionat en contra.
 17:13 L'Ajuntament de Barcelona penjarà aquesta tarda una pancarta amb el lema "més democràcia" coincidint amb el tret de sortida de les festes de la Mercè, segons s'ha decidit en una Junta de Portaveus extraordinària, han confirmat a NacióDigital fonts municipals.
 17:05 El ple de l'Ajuntament de Barcelona de divendres vinent queda suspès i se celebrarà el 6 d'octubre.
 17:05 Tardà reivindica el concepte de Catalunya, "un sol poble", i assegura que si Franco no va aconseguir dividir el poble català, Rajoy tampoc ho podrà fer. "Val el mateix un vot pel sí que un vot pel no", afirma el diputat d'ERC.
 17:00 Personal sanitari del CAP i Hospital de Sant Celoni i bombers a favor de la democràcia i el Sí; informa Jordi Purtí.
 16:59 Joan Tardà (ERC) parla a plaça Universitat davant de centenars de joves que han ocupat la UB: "Ens volen fer descarrilar, ens pararan trampes i voldran que hi hagi violència. Només que hi hagi hna mínima violència se n'encarregaran de multiplicar-la per mil. Farem desobediència pacífica i ara és el moment de la inteŀligència".
 16:58 ANC i Òmnium faran 300 actes i una «encartellada massiva» en la Marató per la Democràcia. Aquesta jornada tindrà lloc diumenge, mentre que les entitats donaran per acabada la protesta davant el TSJC aquest divendres amb un acte "festiu".
 16:56 El vídeo més vist de la BBC explica el procés independentista: diversos testimonis expliquen per què se senten independentistes o per què no.
 16:56 El PDECat abandona el govern de Pineda de Mar "arran de la situació de setge que pateix el país" i deixa el PSC en minoria.
 16:32 5.000 estudiants i treballadors de la UdG es manifesten per la defensa de la democràcia i el dret a decidir l'1-O.
 16:29 Un centenar d'estudiants es manifesten als campus de la URV de la ciutat de Tarragona.
 16:28 El PSC de Sabadell es posiciona al costat de la Generalitat però critica la paralització de l'Ajuntament.
 16:26 El govern de Sabadell es barreja entre la multitud per demanar la llibertat dels detinguts el 20-S.
 16:17 La UE observa "amb preocupació" la situació dels últims dies a Catalunya. Fonts diplomàtiques asseguren en privat que "no volen involucrar-se" en l'enfrontament entre els governs espanyol i català, segons recullen diversos mitjans internacionals.
 16:17 L'Ajuntament de Barcelona ha decidit posposar el ple municipal de divendres que ve. Així ho han acordat Barcelona en Comú, el grup Demòcrata, ERC i la CUP. Ciutadans i el PP han criticat la decisió mentre que el PSC no s'hi ha oposat.
 16:16 Fiscalia cita a declarar l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, el 5 d'octubre per haver donat suport al referèndum. 
 16:10 El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, veu "inevitable" que la Guàrdia Civil actuï quan el Govern es mou "fora de la llei": "No tenen dret a estranyar-se".
 16:11 ÚLTIMA HORA La Sindicatura Electoral passa el relleu a organismes acadèmics i internacionals per garantir l'1-O. El Govern demana que deixi pas a la junta electoral catalana i aquesta accepta, renuncia per la finalització dels seu treballs i fa efectiu el trasllat a altres entitats, després de les multes imposades pel TC.
 16:09 La vicepresidenta i portaveu del govern valencià, Mónica Oltra (Compromís), defensa que la solució a Catalunya passa per renunciar a l'1-O i iniciar una negociació "sense apriorismes".
 15:47 
 15:45 VÍDEO Els detinguts per l'1-O reben una ovació a la sortida del jutjat.

Entrades anteriors »
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d'Òmnium i de l'ANC | Adrià Costa
01/01/1970
La querella recau en Ismael Moreno, que va ser policia franquista i va portar el cas de Joan Coma Roura, regidor de la CUP a Vic | El ministeri Públic reclama que s'investigui el bloqueig a la Guàrdia Civil durant la concentració del dimecres davant del departament d'Economia
01/01/1970
La Fiscalia ha ordenat aquest mateix divendres que la pàgina que va fer pública Puigdemont fos investigada
Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu. | Joan Parera
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital selecciona la Festa del Porc i la Cervesa, projeccions de cinema islandès, la Fira del Bolet i del Boletaire, la Fira de Sant Miquel, i la Fira de Calella i l'Alt Maresme
L'equip d'informatius de TV3 d'aquesta última temporada | TV3
Toni Vall | 7 comentaris
01/01/1970
«TV3 no manipula, no desinforma, no proposa una mirada voluntàriament esbiaixada sobre la realitat que retrata. Cosa que sí fan totes les altres emissores generalistes estatals»
El Seguici marca l'inici d'una festa que reuneix modernitat i tradició | Adrià Costa
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Tots els actes, concerts i activitats més destacats de les festes de Barcelona, en viu des del divendres 22 al dilluns 25 de setembre: del pregó al Piromusical, passant pel correfoc, els concerts, el seguici o la diada castellera
Manifestació indpendentista al TSJC | Josep Maria Montaner
Karma Peiró | 1 comentari
01/01/1970
«En moments de tensió social i política com els que estem vivint, és més important que mai aplicar el sentit comú abans d’actuar de comunicadors individuals des dels nostres mòbils»