Has votat

Resultat:

0 vots

Carles Valls | Actualitzat el 16/12/2007 a les 10:12h

El secretari general de CiU, Artur Mas, afirma en una entrevista concedida al diari Avui, que "el dret a l'autodeterminació inclou la possibilitat de la independència. I s'ha de fer per consens, perquè si no, no val. La societat ha d'estar cohesionada."

Mas asenyala que una independència amb el suport del 51% dels catalans no seria vàlida "perquè no hi ha llei interna espanyola que ho avali", i afegeix que "exercir el dret a decidir pel 51% no és suficient. Perquè ens pot portar a una fractura social. ¿Si l'Estatut s'aprova per dos terços i la llei electoral també, el dret a decidir no val dos terços, també, com a mínim? És pur sentit comú."

El posicionament de Mas, que connecta amb la seva conferència del 20 de novembre -en què només admetia l'exercici del dret de decidir si hi havia uns consensos socials molt amplis- consagra, doncs, el principi que una minoria pugui bloquejar indefinidament les decisions de la majoria.

La "fractura social" que Mas diu voler evitar tard o d'hora esclataria igualment, ja que en un sistema democràtic l'exigència de majories qualificades és una barrera que estableix que el valor del vot d'uns val més que el dels altres.

En realitat, reclamar consensos amplis i majories de dos terços per exercir un dret que ni tan sols reconeix la legislació espanyola pot ser una altra forma -més novedosa, això sí- de l'esport de marejar la perdiu. Una perdiu que, pobreta, després de tants anys de donar voltes ja no deu ni saber on és.

Del.icio.us Twitter Facebook Google Buzz

Siguen engañándonos

Lo que el Sr. Mas esta afirmando es pura y llanamente que no quiere la independencia. Una lástima y una vez más esta engañandonos como a chinos. ¿Es esto la casa gran del catalanisme?Y ahora a quien tengo que votar?A los descerebrados de ERC?A los que nos engañan permanentemente como CIU?A los que se dicen catalanistas y son tan españolistas como Zapataro?A los que se dicen ecologistas como ICV?A los sirverguenzas del PP sin olvidarme de los otros que no prefiero nombrar?.Que panorama¡¡Esta vez me quedaré en casa.

d'acord

D'acord. Doncs per a seguir formant part d'Espanya també demanem una majoria de 2 terços. Si no fos aixi, doncs una segona volta amb majoria simple. Aquest mas ens pren per tontos.

Caixes

El model català de caixes d'estalvi és curiós. El procés de fusió n'és un exemple. Caixa Girona es despenja, i mirem cap el sud, cap el Maresme. Un acord de col·laboració sense gairebé duplicitat d'oficines. Regne de taifes o protecció? Aquesta és la pregunta. Les condicions del FROB són difícils i, tal i com està l'ambient, alguns creuen que aprofitant l'avinentesa, el sistema financer espanyol emetrà una "OPA" hostil. La màxima del combat és resistir és vèncer.

Els números de Facebook, a l'alçada de Google

La xarxa social supera en visites setmanals als EUA el cercador californià durant la setmana del 6 al 13 de març, per un 0,03% de visites de diferència.

"El meu ídol de ficció preferit és Déu"

Hommer Simpson

                                                      
Història de la Corrupció. 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)