
El secretari general de CiU, Artur Mas, afirma en una entrevista concedida al diari
Avui, que "el dret a l'autodeterminació inclou la possibilitat de la independència. I s'ha de fer per consens, perquè si no, no val. La societat ha d'estar cohesionada."
Mas asenyala que una independència amb el suport del 51% dels catalans no seria vàlida "perquè no hi ha llei interna espanyola que ho avali", i afegeix que "exercir el dret a decidir pel 51% no és suficient. Perquè ens pot portar a una fractura social. ¿Si l'Estatut s'aprova per dos terços i la llei electoral també, el dret a decidir no val dos terços, també, com a mínim? És pur sentit comú."
El posicionament de Mas, que connecta amb la seva conferència del 20 de novembre -en què només admetia l'exercici del dret de decidir si hi havia uns consensos socials molt amplis- consagra, doncs, el principi que una minoria pugui bloquejar indefinidament les decisions de la majoria.
La "fractura social" que Mas diu voler evitar tard o d'hora esclataria igualment, ja que en un sistema democràtic l'exigència de majories qualificades és una barrera que estableix que el valor del vot d'uns val més que el dels altres.
En realitat, reclamar consensos amplis i majories de dos terços per exercir un dret que ni tan sols reconeix la legislació espanyola pot ser una altra forma -més novedosa, això sí- de l'esport de marejar la perdiu. Una perdiu que, pobreta, després de tants anys de donar voltes ja no deu ni saber on és.