Sitges obre la porta a nous mons onírics amb «La distancia»

'La distancia' és protagonitzada per un trio de nans russos amb poders sobrenaturals.

Amb la seva primera pel·lícula, Finisterrae –present a Sitges l’any 2010–, Sergi Caballero va obtenir un èxit gairebé inesperat, tal com demostra la seva presència en més de seixanta festivals d’arreu del món. Quatre anys després d’aquell debut fulgurant, el cineasta torna al cinema amb La distancia, una pel·lícula on es donen la mà el suspens, la fantasia i la ciència-ficció. La història és protagonitzada per un trio de nans russos amb poders sobrenaturals que han de portar a terme un robatori a una central tèrmica de Sibèria. per a realitzar el film, el director ha reunit en aquesta ocasió un equip d'actors no professionals, alguns dels quals han estat en la projecció a Sitges, com són Alberto Martínez, Roland Olbeter, Miguel Lagostz i l'estrella internacional de porno Sophie Evans.

Segons Caballero, la pel·lícula és un "espai visual i sonor" on el so és especialment important. En aquest sentit, el director destaca la feina del compositor Pedro Alcalde, que ha desmuntat el concepte lògic de banda sonora “per a proporcionar una atmosfera que quadra amb les realitats que visualment mostra la cinta”, com per exemple la comunicació telemàtica entre els nans. No és gens estrany que Caballero remarqui, sobre aquest tema, un fet gens circumstancial, ja que ell mateix prové del món de la música.

El lloc, un actor més

Sergio Caballero ha explicat que el seu mètode de treball parteix sempre d'una "imatge mental que serveix d'excusa". Amb Finisterrae la idea era "el camí de la road movie" i amb La distancia la idea és "el robatori". La localització de la pel·lícula també ha estat un element rellevant per al director: "el lloc es converteix en un actor més" i és a partir d'aquí on "la història evoluciona".

A banda de l’estrena de Caballero, la jornada de diumenge ha tingut un altre protagonista descatat: Mike Cahill, que ja va guanyar el Mèlies d'Or en l'edició del 2011 amb Another Earth, i que ha presentat el drama de ciència ficció I Origins. La pel·lícula explora temes sobre la identitat i l'essència de l'ésser humà a partir de dues visions: per una banda, la científica, amb la identificació biomètrica de l'iris ocular i, per l'altra, a partir la creença, que "els ulls són la porta de l'ànima", segons ho ha definit Cahill.

El director també ha explicat que la idea de la pel·lícula va sorgir durant una època en que es va endinsar en l'estudi de la biomètrica de l'iris i de l'admiració que li va generar al descobrir que els ulls són "l'única part del cos que no canvia des de la seva formació a l'úter matern".