Miquel Iceta: «Una democràcia no pot negar la voluntat d'un poble»

El pròxim primer secretari del PSC considera que "la socialdemocràcia europea és incapaç d'oferir una alternativa creïble al capitalisme desregulat"

, Barcelona | 10/07/2014 a les 23:59h
Arxivat a: Política, PSC, Miquel Iceta, PSOE
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/07/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Miquel Iceta, al seu despatx del Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa

Ràpid i, si convé, sarcàstic. Miquel Iceta (Barcelona, 1960) és el socialista català que està de més bon humor (l'únic?) gràcies a un lideratge que a d'altres els ha acabat amargant. No serà el cas d'Iceta, que és capaç de riure's de les dificultats pròpies ("No caldrà tenir sector catalanista, amb un primer secretari tan catalanista com jo") fins el punt de confessar que la primera secretaria li estalvia el viatge al Parlament Europeu. Iceta diu de si mateix que és conjuntura, però no. Pura essència del PSC.  

- L'any 2005, quan es va aprovar l'Estatut, es va fer un plenari que va quedar molt bé, amb tots vostès cantant Els Segadors solemnement. I, acte seguit, vostè va anunciar que el PSC pensava presentar ni més ni menys que 92 esmenes al Congrés, amb l'argument que si això no es feia el PSOE no aprovaria el text. Vist amb perspectiva, allò no li sembla exactament el que ara se'n diu política vella?

- Hi ha molta malfiança instal·lada. L'experiència estatutària va ser llarga i feixuga i jo crec que si convidem la gent a tornar a fer aquest camí no vindran. Però l'única excursió possible és el pacte, perquè fins i tot la independència requeriria un cert pacte amb Espanya. Ningú no m'ha sabut explicar com sense diàleg podrem fer la federació o la independència.

- Vostè és federalista i pot tenir l'esperança que el seu projecte polític algun dia es pugui materialitzar. Per què un independentista no pot tenir aquesta mateixa perspectiva?

- La pot tenir, però també ha de pensar com es fa una independència sense pacte dins d'un estat de la Unió Europea.

- El senyor Pedro Sánchez, des de RAC1, ja ha dit que la pregunta que ha formulat vostè per a una possible consulta no anirà enlloc.

- Doncs l'haurem de convèncer. O si no, ens hauran de convèncer de com volen ells solucionar el problema. Jo veig molt difícil que hi hagi una solució que no passi pel vot dels catalans. Entre d'altres coses perquè els catalans havien donat el seu sí a un pacte, i allò va ser alterat pel Tribunal Constitucional. Per tant, el que el substitueixi ha de tenir la mateixa legitimitat. Jo només demano que no es negui que hi ha un problema, perquè les eleccions i les manifestacions mostren ben a les clares que hi ha un percentatge importantíssim de catalans que no volen continuar com estem. I, entre ells, els socialistes. El que no pot fer cap govern espanyol és tancar els ulls.

- Doncs tot indica que és exactament el que està passant.

- No, jo li he de dir que, si s'atengués la proposta que hem fet conjuntament amb el PSOE, tindríem una consulta. I els catalans podríem dir que sí o que no. Evidentment, jo suposo que els independentistes dirien que no al que proposem. Però hi hauria una consulta.

- Que exclouria l'opció de la independència...

- L'opció federal tampoc no es pot votar en aquesta pregunta que ens han engiponat.

- Com que no? El nyap aquest, que diu vostè, li permetrà votar que Catalunya sigui un estat i que no sigui independent.

- I això què vol dir? De la mateixa manera que per als independentistes aparegui la paraula independència és obligat, per als federalistes que aparegui el terme federalisme és igualment obligat. No ens fem trampes! Jo crec que amb la pregunta que s'ha fet no hi haurà consulta.

- No hi haurà consulta a causa de la pregunta que s'ha fet?

- Segurament no només. Però volen fer una pregunta pròpia d'un referèndum emparant-se en una llei de consultes populars no referendàries. I  hi ha el tema de la qualitat de la pregunta, un referèndum ha de tenir una pregunta clara i demanar-se si Catalunya vol ser un estat no és clar, perquè hi ha estats de tota mena. I intentar esmenar això amb una segona pregunta que només poden contestar els que hagin dit que sí a la primera i sense que hi hagi un acord sobre com comptar els vots... Jo crec que el resultat d'aquella negociació no porta a una consulta.

- Així doncs, la solució per a vostè és un pacte entre elits.

- Per què, entre elits? Tot ha de passat pel vot del poble.

- Les elits cuinen una recepta i la serveixen a punt per menjar-se-la. És allò o res.

- O també es pot marcar un mandat negociador.

- Això ens retorna al 2005.

- Sí, i quan el mal ve d'Almansa a tots alcança. Però a mi no m'ha explicat ningú com ens mourem sense ni diàleg ni un procés de pacte. He vist molta gent que ho vol, però ningú no m'ha dit com ho farem. Jo crec que els que ens dediquem a la política tenim l'obligació d'explicar no només el nostre objectiu últim, sinó també com hi arribarem. i no m'ho diu ningú.

- Potser trencant amb la legalitat espanyola.

- Ah, doncs els que vulguin sortir de l'estat de dret tenen el seu camí, però no és el meu. Amb els socialistes que no hi comptin.

- Doncs, a l'altra banda, el govern de Madrid no sembla que s'hagi de moure.

- En política els impossibles passen. No semblava que hi pogués haver un pacte com el del Majestic i hi va ser. Tothom es pensava que mai no es podrien tocar vores i es van tocar vores. Hi havia gent que pensava que era molt difícil que el PSC governés amb ERC i ICV i ho van fer durant set anys. Hi havia gent que deia que era impossible que ERC votés José Montilla...

- I a Zapatero.

- I a Zapatero. Les coses passaran quan tinguem la força per a què passin. Moltes vegades quan topes amb dificultats has de fer pressió, perquè les coses no cauen del cel ni vénen soles, però el que no sé veure són dreceres.

- Suposem que, com diu vostè, hi pugui haver un canvi en les relacions entre Catalunya i Espanya en un futur, quan torni a governar el PSOE. L'escenari no sembla immediat, com es gestiona el mentrestant?

- Com han gestionat el mentrestant a Escòcia? Doncs gestionant-lo.

- Però aquell és un mentrestant que té límit temporal.

- Els que sàpiguen fixar límits temporals, doncs que ho facin. Ja ens diran com. Jo, una de les crítiques que faig és que fixar una data com el 2014, una efemèride que sempre queda bé, en un moment en el qual el PP té majoria absoluta segurament no és l'escenari adequat. Hagués estat més assenyat fixar la consulta al llarg de la legislatura i no pas ara. Però una de les coses positives és que el 9 de novembre és a tocar. I veurem si els camins són els adequats o si, per contra, la consulta no es pot fer.

- Tem un desbordament al carrer?

- No ho crec, però no ho sé. El meu pare, pobre, al cel sigui, deia -en castellà- creer es no saber. Jo el que sé és que quan es produeixen desbordaments mai no són planificats. Les coses, si han de passar, passen, com les revoltes àrabs, i passen sense planificació. Jo, ara, no ho sé veure, però no es pot descartar. Un poble, com el català o qualsevol altre, si vol la independència, en el nostre cas, i la vol amb força i durant un temps suficient, tard o d'hora la tindrà. Una democràcia no pot negar la voluntat d'un poble indefinidament. El que passa és que és veritat que moltes vegades ha de ser una voluntat expressada de forma ferma i continuada i, al final, acaba imposant-se. Probablement si Artur Mas hagués tingut el resultat que ell esperava, potser ell hagués tingut més força per fer el que volia fer. Ho dic perquè al Québec o a Escòcia, quan han pogut fer referèndums és quan el partit independentista ha tingut majoria absoluta. A hores d'ara, el Parti Québécois deia, durant l'última campanya, que no volia fer cap més referèndum perquè veia que la gent se n'havia cansat. Aviam què decideix Escòcia el 18 de setembre.

- Vostè té la reputació de tenir molta influència dins del PSOE. Creu que tenen una percepció correcta de la temperatura de la política catalana?

- Jo crec que, particularment des del passat Onze de Setembre, sí. I això demostra que les mobilitzacions tenen el seu efecte. És veritat que, pel que jo conec el PSOE, des de la Via Catalana hi va haver un abans i un després. Malauradament, no veig aquesta percepció en la dreta espanyola. O potser és que no la sé veure.

- Percep vostè un final de règim respecte al que es va pactar a finals dels anys setanta? Ho dic perquè, a hores d'ara, la major part del catalanisme polític ja és fora d'aquest règim, i Esquerra Unida i Podem també ho estan.

- És una crisi de sistema. Hi ha una demanda de canvi molt forta, però no sempre les demandes de canvi s'imposen. Hi ha un exemple molt clar que és el Maig del 68, on tot apuntava a què es produiria un canvi i, per contra es va produir una frenada. I els canvis van venim després, lentament.

- Però es van guanyar els drets individuals.

- Sí, en general el progrés de la història ens porta endavant. Estem en una crisi sistèmica i també hi ha petits canvis que responen a tot això. Per què, de cop i volta, es força un canvi del cap d'estat? Doncs probablement perquè pensen que si tarden més, vés a saber si el poden fer.

- Vostè serà el pròxim primer secretari del PSC. Un partit on se'n va Joan Ignasi Elena i es queda Manuel Bustos; li sembla que han fet bon negoci?

- El Joan Ignasi es va acomiadant, no? No sé, he quedat amb ell que parlarem el setembre. Però, miri, el problema del PSC no és el Joan Ignasi Elena o el Manolo Bustos; el problema és que és el tercer partit català i la gent, de vegades, el tracta com si fos el setè o el vuitè. El problema del PSC és que des de l'any 99 ha perdut un milió de vots, sense comptar l'augment del cens...

- I per què passa?

- Una raó és la crisi de la socialdemocràcia a nivell europeu. A les eleccions europees el PSC ha obtingut un mal resultat, però és exactament el mateix percentatge que ha tret el Partit Socialista francès, que està governant i té la presidència de la República. La socialdemocràcia europea és incapaç d'oferir una alternativa creïble al capitalisme desregulat. També hem patit un desgast més propi nostre que és el gir de la política econòmica de Zapatero, el maig de 2010. I hi ha hagut el procés sobiranista i això explica algunes de les dissensions internes que hem tingut. Després, el PSC ha tingut el desgast propi dels que han governat durant periodes de temps molt llargs a les institucions. El partit també s'ha fet una mica més petit. Un partit dividit i que s'empetiteix té més dificultats per fer política. Tot i així, som els tercers i qui ens canta les absoltes potser es precipita una mica.

- Per què es presenta vostè com un líder conjuntural?

- Perquè no m'imagino havent fet el pas si no fos per aquesta conjuntura. Jo volia ser primer secretari fa dos anys i mig, però després de parlar amb molta gent em van dir que no, que era millor buscar algú que, a més, fos el candidat i que jo portava molt de temps i que era millor que comencés a fer altres coses. I jo vaig fer un canvi d'orientació cap a la Fundació Campalans, em van dir que potser hauria d'anar a Europa, una mica en la senda dels elefants, parlant en plata, i això és el que estava fent.

- I què el fa canviar de parer?

- De cop i volta comencen a passar coses. Plega José Zaragoza i em trobo a l'Executiva del PSOE i, aquí, plega Pere Navarro i es comença a treballar en una altra candidatura, més renovada. Però desapareix aquesta possibilitat i jo tinc un reflex i vaig percebre que potser em podrien voler de primer secretari perquè potser no es trobaven ofertes millors. També he de dir que si jo fos alcalde, a nou mesos de les eleccions, no sé si acceptaria fer-me càrrec del PSC. Sobretot si en una mica més d'un any hi ha d'haver un altre congrés. Després, el partit haurà de decidir. Ja en parlarem aleshores.

- Quin paper li reserva a Pere Navarro?

- El Pere ha fet algunes coses molt importants que no han estat prou valorades. En el tema del projecte federal espanyol ha treballat molt i bé. Encara no he parlat amb ell a fons. Suposo que no voldrà ser a l'Executiva, però jo, mentre ell vulgui fer política i continuar ajudant, doncs hi comptaré. A més, crec que ell vol acabar la legislatura com a diputat.

El pròxim primer secretari del PSC s'havia autodescartat de la direcció del partit: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

quin morro
Anònim, 11/07/2014 a les 00:01
Interessant
+59
-1
hipòcrita!
El descrèdit de la socialdemocràcia a Europa és avui total
anti-liberal, 11/07/2014 a les 00:28
Interessant
+54
-1
Us heu venut al neoliberalisme.
A n'Iceta només li interessa el PSC.
Anònim, 11/07/2014 a les 00:32
Interessant
+53
-0
O el PSOE, vaja. El què està clar és que no té cap mena de sensibilitat, ni empatia, pel què demanda el poble de catalunya...
El Miquel Iceta
Anònim, 11/07/2014 a les 00:40
+30
-0
No serà el follet del federalisme del Pere Navarro ... tal com s'expressa.

Regeneració? ... Més aviat un cementiri de mamuts.
Democràcia
jcmn, 11/07/2014 a les 00:47
+24
-0
Exacte, que s'ho apliquin els espanyols.
Me defina "pueblo"
Anònim, 11/07/2014 a les 01:35
+8
-0
...-
Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 11/07/2014 a les 02:31
+24
-0
Pero que no diu que l'importa un pito el que pensin els catalans?.
PSC-PSOE partit sistèmic.
Observant, 11/07/2014 a les 02:34
+21
-0
"Els catalans podríem dir que sí o que no. Evidentment, jo suposo que els independentistes dirien que no al que proposem. Però hi hauria una consulta."

O sigui una consulta perque si, perque callem. El contingut no importa que ja se'l cuinaràn a Madrid amb el PSOE. Quanta misèria...
Mucho ego
giramòn, 11/07/2014 a les 06:21
+22
-0
Em recorda una dita que em deia una amiga argentina sobre l'ego, i era alguna cosa de "subirse a la silla para no morir ahogado en tu propio ego". Doncs això mateix. Mare meva!!
Por supuesto que no.
Anònim, 11/07/2014 a les 06:41
+0
-34
Pero una MUY minoritaria del pueblo no puede pretender hacer con 32.114 km2 de territorio español.

Ni puede, ni se le va a permitir.
Compte amb aquest
Anònim, 11/07/2014 a les 07:49
+30
-1
Compte amb aquest cínic entabanador, vividor del politiqueig sociata. És tot un escurçó botiflerot. Formes suaus, intencions violentes, mortals. Pur perill per als catalans.
el PSC i la proactivitat
Anònim, 11/07/2014 a les 08:13
+16
-0
De la llarga pregunta que proposa el Sr. ICeta, el que em sorprèn més és la primera part, quan els ciutadans hem d'aprovar una mena de mandata als representants per a que vagin a negociar la defensa dels interessos dels catalans, i jo dic: no és aquesta la seva feina?
PPSOE
Anònim, 11/07/2014 a les 08:19
+21
-1
Només vull comentar que no m'he llegit l'entrevista, ni ganes. No es mereixen ni un segon de la meva atenció. Massa temps que estic perdent mentre escric això.
la manca d'idees i el PSC
Anònim, 11/07/2014 a les 08:22
+12
-0
El problema del PSC es que no ha estat capaç de captar el pols de la societat.
Des del 2005 hi ha ha un traspàs d'una majoría -segons les enquestes- que pensava que l'autonomia havia de millorar, cap a opcions independentistes donada l'inacció o la incapacitat dels partits (entre ells i de manera principal, el PSC) d'oferir una solució a la primera reclamació.
"en política els impossibles passen.."
Anònim, 11/07/2014 a les 08:36
+19
-0
Fa anys semblava impossible que el PSC acabés en la situació en que es troba ara: fora de la centralitat, incapaç de formular propostes (que s'entenguin), incapaç d'influir en el PSOE, fora dels ajuntaments, inexistent a bona part del teritori i sense liders ni capacitat de renovar-se.
ELS REPUBLICANS.....
Anònim, 11/07/2014 a les 08:44
+17
-1
Sort que a la constitucio estan com a republicans i voteu a favor de la monarquia agafats de la maneta amb els del PP, per mi ja podeu desapareixa,FALSOS MES QUE FALSOS, sols busqueu escanya el poble i busca un bon seient per colocar el cul.

SALUT, INDEPENDENCIA I NETEJA ADMINISTRATIVA!!!!!!!!
Comença a raonar
Anònim, 11/07/2014 a les 08:44
+9
-0
Només pel que diu en la frase de l'encapçalament. Llàstima que no sàpiga (o no vulgui) actuar amb conseqüència...
A veure...
Anònim, 11/07/2014 a les 09:11
+15
-0
Dons apa si tan demòcrata es defengui lo que la majoria del poble de Catalunya va votar (2012) que es fer un referèndum d'independència. El que no pot fer es que una minoria s'imposi sobra la voluntat de una amplia majoria.
Cansa a los lectores y opinadores
Anònim, 11/07/2014 a les 09:21
+14
-1
Es cansino esta persona y resulta toturador verlo con frases que todos conocemos y que el pareced que se esta enteranto hoy.
Al negociador professional no l'importa saber el que pensen els qui pretén representar.
AMGF, 11/07/2014 a les 09:27
+20
-0
És fascinant l'elitisme del Sr. Iceta, la seva auto-complaença, la seva actitud vaticanista, sense tenir però res més que el no res com no s'està de reconèixer quan s'expulsa les responsabilitats en el desert de la socialdemocràcia europea. Tot just fa dos dies que sense embuts al Programa Els Matins de Catalunya Ràdio afirmà que no li interessava saber el que el poble de Catalunya vol ser, i apareix ara donant classes de política, negociació i diàleg. La pregunta de la majoria del Parlament és un nyap, segons afirmà en l'expressada entrevista de la Sra. Terribas, i es veu que l'encert per a ell no és altra cosa que deixar-lo a ell, i a quatre com ell, amb tot el temps que ells considerin oportú per negociar el que considerin oportú. I amb quin bagatge s'atreveix a exigir un xec en blanc indefinit que el desacredita infinitament per a sempre? Amb l'acceptació desvergonyida i frívola que la traïció és la clau del seu art de negociar, perquè ni tant sols té la prudència de dir que pot ser si que es va equivocar quan en el tràmit de l'Estatut es va posar al costat d'En Guerra. Si no ho llegeixo no ho crec. Sort que els resultats electorals d'aquest procedir el posen ja en el capítol de personatges "pintorescs".
Iceta
Anònim, 11/07/2014 a les 09:33
+19
-1
El navarrisme apañol, "..sin que se note el cuidado " ... Caspa psoista i res més !!
Sobreviure a tota costa !!
Adéu !!!!
L'Iceta és un altre venut a Madriz. per a ell ser català només vol dir menjar pa amb tomàquet i poc més
Anònim, 11/07/2014 a les 09:40
+15
-1
L'Iceta cau en una incongruència, per a ell el dret només el té el poble espanyol, així els drets dels castellans, els andalusos i els extremenys primaran sempre per damunt dels catalans i bascos i tot seguirà igual. Pensant així, amb el PSOE n'hi ha prou per defensar els drets del socialistes "del poble" i amb ell no cal el PSC per a res, de ser així ell ja es podria anar buscant feina ... pobret, segur que lo de treballar no deu saber ni que és, com la majoria dels del PSC, que només saben escalfar una cadira.
AU VINGA
Anònim, 11/07/2014 a les 09:53
+11
-0
La falange espanyola = Faes, segueix viva, i ho seguirà, és inútil lluitar contra aquesta malaltia, està arrelada, és una zona d'infecció, que es destrueix o s'abandona.
I el millor que podem fer d'avui endavant, és intentar que hi hagi "contagis mínims".
I per descomptat abandonar a la seva sort, la gran zona "infectada", DATA TENIM.
És perillós.
Anònim, 11/07/2014 a les 10:44
+15
-0
Parla bé i sembla que sàpiga el què diu però el problema és que pixa fora de test perquè el seu discurs intenta dirigir el personal cap a demanar allò que Espanya ens va negar d'entrada, quan els catalans encara créiem que podiem parlar i negociar amb ells sense haver d'arribar a plantejar-nos el trencament.

Ens vol enganyar amb expressions engrescadores i dissuassòries que desorientaran a molts babaus. Fa un intent de manipulació per restar vots a l'independentisme.
Diguem no
Tori, 11/07/2014 a les 10:55
+15
-1
Ens vol fer dir NO a una pregunta. Ens vol destrempar. Ens vol fer caure en els paranys del NO.
esteu acabats!
Anònim, 11/07/2014 a les 11:01
+10
-1
Doncs això. No cal afegir-hi res més.

9N: SI-SI peti qui peti
Quan el porc amés de vindre de mena no es pota negra.
Moles de Robinson, 11/07/2014 a les 11:02
+12
-1
aquest vividor de la política continua pensant que és la ciutadania qui ha de seguir els dictàmens dels polítics, encara no ha entès suposo per les barreres mentals que pateix què són els polítics els que han de seguir els mandats dels votants. Va trinxar l'Estatut formant-hi part de la comissió castellana per "cepillar" aspiracions catalanes.Ara què es veu amb el cul pelat i no es ironia, vol tornar enredar a la gent en tornar a la casella de sortida que ell i uns altres van aconseguir fer com unes de les últimes (espero)humiliacions a Catalunya i als catalans.
Iceta fes-te el favot d'anar a voltar per alguna d'aquelles illes gregues famoses pels seus adonis, segur què com a mínim tornaràs descarregat de tensions i un cervell més pròxim a la població actual de Catalunya.

sociolistos
Anònim, 11/07/2014 a les 11:23
+20
-1
Aquesta entrevista és una perdua de temps, aquesta gent no aporta res de nou, són "casta", gent liberal que s´amaga darrere del nom "socialista" però que cada vegada enganyen menys gent.
La gent treballadora del poble vol primer el pa, no les flors.
El problema no és l'Iceta
Anònim, 11/07/2014 a les 11:41
+7
-11
El problema rau en que a Catalunya el PP només té un 11% dels vots, i amb aquest 11% en vol imposar les condicions de vida a tots els catalans que no els volem ni en pintura.
Per salvar aquesta situació, en Mas s'està inventant un procés que no té futur, però que el manté a la poltrona i dóna feina a centenars d'endollats de CiU fent la puta i la ramoneta però en versió independentista.
A Esquerra ja li va bé la situació perquè li permet créixer a costa dels convergents.
El PSC està a punt de desaparèixer perquè els seus dirigents no són capaços de construir una alternativa que no suposi la ruptura amb el PSOE.
El PSOE està atrapat pels interessos electorals i el rèdit de l'anticatalanisme de l'Espanya profunda.
I ara, l'Iceta intenta fer jocs de malabars per a donar a entendre que hi ha una remota possibilitat de sortir de l'atzucac, a través del federalisme, això si, a llarg termini.
Diguem-ho clar: els polítics que ens han tocat en sort, no tenen capacitat per a oferir una solució a la societat catalana i a l'únic que s'estan dedicant és a procurar pels seus interessos partidistes. La solució no és senzilla ni fàcil, costarà molt i exigirà que els catalans hi estiguem disposats a sacrificis, a sortir al carrer i a lluitar.
Penseu el que volgueu però expresseu el que penseu amb bona educació que non costa res
Anònim, 11/07/2014 a les 11:47
+5
-11

Aquest senyor és una persona intel·ligent que expressa les seves idees amb seny. Independentment de si se està o no d'acord amb ell, cal una mínima educació per rebatre les seves idees. O és que ser independentista vol dir ser mal educat? Les formes són importants. Aquells que parleu de "fora", "caca"... la veritat és que no inspireu massa confiança. Sincerament, crec que Catalunya no és això.
Els neutrals, dels dos bàndols reben PALS.
Rodolins, 11/07/2014 a les 12:59
+4
-0


Mireu quants del PSOE per Cat.


Això s´ha acabat.







Té un punt de vista català
Anònim, 11/07/2014 a les 13:39
+1
-1
Si pensa realment que el "poble" és el català, és perquè pensa com a català, no com a escanyol, malgrait lui.
ES UN RAN SOFISTA L'ICETA
neofit-indepdntista no-nacionalista, 11/07/2014 a les 13:52
+2
-0
S'escorra com una anguila i s'en ha sortit del Cot.DEIA JESUCRITS PELS FETS ELS CONEIXAREU. ¿Com es que el Sr Cot no ha furgat mes en la responsabilitat de l?ceta en la perdua d'un milio de vots ? AIXO SON FETS, SR ICETA.
Autoretrat d'Iceta
Anònim, 11/07/2014 a les 14:05
+4
-0
Iceta: «Una democràcia no pot negar la voluntat d'un poble indefinidament. El que passa és que és veritat que moltes vegades ha de ser una voluntat expressada de forma ferma i continuada i, al final, acaba imposant-se»

1.
Una democràcia no pot negar la voluntat d'un poble; en canvi un partit, el PSC-PSOE, sí que pot.
2.
«...ha de ser una volutat [...] ferma i continuada». És a dir, suggereix que el PSC-PSOE no s'acaba de creure, la voluntat d'independència (fa uns pocs dies el mateix Iceta deia que «sap» que la majoria dels ciutadans de Catalunya no vol la independència).

I, si a més de no creure-hi, en el desig d'independència majoritari, creuen que la independència seria una cosa dolenta (¿dolenta per a qui?, ¿per a Catalunya o per al PSC-PSOE?), doncs ja tenim clara la cosa: el PSC-PSOE no impulsarà mai la independència i li posarà tots els bastons que pugui a les rodes.

De fet, l'ordre és l'invers: rebutgen la independència i aquest rebuig fa que no puguin admetre aquell desig majoritari.

En els temps de les mitges tintes, el PSC-PSOE ha anat fent com a partit de la terra. I ha actuat lleialment com a tal: no ha fet lerrouxisme; ha donat un suport real a la llengua; ha intentat millorar l'estatut.

Però davant el maltracte clar i decidit; malgrat el rebuig inacceptable d'Espanya envers la nostra personalitat, el PSC-PSOE d'ara, de fet, dóna la raó a Espanya. Ha deixat de ser un partit de la terra.

La intel·ligència al servei de la paràlisi
gat escaldat, 11/07/2014 a les 14:21
+2
-0
Subtil, ho és un tros més que el Navarro. Trampós, també.Cum laude en sofismes.
No ho entenc
Anònim, 11/07/2014 a les 15:38
+4
-1
És gent de mala fe (per a no dir coses més gruixudes). Amb la cara paga i amb els fets ho confirma. Com es pot dir que s'és progressista i negar-se a la plena llibertat del teu país?. És només des de la pròpia llibertat que pots col•laborar amb qui i de la forma que et plagui (no només amb Espanya) i que pots ajudar al poble que ho necessiti (fins i tot al poble espanyol). Puc entendre el Sí-NO de dretes (defensa dels interessos de la casta, etc), però de cap de les maneres puc entendre un SÍ-NO (i menys un NO) dels que diuen ser d'esquerres. S'ha confeccionat una pregunta amb una opció, absurda des del meu punt de vista, SI-NO, per a que els senyorets se sentissin còmodes amb el nostre dret a decidir, i ni així ens volen defensar mínimament, ni l'anterior ni aquest. Cal tenir més paciència amb ells?. Que es barallin amb els lerrouxistes declarats...
¿Y que entiende usted por oueblo?
Anònim, 11/07/2014 a les 15:55
+4
-8
¿Solo los que se manifiestan en la diada? El resto del pueblo catalán, ¿son o no son un pueblo?

¿Y el resto de España?
OPORTUNISTA
Anònim, 11/07/2014 a les 20:06
+4
-0
SOLS ES UN OPORTUNISTA, UN CARA GIRADA, BUSCAN EL MILLOR CALAX
Te més ego que nivell polític
Anònim, 11/07/2014 a les 21:55
+3
-1
Abans aquest senyor seria venedor de mantes. Entabanar amb una pàtina d'intel.lectualitat i un ego que no s'el pot acabar. Però d'idea innovadora cap ni una. I diuen que és l'ideóleg del PSC. Doncs anem fins amb el personatge. Torna com el gran Navarro a parlar de terceres vies i sobretot federalisme. Aquest tipus no te ni idea de que vol dir federalisme. Federalisme vol dir que aquest sistema estigui reconegut a la constitució, que hi hagi una divisió territorial i de competències i que hi hagi una descentralització. Just tot el contrari del que volen els del PP i els seus caps del PSOE. Total un hipócrita botifler que per anar tirant seria capaç de vendre's la seva mare.
En Duran està en condicions de fer-nos molt més mal que l'Iceta, en Navarro, la Camacho i en Rivera plegats.
Anònim, 13/07/2014 a les 20:48
+0
-0
Catalunya mai no serà Espanya.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Juan Ignacio Zoido presidint la mesa de valoració de l'amenaça terrorista | Twitter @zoidoJI
01/01/1970
Zoido informa que s'implementaran mesures addicionals per reforçar la seguretat en indrets d'afluència massiva i turístics però descarta el nivell més alt, el cinc, que hauria implicar desplegar l'exèrcit | El ministre de l'Interior assegura que la cèl·lula gihadista que ha atemptat a Catalunya "ha quedat totalment desarticulada" | Forn discrepa i no la donarà per "desarticulada" fins que no s'hagin localitzat tots els seus membres
Imma Turbau, autora d'«El rostro del tiempo» | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autora gironina publica "El rostro del tiempo", una novel·la de misteri amb el temps i l'amor com a grans protagonistes | L'obra arriba més de deu anys després del gran èxit obtingut amb "El juego del ahorcado" | "L'amor és la manera més palpable de fabulació que tenim les persones", afirma en aquesta entrevista a NacióDigital
Obertura del llibre de condol per l'atemptat a l'Ajuntament de Barcelona | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
L'Ajuntament obre com a espai de condol el Saló de Cent, que el presideix la llegenda "Barcelona, ciutat de pau" en 16 idiomes
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"