Entrevista

La Fura dels Baus: «Res ja no és real si no es veu a través d'una pantalla»

La companyia reflexiona sobre el poder dels smart phones i les smart cities a l'espectacle M.U.R.S., que s'estrena al Grec

El codirector Jürgen Müller alerta que el mòbil s'ha convertit “en el xip personal que ens volien implantar i que a sobre paguem nosaltres”

| 14/06/2014 a les 23:59h
Arxivat a: Cultura, teatre, La Fura dels Baus, GREC
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/06/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jürgen Müller, codirector de La Fura dels Baus Foto: Adrià Costa

La companyia La Fura dels Baus, pràcticament reconstruïda amb sis dels seus membres fundadors treballant junts novament, obrirà la 31a edició del Festival Grec amb M.U.R.S., una reflexió sobre el poder dels smart phones i el futur de les smart cities en la societat contemporània. A partir d'un lligam amb el Tricentenari que els porta a abordar la qüestió del setge precisament des d'un lloc emblemàtic com el Castell de Montjuïc, el nou espectacle, batejat com a smart show, permetrà oferir una interacció directa amb el públic a través del mòbil.
 
Jürgen Müller, un dels sis directors de La Fura dels Baus, emfatitza la importància de la tecnologia en la societat contemporània, tot alertant que “res ja no és real si no es veu a través d'una pantalla” i afegint que la tecnologia ha aconseguit la paradoxa que ara tots portem a sobre “un xip personal” i alhora “el paguem nosaltres i el volem canviar cada dos anys”.



M.U.R.S. es podrà veure al pati de Santa Elena -escenari d'afusellaments durant el franquisme- del castell de Montjuïc del 30 de juny fins el 5 de juliol. Des de la companyia alerten que serà imprescindible portar un smart phone, perquè l'obra es complementa amb una App que permetrà seguir el show a través d'opcions de realitat augmentada. 
 
 
-Que és exactament M.U.R.S.?
 
-Per a nosaltres és una reflexió sobre la societat contemporània. Gràcies a una invitació del festival Grec i partint del setge del 1714 reflexionem sobre el fet que avui en dia estem més assetjats que mai en el que anomenem smart cities, on l'economia, la mobilitat, la governança..., tot és digital. I en aquest sentit creem un espectacle on el ciutadà tingui l'experiència de saber cap a on anirà tota aquesta proposta de creació d'smart cities arreu del món.
 
-La qüestió del setge fa que l'espectacle es faci precisament al castell de Montjuïc?
 
-Quan ens van proposar fer aquesta obra vam buscar espais i, sabent que hi havia la possibilitat de fer-lo al castell de Montjuïc, sense dubtar vam veure que era el lloc apropiat. Precisament en aquest pati de Santa Elena, un lloc molt emblemàtic del que va ser el franquisme. Als murs encara hi ha marques dels afusellaments, però a més, crec que el que va passar fa 60 anys no està tant allunyat amb fets com el desallotjament de Can Vies i la repressió duta a terme per un govern democràticament escollit. Hi ha una certa diferència, però també cert paral·lelisme en el fet que abans i ara, tot el que no encaixa ha de ser escapçat.
 
-I a quina conclusió ens porta M.U.R.S.? La hiperconnexió ens fa més lliures o just el contrari?
 
-Estem cada cop més controlats. Ara els amos de Google, Facebook i Twitter estan convidats al club Bildeberg. Snowden ens ha alertat que aquí tothom espia. És un tema molt fort perquè vol dir que has d'encaixar en un patró i si no hi encaixes pots tenir dificultats o conseqüències.
 
-I com serà l'obra?
 
-Serà una gran experiència pel públic. Hi haurà diversos espais i a partir d'una multinarrativa farem una proposta lúdica de les noves tecnologies utilitzades de manera creativa. La tecnologia ens controla però també és una eina per expressar-nos. Penso que reivindiquem que pugui haver-hi veus contraposades en concordança harmònica amb un objectiu mundial.
 
-Què veurà el públic?
 
-L'espectacle el podran veure unes 1,500 persones, que hauran de dur un smart phone com a eina imprescindible per participar en l'espectacle.
 
-Cadascú n'haurà de dur un?
 
-Sí. Hem creat una App que donarà la benvinguda al públic i donarà indicacions. El públic serà distribuït per colors i serà un joc entre pantalles i noves tecnologies. Per a mi és molt actual perquè la Fura sempre ha fet teatre contemporani, que en primer lloc vol dir que tot allò que podem utilitzar com a eina ho fem servir. L'any 90 vam fer primeres incursions en el vídeo quan la gent tenia les primeres càmeres i en el 2004, amb 'MTM' ja era un membre més que interactuava amb els actors. Però és que ara tothom té el seu vídeo personalitzat. Tothom pot fer, enviar, rebre i veure vídeo. És molt fort, perquè amb aquest aparell han inventat el xip que ens volien implantar fa 25 anys i a sobre el paguem nosaltres i amb el desig de canviar-lo cada dos anys perquè el xip s'ha quedat desfasat. I encara hi ha un mur entre els que tenen Android i els que tenen iPhone, i entre els que tenen l'iPhone 5 i els que encara no el tenen. Estem ansiosos de tenir un xip personalitzat d'última generació.
 
-El públic serà partícip de l'obra?
 
-Sí. Veurà parts d'escenografia augmentada. De fet juguem amb el mateix que els nostres fills o néts, que corren pel passadís i a traves del mòbil veuen dinosaures. Nosaltres utilitzarem realitats augmentades, farem servir el suport de la tecnologia per explicar el que volem.
 
-Corren el risc que el públic estigui més pendent del mòbil que de l'escenari?
 
-Sí. Ja em vist que en actuacions nostres, sobretot al carrer, la gent està més pendent del mòbil que del que fem, de tal manera que les coses ja no són reals si no es veuen a través d'una pantalla. Gràcies a la pantalla les coses guanyen realitat, és molt fort. El 2007 vaig estrenar 'Imperium' a Pequín i més de la meitat dels xinesos van filmar l'espectacle, el van veure a través de la pantalla. És una nova dimensió, i fer M.U.R.S. introduint aquest llenguatge i convidant a que el vegin a traves del mòbil és apropar-nos a la realitat.
 
-A on anirà M.U.R.S. després de Barcelona?
 
-Primer a Montevideo, i l'any que ve a Madrid i a festivals de França. Avui en dia qui compra un espectacle ha de controlar molt perquè té menys pressupost, i això ho notem. Nosaltres fem molt poca cosa a Espanya i els meus socis viuen de mercats com Xina, Alemanya, França, Itàlia, Noruega, Països Baixos. Tenim una projecció com ambaixadors culturals catalans per tot Europa i el món, i en aquests moments no hem sortit gaire de la crisi per molt que diguin que n'estem sortint.
 
-Segur que l'IVA cultural no hi ajuda.
 
-Gens. I va ser una bufetada que just abans d'ARCO baixessin l'IVA només per als marxants. Realment estan donant molta guerra a la part més baixa de la piràmide.
 
Els actors de La Fura dels Baus, a l'inici de l'assaig. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Müller, fantàstic!
Anònim, 15/06/2014 a les 01:32
+3
-1
Ha dit una veritat com una casa de pagès! Ja tenim la nostra vida controlada, monitoritzada i vigilada per d'altres des del nostre mòbil!

Molta gent no sap que als nous dispositius, encara que apaguis el mòbil, la teva localització és totalment factible! Control total!

Fa poc en Cassasses va dir que Facebook era l'arxiu policial més gran del món! I tant, i sense gastar-se ni un cèntim ja han aconseguit saber totes les nostres preferències, gustos, ideologies, etc! Clar que això també passa amb el c-e i Internet!

Si no reflexionem una mica i fem més bon ús de la tecnologia, l'ésser humà quedarà relegat a un simple autòmata en mans d'uns quants que només ens volen com a titelles en el gran circ del món!

ehem
Anònim dels Baus, 15/06/2014 a les 07:45
+1
-7
Doncs jo vaig començar a trobar-ho tot irreal quan la Fura va incorporar el sexe femení en els seus espectacles.Llavors van deixar d'interessar-me del tot.
Nazionalismo
Masias , 15/06/2014 a les 10:46
+10
-7
. Desde la muerte de genio de Dalí y la llegada del pensamiento único nazionalista provinciano, se iré como se miré, Catalunya culturalmente no es ni sombra de lo que fue, un auténtico cero a la izquierda, vamos una pena.
Per els espanyols tot el que no pensa com éis es nazisme.
Anònim, 15/06/2014 a les 16:23
+3
-3
eis saben el que és la democràcia.
per això la va inventar en franco.
Ara ho entenc tot: "hauran de dur un smart phone com a eina imprescindible per participar en l'espectacle."
Anònim, 15/06/2014 a les 16:30
+1
-3
El mobil es dolent, però si no tens mobil no pots anar a fer l'espectacle…

Qui ho entengui...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont, Colau, Sáenz de Santamaría, Felip VI i Letícia assisteixen a l'ofrena floral | ACN
Sergi Santiago | 11 comentaris
01/01/1970
Puigdemont i Colau convoquen la marxa per al pròxim dissabte 26 d'agost i afirmen que el lema "l'ha posat la ciutadania" | Sortirà dels jardinets de Gràcia i anirà fins a la plaça Catalunya a partir de les 18 hores
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Aplaudiment espontani als Mossos d'Esquadra | Twitter
01/01/1970
Desenes de vehicles homenatgen les víctimes dels atemptats amb ofrenes a Canaletes | Els taxis han recorregut la via tocant el clàxon enmig dels aplaudiments de les persones
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista