Has votat

Resultat:

0 vots

Redacció BCN | Actualitzat el 26/08/2007 a les 08:12h

Seria per culpa dels anglesos que subministraven el senyal o de qui fos, però el cas és que els espectadors que estaven atents ahir dissabte al Canal 33 es van quedar sense presenciar en directe l'esperat moment de la interpretació de l'himne dels Segadors a l'estadi de Wembley.

La televisió autonòmica va encetar la connexió quan l'himne nacional català, que és també el de l'equip de rugby Catalan Dragons, ja havia sonat.

Val a dir que els catalans de Perpinyà van perdre per 30-8 aquest matx enfront el Sant Helens, que va comptar amb la presència a la tribuna de la reina d'Anglaterra. Uns 8.000 catalans havien viatjat a Londres per animar l'equip.

- Web dels Catalan Dragons

Del.icio.us Twitter Facebook Google Buzz

Contrasteu i després opineu

Això explica Vilaweb, que com a mínim contrasta les informacions, cosa que no feu vosaltres: Segons TVC, el departament d'esports de la cadena es va interessar per avançat 'sobre el moment en què els Segadors s'interpretaria a l'estadi de Wembley'. Els responsables internacionals de la transmissió van assegurar que la intrepretació es produïria mitja hora abans que comencés el partit. Això, des del punt de vista tècnic, implica que quedava 'fora del marge del període que forma part del senyal internacional d'una transmissió de televisió, que comença sempre cinc minuts abans de l'inici de qualsevol matx'. A més a més, aclareix TVC, 'el senyal rebut anterior a aquests cinc minuts es considera una senyal de proves'.Així les coses, segons aquesta mateixa nota, l'equip de TVC destinat a Wembley 'va voler assegurar, amb els seus propis equips tècnics, la gravació del moment en què es produïa els Segadors'. Però això no fou possible perquè 'els responsables de l'empresa que comercialitza els drets d'emissió de la copa anglesa de rugbi a tretze no permetien cap tipus de gravació sobre el terreny de joc, ni abans ni després del partit'.Per tant, l'única solució va ser esperar 'la rebuda, als estudis de Sant Joan Despí, d'algunes imatges del cant dels Segadors, incloses en la fase de senyal de proves'. Aquestes imatges, segons TVC, van ser editades i el 33 les va emetre a l'inici de la transmissió del matx, així com també es van difondre a diferents edicions dels informatius.

Els Segadors

Jo als informatius també lBPXH´he sentit l ´himne.

IDIOTA

hbfjhfkuEIDIOTES

LA MARE SEN VA A ROMA

la mare senva a Roma a culli peres madures del camp! lerelere lereñlere surt amb un cistellet petitonet i sen va a casa al Manel ili colli pomes de l'hort! lerelere lerelere

Caixes

El model català de caixes d'estalvi és curiós. El procés de fusió n'és un exemple. Caixa Girona es despenja, i mirem cap el sud, cap el Maresme. Un acord de col·laboració sense gairebé duplicitat d'oficines. Regne de taifes o protecció? Aquesta és la pregunta. Les condicions del FROB són difícils i, tal i com està l'ambient, alguns creuen que aprofitant l'avinentesa, el sistema financer espanyol emetrà una "OPA" hostil. La màxima del combat és resistir és vèncer.

Els problemes d'Android i l'hegemonia de l'iPhone

Fabricants que no saben quan actualitzaran a la darrera versió i confonen els usuaris, problemes amb patents, terminals amb un mateix sistema operatiu però amb diferents funcionalitats... Android és, en l'àmbit de la telefonia mòbil, el què els PCs ho han estat amb els ordinadors, mentre Apple manté la seva posició d'autosuficiència que li permet oferir productes més homogenis.

"El meu ídol de ficció preferit és Déu"

Hommer Simpson

                                                      
Història de la Corrupció. 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)