Ús de cookies
Nació Digital utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Edmundo Sepa: «Molts empresaris van a l'Àfrica com si fossin Colom»

El creador del Club d'Emprenedors Afrocatalans vol potenciar sinèrgies i trencar prejudicis entre empresaris d'ambdues comunitats

Avisa que el Tercer Món serà un gran motor de l'economia mundial d'aquí a deu anys

| Actualitzat el 27/07/2013 a les 23:59h
Edmundo Sepa és l'artífex del Club d'Emprenedors Afrocatalans Foto: C.B  

Edmundo Sepa Bonaba (Guinea Equatorial, 1951) és el director de l'Espai Afrocatalà de la Fundació Nous Catalans de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), des de la qual ha donat cos i esperit al Club d'Emprenedors i Emprenedores Afrocatalans (CEiEAC). La iniciativa, sorgida en el marc del primer Fòrum de Cooperació Empresarial entre Catalunya i l'Àfrica, vol fomentar la sinèrgia i els negocis entre catalans i africans. El club es va presentar fa tot just deu dies a Santa Coloma de Gramenet amb una consigna ben explícita: 'Trenquem prejudicis, arrosem ponts'.

Aquest sociòleg va viure una dècada a Madrid i va arribar el 1978 a Catalunya, on va aportar el seu gra de sorra al moviment associatiu, polític i veïnal en un context històric, econòmic i nacional ben diferent. Militant de CDC des de fa gairebé vint anys, és un exemple de l'abast del terme 'integració'.

-D'on ve la idea de crear aquest club?

-Sóc el responsable de les relacions amb la població africana dins de l'àmbit de la immigració de CDC, aleshores em van proposar fer-me càrrec d'aquesta àrea i com que no hi havia res, calia organitzar-ho tot. El primer que vaig fer va ser organitzar un congrés, que al maig de 2012 va aplegar al voltant de 130 africans de diferents països de l'Àfrica subsahariana. D'allà en va sortir una proposta d'accions, l'objectiu era analitzar l'impacte de la crisi en la població africana i quines estratègies podíem adoptar la comunitat africana per fer front a aquesta crisi i buscar mesures de supervivència. D'aquí va sortir la idea de crear un programa de suport als emprenedors africans que viuen a Catalunya, molts dels quals tenen experiència empresarial però per una raó o una altra generalment quasi sempre els seus negocis acaben fracassant.

-Perquè la gent se'n cansa?

-Quan hi vaig reflexionar a fons vaig veure que la comunitat africana tenia una manca de coneixement de la cultura empresarial catalana. Quan munten un negoci no són conscients que hi ha uns compromisos, com els impostos o les llicències, com la gent del 'top manta', que es pensa que pot muntar un negoci sense tenir-ne. És un tret molt africà, perquè a l'Àfrica la gent no està acostumada a fer una planificació tenint en compte que ha de pagar impostos...això significava que quan muntaven el negoci molts acabaven sent embargats per impagament. Vam crear un programa de suport per ajudar-los i donar sostenibilitat als seus projectes. Vam fer una reflexió al voltant dels resultats de la cooperació al desenvolupament a l'Àfrica i del fet que el 90% de la comunitat africana està decebuda amb ella i vam pensar que calia noves estratègies. I vam muntar un fòrum per reflexionar sobre les noves oportunitats de negoci que s'estaven produint al continent africà. La primera trobada la vam fer a la seu de Pimec, va tenir molt bona acollida i vaig pensar que podríem muntar alguna cosa amb més força i donar-li forma al que fèiem. Per això vam crear el club i li vam donar personalitat jurídica perquè pogués funcionar de manera autònoma.

-Quines són les seves finalitats?

-Bàsicament hi ha dues línies de treball: crear el programa de suport als emprenedors africans establerts a Catalunya i impulsar la participació africana en la cooperació empresarial entre Catalunya i l'Àfrica des del concepte del win to win , creant aliances entre empresaris catalans i africans. Volem crear un espai de trobada permanent d'interacció entre empresaris africans i catalans per enfortir els vincles entre ells, que no es tracti d'un empresari que va allà un trimestre i marxa. Ara l'Àfrica està vivint un procés molt interessant amb vista als propers deu anys, volem que hi hagi una presència catalana perquè d'aquesta manera la població africana, la d'aquí i la d'allà, també se'n podrà beneficiar. Ara tenim ja contactes amb empresaris nigerians que volen invertir a Catalunya i se'ls ha d'obrir la via i facilitar la intermediació.

-Quanta gent s'hi ha involucrat?

-Vam arrencar amb unes 25 persones, tots ells africans de diferents països establerts aquí, ara s'hi estan incorporant també catalans. Per això diem 'afrocatalans', un concepte que defenso, tant des de la perspectiva semàntica com des de la sociològica. És un club obert als emprenedors africans, diguem negres, 'mulatos' o el que sigui, i catalans, perquè volem portar aquesta experiència de l'àmbit intercultural a l'àmbit empresarial. Si treballem junts segurament aconseguirem millors resultats.

-Hi ha un prototipus d'empresari africà establert a Catalunya?

-No, són de sectors molt diferents. Per exemple, tenim un nigerià que es dedica a la construcció de vaixells, un altre a l'exportació en agroalimentació, un altre es dedica a la mineria i és de Guinea Conakry, on hi ha molt or...

-Parlen de trobades, diàleg, interacció i col·laboració. En quines accions concretes ho traduiran?

-Volem que aquest fòrum inicial sigui un espai permanent, que es pugui celebrar cada any, com a mínim durant els tres primers anys, per tal de consolidar la idea. La Cambra de Comerç i Acc1Ó tenen un espai dedicat a l'Àfrica però no hi ha cap espai permanent. També comptem amb Pimec i segurament s'hi incorporarà Foment perquè els agrada la idea. A partir d'aquest fòrum volem crear un pla de treball que contempli l'organització de trobades freqüents entre empresaris catalans i africans. Com a mínim cada trimestre farem alguna activitat. Un dels primers acords és que els membres del club d'emprenedors afrocatalans passin a formar autòmaticament part de la Cambra de Comerç. Fins ara la dinàmica era organitzar missions comercials i ja està. Nosaltres volem anar més enllà d'això, de la pura activitat mercantil. De la mateixa manera que els empresaris europeus, quan van començar a anar a la Xina, van necessitar un coneixement mínim de la cultura xinesa, això no s'està tenint en compte i molts empresaris fracassen perquè van a l'Àfrica i es pensen que encara són a l'època de Colom...La idea és tenir una informació prèvia i que nosaltres els facilitem contactes amb empresaris perquè quan arribin allà ja tinguin una bona part de la feina feta.

-En quin moment es troba l'activitat empresarial ara a l'Àfrica?

-Podríem parlar d'economies d'actuació preferent. A Guinea Conakry tenen molt interès en conèixer l'experiència catalana en l'agroindústria, a Costa d'Ivori han convertit l'agricultura en el pilar del seu desenvolupament, al Senegal és el turisme, a Nigèria s'estan trobant amb un creixement exponencial molt potent i no són capaços de cobrir la demanda d'energia que necessiten, a Angola tenen un procés de potenciació del sector privat.. Cada país té les seves peculiaritats i volem posar aquesta informació a l'abast dels empresaris catalans.

-Tenen xifres dels empresaris africans establerts a Catalunya?

-No en tenim, fins ara la prioritat era donar forma al club, definir l'agenda de treball i el fòrum. En el proper curs entrarem en la fase de fer estudis més acurats sobre els emprenedors, sobre les oportunitats de cada país per sectors productius...hem posat en marxa els pilars per començar a treballar-hi.

-El més important és ser visibles. Sortiran al carrer a buscar-los o us vindran a buscar?

-Vindran o els anirem a buscar però més que res ens trobarem. Des del primer dia la Cambra, Pimec i Acc1Ó ens han obert les portes al seu fitxer d'empreses que operen o han operat al continent africà. Si volem fer algun acte tenim facilitat per accedir a ells. La part que més m'està sobtant és l'extraordinarà acollida que està tenint aquesta iniciativa.

-Fer negocis és una via idònia per a la integració social?

-Com a sociòleg, per mi l'àmbit del treball és el més democràtic i integrador que existeix. Perquè quan tu entres a treballar, si tens els teus documents en regla, et fan el contracte com a qualsevol altra persona, reps el teu salari com qualsevol altra, i amb aquests diners ja pots adquirir el teu habitatge, fer front a les despeses de sosteniment de la teva família i si et dóna per guanyar més ja et pots fer soci del Barça...En resum, ja pots participar directament de la vida social. En canvi, els altres àmbits són importants però sempre requereixen d'una ajuda econòmica i això en el cas de la població africana ha creat una imatge molt dolenta de grup social paràsit o mendicant. Aquesta expressió no m'agrada, no es pot dir que prop de 100.000 persones es dediquen a la mendicitat, no tots els africans són així, jo conec gent aquí com per exemple el fill d'un amic meu que és professor a Esade o un altre que és professor a una universitat. És un prejudici que volem trencar. Jo ja no parlo d'integració sinó d'integració dins del sistema, que només és efectiva des de la perspectiva econòmica: quan tu ja tens la teva feina i fas la teva vida, ja està formant part de la societat, ja pagues els estudis de la teva filla...la resta és retòrica.

-Ara hi ha més o menys prejudicis que fa uns anys amb la comunitat africana? Amb la crisi potser s'han accentuat perquè el més fàcil és donar la culpa als que venen de fora..

-N'hi ha molts i s'han accentuat pel 'top manta', per la venda ambulant al carrer, que està fent molt mal a la comunitat africana. Estic treballant en un projecte en aquest àmbit i ja ho he comentat amb la Confederació de Comerç per mirar de corregir-ho.

-Però com es pot fer si no tenen recursos?

-Com que aquesta gent no té recursos, se'ls ha de buscar alternatives, és cert que hi ha un context fort de crisi però darrere d'ells hi ha unes organitzacions de delinqüents. El 80% dels productes que venen són de la Xina, com arriben fins aquí? I fins que arriben al venedor, hi ha un distribuidor que els va donant els productes... Hi ha una cadena però només es mira la gent que està al carrer.

-Com en el cas dels 'llauners' a les Rambles de Barcelona. Critiquen els venedors però no s'ataca la màfia que hi ha darrere..

-Clar, no s'ataca al gran magatzemista que ha posat un grapat de llaunes en un magatzem i les va deixant en petites racions per a la venda. Al gran magatzemista no se l'acostuma a perseguir. Això dóna molt mala imatge.

-Els empresaris tenen més o menys prejudicis? El fet que facin negocis fa que se n'oblidin pequè prioritzen la qüestió econòmica?

-A mi el que m'agrada del món empresarial és que és molt més pràctic: si a un empresari li dónes informació d'on pot anar a fer negocis ell hi va i els fa.

-Si hi ha diners pel mig és més facil entendre's oi?

-Sí, els empresaris no es fiquen en això, si necessiten contractar 30 treballadors, doncs si no hi ha blancs seran negres o xinesos però el seu negoci els ha de funcionar, és la mentalitat mercantilista. En el cas de l'Àfrica hi ha certs prejudicis per la manca d'informació. Fa poc llegia en una revista que Samsung ha triplicat la venda de telèfons en un any a l'Àfrica, per què els xinesos poden fer operacions tan importants al continent i la resta no? Perquè els xinesos o coreans hi van amb una altra mentalitat, en canvi d'altres diuen: 'ai la corrupció o la guerra', sí, hi ha zones on hi ha conflictes bèl·lics però resulta que Holanda és un dels països que més negocis fa al continent africà i això no se sap aquí. Hem acordat amb l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament que haurem de treballar molt per trencar els prejudicis, per tal que la gent comenci a veure el continent des d'una altra òptica. Sobretot perquè hi ha un pronòstic del Banc Mundial i l'OCDE que diu que en la propera dècada el continent africà i l'asiàtic seran els principals motors de l'economia mundial.

-Pensa que els prejudicis, el racisme i la discriminació històrica d'Occident és conseqüència de la por que tenien que algun dia l'Àfrica fos econòmicament forta o hegemònica?

-Suposo que sí, en aquest sentit els intel·lectuals europeus s'han quedat molt curts. Els processos socials mai son estàtics, qui s'hauria imaginat la caiguda del mur de Berlín o que avui tindríem un Papa argentí? A vegades es produeixen canvis...cal fer una petita previsió. D'altra banda, som molts africans que ja hem estudiat a Europa, molts ens hem quedat aquí i d'altres han tornat i això està provocant un canvi de mentalitat. Alguns empresaris actuals africans han passat per Harvard, o per una escola de 'business' anglesa, de fet ara l'IESE es presenta com a escola de negocis a països africans. S'està produint un canvi de mentalitat que no arriba al gran empresariat català. Catalunya té un potencial i hem de veure com beneficia la comunitat africana.

-Hi ha moltes diferències entre l'empresari català i l'africà?

-N'hi ha molta, en moltes regions l'empresari africà és una persona autodidacta i necessita un major coneixement de la dinàmica d'una empresa. M'he trobat per exemple a Guinea Equatorial una dona que tenia un negoci. Li vaig preguntar com mesurava les estadístiques de producció i rendiblitat i em va dir que no arribava fins aquí, que només anava al majorista, feia la seva compra, i si ho venia i podia pagar el lloguer tirava endavant i ja en tenia prou. No hi ha capacitat de fer una previsió o un càlcul i la corba de negoci sempre és plana perquè no controla ni la fluctuació dels preus ni cap altra variable, si pot viure amb això tira endavant. Això es un problema de formació. Catalunya pot jugar un paper en això, des de les cambres de comerç es pot ajudar a consolidar el sector privat.

-I què pot aportar l'empresari africà al català?

-En aquest moment, ajudar l'empresari que va a un pais africà a conèixer realment el lloc on va per tal que pugui treure més profit del negoci. M'he trobat amb molts empresaris que han anat allà i han fracasssat i potser no han trobat un bon interlocutor. Quan no ets al teu terreny necessitis algú que t'orienti i volem que sigui algú contrastat, diposar d'informació fiable d'aquest empresari africà.

-Fins a quin punt és un prejudici que encara es parli de l'Àfrica com el Tercer Món? O encara té sentit aquesta expressió?

-Encara en té i es fa servir en certs àmbits. Però crec que Europa no està sent capaç d'alliberar-se de la xacra del discurs colonialista i diuen 'ai és que els xinesos penetren al país...' Nosaltres no estem viciats per un passat, ni perquè ens vau esclavitzar ni res...nosaltres venim a tractar amb vosaltres de igual a igual, necessitem les vostres matèries primes per progressar i a canvi us pagarem, ja sigui en espècies o en infraestructures. Fa poc vaig veure un reportatge sobre Tanzània, on els xinesos estan construint un gran estadi, que a vegades després les infraestructures fallen perquè la seva tecnologia encara no és prou competitiva a Europa però van amb una altra mentalitat. També se'ls critica perquè els xinesos normalment porten la seva maquinària, els seus treballadors, els seus diners..però ara molts africans veuen que això no pot continuar així. Volem entrar en aquest procés, el de la transformació econòmica i estructural del continent africà. Que qui vingui aquí no ho faci només per vendre i se'n vagi, no, no, si ets capaç de fabricar llet, munta la teva empresa, si ets capaç de fabricar el medicament, no portis el medicament, munta el laboratori perquè així crearàs llocs de treball i la nostra lluita contra la pobresa serà molt més visible. La consigna està sent la mateixa pels europeus que pels xinesos.

-Hi ha més desconeixement de l'empresa catalana per part dels africans o dels catalans cap a l'empresariat africà?

-És mutu, però en segons quines zones de l'Àfrica, Catalunya desperta molta admiració.

-Per què?

Perquè al Senegal hi ha molta població senegalesa que va i ve de Catalunya, també passa a Gàmbia. Fa dos anys a Guinea em va sobtar veure tanta gent amb samarrretes del Barça, al Camerun és comprensible per l'efecte Eto'o. Pel que fa als prejudicis, l'empresari català no s'ha plantejat una presència permanent al continent africà, tal i com està fent el xinès. I a l'empresari africà, quan li parles de Catalunya et diu que són blancs i espanyols i punt. L'altre dia en un seminari a Veneçuela ja ho distingien, i deien que només volen empresaris catalans i bascos. En canvi, a l'Àfrica, tret del Marroc on la presència catalana és gran, no tenen aquesta dimensió. Nosaltres els parlem del model català, que es caracteritza per la petita i mitjana empresa, relacions molt fluïdes entre treballadors i patrons i això dóna molta agilitat a la productivitat.

-Canviem de tema. Què en pensa del dret a decidir? N'és partidari?

-Sí, una altra cosa és què pot passar després. Però si tu decideixes si vols anar a ballar, per què no pots ser capaç de decidir això? A Madrid no ho entenen. El fet de convocar a la gent i que decideixi si vol o no ser independent.. no hi veig el problema. Totes les nacionalitats històriques d'Espanya haurien de fer-ho, perquè això ajudaria l'estat a saber en quina situació real es troba. Penso que molts cops des de Madrid es treballa des de la imaginació, no des del coneixement de la realitat, creuen que com que són la capital, ells decideixen i no compten que la gent de la perifèria té les seves inquietuds i aspiracions. Si després es produeix el dret a decidir, i hi ha la independència, i Madrid i Europa diuen que no pot ser o el que sigui, això serà un debat polític, però almenys hem de saber quants catalans se senten vinculats a l'estat central. Jo quan vaig a Madrid em diuen: 'ja ha arribat el català'. Penso que no va ser justa aquella campanya contra Catalunya en l'època de l'Estatut. Qualsevol persona té dret a rebel·lar-se contra una situació que considera injusta i aquí tenim un problema de fiscalitat, tots veiem el que està passant, veiem la consideració que rep el català fora d'aquí, que potser a vegades també és culpa dels catalans perquè no s'han preocupat de sensiblitzar la resta d'estat..Quan tu vas a la zona central de l'estat, sembles un extraterrestre, hi ha una desafecció, no s'han creat les condicions a peu de carrer perquè un català se senti bé a Madrid. Penso que si diuen això dels catalans, què diran dels negres...

-O dels jueus o dels gitanos..

-Sí, és una cultura racista que s'hauria d'eradicar d'alguna manera. El dret a decidir és un cop de puny que s'hauria de respectar. Segurament a partir d'allò l'actitud de la resta d'Espanya també podria ser una altra.

-Des de Madrid acusen els sobiranistes de voler la independència per la 'pela' però sense Catalunya perdrien una part molt important del PIB...

-Això també ho ha dit la UE, ells ho saben, jo també he viscut a Madrid i el seu caràcter és molt prepotent, els costa reconèixer certes realitats. Un exemple: imagina't un fill que viu amb els seus pares i treballa i que els pares es quedin amb el seu salari. Què diria el fill?: 'M'esteu explotant, us deixo'. I llavors ells dirien: 'ai no, fill no te'n vagis. 'No, que jo no paro de treballar i no veig res'. I aleshores els pares respondrien: 'Doncs potser que ho negociem'. Si tu vas tensant cada cop més la corda, i a Madrid es dediquen a tensar-la.. són incapaços d'admetre el paper de Catalunya com a regió clau de l'economia de l'estat. Segurament els catalans haurien de fer servir aquest filó. L'any passat amb l'11-S la premsa de fora de Catalunya deia que s'havien endut alguns negres per exhibir-los...D'altra banda, cal incorporar totes aquestes nacionalitats de persones d'aquí que ja simpatitzen amb la independència. L'altre dia era a Calella en una reunió amb africans i un d'ell és de la regió de Casamance, al sud del Senegal i deia que si Casamance no pot ser independent, almenys donaria suport a la independència de Catalunya. El problema és que ni a Catalunya s'entén que pot haver-hi africans que puguin compartir aquest sentiment per una qüestio cultural, perquè allà hi ha moltes reivindicacions nacionalistes, ni a la resta d'estat ho entenen. No saben que els africans parlen molt més de política i d'esports que de qualsevol altra cosa.

-Un dels sectors històricament més porucs o reticents a la causa sobiranista han estat els empresaris però ara sembla que la cosa va canviant. Què en pensa?

-Penso que això raonablement té una certa explicació, pels vincles empresarials, aquella campanya del cava català..i això els feia por. Però quan les xifres són tan evidents, què han de dir? Si la majoria de la societat catalana vota i l'empresari hi vota en contra o s'hi absté, serà pitjor per a ells. No dic que hagin de donar suport a una opció o a una altra, però tota la societat hauria de donar suport a l'exercici d'aquest dret.

-En veure un africà integrat a Catalunya, des de Madrid és fàcil creure que se l'ha usat o 'comprat' ideològicament per sumar un futur vot a la causa...

-Ja ho diuen. Jo tinc experiència de militància a CDC i recordo que fa anys vaig participar a una taula rodona a la Universitat Autonòma de Madrid sobre política espanyola de cooperació al desenvolupament. Formava part de l'equip del Carles Campuzano i ell no hi podia anar. Hi vaig anar jo i en la presentacio de la mesa van dir: 'el català no hi és' I jo vaig dir: 'Sí, sóc jo'. No pensaven que un negre pogués representar una institució catalana i això Catalunya tampoc ho està treballant. Em va marcar molt allò. Tu formes part d'una societat i ets lliure de prendre una decisió.

-A l'Àfrica també hi ha tanta corrupció com al primer món?

-Els nivells de corrupció són molt alts, des dels governants sobretot, en l'àmbit empresarial existeix la corrupció perquè si vols una llicència has de subornar al funcionari de torn, petites quantitats que allà alguns empresaris ja contemplen en els seus pressupostos. Però aquestes grans quantitats només les poden generar els grans dirigents i això passa en els països productors de petroli o de recursos naturals com els diamants. La corrupció es produeix perquè hi ha una complicitat molt gran des d'Occident. Imagina't un ministre de petroli de Nigèria que de cop i volta ha fet una operació a no sé on, primer ho ha negociat amb un banc...és un circuit en què els africans són una part més. La corrupció te una dimensió mundial i els africans també hi són, estem parlant de països en una situació de pobresa molt elevada. No és el mateix que Bárcenas es quedi 43 milions d'euros o que ho faci algú en un país com el Camerun o Guinea Equatorial, perquè podria enfonsar tot un sector de l'economia d'un país.

-I encara hi ha molts dictadors?

-Cada cop n'hi ha menys, cada cop la força de la democratització està convencent molta més gent. Perquè molta gent africana ha estat a Occident, torna a l'Àfrica i hi deixa aquesta influència. Per exemple, a països com Guinea Equatorial, ja sento gent del mateix govern que planteja obrir un procés per potenciar la participació ciutadana, poc a poc entra la consicència però en alguns casos trigarà en arribar.

-Fa pocs dies es van desallotjar més de 200 africans d'una nau del Poblenou de Barcelona. Això també contribueix a l'estigmatització..

-És un tema tan complex, vaig intentar implicar-me per fer de mitjancer... no sé què ha de passar perquè algú arribi fins aquí. Jo, abans d'anar pel carrer arrossegant carretons, marxo. Si no tens un mínim de qualitat de vida.. tan malament estaves al teu país? No ho entenc. Em van dir que l'Ajuntament de Barcelona els va fer algunes promeses que no ha complert. L'altre dia un company em deia que els africans ens prenem les coses molt seriosament, si ens diuen que compten amb nosaltres, ens ho agafem molt seriosament. L'Ajuntament els havia promès crear una empresa de reciclatge, una cooperativa, i res, això son paraules molt grans. Que no facin promeses que no compliran perquè escalfen l'ambient. Si tu em dius que m'ajudaràs a muntar una cooperativa de reciclatge per transformar i vendre aquesta ferralla i arribar a viure dignament, jo ja no marxo de la nau. Ells estan molt dolguts perquè se senten enganyats, jo hi anava sovint fins fa un mes i mig, però me'n vaig desentendre perquè no podia fer res. Ells estan rebotats per l'incompliment d'aquesta promesa.

-En algunes zones de l'Àfrica encara hi ha la idea que venir a Europa és el somni daurat i per això hi arriben de qualsevol manera?

-Sí, però aquesta idea cada vegada s'està diluint més.

-Els governs ataquen les màfies?

-No, en el cas del Senegal, quan manava l'antic president, Abdoulaye Wad, ell mateix fomentava la sortida de la seva gent perquè era una font important de divises. En casos com el de Guinea Equatorial, la gent ja no ve a Espanya. A Mali, que estan en guerra, els arriba la notícia que a Espanya la gent està malament i aleshores es mouen pels països del voltant.

-Ha notat molta diferència a Catalunya respecte els anys 80?

-Sí, he viscut la transformació de Catalunya i hi ha una cosa que em preocupa molt: la Catalunya que he admirat no és la que veig ara.

-Per què?

-Abans era tremendament dinàmica, molt creativa, molt autocrítica, amb un dinamisme impressionant que em va animar en involucrar-me en ONG's, en la campanya contra Ruanda, en el moviment de renovació pedagògica Rosa Sensat, era admirable.. Ara tinc la sensació que Catalunya està com enclaustrada en sí mateixa.

-Per culpa de la crisi?

-Suposo que la crisi hi té a veure però penso que s'ha produït una claudicació d'una classe intel·lectual i dirigent catalana. El 1978 Catalunya estava pitjor que amb la crisi actual, però era una societat dinàmica, amb un gran dinamisme creatiu..

-I això es pot combatre des de la societat?

-S'hauria de fer, i amb organitzacions com Òmnium ho hem de fer. Aquesta consciència crítica que hi havia...perdona, pero és que tinc la sensació que ara Catalunya s'està mirant massa el melic. El dia que vaig presentar per primer cop aquest projecte del club d'emprenedors afrocatalans a empresaris de Convergència es van quedar parats. Vaig pensar: 'com poden estar tan bloquejats? Sí, hi ha crisi, però hem de ser capaços de mirar més enllà i mirar com obrim fronteres, no quedar-nos asseguts perquè la vida continua. Hi ha una sensació de resignació, de claudicació, que esperem que no duri massa..

-Finalment voldria preguntar-li per Mandela, ara que està greument malalt. Fins a quin punt és un ídol i un exemple d'integració social a tot el continent africà?

-No sé què diria l'arquebisbe però per mi Mandela és com Crist, el seu paper en la humanitat ha estat extraordinari. Quan va començar a emmalaltir, m'entristia fins que un dia vaig recuperar la meva mentalitat africana: a l'Àfrica la persona no mor, transcendeix, es transforma i Mandela està en un procés de transformació. No es morirà, el seu esperit continuarà i la gent que hagi cregut en el seu missatge el continuarem invocant perquè ens doni força per continuar amb aquest pensament que ha donat tanta dignitat a la humanitat.

Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

+8
-9
Primer món i Tercer món?
Eva, 28/07/2013 a les 09:21
-"En algunes zones de l'Àfrica encara hi ha la idea que venir a Europa és el somni daurat i per això hi arriben de qualsevol manera?

-Sí, però aquesta idea cada vegada s'està diluint més."

Evidentment, perquè les ingents quantitats de gent del tercer món que han arribat en les darreres dècades, juntament amb els seus índexs de natalitat, molt superiors al nostre, han diluït també la diferència entre el Primer i el Tercer món.

Els que han entrat (cas dels manteros, entre molts d'altres) han importat les seves maneres de fer i de pensar, pròpies de societats corruptes i sense cap mena de teixit social, on impera l'esperit de la tribu i el "campi qui pugui". Els que els han deixat entrar, les classes dirigents, han enganyat el poble amb el pretext del suposat enriquiment multicultural, probablement la patranya més enorme de la història de la humanitat, pels seus propis interessos.

Resultat: la majoria de països occidentals, tant a Europa com a Amèrica, tindran majories no blanques a les seves ciutats principals cap al 2030. I, entre el 2050-60, les majories nacionals d'aquests països seran no blanques. Els estudis ja demostren que les segones i terceres generacions d'immigrants no mostren cap millora substancial pel que fa al nivell educatiu, i continuen perpetuant conductes delictives i corruptes. Només cal fer un cop d'ull a les presons per veure qui en són els inquilins. Per no parlar del fet que, per mantenir-los quiets, s'hi han d'invertir múltiples recursos i ajuts socials que només van a omplir-los les butxaques i no assoleixen cap mena de millora. I això no són estereotips. Aquest senyor pot tenir una carrera i tenir amics professors a ESADE, però la perspectiva global no canvia per un parell d'excepcions.

Realment algú es pensa que aquesta suposada cooperació amb els països del tercer món té cap mena de futur? Perquè només se li veu una lògica si considerem que hi haurà un primer i un tercer món, però el cert és que, i els que som encara relativament joves ho veurem, anem cap a un planeta mancat de recursos cada vegada més, on el petroli passarà a ser un bé escàs i on el primer món haurà deixat de ser primer món per esdevenir tercer en qüestió de molt poques dècades per culpa de la invasió que hem suportat en els darrers anys.

Serà aleshores que ens trobarem barallant-nos amb el tercer món pels pocs recursos que quedin, amb la diferència que el tercer món el tindrem a dins de casa, no a milers de quilòmetres de distància.

I, quan això passi, que passarà, no serà pas bonic.
+5
-5
racistas camuflados
Anònim, 28/07/2013 a les 12:25
El primer gesto de cobardía es ocultar la identidad. El segundo no reconocer las propias limitaciones.
Si los negros pensáramos igual que los blancos que estan escribiento estas estupideces, sería fácil concluir que os da rabia que un día fuese abolida la esclavitud, se pusiese fin a la colonización y encima,descubrir que la virtud del saber y del negocio no es monopio exclusivo de ningún grupo social determinado.
+2
-3
12:25
Anònim, 28/07/2013 a les 13:34
Noi, no es pot dir més clar. Tens tota la raó.

Un blanc avergonyit dels imbècils que són racistes o dels racistes que són imbècils.
+2
-2
interssantíssim
Quimet, 28/07/2013 a les 15:48
Interessantíssima entrevista. Molt bona feina, Sr. Sepa. La història no s'acaba al segle XX ni al XXI, les potències sorgeixen i decauen. El futur és d'Àfrica i els propers segles ho veuran.
+2
-3
digo yo.
Anònim, 28/07/2013 a les 16:27
racistas camuflados

Anónimo, 28/07/2013 a las 12:25
El primer gesto de cobardía se ocultar la identidad. El segundo no reconocia las Propias limitaciones.
Si los negros pensáramos igual que los blancos que están escribientes estas estupideces, sería fácil concluir que os da rabia que un día fuese abolida la esclavitud, se pusiese fin a la colonización y Encimeras, descubrieron que la virtud del saber y del negocio no se monopio exclusivo de ningún grupo social determinación.

-----------------------------

pues no parece que ANONIMO sea tu verdadero nombre.
todos tenemos limitaciones , los blancos somos menos fisicamente , pero mas inteligentes y a los hechos me remito, had una lista de paises mas ricos a mas pobres y despues haces otra de mas blancos a mas oscuros , contrastalas y veras el resultado, no es casualidad que ahiti por ejemplo sea el pais mas subdesarrollado de america o que sudafrica sea (hasta ahora) el mas desarrollado de africa.

y no nos da rabia que la esclavitud fuese abolida , al fin y al cabo los negros seguis siendo esclavos aunque de otra manera.

en lo del monopolio exclusivo solo basta ver los jefes de direccion de empresas de color que hay en el mundo.

no basta decir que la discriminacion , demasiados años llevan ya independientes los paises negros y siguen peor que cuando se independizaron.
+2
-2
Per a: "Eva, 28/07/2013 a les 09:21"
JoMateix, 28/07/2013 a les 17:49
Eva, si an et preocupa comença a cardar/procrear i deixa d'escriure banalitats.
El principal problema no és la raça ni l'orígen sinó els diners. Per això els rics no els veus mai a la presó i quan hi acaben anant, és per poc temps i en situació de privilegi. No cal posar exemples em penso, no smo ningú per parlar de corrupció.
Aprofito per recordar-te, tb de passada, que el soci d'Urdangarín era professor d'ESADE, que per a tu és un model d'exemplaritat i una soposada garantia.
Si d'aquí a 30 anys a Cat hi ha més Edmundos i menys Millets per mi perfecte. Se me'n refot el color.
+3
-3
El de sempre
Pep Cirera, 29/07/2013 a les 09:26
En realitat, el negre culpa el blanc de la seva misèria.

I el pitjor és que hihan molts blancs que s'ho han cregut i han caigut en l'autoodi. Aquí veiem comentaris que ho exemplifiquen. Començant pel periodista, que diu "Pensa que els prejudicis, el racisme i la discriminació històrica d'Occident és conseqüència de la por que tenien que algun dia l'Àfrica fos econòmicament forta o hegemònica?" Entenc que a un periodista no s eli pugui demanar més però també penso que hem de posar límits a l'estupidesa...només és una opinió.


Aquest és dels blancs burros que pensen que els negres no són racistes, sigui entre ells sigui envers nosaltres. Són gent que assumeix la culpabilitat de qualsevol acte negatiu passat que hagi fet un blanc. Això si, es fan els bojos quan els parles de les matances entre africans (Ruanda i moltes d'altres).
I, com no, denuncien l'espoli de matèries primeres a l'Àfrica (permesa per les dictadures locals) mentre estan encantats que també la gent preparada hagi de marxar de l'Àfrica...


Naturalment, els africans vénen aquí amb la idea que els devem algina cosa i exigeixen (com els del Poblenou) casa, feina i diners perquè sí.

Els africans, com la resta d'immigrants, s'intenataran aprofitar de la imbecilitat llegend`ria dels catalans. I és lògic, els incitem a fer-ho: hbilitem espais per al top manta, donem formació i feina als delinqüents, donem papers i casa als qui entren il·legalment. Han d'aprofitar que per a ells no hi han retallades i que els nostres estimats empresaris sempre reben amb alegria mà d'obra barata.


I per a l'Eva: tens tota la raó i això et crearà molts enemics, però no pas entre els immigrants sinó entre els catalans. En altres països d'Europa això ho tenen clar, aquí encara estem en fase "neohippy".

És evident que s'està produint una neteja ètnica en general incruenta contra els blancs i que triomfarà perquè molts blancs hi participen. No subestimis l'immens poder que té el complexe de culpabilitat: fes que algú se senti culpable de ser el que és i podràs fer-ne el que vulguis.

Com se'n riuen de nosaltres i quanta raó tenen!

+1
-1
I'm sorry
Jacinto Elá, 30/07/2013 a les 00:55
Pido perdon por ser negro y ser catalán. Pido perdón por pagar impuestos y tener la suerte de trabajar.Pido perdón por no agachar la cabeza ante nadie y tratar a todo el mundo con respeto. Pido perdón por no elegir donde nací pero si donde vibir. Pido perdón porque mi generación se ha integrado sin perder negritud ni humanidad. Pido perdón por entender que exista gente que se busque la vida donde sea, como Guardiola que está en Alemania. Pido perdón por ser tan paciente con los racistas pero sé que la mediocridad les impide ver al enemigo real. Pido perdón por estar informado y saber que los blancos pobres tratan de buscar un enemigo en apareiencia más débil para sentirse superior a alguien, por eso se ensañan con los recién llegados.Pido perdón por tener la suerte de ser negro y entender que no es lo más importante pero tampoco una debilidad, de hecho el color de piel no es una debilidad sea cual sea. Saludos.
+0
-1
Per al Jacinto: et demano perdó
Pep Cirera, 30/07/2013 a les 16:46
Perdó per ser català.
Perdó per voler viure al meu país i defensar la meva cultura: això només ho podeu fer els immigrants.
Perdó per no voler ser estranger al meu país.
Perdó per voler conservar uns drets laborals que ha costat molt de guanyar.
Perdó per no demanar perdó a cada negre que veig.

Perdó per conéixer la realitat i saber que molts negres que vénen a Catalunya se senten superiors a nosaltres: entren passant de les lleis i exigeixen tenir més drets que els catalans (i cap obligació, és clar).

Perdó per no interessar-me per la cultura africana: és que penso que NO hi estic obligat, encara que els africans ho penseu.

Perdó perquè els negres tinguin complexe de marginat. Com a tots els mals d'âfrica és culpa nostra; els africans no en tenen cap culpa.

Et demano també perdó si no tens una novieta rossa i amb pits grossos: jo tampoc, no és racisme.

Per cert, si vols buscar racistes, comença entre els teus.

I, per curiositat: si tan malament viviu aquí com és que no marxeu? T'asseguro que és pura curiositat.

//*//
+0
-0
Prou racisme
Roger.ca, 31/07/2013 a les 00:36
Em pensava que els catalans érem més tolerants i cívics respecte els de fora... Jo he tingut el paper "d'africà" vivint 6 mesos a Finlàndia, un lloc molt més avançat que Catalunya. Dono les gràcies per haver pogut tenir l'oportunitat d'anar a una societat que m'ha acollit amablement i que m'ha fet créixer com a persona.

Espero que tot immigrant que vingui aquí pugui dir el mateix. No som el melic del món

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

A la portada de Nació Digital
El Barça completa la Setmana Tràgica

El Barça completa la Setmana Tràgica

Un gol de Bale dóna la Copa del Rei al Reial Madrid (2-1) i els blaugranes perden un altre títol després de l'eliminació de la Champions i de quedar-se quasi sense opcions a la Lliga

Margallo reconeix que la «secessió seria dolenta per Espanya i per Europa»
El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo,/ACN

Margallo reconeix que la «secessió seria dolenta per Espanya i per Europa»

El ministre espanyol insisteix en la paradoxa d'advertir de conseqüències només possibles a partir del reconeixement explícit de Madrid del nou Estat català

Madrid ja diu blat

Madrid ja diu blat

L'ajuntament de la capital espanyola ho té tot preparat per a la celebració del Reial Madrid després de la final de la Copa del Rei de futbol

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Nació Digital
Adreça: Passeig de Gràcia, 26, 4rt. 08007 Barcelona
Publicitat: 934464215
Redacció: naciodigital@naciodigital.cat
Amb la col·laboració de: