Ús de cookies
Nació Digital utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

La pedrera del Mèdol deixa al descobert nous vestigis arqueològics

| Actualitzat el 18/06/2013 a les 17:36h
Arxivat a: Cultura, patrimoni
Nou monòlit descobert a l'àrea de la pedrera del Mèdol. Foto: Tomàs Varga.

La dita «d'un gran mal en surt un gran bé» poques vegades ha estat tan adient com quan parlem de l'incendi que es va produir als voltants de la pedrera del Mèdol el juliol de 2010. Unes 100 hectàrees de vegetació van resultar calcinades arran d'aquest accident i de retruc es van deixar al descobert unes restes arqueològiques d'alt valor. Aquest fet va precipitar una inversió per part d'Abertis, que feia poc més d'un any que havia inaugurat el tercer carril de l'AP-7 en el seu pas per Tarragona, per tal de rehabilitar la pedrera romana declarada l'any 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
 
El projecte ha pres forma des de llavors i de cara a la tardor vinent s'espera que s'inauguri el nou espai museïtzat i un centre d'interpretació a l'àrea de servei de l'autopista del Mèdol, a tocar del monument romà. Aquestes dues actuacions estan avançant de forma paral·lela, tenen un cost d'1,5 milions d'euros i es financen amb l'1% Cultural generat de les obres del tercer carril de l'AP-7.
 
Un nou monolit més gran que l'agulla del Mèdol
 
Es calcula que l'incendi de 2010 va deixar al descobert dues terceres parts més de vestigis romans dels que es coneixien. Segons Anna Gutiérrez, directora de la part arqueològica del projecte, es tracta d'una nova àrea de gran interès que «fa replantejar-nos moltes coses sobre l'ús de la pedrera». En aquest espai s'hi ha trobat un monòlit de més envergadura que l'agulla del Mèdol i un espai amb nombrosos resquills de talles. Ambdues troballes fan pensar que per algun motiu en aquest sector «ja estava amortitzat, havien deixat d'extreure'n pedra i el van fer servir per emmagatzemar-hi les restes dels carreus que tallaven», ha explicat l'arqueòloga.
 
A banda de les tasques de conservació de l'espai, també es dotarà a la pedrera d'una xarxa de camins per tal de conèixer el llegat romà des de diversos espais. Es tracta d'un itinerari de dues hores en el que hi ha miradors i un observatori des del que es podrà veure el recorregut que feien les pedres extretes del Mèdol en època romana.
 
Conèixer més sobre la pedrera a partir d'audiovisuals
 
A la mateixa àrea de servei del Mèdol, ja s'hi ha començat a construir el centre d'interpretació d'aquest monument que va dotar de pedra a Tàrraco des del segle 3 a.C. Aquest espai, que Josep Lluís Giménez, director general d'Abertis, ha descrit com «la porta a Tàrraco», inclourà un total de cinc audiovisuals que ajudaran als visitant a entendre la història i l'ús de la pedrera. A banda, aquests vídeos es podran consultar a partir de codis QR que estaran dispersos arreu de la senyalística de l'àrea museïtzada.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI



NomTítol Comentari ComprovacióEscriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

A la portada de Nació Digital
Els soldats d'Ifni no tenen estàtua
Soldats de lleva de la companyia expedicionària de ràdio al Sàhara el 1957./J.R.M Sabaté

Els soldats d'Ifni no tenen estàtua

L'executiu espanyol va pagar el 2010 336.060 euros a l'empresa SeproSer per un llistat de soldats d'Ifni-Sàhara, però encara no ha pagat ni un cèntim de les indemnitzacions pressupostades des del 2008 |CiU reclamarà al Congrés que es repari moral i econòmicament els gairebé 8.000 soldats de lleva obligats a combatre en nom d'Espanya entre el 1957 i el 1959

Un Messi de rècord supera el Sevilla
Leo Messi, celebrant un dels tres gols que ha marcat aquest vespre/FCB

Un Messi de rècord supera el Sevilla

El jugador argentí s'ha convertit en el màxim golejador de la història de la lliga espanyola superant amb un hat-trick els 251 gols que havia marcat Telmo Zarra

La formació Arrels Cor de Noies versiona Nova Cançó i Rock Català
La formació amb el seu director, Xavier Nogué/Jordi Ribó

La formació Arrels Cor de Noies versiona Nova Cançó i Rock Català

El disc de debut inclou temes de Pau Riba, Lluís Llach, Els Pets i Sopa de Cabra entre d'altres


Carregant les notícies...
Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Nació Digital
Adreça: Passeig de Gràcia, 26, 4rt. 08007 Barcelona
Publicitat: 934464215
Redacció: naciodigital@naciodigital.cat
Amb la col·laboració de: