Un encaix impossible

| 01/01/2013 a les 23:59h
Arxivat a: Política, catalunya, indignats, història
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/01/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les estelades, majoritàries entre el públic a l'acte institucional de la Diada Foto: Jordi Borràs

L'encaix de Catalunya al si d'Espanya és impossible i cal explicar les raons per les quals això és així. Aquest és, ras i curt, l'objectiu del llibre de Xavier Escura i Dalmau 'La història indignada dels catalans' (Rafael Dalmau Editor, 2012), que fa un repàs històric a tota la sèrie de desencontres que han portat la majoria de la població catalana a fer el pas de decantar-se cap a l'independentisme.

Subtitulat 'Sobre el desencaix català i altres impotències hispanes', el llibre es pregunta per les raons de la “mania” de molts espanyols cap als catalans i la baixa autoestima d'aquests. Recollint opinions de destacats polítics espanyols, des dels Espartero i Azaña i la seva dèria de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys fins als temors d'Adolfo Suárez i Felipe González de no tenir prou força per controlar el “problema” català, l'autor intenta esbrinar les raons de tot plegat i les diferències amb la qüestió basca, i ho fa des d'un rigorós estudi històric que s'endinsa en l'origen dels diferents pobles peninsulars per recórrer la història dels catalans com a part hegemònica de la “mal denominada” corona d'Aragó i la conformació nacional de Catalunya davant del que considera “la fal·làcia de la unitat nacional espanyola”.

Amb pròleg del sociòleg Salvador Cardús, que és pràcticament el mateix text que ja va prologar una primera versió d'aquesta mateixa obra, apareguda l'any 2000 amb el títol de 'Els sentiments i les raons de les nacions', el llibre d'Escura no es fixa només en la història per dibuixar els principals esculls que impedeixen un encaix català dins d'Espanya, sinó que arriba al present per fer un apunt sobre els tipus de nacionalismes i “no-nacionalismes” que s'han convertit en actors de l'actualitat política i presenta tres hipòtesis de futur que marcaran el destí de Catalunya, la compatibilitat entre espanyolisme i catalanisme seria la primera, la prevalença del dret de conquesta seria la segona, i la independència de Catalunya en seria la tercera i la defensada per l'autor.

A més, i en paral·lel al viatge històric que presenta l'autor, un dels capítols es permet la llicència d'imaginar una història contrafactual que parteix de la victòria catalanoaragonesa a la batalla de Muret l'any 1213 i que porta a considerar una Catalunya liderant els diferents regnes hispànics. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Catalunya mai no ha estat en condicions de dominar tota la Península,
Blai, 02/01/2013 a les 00:19
+18
-4
ni tampoc no en tenia les ganes, li repugnava dominar d'altres nacions. Hi ha qui creu que si Catalunya hagués guanyat la batalla de Muret el 1213, hagués esdevingut la nació i l’Estat hegemònic de la Península, en comptes de ser-ho l’Estat hispànic. És fals, perquè encara que Catalunya hagués guanyat a Muret, no podia competir amb el Regne hispà en demografia, ni en força militar, ni en economia; no tenia el suport del papat, en canvi el Regne hispà sí. A Muret, França i el papat van aturar l'expensió catalana a Occitània. En cas de victòria catalana, no hagués alterat l'equilibri de forces entre les quatre nacions peninsulars: Catalunya, Vascònia, Espanya i Galícia-Portugal.
2 dies menys
Anònim, 02/01/2013 a les 00:27
+36
-1
Hem de treballar fort durant el 2013 per aconseguir que sigui el darrer any dins d'Spanistang.
Sólo ver el mapa de la portada..
Anònim, 02/01/2013 a les 00:34
+4
-41
Ya se sabe que todo lo demás es pura invención. El autor ya sabe lo que hace, hay que aprovechar el tirón. Publicidad con fondos públicos, no se ve todos los días.
Otro historiador del movimiento.
Independència II / * \ II
Anònim, 02/01/2013 a les 00:42
+28
-2
INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS ||\*/||
Sovint
LoPep, 02/01/2013 a les 08:01
+50
-1
En tot aquest tema de la unitat d'Espanya, hi ha una qüestió que sovint es deixa de banda, que crec poc estudiada, i que a mi em sembla cabdal: la distància entre Catalunya i la Meseta.
Vull dir que fins a finals del s XIX, era molt més fàcil el comerç i les relacions de tota mena amb tot l'arc mediterrani fins a Roma que no pas amb Valladolid.
Crec que el caràcter, la gastronomia i la mentalitat tradicionals catalanes eren (són?) més properes als occitans, provençals o ligurs que no pàs als castellans, suposats compatriotes.
No me explico esta desafección a España de vascos y catalanes
Anònim, 02/01/2013 a les 08:29
+3
-40
"No me explico esta desafección a España de vascos y catalanes"


Santiago Ramón y Cajal

"Deprime y entristece el ánimo, el considerar la ingratitud de los vascos, cuya gran mayoría desea separarse de la Patria común. Hasta en la noble Navarra existe un partido separatista o nacionalista, robusto y bien organizado, junto con el Tradicionalista que enarbola todavía la vieja bandera de Dios, Patria y Rey.

En la Facultad de Medicina de Barcelona, todos los profesores, menos dos, son catalanes nacionalistas; por donde se explica la emigración de catedráticos y de estudiantes, que no llega hoy, según mis informes, al tercio de los matriculados en años anteriores. Casi todos los maestros dan la enseñanza en catalán con acuerdo y consejo tácitos del consabido Patronato, empeñado en catalanizar a todo trance una institución costeada por el Estado.

A guisa de explicaciones del desvío actual de las regiones periféricas, se han imaginado varias hipótesis, algunas con ínfulas filosóficas. No nos hagamos ilusiones. La causa real carece de idealidad y es puramente económica. El movimiento desintegrador surgió en 1900, y tuvo por causa principal, aunque no exclusiva, con relación a Cataluña, la pérdida irreparable del espléndido mercado colonial. En cuanto a los vascos, proceden por imitación gregaria. Resignémonos los idealistas impenitentes a soslayar raíces raciales o incompatibilidades ideológicas profundas, para contraernos a motivos prosaicos y circunstanciales.

¡Pobre Madrid, la supuesta aborrecida sede del imperialismo castellano! ¡Y pobre Castilla, la eterna abandonada por reyes y gobiernos! Ella, despojada primeramente de sus libertades, bajo el odioso despotismo de Carlos V, ayudado por los vascos, sufre ahora la amargura de ver cómo las provincias más vivas, mimadas y privilegiadas por el Estado, le echan en cara su centralismo avasallador.

No me explico este desafecto a España de Cataluña y Vasconia. Si recordaran la Historia y juzgaran imparcialmente a los castellanos, caerían en la cuenta de que su despego carece de fundamento moral, ni cabe explicarlo por móviles utilitarios. A este respecto, la amnesia de los vizcaitarras es algo incomprensible. Los cacareados Fueros, cuyo fundamento histórico es harto problemático, fueron ratificados por Carlos V en pago de la ayuda que le habían prestado los vizcaínos en Villalar, ¡estrangulando las libertades castellanas! ¡Cuánta ingratitud tendenciosa alberga el alma primitiva y sugestionable de los secuaces del vacuo y jactancioso Sabino Arana y del descomedido hermano que lo representa!

La lista interminable de subvenciones generosamente otorgadas a las provincias vascas constituye algo indignante. Las cifras globales son aterradoras. Y todo para congraciarse con una raza (sic) que corresponde a la magnanimidad castellana (los despreciables «maketos») con la más negra ingratitud.
A pesar de todo lo dicho, esperamos que en las regiones favorecidas por los Estatutos, prevalezca el buen sentido, sin llegar a situaciones de violencia y desmembraciones fatales para todos. Estamos convencidos de la sensatez catalana, aunque no se nos oculte que en los pueblos envenenados sistemáticamente durante más de tres decenios por la pasión o prejuicios seculares, son difíciles las actitudes ecuánimes y serenas.

No soy adversario, en principio, de la concesión de privilegios regionales, pero a condición de que no rocen en lo más mínimo el sagrado principio de la Unidad Nacional. Sean autónomas las regiones, mas sin comprometer la Hacienda del Estado. Sufráguese el costo de los servicios cedidos, sin menoscabo de un excedente razonable para los inexcusables gastos de soberanía.
La sinceridad me obliga a confesar que este movimiento centrífugo es peligroso, más que en sí mismo, en relación con la especial psicología de los pueblos hispanos. Preciso es recordar –así lo proclama toda nuestra Historia– que somos incoherentes, indisciplinados, apasionadamente localistas, amén de tornadizos e imprevisores. El todo o nada es nuestra divisa. Nos falta el culto de la Patria Grande. Si España estuviera poblada de franceses e italianos, alemanes o británicos, mis alarmas por el futuro de España se disiparían. Porque estos pueblos sensatos saben sacrificar sus pequeñas querellas de campanario en aras de la concordia y del provecho común.
Al bali de las 00:19
Anònim, 02/01/2013 a les 09:32
+3
-25
Para alucinar Sr. Blai, como interpreta y manipula ustyed la historia.

O sea que según usted a Catalunya "li repugnava dominar d'altres nacions". Entonces los almogovares y su expansión por el Mediterraneo debió de ser para hacer un poco de turismo ¿no?

Y ya veo que según usted las naciones peninsulares estabaan maracdas por el idioma solamente, que analísis mas profundo, jajaja.
explicació molt clara
Anònim, 02/01/2013 a les 09:43
+24
-1
Al Sr. que no s'ho explica com en Ramon i Cajal, tal com ell mateix diu, només cal repassar la historia, però subjectivament, no pas des del seu bandol, vaurà com te una explicació molt clara. En quant al cas dels vascos no m'hi fico, ja s'ho faràn, ja voldriem els catalans tenir les prebendes que tenen els bascos i a més estar ben tractats i ben mirats com ells.
MAÑO
FELIU DE CASTELLA, 02/01/2013 a les 09:43
+1
-16
¿A que era maño?.
Catalunya lliure
Salmond, 02/01/2013 a les 10:27
+28
-0
"Vull la independència no perquè pensi que som millors que cap altre país,sinó perquè sé que som tan bons com qualsevol altre.""El nostre futur i el nostre èxit han d'estar a les nostres mans" Alex Salmond (Primer ministre escocès)
Aquesta cita és absolutament vàlida en el cas de Catalunya.
responsabilitat
Decart, 02/01/2013 a les 10:47
+22
-0
En l'història d'un país hi ha temps en que toca decidir i els ciutadans que viuen aquest temps tenen la responsabilitat de decidir com serà el país del futur. Probablement si treballem, estalviem, i tenim sort podrem deixar un patrimoni als nostres fills i nets, però només si som valents si mirem al futur amb intel·ligència i coratge si som conscients de com les generacions futures agrairàn la nostra determinació, podrem donar l'eina de progrés mes important que hi ha, l'independència.
Tinc el llibre
Anònim, 02/01/2013 a les 11:24
+23
-1
és molt bo. El recomano. Dòna una visió molt amplia des del punts de vista històric, politic, econòmic, social, etc. Llegir-lo et fa augvmentar l'autoestima i t'omple d'arguments sòlids a favor de la nostra plena llibertat.
A l'ignorant de les 00:34
Anònim, 02/01/2013 a les 11:32
+27
-2
El que es pura invenció i manipulació és gosar dir que Catalunya mai ha estat Estat,que la Corona dual que Catalunya va crear amb Aragó (i que després s'hi afegirien nous regnes com el de València i Mallorques) fou una monarquia catalana, car els sobirans eren catalans i les estructures i lleis que menaren aquella estructural confederal eren catalanes; que les nostres llibertats i constitucions ens foren anul·lades i prohibides per la força de les armes "por justo derecho de conquista" i que per això hi hagué resistència, la mateixa que d'una o altra manera ha persistit fins els nostres dies per tal de reivindicar les nostres llibertats perseguides, retallades, adulterades i identitat minimitzada. Pura invenció i manipulació es creure que Cataluya es província de Castella (altrament dita España). Espanyolistes: les vostres manipulacions i mentides no ens faran retrocedir en la nostra veritat i raó, ans el contrari us les combatrem.
Anem be, però tenim pressa!
Anònim, 02/01/2013 a les 11:52
+27
-1
Cada cop hi ha mes inadaptats desagraïts en mitjans catalans, escriuen en castellà i entren res mes a insultar-nos, com es costum, i a reflectir les seves pors i vergonyes.
Serà que anem pel bon camí, però no ens adormim, tenim pressa!
Visca Catalunya Lliure!
INDEPENDENCIA
Amaos los unos a los otros
Anònim, 02/01/2013 a les 16:32
+1
-26
No entiendo por qué los catalanes no nos quieren, con lo que nosotros los queremos a ellos.

Lo malo es que muchos de ellos son descendientes de extremeños, castellanos, gallegos, andaluces, etc. ¡Y son los que más reniegan de su pasado!

No lo entiendo, de verdad.

QUÉ DIUS,TÚ?
BEJOTA, 02/01/2013 a les 19:06
+0
-19
El presidente del Consejo Europeo, Herman Van Rompuy, ha lanzado un mensaje a las autoridades escocesas, catalanas y flamencas, señalando que "nadie obtendrá nada del separatismo".

N.B.ELS MATRIMONIS DE CONVENIENCIA ,DURAN MÉS I VIUEN MIJOR.PER SI DE CAS...
que no ho entens? normal ets ecspañol
Anònim, 03/01/2013 a les 01:03
+7
-0
Amaos los unos a los otros
Anònim, 02/01/2013 a les 16:32

Ni entens això ni res que tingui a veure amb els catalans, la seva cultura, llengua, historia, ves per on, es aquesta absència d'enteniment, entre d'altres coses, la que marca la diferencia.
Ni els ecspañoles ens enteneu ni nosaltres, els catalans, us entenem, ni ganes.
A nivell espiritual, i ja que barreges, podem estimar i estimem a qualsevol ésser viu, a diferencia de vosaltres, que gaudiu assassinant braus, penjant els gossos com a tortura fins la mort, i d'altres "gracies" peculiars de la vostra in-cultura.
Gracies per no entendre, ningú espera que ho facis, ans al contrari. Afortunadament per nosaltres, no tenim res a veure amb vosaltres.
INDEPENDÈNCIA ||*||
per què he de ser Espanyol?
Jordi Cortacans, 03/01/2013 a les 03:49
+10
-1
A veure ,Espanyols. Per què ens hem de sentir Espanyols si no volem ni ens sentim? A cas vosaltres us sentiu Portuguesos? Sobre els sentiments no es pot legislar,encara que ja ho heu fet amb la vostra fotuda constitució.Els catalans serem el que vulguem ser,i no ens cal el vostre permís per a res .
L'encaix, encara que fos possible, voldria dir sotmetiment consentit,
Blai, 03/01/2013 a les 17:16
+3
-0
és a dir, patir una alienació nacional de cavall i a sobre donar les gràcies als nostres opressors, depredadors i posseïdors, els espanyols.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge de la manifestació de l'1 de maig del 2016 a Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
Els indicis de recuperació econòmica no s'ha traduït en una recuperació de la capacitat adquisitiva de la població | L'índex de pobresa s'enquista i els sindicats i el Tercer Sector reclamen mesures estructurals | El Govern reconeix que cal un nou model productiu però al·lega que no disposa dels instruments per canviar-lo
01/01/1970
El diputat d'ERC al Congrés insta els consistoris a rubricar per escrit el seu suport a la consulta
Imatge de les cues a l'aeroport del Prat | Twitter @silviamajo
01/01/1970
​Les aglomeracions a les duanes provoquen cues generalitzades i pèrdues de vols | Els passatgers expressen les seves queixes a les xarxes socials
Jordi Reyes explica com ara enllaça feines precàries | Jordi Jon Pardo
Jordi Bes | 5 comentaris
01/01/1970
Jordi Reyes, de 46 anys, es troba ancorat en feines precàries d'ençà que va ser acomiadat de l'empresa on feia vint anys que reparava impressores d'agulla | Amb dos fills i una hipoteca per pagar, treballa en una companyia de carrosseries de cotxes on li notifiquen el dia abans si el renovaran: "No ha estat una crisi, ha estat una estafa, una devaluació de la classe obrera"
La | Pal Robotics
Karma Peiró | 2 comentaris
01/01/1970
La digitalització i la intel·ligència artificial aplicada a la indústria han despertat tot tipus de temors davant la possibilitat que els robots i les màquines substitueixen els humans| NacióDigital ha entrevistat diferents experts per valorar les amenaces reals i contradiccions de la tecnologia al mercat laboral
Ernest Urtasun, Xavier Domènech i Ada Colau, a l'assemblea fundacional del nou partit | Un país en comú
Joan Serra Carné | 7 comentaris
01/01/1970
El deute va ser un element de debat abans de l'assemblea fundacional del nou partit: els ecosocialistes van evitar posar un calendari per resoldre els compromisos amb els bancs | ICV, que va assolir un "acord de comprensió mútua" amb els socis, acumula un deute de 10,6 milions, 4,9 dels quals corresponen a la hipoteca de la seu central | El codi ètic explicita que "el nou espai polític no hereta deutes" de les formacions integrants de la confluència
Donald Trump, cent dies a la Casa Blanca | Europa Press
Pep Martí
01/01/1970
El president republicà ha iniciat el seu mandat amb un Congrés reticent, sense controlar el seu partit, amb la premsa en contra i seriosos conflictes al seu govern