Un castellà independent d'Espanya

Lingüistes proposen que l'Estat català normativitzi el castellà que s'hi parlarà, al marge de la RAE i sense oficialitzar-lo, i entenent que "eminentment és una llengua americana"

| 18/10/2012 a les 23:59h
Arxivat a: Política, procés català, castellà, RAE, independència
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/10/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La lingüista Silvia Senz i el catedràtic de Lingüística General de la Universidad Autónoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera, dos dels tres promotors de l'Asociación Catalana de la Lengua Castellana. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

"Si la Catalunya independent no gestiona el castellà, ens el gestionaran des de fora. Donar tota la legitimitat del castellà a Catalunya a la Real Academia Española (RAE) i a l'Instituto Cervantes seria un error gravíssim a mig i llarg termini." Amb aquesta contundència s'expressa la lingüista i editora Silvia Senz, una de les promotores d'una associació en procés de constitució, l'Asociación Catalana de la Lengua Castellana, que pretén reflexionar sobre com el futurible Estat català haurà de tractar el castellà. Conjuntament amb ella, el catedràtic de Lingüística General de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM) Juan Carlos Moreno Cabrera, afirmen: "D'entrada, oficialitzar el castellà serà un error, perquè l'espanyolisme actuarà com ja ha fet als països sud-americans. Ens enterraria." En comptes de l'oficialització, proposen que la Catalunya independent assumeixi el castellà com a "una estructura d'estat de primer nivell: ensenyant-lo a l'escola i vetllant-lo com a indústria cultural i de relacions exteriors. I, tot, orientat a l'Amèrica Llatina."

Senz i Moreno Cabrera, juntament amb Montserrat Alberte, llencen a l'arena política dues idees (consulteu l'esborrany fundacional que proposen, en PDF): assumpció desacomplexada del castellà per part de l'Estat català, sense necessitat d'oficialitzar-lo, i que s'entengui que el castellà "eminentment és una llengua americana", en tant que al continent americà s'hi concentren el 90% de parlants. Amb aquest "nou enfoc" en l'estudi del castellà, "la Catalunya independent no seria un país tancat com ens han volgut fer creure, sinó obert al món; no seria un país aïllat, sinó que faria servir el castellà com a llengua de relació de primer nivell internacional". Amb aquestes mesures, consideren que "se situaria Catalunya al món", alhora que "s'aïllaria una Espanya que en realitat, veient el fets, i analitzant la norma, no ha volgut cedir el poder lingüístic a Amèrica", afirmen provocatius.

"S'ha de conèixer l'enemic i s'han de conèixer les seves armes per poder utilitzar-les en benefici propi. I Espanya ha concebut sempre el castellà com una eina geoestratègica, econòmica i geopolítica de primer nivell. Ho vam veure claríssimament amb el procés d'expansió de les grans empreses espanyoles, que sempre han dit que el seu mercat natural d'expansió era l'Amèrica Llatina. De fet, tot el projecte d'Espanya s'ha construït a través de la llengua, el castellà ha estat l'element central que ha recollit les essències de la nació", afirma Senz, d'arrel castellanoparlant.

"El catalanisme ha d'entendre que la RAE és un dels elements polítics més potents de què disposa l'Estat -ressalten-. Els països llatinoamericans sempre li han cedit la gestió de la seva llengua, i ara, quan se'n volen apartar, tot són crítiques." De fet, el president d'honor de la Fundación pro RAE és el rei Joan Carles; el president, el governador del Banc d'Espanya, i, entre els vocals, s'hi compten els presidents de Telefónica, Repsol, Endesa, La Caixa i el Grupo Prisa, entre d'altres.

"Llengua eminentment americana"

Tractant el castellà "com una llengua eminentment americana" sense complexos, sostenen que la República catalana podria relacionar-se de tu a tu amb el gran mercat centre i sud-americà, així com amb la comunitat hispana dels EUA. "És fals que el castellà sigui una llengua homogènia. És una llengua molt dividida; de fet, l'escola i els mitjans de comunicació d'Amèrica Llatina ja han desenvolupat tot un seguit d'estàndards, no oficials per a la RAE, per pròpia necessitat", explica Moreno Cabrera.

La prova de tot plegat? La multinacional de l'animació Disney, quan estrena una pel·lícula per al mercat castellanoparlant, de fet n'estrena tres: una, "la principal" -apunta Senz-, per al mercat format per Mèxic, Puerto Rico i els hispans nord-americans; la segona, per als països andins, l'Urugurai, Argentina, Perú..., i la tercera, "la versió minoritària", per a l'Estat espanyol. El fenòmen literari Harry Potter també va seguir els mateixos passos.

Asseguren que a l'Argentina sovint hi ha moltes queixes dels llibres que els arriben d'Espanya, perquè es queixen que "hi ha molts chorizos o butifarras", i que no entenen. Si la Catalunya independent tingués en compte aquestes demandes, i assumís d'altres estàndards lingüístics al marge dels de la RAE, aconseguiria una gran entrada al mercat llatinoamericà. Senz sentencia: "José Manuel Lara Bosch és un inculte, perquè podria plantejar-se editar llibres amb aquests altres estàndards i fer molt més negoci del que fa ara."

"Hem d'entendre aquesta realitat, i hem de poder ser-ne productors", exposa Senz. "El catalanisme està tan capficat amb el futur del català que no s'adona del potencial lingüístic que té al seu entorn", sentencia.

Una AVL per a la RAE

"Per què parlen de valencià, català, mallorquí, eivissenc..., i en canvi no parlen de murcià, argentí, mexicà?", es pregunta Moreno Cabrera. La reflexió, inevitablement, du a preguntar-se si castellà, el català o l'anglès existeixen com a tals. "Les llengües són sumes de varietats, l'homogeneïtat d'una llengua és un concepte polític", respon contundent. I opina: "La RAE no acceptaria mai els equivalents a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) aplicats als diversos castellans que es parlen a l'Amèrica Llatina, però serien molt més necessàries."

De la mateixa manera que és assumit per tothom que l'anglès britànic és diferent de l'anglès nord-americà, i que tots dos són estàndards vàlids, Moreno Cabrera i Senz es pregunten per què no passa un fenomen similar amb el castellà. "L'idioma normatiu és profundament castellanocèntric", constaten.

"Se'ns ha venut la idea que hi ha una llengua superior i genuïna, el castellà normatiu, i que d'aquí en deriven les diferents varietats. Però, el que preval, el que és superior, és el normatiu. I és una idea que tenim inoculada des de 1714, quan Felip V va donar empara a la Real Academia Española", denuncien, sense acceptar que aquesta norma hagi de ser l'única vàlida, com de fet ja no ho és per a la versió en espanyol de les cadenes CNN o Fox.


La no-oficialitat del castellà

"A Armènia, l'armeni és l'única llengua oficial. Malgrat això, a les llibreries i biblioteques, només el 30% de l'oferta que s'hi troba és en armeni; la resta, el 70%, és en rus. Imaginem-nos què passaria si el rus hi fos oficial." Amb aquesta dada, Moreno Cabrera exemplifica el motiu pel qual entén que el català ha de ser l'únic idioma oficial de la futurible República. I n'aporta una altra: "Després que els països llatinoamericans s'independitzessin d'Espanya, el trencament amb Madrid no va ser pas total. Les elits criolles s'hi continuaven identificant i relacionant, i Madrid els va instrumentalitzar en benefici propi." I una tercera: "Al Paraguai, el 90% de la població parla guaraní. En canvi, al parlament, cap diputat no l'utilitza, perquè la consideren una llengua inferior."

Moreno Cabrera i Senz fan una crida al conjunt del catalanisme perquè pensi com vol gestionar les llengües que es parlen a Catalunya. Ara, la justícia espanyola dictamina que a Catalunya s'hi hauria de poder estudiar en castellà bàsicament perquè és una de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma. Si l'Estat català assumeix el castellà com a oficial, "com proposa ERC", l'Estat espanyol tindrà un motiu de pes per engegar un conflicte internacional amb la Catalunya independent, raonen. Amb el castellà com a llengua oficial, difícilment res podrà impedir que l'espai mediàtic espanyol continuï sintonitzat a les televisions catalanes. En canvi, si no compta amb un estatus d'oficialitat però el Govern vetlla especialment perquè es conegui, a ulls de la legalitat internacional el risc de conflicte disminuirà.

Per tot plegat, Senz afirma: "No cal donar tots els drets als castellanoparlants. El gran èxit de les polítiques d'integració de Catalunya, que han permès que tothom conegui el català, després resulta que els polítics se'l carreguen dividint-nos per raons de llengua. No hi ha catalanoparlants o castellanoparlants, sinó gent que té el català i el castellà com a primera o segona llengua, però tots es poden identificar amb el català d'una o altra manera."

"Si l'Estat català no blinda el català i l'aranès, enlloc més que en Catalunya tindran garantida la supervivència. Perquè, amb la independència de Catalunya, hem de tenir clar que desapareixerà del País Valencià i les Illes", profetitzen.

Raons de ser d'un full de ruta per a la gestió de les llengües en la Catalunya independent.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

lol
xavier003, 19/10/2012 a les 00:07
+2
-30
No fem com ells... no ens podem rebaixar al seu nivel...
LOL, s'han begut l'enteniment!
Antoni Lucard, 19/10/2012 a les 00:23
+8
-28
Heu perdut el judici? Mare meva, esteu malament del cap XD
Ens perdem en la densitat de les informacions
Anònim, 19/10/2012 a les 00:26
+36
-0
Hipotesis molt interessantes, però ens perdem en la densitat de les informacions...

La questió: Com conseguir un estat independent?
Unes precisions
Oriol (Montreux), 19/10/2012 a les 00:39
+37
-3
Trobo molt original la proposta però francament perquè ens hem de preocupar de l'espanyol i del mercat americà ?

Per què no diem alt i fort que la presència social de l'espanyol a CAT i a la resta dels PPCC és per una raó claríssima: quan vingueren els 2 milions d'espanyols NO TENÍEM PAS Estat i no els hem pogut assimilar. I Prou !

A CH hi ha els mateixos habitants que a CAT i un 22% d'estrangers. Molts d'aquests són de 2a i 3a generació i encara són estrangers i NOMéS PARLEN MOLTS D'ELLS les llengües oficials dels diferents cantons. I molts suïssos són d'origen estranger i a la 3a generació ja han abandonat la llengua. I és així.

A CAT hem de passar àmpliament de barrejar-nos amb l'espanyol i anar en massa cap a l'anglès com a Escandinàvia i a Holanda. Això és important. I ja ens ocuparem d'ajudar el PV i les Illes si volen. Perquè si no volen i continuen votant PP i PSOE no podem pas fer-hi res.

El perill per als Catalans és l'Espanyol i el Francès. I ho deia fa més de 30 anys el sociolingüista valencià Lluís Vicent Aracil. I el prenien per boig.

El futur dels Catalans és esdevenir bilingües català-anglès i punt.
Fins aqui !!
Anònim, 19/10/2012 a les 00:51
+8
-37
Esteu malats del cap. Fins a on pensaeu arribar en els vostres dekliris identitaris ?
El espanyol ja el sabem, potser que ara n'estudiem altres d'idiomes.
Joan Andreu, 19/10/2012 a les 00:57
+24
-3
Puc estar d'acord en algunes de les opinions del article però em sembla que se l'hi dona massa importància al castellà. A Catalunya s'ha de potenciar el català i amb poc temps fer requisit indispensable que tothom que treballi cara al public ho pugui fer perfectament en català. Una llengua mai no esta assegurada sinó és imprescindible per treballar i conviure. A banda d'això crec que si volem eliminar la barrera lingüística cap al nord apart d'angles s'hauria d'estudiar més francès. No dic que no s'haguí d'estudiar castellà però s'ha d'invertir més hores en francès, per la senzilla raó que no hi ha cap català que no parli espanyol i en canvi molt pocs parlen francès. Això provoca que tan a nivell turístic com comercial en general tothom te més tendència a anar cap a espanya i no pas cap a França.
L'anglès, únic idioma de les relacions internacionals
Blai, 19/10/2012 a les 01:06
+35
-7
L'obertura al món de la Catalunya independent serà a través de l'anglès, no de l'espanyol, llengua tercermundista. Les classes il·lustrades llatinoamericanes fa temps que saben l'anglès.
El mateix verí
Jaume Çontiberi, 19/10/2012 a les 01:11
+30
-6
Ara ens voldran fer aprendre el castellà per les bones? S'ha acabat les garrotades, els insults, les multes, les cremades de burilles a la llengua per haver dit un mot en català? No caurem pas al bertrol. El castellà a castella. El català als Països Catalans, i prou. Fart i tip que ens tractin de rucs i de mitges persones. Els catalans en català. I a part del català, l'anglès, el rus, i el que calgui... Però castellà? El franquisme amb bona cara? Good cop, bad cop? Els d'abans de dolents, els d'ara de bons, ens volen encolomar el mateix verí.
Estem flipats
Anònim, 19/10/2012 a les 01:15
+6
-17
Total, tot aquest rotlle de notícies per... ?
Esta cagats
Anònim, 19/10/2012 a les 01:15
+18
-5
Estan començan a assumir que Catalunya podria deixar Espanya sola i en la ruïna , estarien disposats a que Catalunya mani Espanya( després no s ho creuen ni ells) pro ara diu:Margallo vol que Catalunya es quedi a Espanya, faci "un cop de puny a la taula" i digui "aquí mano jo"
En un discurs molt aplaudit, Margallo ha citat Unamuno i ha afirmat que "quan un germà es considera més intel·ligent, no fa un cop de porta i marxa de casa, sinó que fa un cop de puny a la taula i diu 'aquí mano jo', per al benefici de tots, per a un gran país que es diu Espanya".
Doncs endavant
Ab, 19/10/2012 a les 01:20
+33
-5
Collons doncs cal tenir-ho en compte no?
Totalment d'acord
Johns, 19/10/2012 a les 01:21
+11
-29
Sempre he estat en contra dels independentistes radicals que farien exactament el que varem patir durant la dictadura, es a dir, d'erradicar el castellà.

El castellà es tan nostre com el català i a mes ens serveix per comunicar-nos amb gent tant propera a nosaltres com els vascs o amb "cosins llunyans" de sud-amèrica o fins i tot els llatins dels EUA.

Jo, personalment, sempre he parlat del castellà com a llengua d'Espanya mentre l'espanyol es el que es parla fora (i aqui ja entrem en si es espanyol-mexicà o argentí, etc..)
Andorrà
Anònim, 19/10/2012 a les 01:43
Interessant
+68
-5
al meu país parlem català,el castellà sincerament per a fins comercials en el meu cas que visc a Andorra la vella on també conflueixen amb els mateixos fins el francés i el portuguès, i punt.
caldria tenir clar que l'idioma primordial és el català que tenen por de que els marginareu? ja prou marginacions heu tingut vosaltres que us surtin amb collonades, cada vegada exhaureixen els arguments.
catalans, els espero molt aviat com país veí.
Em sembla molt bé
Anònim, 19/10/2012 a les 02:22
+21
-4
Doncs això. Em sembla molt bé. El castellà s'hauria d'ensenyar com es fa amb l'anglès i està bé que vulguin normativitzar-lo a tals efectes.
Plenament a favor
Observant, 19/10/2012 a les 02:34
+22
-1
En comptes d'enredar-se amb si oficial, co-oficial...és tant simple com respectar el dret de parlar la pròpia llengua, però no s'ha de donar ni una sola eina a l'estat espanyol per inmiscuïr-se en els assumptes d'una Catalunya independent de la mateixa manera que ells no ens deixaràn insmiscuïr-nos en assumptes de valència o les illes. Tot s'haurà de fer a través de Brussel·les.
No vull oficialitat del castellà
Anònim, 19/10/2012 a les 05:10
+33
-3
Jo no vull l'oficialitat del castellà, si ho fem així el català desapereixerà en poc temps.Ho diuen tots els entesos.
Als hospitals atenen a la gent encara que només parli arab, amazig o rus i em sembla molt bé, ara l'oficialitat només pel català sino perquè volem un estat.
Li agraeixo al Junqueres que hagi iniciat un debat totalment inexistent a CAT per esgarrapar-li uns vots al psoeNordEst és per això que jo no votaré ERC.
Votaré SI perquè m'han satisfet amb, novullpagar, escanya ens roba, motxil.les de la diputació, publicació dels sous i gastos del parlament i proposta de reducció, explicar els pressupostos d'un estat independent, primer ajuntament insumis fiscal és de SI,defensa de `l'oficialitat únicament del català i d'altres.
Tot i així voldria tenir un segon vot per les CUP que per exemple van treballar a l'ajuntamnet de GI aquest 12Oct, estic segur que entraran igual que van entrar a l'ajuntament de GI a base de picar pedra al costat de la gent, aquests son els partits que jo vull.
Partits que no tenen deutes amb la caixa en definitiva i poden recolzar que la caixa vagi al parlament a explicar l'estafa de les preferents, fins i tot ciutadanos ho recolzava i ICV també
que s'hen preocupin ells..
Anònim, 19/10/2012 a les 05:17
+13
-2
per favor... ara ja nomes faltava aixo.
Jo em preocuparia mes del harpita antes que tocar el sacrosantisimo trimilenari espanyol de la espe agui(e)rra. Fora de l'espai exterior o a catalunya, nosaltres no hi tenim comepetencies ni ganes. Es millor que es sudamericans tornin a rallar els idiomes que parlaven avans de sentir el espanyostatico cromanyon. El que comensaria a fer jo es a revisar el diaccionari catala per llevar paraules semblantes al castella com edat per atge etc. Com menys espanyolitzats esteguem rebren l'efecte contrari de tornar-nos tots idiotes o uns ignorants. Si el catala s'arriva a distanciar prou del espardanyon de fa 3000 anys doncs ja si que es podria considerar, pero ara qui no parla ja el castella??
No desbarren
Anònim, 19/10/2012 a les 07:28
+26
-1
Són arguments polítics fonamentats. Haurien de ser objecte d'estudi i reflexió.
No, home!
Jo, 19/10/2012 a les 07:44
+3
-22
No pot ser el que esteu dient: Una llengua pot ser utilitzada políticament, però el que no es pot fer és dividir-la, com han fet ells amb el valencià i com estan fent ells amb el balear. Si hi ha una RAE crec que hi ha de continuar sent i que l'espanyol de tot el món en depengui. També crec que això no és el nostre problema i que no ens hi hem de ficar. Com no és el nosltre problema el de què passa amb l'alemany que parlen els alemanys que viuen aquí, o amb el francès, o amb l'italià... No digueu disbarats!
Quina parida!
Lluís Buscató, 19/10/2012 a les 08:02
+6
-24
La proposta més idiota que he sentit mai, com si no tinguessim més problemes. Veig que la tonteria és contagiosa, perquè em record sospitosament a allò que els nacionalistes espanyols han volgut fer amb el català a Aragó i València.
Realitats
EnPositiu, 19/10/2012 a les 08:13
+21
-5
El projecte de crear un Catalan Spanish està bé, reforça la identitat pròpia de la Catalunya castellana, que també hi és, i en el camp dels negocis ens permet la possibilitat de crear un estàndard de l'espanyol que agradi i vengui més (ho explico com a traductor i microempresari que sóc). En aquest sentit, aplaudeixo aquesta iniciativa.

Ara, com a microempresari i traductor que sóc, també us explico que l'idioma per a la internacionalització no serà el castellà, serà l'anglès, i amb això la gent que comenci a obrir els ulls, també. Que no sabeu encara que espanya i tot el que té a veure amb espanya és una mentida?

Tercer: jo em guanyo la vida amb el castellà però també amb el català, i el castellà ja es parla i és oficial a massa territoris. A Catalunya, en català, i en això no hi pot haver discussió. No és una qüestió de ment tancada ni "talibanisme" que diuen els agents encoberts del pp (allò de "parlar català és discriminar", que ara diuen), és una simple qüestió de negocis. És clar que els que diuen això no treballen.
Catalunya serà catalana, o no serà
Jordi Lògic, 19/10/2012 a les 08:32
+29
-6
Permeteu-me expresar un seguit de reflexions sobre la conveniència o no de fer del castellà idioma cooficial en una Catalunya independent.

Si el castellà fos oficial a Catalunya ... obriria la porta a què altres idiomes també ho fossin (àrab, amazig, mandarí, idomes del Pakistan, etc.); ja que no hi ha cap diferència entre els catalans d'origen castellà o els d'altres origens. Tan uns com els altres són fruit de fluxes migratoris provinents de territoris foranis a Catalunya.

L´única diferència seria el nombre (a l'haver estat Catalunya sota la sobirania espanyola des de 1714, per posar una data emblemàtica). Aleshores ... Quin és el nombre de ciutadants d'origen aliè que determina que a partir d'aquest nombre, l'idioma d'ells o el dels seus pares ha d'esdevenir oficial a Catalunya? On es posa la ratlla?

En els "països normals" l'idioma oficial és el del país. És dir, s'atén a criteris de territorialitat, i no pas a criteris de sang, no pas a criteris quantitatius de fluxes migratoris rebuts.

Em podrieu dir quin estat del nostre entorn en què som inserits (Europa Occidental, primer món) no ha determinat l'idioma o idiomes oficials segons aquest concepte de territorialitat? Si s'hagués atès al concepte de sang, països com França, Alemanya, Gran Bretanya, tindrien un reguitzell d'idiomes oficials a banda del francès, alemany, anglès o gaèlic. Per exemple, oi que a Alemanya el turc no és cooficial amb l'alemany malgrat que hi ha molts alemanys d'origen turc?

I que me'n dieu d'Andorra, farcida d'andorrans nacionalitzats provinents de França, Espanya i Portugal. Però això no significa que el francès, el castellà i el protuguès esdevinguin idiomes oficials conjuntament amb el català, és dir, l'idioma del territori.

I el fet que hagi països del tercer món (bàsicament d'Àfrica i Àsia) on tenen com a idioma cooficial el de l'antiga metròpoli, aquest criteri no es pot aplicar a Catalunya. No pas perquè Catalunya no se la pugui considerar com a colònia d'Espanya, sinó perquè aquests països necessitaven i necessiten un idioma franc per relacionar-se amb el món desenvolupat. Per això van adoptar i conservar l'idioma de l'antiga potència colonitzadora, perquè ja el coneixien i els calia per obrir-se al món. Però Catalunya ja forma part del primer món, del món desenvolupat, de la Europa Occidental, per la qual cosa no li cal adoptar el castellà com a llengua cooficial.

El fet d'haver vist a la manifestació de la diada d'enguany força gent expresant-se en castellà reclamar la independència de Catalunya no té perquè induïr a ningú a fer del castellà idioma cooficial en la Catalunya independent. També havien estrangers d'altres nacionalitats (subsaharians, per exemple). I si algú se'n deixa d'induir, en el fons voldria dir que considera els catalans d'origen castellà com "els altres", és dir, bandejaria el concepte de "Catalunya, un sol poble" al fer una distinció dels catalans segons el seu origen.

Una Catalunya pròspera, amb o sense independència, sempre tindrà un fluxe migratori important, el què vol dir que sempre tindrà comunitats culturals nouvingudes. Com tots els països del nostre entorn europeu occidental.

Tot aquest assumpte em recorda els inicis de TV3. En aquells temps havia força gent que no veia amb bons ulls que TV3 emetés pel·lícules o sèries de TV doblades al català. I tot perquè aquestes persones no hi estaven acostumades a sentir, per exemple, al JR en català. Els resultava més còmode continuar sentint castellà a la TV.

Quan per exemple avui dia comparem TV3 (pel·licules en català) amb TVV o TVB (pel·lícules en castellà) ... a cas considerem que el model de TVV o TVB és millor que el de TV3?

O bé, recordeu l'inici de la immersió lingüística en català a les escoles, on havia gent que es queixava perquè molts nens no entenien els llibres de text perquè estaven en català.

En aquests dos exemples (el de la TV i el de la immersió lingüística) hom pot adonar-se de la següent conclusió: no podem traslladar els nostres prejudicis o les nostres inseguretats o debilitats a les generacions futures.

Aquesta conclusió també és vàlida pel tema que ens ocupa. Fer del castellà cooficial a Catalunya seria transmetre als nostres fills i nets els nostres fantasmes.

És normal que després de 300 anys d'ocupació estrangera hagi cert grau de confusió sobre com hauria de ser una Catalunya independent, ja que no hi ha cap català viu que hagi viscut en un estat català sobirà. Quan es produeix aquest núvol d'inseguretat, de no saber cap on s'ha de tirar, a fi de retrobar el camí correcte, és bo preguntar-se sobre quins criteris segueixen els "països normals", quins criteris s'apliquen a ells mateixos. I aplicar-nos a nosaltres aquests mateixos criteris que s'apliquen ells.

Per tot això, el castellà no pot ser oficial a Catalunya. Només el Català i l'Aranès a la Vall d'Aran. És dir, els idiomes territorials de Catalunya. Cap més, com a qualsevol altre país normal del nostre entorn

Només queda aclarir que el fet que el castellà no en sigui d'oficial, no vol pas dir que estigués prohibit. Per exemple, si una persona vol entrar un document redactat en castellà a l'administració catalana, jo personalment, entenc que sí que ho podria fer malgrat no ser idioma oficial. De fet, en l'actualitat, a l'administració de la Generalitat de Catalunya es trameten documents en anglès i en francès (idiomes no oficials a Catalunya) tot i que la llei administrativa espanyola determina que no es pot tramitar si no està escrit en idioma oficial a Espanya (castellà o català en el cas de Catalunya).

Com que són molts anys que hem viscut dins d'Espanya (tota la vida) tenim tendència a exercir els valors espanyols que ens han anat transmetent mitjançant el sistema educatiu i els mitjants de comunicació principalment, i extrapolar-los al que seria la nova Catalunya sobirana. Que a Espanya, el fet que un idioma no sigui oficial volgui dir gairabé que estigui prohibit en l'àmbit de l'administració, no vol dir pas que amb els nous valors d'una Catalunya independent hagi de ser de la mateixa manera.

També es poden establir disposicions transitòries, ja que venim d'on venim, és dir, d'una situació de sotmetiment (amb tot el que això implica) i no pas d'una situació "normal".

Un altre exemple: una llei catalana estableix que el personal de l'administració s'ha d'adreçar d'entrada al ciutada en català. Això no es compleix (perquè el carrer és el carrer, per dir-ho d'alguna manera).

A més, també cal considerar que els ciutadants de Catalunya veligerants en contra el català ... Com explotarien el fet que el castellà fos també oficial? Evidentment en contra del català.

Repeteixo, no oficial no vol dir prohibit.
Johns
ets un ignorant, 19/10/2012 a les 08:40
+23
-6
Que el castell es tan idioma nostre com el catal? Tu ets tonto xato!! EL castell ens l'han imposat els espanyols! A Frana es oficial l'Alemany? Oi que no? Perque la seva ocupaci va durar 4 anys noms. La ocupaci espanyola de Catalunya fa 300 que dura, tan que alguns catalans han desenvolupat una sindrome d'estocolm aguda.
Perque voleu la independencia si ens han de seguir servint cafes amb gel quan demanem cafes amb llet?
Au va, home!!!
Anònim, 19/10/2012 a les 08:42
+5
-18
...de veritat que hi ha raonaments que em costen de seguir...
Al marge de la RAE? Mai!
Anònim, 19/10/2012 a les 08:55
+7
-35
Tant si el castellà és oficial a l'Estat català com si no, l'autoritat per decidir la seva gramàtica normativa ha de ser de la RAE; tot i que jo discrepo de moltes decisions que ha pres aquesta institució sobre el castellà, el secessionisme lingüístic és verí per a les llengües. El castellà és castellà, a Catalunya, a Madrid i a Mèxic; per tant, amb una institució que el reguli ja n'hi ha prou.
De lingüsta a lingüistes
Reagrupat, 19/10/2012 a les 09:07
+18
-4
Contra la proposta de linguites tan "multiculti", la meva és més senzilla i lògica (i sostenible): LLENGUA OFICIAL EL CATALÀ, PRÒPIA i oficial, UNIC I UNIVERSAL A CASA. Després unes SEGONES LLENGUES, molt estimades, segons petició personal i territori, en cap cas oficials (italià, francés i castellà): El provençal a part i cooficial dins el seu. I L'ANGLES QUE ÉS UNVIERSAL, la tercera
De més gruixudes en veurem
Anònim, 19/10/2012 a les 09:08
+15
-6
Quan la independència sigui a tocar molts que ara són contraris a la independència (tipus nou PSC) es reconvertiran en independentistes i llavors per diferenciar-se voldran presentar-se com a independentsites espanyolitzants (si no els pots vèncer, uneix-t'hi), no aniran en contra de la independència però sí que aniran en contra de la catalanitat, es presentaran una mica com el que llegim en aquesta notícia, defensors de l'espanyol dins de l'Estat català. Ull viu!
MOLT INTERESSANT
Miquel Carxot, 19/10/2012 a les 09:39
+27
-2
Ens cal gent que pensi i faci una correcta previsió del nostre futur estat: lucidesa i valentia. Estic totalment d'acord amb l'exposat a l'article.
Molt interessat.
JF, 19/10/2012 a les 09:55
+24
-3
Trobo molt interessant aquesta nova proposta. És molt important que el nou Estat català es nodreixi de punts de vista nous, allunyats del "castellanocentrisme".

El castellà no deixarà de ser present a Catalunya (fins i tot és present a Portugal!), per tant ens convé gestionar la realitat, no ignorar-la ni perdre el temps imaginant com seria Catalunya si ens haguéssim independitzat fa 100 anys. És absurd creure que serem com escandinaus o neerlandesos. El veïnatge pesa molt, com es pot comprovar en els països limítrofs a Rússia o Alemanya.

D'altra banda, no es pot obviar que el castellà és una realitat econòmica de primer ordre.
Feu el favor de llegir amb atenció
Anònim, 19/10/2012 a les 09:58
+36
-1
No hi ha cap comentari que entengui el que realment diuen els lingüistes de la notícia: el català, llengua única oficial de Catalunya; el castellà com a eina de comerç i relació amb la resta del món, al mateix nivell que l'anglès, però especialment a l'Amèrica Llatina (o parlarem amb anglès a l'Amèrica Llatina??). La qüestió, si un dia som independents, serà vendre, vendre i vendre a l'exterior. I no ens enganyem: el català no ens servirà per això. A dins ja ens ho farem. Tanta xerrameca d'alguns sobre la llengua i resulta que no saben entendre ni un text breu.
El problema son immigrants dels seixanta i setanta
Anònim, 19/10/2012 a les 09:59
+23
-4
Jo tinc amics immigrants dels anys seixanta a Catalunya i encara parlen com si haguessin arribat ahir a Catalunya, li parles d'independència i no volen saber res, no llegueixen, ni veuen televisions catalanes. Aquest és el problema i tenim que solucionar-lo, l'altre dia parlen amb uns altres amics latinoamericans ells comentaven que per aconseguir papers tenien que fer cursos de català. Si aconseguim la independència tindrem que fer un esforç per integrar tant als immigrants del seixanta i setanta com els nouvinguts. I penso que serà més facil integrar els nouvinguts.
estrangera
fideli, 19/10/2012 a les 10:05
+27
-2
el castellà és llengua estrangera a catalunya...molt usada, i pràctica, però estrangera....
Hi ha un estudi seriós al darrere
Anònim, 19/10/2012 a les 10:06
+24
-0
Cal llegir el document que s'adjunta en l'enllaç per entendre la proposta. I cal saber que aquesta gent ha fet l'estudi més extens, actualitzat i fonamentat que hi ha sobre les polítiques, economies, ideologies i geoestratègies entorn el castellà, i sobre la norma espanyola, els estàndards i la RAE:

Responent
Johns, 19/10/2012 a les 10:13
+10
-17
@ ets un ignorant, 19/10/2012 a les 08:40

Per començar em dius ignorant i tonto, diría que cadascú reconeix els seus propis defectes en els demes pero em temo que el teu cas es mes greu... ets dels que continuaría el cercle de violencia i intransigencia perpetuant l'enemistat amb el pais del costat.

Jo he tingut molts (moltissims) problemes amb espanyols i soc dels que s'indigna quan un cambrer no enten la diferencia entre "gel" i "llet", pero enlloc d'anar escridassant al personal el que s'ha de fer es insistir i seguir anant amb bona fe.

Encara que us sorprengui el castellà es útil i encara que no us agradi es una llengua que forma part de la historia i cultura catalana.
Com collons ens entendrem amb els vascs sino? O amb els sudamericans?

Ah! Que poder ets dels que pensen que no se'ns ha perdut res a sudameric, en aquest cas... fes-t'ho mirar.

Nomes un detall, jo en la vida he estudiat italià pero gracies a parlar castellà i català entenc el 60-70% quan el sento i mes del 80 si el llegeixo.

P.D. Un dels trets caracteristics mes importants de Catalunya es el seu bilingûisme... i no passarem a tenir català-anglés en menys de dos gerenacios ni de broma
O és ara, o no serem
Anònim, 19/10/2012 a les 10:16
+17
-3
Penso que ara, no és el moment de fer aquests plantejaments, sobre oficialitat de llengües.
No és pot jugar amb l'idioma de Catalunya (que és el català).
No s'ha d'erradicar res, penso, com més llengües sabrem, més ens farem entendre. Ara bé, el CATALà, ha de ser la llengua OFICIAL.
I no vulgueu jugar amb el castellà per agafar més vots, que no us els donaran (Sr. Junqueras i Mas).
Alemanya
SomiSerem, 19/10/2012 a les 10:21
+29
-6
És tot molt més fàcil. A Alemanya hi ha una gran quantitat de turcs que parlen turc entre ells i les seves descendències. Per més que n'hi hagi, Alemanya té com a idioma ÚNIC OFICIAL l'alemany i és l'idioma de refèrencia. A Catalunya hem d'acceptar el turcocastellà com a pròpi? Per quin motiu volem la independència? Per seguir com fins ara? CATALÀ ÚNICA LLENGUA OFICIAL!
A Jordi Lògic
Blasco, 19/10/2012 a les 10:36
+16
-9
Dius "A més, també cal considerar que els ciutadants de Catalunya beligerants en contra el català ... Com explotarien el fet que el castellà fos també oficial? Evidentment en contra del català."

Preguntem-ho al revés. Com explotarien el fet que el castellà no fos oficial?

Doncs poden amparar-se amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i el Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals perquè la comunitat internacional forci la cooficialitat del castellà a tots els nivells a canvi del reconeixement internacional de Catalunya.

O poden forçar la convocatòria d’un referèndum per la cooficialitat del castellà (entenent que el nou estat català tindrà majors mecanismes de participació democràtica que permetran que la ciutadania pugui demanar la celebració referèndums). I aquí cal tenir en compte que la balança és del 56% castellanoparlants enfront el 39% catalanoparlants.

A més, hi ha una cosa que oblidem quan parlem d’aquest tema. Cap constitució regula l’ús de cap llengua, sinó que ho fan els reglaments i les lleis. Qui dictaminarà quina és la llengua vehicular a l’escola, als cinemes, a l’administració pública no és la constitució, sinó tot el cos legislatiu que es redacti després.
Jajajaja
Anònim, 19/10/2012 a les 10:53
+6
-25
Qué empanada llevais encima. Luego os quejais del NHC (No hablamos catalán) de Aragón o de los blaveros. Que vergüenza que esta sra. Senz pueda ser aragonesa (lo digo por el apellido)
Otro delirio más
Anònim, 19/10/2012 a les 10:56
+11
-29
¿Y la chorrada ésta de estudio lo ha pagado la Generalitat?

O sea, lo que simpre se ha criticado de Valencia por jemplo, de quere dividir la lengua catalana, ahora lo quieren hacer estos señores.

¿Es revanchismo, una provocación más hacia España o simplemente que no tienen nada mejor en que gastarse los cuartos, que hacer ese estudio delirante?
No és feina nostra
Anònim, 19/10/2012 a les 10:59
+18
-4
No penso que normalitzar i regular la llengua espanyola sigui feina del futur (espero) estat català (ja tenim prou feina amb el català!). Penso que no ens hem d'internacionalitzar en espanyol sinó en anglès. No estic en contra de ralacionar-se en espanyol amb Espanya i amb els països hispanoamericans, però la regulació de l'idioma és cosa d'aquets països i no nostra.

Si no m'equivoco, el senyor Juan Carlos Moreno Cabrera ja era de l'opinió, en unes conferències organitzades per la UOC, de que no sortia a compte aprendre l'anglès. Defensava que tots els espanyols haurien d'aprendre les diferents llengües d'Espanya per poder moure's amb facilitat (sobretot des del punt de vista laboral) per tot el territori. A primera vista, sembla una bona idea (els castellans, gallecs, bascs ... aprenent el català!) però, en el fons, penso que és una manera com una altra de mantenir la unitat d'Espanya i evitar la internacionalització dels habitants de l'estat espanyol, la qual -em sembla a mi- només es pot aconseguir a través de l'anglès (de feina n'hi ha més a fora que a dins!); l'espanyol només ens connecta amb el món hispanoparlant ('latino' segons els anglosaxons).

Per altra banda, penso que els catalans no ens hem de tallar les ales. La mentalitat que tenim els humans i la llengua que parlem són factors que estan molt relacionats. Si a l'estranger parlem espanyol, seguirem sent espanyols per molt que ens independitzem. A més a més, els hispanoparlants també han d'aprende anglès per comunicar-se amb la resta del món. Si optéssim per l'espanyol com a llengua internacional ens quedaríem atrapats en el món dels hispanoparlants ('latinos' pels aglosaxos); ens hauríem independenditzat econòmicament però no culturalment.

En definitiva, penso que l'espanyol se l'haurien de gestionar ells. Nosaltres si el necessitem ja el farem servir. Gràcies per la proposta, però ja tenim prou feina; hem de millorar el nivell de català i aprendre anglès més depressa que corrents!
hara si que os heu passat
Anònim, 19/10/2012 a les 11:04
+9
-23
Heu perdut el nord, pero totalment , sense remei. Cap atisb de seny. Aixo ja no es nacionalisme, aixo es paranoia colectiva.
Potències lingüístiques i econòmiques
Anònim, 19/10/2012 a les 11:14
+16
-4
Només dues coses: a hores d'ara la potència econòmica d'Amèrica Llatina no parla castellà, sinó portuguès (200 milions). Caldria tenir-ho en compte també. L'anglès és la llengua universal de comunicació. I a Amèrica Llatina també es parlen llengües que estan sotmeses a l'imperi del castellà i de les altres. No caiguem en la mateixa pràctica que els espanyols. I a Catalunya, català única llengua oficial.
Per l'andorrà
Anònim, 19/10/2012 a les 11:21
+18
-1
El darrer estudi sobre usos lingüístics publicat a Andorra (2009) indica que tot i que prop del 80% dels habitants d'Andorra saben parlar el català (més o menys com al Principat), només el 38,1% el consideren la seva primera llengua (per sota del Principat), enfront el 39,7% que consideren el castellà i el 8,5% el francès i el 14,5% el portugès com a llengües pròpies.

Quant als usos lingüístics, en quasi tots els casos el castellà supera al català.

És a dir, que l’exclusiva oficialitat del català a Andorra no ha estat un factor clau en la normalització de la llengua i que el què importa són l'aplicació de les lleis i reglaments sobre l'ús, en els que dedueixo forma permeabilitat d'acord amb les dades de l'estudi.
Americana?
Anònim, 19/10/2012 a les 11:27
+28
-16
A veure, a veure. Primer punt: les llengües no són d'enlloc, no tenen nacionalitat com les persones. Segon punt: el que es parla a la majoria d'Amèrica del Sud no és castellà, sinó espanyol. La resta de propostes em sembla bé, però no entenc com uns lingüistes poden dir unes barbaritats tan grosses com aquestes.
Oblidem-nos de l'Espanyol !
Oriol (Montreux), 19/10/2012 a les 11:28
+23
-7
L'endemà de la Independència haurem de focalitzar-nos en l'aprenentatge de l'anglès com cal per tal d'assolir en 10 anys els nivells d'anglès d'Holanda per a la mainada que ix de les escoles abans la secudària.

Que d'altres llengües com el francès i l'espanyol s'estudïin de forma opcional. Però tot l'esforç de la Nació i del budget ha d'ésser l'anglès.

Des de la Secudària les estades lingüístiques a països anglòfons han d'ésser massives.

Oblideu-vos de l'Espanyol. És un parany més per romandre atrapats uns 300 anys més.
IDIOMES
eyrikur, 19/10/2012 a les 11:36
+18
-5
O molt m'equivoco, o aquesta iniciativa serà com una patada a un niu de vespes, em refereixo a la reacció que tindran els medis madrilenys, no crec que els agradi que la seva estimada llengua sigui tractada com ells tracten la nostra, allò de valencià, mallorquí etc.. etc...
Per altra banda, hi ha un fet que no es pot obviar: la ciutat capdavantera, per nombre de llibres editats en castellà cada any, es Barcelona, molts d'aquests llibres van a Sudamèrica i des d'aquesta perspectiva, la proposta dels lingüistes, es plausible. I en quant al verí, que algú diu, a nosaltres bé que ens l'han inoculat, oi? doncs nosaltres no cal que fem tants escarafalls.....
Gracies a tots
torrelles, 19/10/2012 a les 11:41
+6
-30
Que fort!! estic flipant amb la gent naci-onalista que comenta en aquest diari, tots el amics meus independentistes volen i en convençan de que el castellà sera cooficial, com fins ara... i aqui la gent vol quasi erradicar-lo, moltes gracias gent aquestes coses demostran la veritable cara dels naci-onalistes.
EL CASTELLANO: LENGUA REGIONAL
Anònim, 19/10/2012 a les 11:59
+8
-3
Què ens emboliquen? Ja tenim prou problema...
A Andorra no es preocupen del castellà
Anònim, 19/10/2012 a les 12:01
+13
-1
Es preocupen del portuguès!
Blasco
Anònim, 19/10/2012 a les 12:06
+16
-1
T'oblides d'una cosa, que aquesta Carta Europea té dos talls: un a la banda catalana però l'altra a la banda castellana. Així, si la minoria castellana tindrà drets (drets que no inclouen mai de la vida l'oficialitat de la seva llengua), també les minories catalanoparlants de l'Aragó, País Valencià, Balears i Múrcia, a més de la Catalunya Nord i l'Alguer, passaran a tenir també els mateixos drets.
Gracies a tots
torrelles, 19/10/2012 a les 12:11
+8
-32
Que fort!! estic flipant amb la gent naci-onalista que comenta en aquest diari, tots el amics meus independentistes volen i en convençan de que el castellà sera cooficial, com fins ara... i aqui la gent vol quasi erradicar-lo, moltes gracias gent aquestes coses demostran la veritable cara dels naci-onalistes.
eL DESTÍ DELS CATALANS.
Sòcrates, 19/10/2012 a les 12:23
+21
-5
Em sembla un debat interessant, però dit això crec que no hem de perdre en Nord, i aquest es diu parla catalana. Molts filòlegs, pensadors, historiadors i polítics dels ss. XIX i XX, així ens ho van dir: "El destí dels catalans és lluitar per la seva llengua", perque entenien que la llengua aglutina tots els demés aspectes de la vida comunitària. Si perdem l´eficàcia amb la nostra llengua ja no serem catalans, serem una altra cosa, la que sigui, però no pas catalans !
La independència s´hauria d´articular amb aquesta filosofia de base, sino perdrem la nostra essència com a poble. Per tant seria molt convenient de fixar el català com a llengua oficial, i les demés com a secundàries. Així podrem ser una nació i un estat com cal, i com la humanitat ens voldria.
Catalunya lliure i independent !!!
Bona proposta
Anònim, 19/10/2012 a les 12:54
+17
-2
Sobre tot perquè no ignoa la realitat.
Patuès
Anònim, 19/10/2012 a les 12:58
+6
-15
Si fem cas d'aquests reconeguts lingüistes, als documents 'Word' hi sortiria l'opció 'español de cataluña' i, aquesta, acabaria sent la nostra llengua i la llengua que ens identificaria arreu del món.
Un pregunta abans de l'estat independent
Anònim, 19/10/2012 a les 13:00
+12
-3
Els turistes alemanys: pixaran a dreta o a esquerra? Ens hem d'encarregar de fer-los pixar al centre de la cuveta, abans que sigui massa tard
Gracies a tots
torrelles, 19/10/2012 a les 13:17
+8
-28
Que fort!! estic flipant amb la gent naci-onalista que comenta en aquest diari, tots el amics meus independentistes volen i en convençan de que el castellà sera cooficial, com fins ara... i aqui la gent vol quasi erradicar-lo, moltes gracias gent aquestes coses demostran la veritable cara dels naci-onalistes.
Andorrà
Anònim, 19/10/2012 a les 13:17
+13
-1
Població i llengua

La població d’Andorra és de 83.137 habitants (2007). La població creix lentament per una combinació d’immigració i de creixement natural. Per comunitats, el 36% correspon a habitants de nacionalitat andorrana, el 34% a residents de nacionalitat espanyola, el 6% a ciutadans de nacionalitat francesa i el 16% a residents de nacionalitat portuguesa. Per tant, la societat andorrana gaudeix d’una àmplia riquesa cultural, on els residents estrangers representen el 64% de la població.
that heaviness
that heaviness, 19/10/2012 a les 13:24
+1
-0
that heaviness!!!
Llengua castellana per fer negoci
Anònim, 19/10/2012 a les 13:36
+22
-2
L'article diu el mateix que jo opino. Ni parlar-ne de fer oficial el castellà, però això no vol dir que no l'hem d'utilitzar per fer els nostres negocis.
No us emboliqueu
Anònim, 19/10/2012 a les 13:52
+10
-5
Els lingüistes que ens fan aquesta proposta em sembla que voldrien desbancar l'anglès com a llengua internacional. Aquesta 'batalla' no té res a veure amb nosaltres. No us sembla? Encara no som independents i encara no hem decidit la llengua o les llengües oficials del futur estat (si ens deixen els europeus) català.
Bueeeeeno
Anònim, 19/10/2012 a les 13:53
+7
-2
es cosa sabiiiida como vos deben suponer que los bonaerenses, en el Río de la Plata no platicamos castellano o español sinó, como es lógico, nuestro idioma es el argentino.
Feu el favor de llegir amb atenció
Lampègia, 19/10/2012 a les 14:09
+23
-2
Totalment d'acord amb aquest comentari.
El més interessant de l'article, escrit per un lingüista espanyol, és que veu molt clarament que a Catalunya només hi ha d'haver una sola llengua oficial: el català. Ensenyar el castellà ja em sembla bé, perquè aleshores s'ensenyarà i s'aprendrà sense la imposició amb la que l'hem hagut d'aprendre fins ara i, a més, ens interessarà des del punt de vista comercial. Pel que fa a la "gestió del castellà" serà un assumpte que ja estudiaran, si ho creuen convenient, les autoritats acadèmiques catalanes.
És bona
Ubik, 19/10/2012 a les 14:10
+25
-2
Comentaristes recalcitrants, si us plau, no sigueu tant obtusos! O és que no saber llegir i entendre el text? La jugada és bona, deixa el nacionalisme lingüistic espanyol en fora de joc, i normalitza una realitat a Catalunya.

Quina vergonya
Anònim, 19/10/2012 a les 15:20
+6
-22

Quina vergonya. Poden vestir-ho tan modern com vulguin, però feia molt que no llegia un manifest tan feixista pel que fa a les llengües. Com es pot parlar d'enemics en el terreny lingüístic? No s'adonen que més de la meitat dels catalans tenen al castellà com a llengua materna? No entenen que la discriminació que pretenen implantar discrimina als seus propis veïns? De debò volen que la situació lingüística a Catalunya sigui la mateixa que la d'Armènia? Aquesta gent no entén gens i per això no són lingüistes, són botxins. I ara és fàcil entendre per què en el llibre de Moreno Cabrera sobre el nacionalisme lingüístic no es criticava gens de la política lingüística nacionalista catalana. Enhorabona, Moreno, a partir d'ara donaràs moltes conferències a Catalunya, però no oblidis que de lingüista ja et queda poc.
Quina vergonya
Anònim, 19/10/2012 a les 15:58
+8
-23

Quina vergonya. Poden vestir-ho tan modern com vulguin, però feia molt que no llegia un manifest tan feixista pel que fa a les llengües. Com es pot parlar d'enemics en el terreny lingüístic? No s'adonen que més de la meitat dels catalans tenen al castellà com a llengua materna? No entenen que la discriminació que pretenen implantar discrimina als seus propis veïns? De debò volen que la situació lingüística a Catalunya sigui la mateixa que la d'Armènia? Aquesta gent no entén gens i per això no són lingüistes, són botxins. I ara és fàcil entendre per què en el llibre de Moreno Cabrera sobre el nacionalisme lingüístic no es criticava gens de la política lingüística nacionalista catalana. Enhorabona, Moreno, a partir d'ara donaràs moltes conferències a Catalunya, però no oblidis que de lingüista ja et queda poc.
Català, anglès i prou. La resta d'idiomes, electius
Blai, 19/10/2012 a les 16:33
+17
-4
A molt interessant. J.F. 19 octubre 2012, 09:55.

Rússia mai no ha envaït demogràficament Finlàndia ni Polònia, a despit de ser veïnes. Xina i Corea són veïnes i mai la primera no ha envaït la segona. Entre Catalunya i Espanya el veïnatge compta ben poc. El que sí compta és que del 1950 al 1970 tres milions de treballadors espanyols van envair la major part de Catalunya, la que es troba sota la dominació estrangera hispana; de les Alberes al Segura, del Cinca a Menorca. Ergo la demografia pesa molt més que la geografia, que el veïnatge. Formulació: Català, únic idioma de Catalunya; l'anglès, únic idioma de les relacions internacionals. La resta d'idiomes electius, no obligatoris.
L'ensarronada continua
Oriol (Montreux), 19/10/2012 a les 16:49
+13
-4
Us heu fixat que un dels arguments d'aquesta gent és "poder salvar el català al PV i a les Illes".

Per fer el que volen fer aquesta gent hem de continuar esmerçant totes les nostres energies per mantenir el perfecte coneixement de l'espanyol entre la població. No es poden tenir editorials que publiquen massivament en espanyol-americà i tenir tota la població focalitzada a l'aprenentatge del català i de l'anglès. Hem de triar.

Torno a insistir: l'únic objectiu positiu i que ens farà salvar la nostra llengua a CAT (i de retruc a la resta de PPCC) i obrir-nos al món és l'anglès.

D'altra banda, cal potser que valencians, illencs i els del Nord prenguin ells mateixos llur llengua i facin el que calgui. Si no ho fan només podrem ajudar la minoria conscienciada. No pots impedir que algú se suïcidi si repeteix cada tres dies l'acte. Acabarà reeixint-hi.
No ens liem
Joandegirona, 19/10/2012 a les 17:06
+18
-0
Aquests lingüistes parlen dels contenciosos que hi ha dins la Hispanofonia. Jo crec que ho ha nivells de debat que ni tenen sentit al nivell del gran públic. Fotimé de lectors han malinterpretat la cosa.
POC QUE N'HEM DE FER RES DE L'ESPANYOL NI DE L'ANGLÈS
Anònim, 19/10/2012 a les 18:39
+12
-3
A Catalunya i Lyenguadoc l'espanyol i l'anglès hi han de tenir la mateixa publicitat que als Països Espanyols i als Països Anglesos tinguin el català i la lyengua d'oc: és a dir, cap ni una.
El dret d'ignorar l'espanyol i l'anglès és inviolable i no ha de suposar això, per re del món, cap inconvenient en cap àmbit de la vida privada ni pública, tant dins el país com a l'estranger.
Cap nacionalitat ha de comportar l'adopció d'una altra autoconsiderada superior respecte a la primera. Els catalans i els occitans que vulguin nacionalitzar-se alhora altrament ho hauran de fer en estricte exercici de lyibertat i igualtat de condicions envers els de l'altra nacionalitat. No existeix cap espanyol ni cap anglès que pel sol fet d'ésser-ho hagi hagut de fer-se també català ni lyenguadocià a l'hora de desenvolupar cap activitat afectiva, laboral, formativa, de consum o lyeure, internacional,...
Per acabar volem recordar que els drets de l’home, com ara el de parlar pla, no tan sols són inviolables, també són inopinables. Si cap català o occità vol aprendre anglès i espanyol o francès, va a càrrec seu -de les seves circumstàncies inidividuals i intransferibles- i no compromet ningú més que ely mateix. El proïsme n’és estalvi.
11:27
Anònim, 19/10/2012 a les 18:51
+11
-3
El castellà se'n diu espanyol només a Centreamèrica i Mèxic. A la resta es denomina castellà.
Catalunya
Catalana, 19/10/2012 a les 19:17
+20
-5
En cap moment he sentit dir, que una Catalunya independent, no s'ensenyi el castellà. El català serà la llengua oficial de Catalunya i el castellà com l'anglès s'ensenyarà amb força, mai en Catalunya s'ha dit de radicar una llengua. Les llengües son riques i no veig el per què hi ha que no estudiar-ho. Penso que tot es buscar tres peus al gat. Ara el català s'ha d'entendre que sigui la nostra llengua oficial.
Llibertat
Anònim, 19/10/2012 a les 21:40
+7
-13
Crec que els catalans respecte la llengua castellana hem de ser molt més curosos del que han sigut els castellans respecte la nostra llengua.

Les llengües son un intrument de comunicació i un bé cultural que han de ser tractats amb llibertat.

Qualsevol intervenció de l'estat ha de tenir com a objectiu afavorir l'enteniment i la pacificació entre la gent i per tant no crear problemes absurds al limitar la llibertat del usos lingüistics.

La societat catalana coneix moltes llengües i aixó és un bé que hem d'aprofitar. A l'escola a tots els nens s'els ha d'ensenyar el català perque tothom tingui una llengua comuna en el nostre territori, però el que no s'ha de fer és exigir als ciutadans que la parlin o l'entenguin.

Una llengua que no accepta tothom lliurement, no ha de ser imposada perque això acaba per fer imposible que tothom la valori i l'accepti.

Ensenyar-la a tots els nens és adequat perque als nens els convenen eines i les llengues son eines, però exigir el seu coneixemnt als adults és inconvenient perque les persones adultes volen ser lliures per fer les seves tries sobre que els interesa saber i que no.


Fart de collonades multiculturals i pro-espanyoles !
Oriol (Montreux), 19/10/2012 a les 22:54
+20
-6
Però de què debatim ? Què c... debatim sobre si espanyol sí o no oficial ?

Per què no debatim del comportament lingüístic a CAT ?

- Per què una esclafant majoria d'espanyols de 1a, 2a i 3a generació utilitzen l'espanyol arreu i no passen mai al català ? I els de la 3a generació han fet escola catalana.

- Per què no debatim del per què els Catalans es passen a l'espanyol immediatament com els gossos de Pavlov ?

En comptes de tantes collonades que barregen l'espanyol per què no parlem clar i català que ALLÒ QUE éS ANORMAL és tenir gent a CAT QUE REBUTJA CONSCIENTMENT DE PARLAR CATALà !!!

No vull un país com el que visito sovint. Vull un país normal i catalanitzat. I punt. Si Ells volen parlar espanyol que ho facin entre ells COM ELS CATALANS DE CH fem, i també els Portos, els Ritals, els Espingüins, els Alemanys, els Noruecs, els Suecs, els Israelians, els Americans i els centenars de nacionalitats que viuen entre Genève i Vevey !!! A CAP D'ELLS SE'LS ACUDIRà D'ADREçAR-SE'M en anglès, alemany o suec !!! I si ho fan t'ho demanen. Et diuen si parles aquesta llengua ! Collons !

Però a CAT se t'adrecen en espanyol i si continues en català ja posen cara de pomes agres o ni et contesten quan els parles, com els taxistes del Prat.

Apa ! No caigueu en el mateix parany dels 35 anys precedents
disbarat
innisfree, 20/10/2012 a les 09:00
+7
-9
"Lingüistes proposen que l'Estat català normativitzi el castellà que s'hi parlarà, al marge de la RAE"

Això és un autèntic disbarat, i els autors no ho diuen enlloc.
carpe diem
Anònim, 20/10/2012 a les 10:03
+6
-11
Aquest dos paios son uns feixistes. Jugan amb la gent com si fossin les peces d´un partit d´escacs i no tinguesin personalitat.
Més val limitar-se al català i a l'anglès. Han de ser obligatoris
Anònim, 20/10/2012 a les 11:23
+6
-13
A la Catalunya independent l’espanyol no sols no ha de ser llengua oficial, sinó que hem de prendre mesures perquè en dues o tres generacions s’hi deixi de parlar. Com? Limitant-nos a potenciar, només, el català i l’anglès. En segon lloc declarant l’Estat català país tancat a qualsevol tipus d’immigració. Avui dia hom pot anar perfectament a qualsevol racó de món parlant l’anglès: per negocis, espectacles, turisme, ciència, tecnologia, humanitats, cultura, cinema...
Vergonyosa la incapacitat de entendre el que realment diuen
Anònim, 20/10/2012 a les 11:57
+11
-2
Em sembla bastant vergonyosa la tendència a opinar sense llegir, amb prou feines, el titular i l'entradeta. Si llegeixes la notícia sencera i sobretot el que no està manipulat pel mitjà, que és el document adjunt, t'adones que el que volen és fer servir el castellà com a eina de relació i comerços internacional amb països emergents. I a tothora parlen que el model a Catalunya ha de ser plurilingüe (evidentment, incloent de manera destacada les llengües més útils), que no s'ha d'oficialitzar el castellà mai i que s'han de blindar català i l'aranès. Si us plau, no us comporteu com a analfabets funcionals. Potser el que passa és el que diu el comentarista "No ens liem": que hi ha nivells de debat que no es poden fer de cara al gran públic.
Brasil ha fet obligatori el castellà a les escoles
Anònim, 20/10/2012 a les 12:04
+6
-7
A "Potències lingüístiques i econòmiques": Brasil va fer obligatori l'ensenyament del castellà a les escoles a partir del 2010:


No els queda més remei, perquè estan envoltats de països que son majoritàriament castellanoparlants (excepte Paraguay). Per això la proposta d'aquesta gent em sembla bona: fer servir les llengües grans (ells parlen del castellà perquè en són especialistes, però enlloc diuen que no s'hagi d'aprendre anglès) per als nostres interessos al món, NO per anorrear el català. Ho deixen ben clar. I en realitat, si llegiu el document, tampoc no parlen que l'Estat català normativitzi el castellà, sinó que els especialistes catalans participin en la seva normativització juntament amb els americans. El diari diu el que diu per sensacionalisme, em temo.
Brasil ha fet obligatori el castellà a les escoles
Anònim, 20/10/2012 a les 12:13
+4
-5
A "Potències lingüístiques i econòmiques": Brasil va fer obligatori l'ensenyament del castellà a les escoles a partir del 2010:


No els queda més remei, perquè estan envoltats de països que son majoritàriament castellanoparlants (excepte Paraguay). Per això la proposta d'aquesta gent em sembla bona: fer servir les llengües grans (ells parlen del castellà perquè en són especialistes, però enlloc diuen que no s'hagi d'aprendre anglès) per als nostres interessos al món, NO per anorrear el català. Ho deixen ben clar. I en realitat, si llegiu el document, tampoc no parlen que l'Estat català normativitzi el castellà, sinó que els especialistes catalans participin en la seva normativització juntament amb els americans. El diari diu el que diu per sensacionalisme, em temo.
Y un catalán independiente de Cataluña
Anònim, 20/10/2012 a les 12:36
+6
-8
¿Por qué debe estar la lengua común bajo el dominio de Cataluña? ¿No tiene nada que decir Valencia, Baleares y Aragón al respecto? Pasa lo mismo que con el Archivo de la Corona de Aragón que todavía no se puede gestionar conjuntamente porque Cataluña lo quiere para ellos solos siendo propiedad de todos los paises herederos de la Corona.
Do de Llengües
Catullus, 20/10/2012 a les 13:15
+7
-3
Ningú no pot negar que l'anglès és des del segle passat el llatí modern: llengua de comunicació internacional per excel·lència.

Per tant, a Catalunya:

1) Llengua oficial, la catalana (i l'occitana a la Val d'Aran. I si us plau, deixem d'anomenar-la "aranès").

2) Llengües vehiculars a l'ensenyament: el català i l'anglès.

3) Llengües d'aprenentatge voluntari i optatiu: L'espanyol o el francès.
A Catalunya, l'espanyol és estranger i imposat. L'hem d'eradicar amb el temps
Anònim, 20/10/2012 a les 15:41
+8
-9
A la Catalunya independent s’haurà d’eradicar la parla espanyola invasora, imposada. Ja farem prou de tolerar-la. Però a 150 anys vista s’haurà d’eradicar del tot a Catalunya i en el seu lloc posarem l’anglès amb el qual ens permetrà d’anar per tot el món.
A Irlanda, la independència arribà massa tard per salvar l’ús social del gaèlic. N’hem de prendre nota. Tota la cura per preservar el català serà poca, tant en independència com sota la dominació estrangera hispana.
Què volen aquests lingüistes?
Anònim, 21/10/2012 a les 00:52
+3
-6
La gran preocupació d'aquests dos lingüistes és impedir o com a mínim entrebancar que l'anglès sigui l'única llengua de les relacions internacionals. Com? Sobrevalorant una llengua majoritàriament tercermundista, l'espanyola. Numèricament té el seu pes, però qualitativament pesa ben poc en el món. A més, el grau de penetració de l'anglès a Llatinoamèrica és ostensible, en determinades classes socials mitjanes i altes.
a Blai de les 16.53
Anònim, 21/10/2012 a les 10:59
+4
-2
Senyor Blai sóc un d'aquells andalussos que "van envair" Catalunya a la dècada del 1950-1960.

Vaig venir quan Catalunya necessitava mà d'obra i he treballat a Catalunya tota la meva vida, desde que tenia 17 anys fins els 65. He treballar jornades de 10 hores de dilluns a dissabte i crec sinceramente que he colaborat en fer de Catalunya una nació més rica i pròspera.

Com veu vostè parlo i escric català i estimo a la gent de Catalunya sense odiar a la terra on vaig nèixer, Andalussia.

Els meus fills són catalans, saben parlar català i castellà perfectament i respecten a tothom.
Quantes més llengües tingui potestat una nació de parlar molt millor i si us plau no siguem tancats amb la gent de fora.
a Blai de les 16.53
Anònim, 21/10/2012 a les 11:39
+11
-2
Senyor Blai sóc un d'aquells andalussos que "van envair" Catalunya a la dècada del 1950-1960.

Vaig venir quan Catalunya necessitava mà d'obra i he treballat a Catalunya tota la meva vida, desde que tenia 17 anys fins els 65. He treballar jornades de 10 hores de dilluns a dissabte i crec sinceramente que he colaborat en fer de Catalunya una nació més rica i pròspera.

Com veu vostè parlo i escric català i estimo a la gent de Catalunya sense odiar a la terra on vaig nèixer, Andalussia.

Els meus fills són catalans, saben parlar català i castellà perfectament i respecten a tothom.
Quantes més llengües tingui potestat una nació de parlar molt millor i si us plau no siguem tancats amb la gent de fora.
Me'n faig creus de les bajanades que es diuen aquí...
Sança, 25/10/2012 a les 08:20
+9
-2
Sóc filla d'immigrants i catalana de segona generació. He fet escola d'immersió lingüística i n'estic molt contenta.

Ara bé, només de llegir quatre o cinc comentaris d'aquesta llista, m'he adonat: primer, que la gent no ha llegit l'article sencer i, segon, que demostren una incultura garrafal quant al coneixement de llengües.

Heu de saber que esteu confonent les llengües amb l'ús polític que se n'ha fet, i confondre això no serà bo per a la construcció del nou Estat català. Em fa llàstima llegir tanta ignorància i tanta incultura. Pensava que la gent del meu país era diferent, però veig que molts sou tan fanàtics com els pitjors espanyolistes. Feu pena...
el castellà americà està ple de catalanismes
Anònim, 24/07/2013 a les 01:39
+0
-1
entre altres coses el castellà americà està ple de catalanismes... perquè el català va ser la primera llengua parlada a l'imperi hispànic d'amèrica.. i la majoria de colons eren catalans... fins a Felip II... caldria recuperar els catalanismes d'amèrica també... bé ja sabem que va impedir que el català continués parlant-se a amèrica: la no independència de la corona catalana de la castellana...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 11:27 Manresa comença a retirar les plaques franquistes del Ministerio de la Vivienda. Després d'haver-ho notificat a tots els propietaris dels habitatges on encara hi queden plaques, operaris de la brigada municipal ha iniciat els treballs per treure definitivament aquests elements del paisatge urbà.
 11:37 Albano Dante Fachin: "El partit socialista és la crossa imprescindible de la repressió del PP. Cal dir-ho clar. El PSC ha de donar explicacions: senyor Iceta, comparteix aquest total replegament amb el govern de Rajoy?"
 

Albano Dante Fachin, ensenyant una foto de Sánchez i Rajoy. Foto: Sara González.

 11:25 La mesa del Parlament no ha pres cap decisió sobre el proper ple, informa Sara González. Es manté que la junta de portaveus es reunirà, previsiblement, dilluns de la setmana que ve.
 11:10 Albiol demana a Trapero que deixi de ser major dels Mossos. El líder del PP de Catalunya considera que l'empresonament de Sánchez i Cuixart "és una mesura d'exemple per al conjunt de la societat".
 11:07 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil irromp al 112 buscant gravacions de l'1-O. Una desena d'agents de paisà s'han personat a l'edifici central que gestiona les trucades d'emergències des de Reus.
 11:03 La Diputació de Girona suspèn el Ple d'avui en protesta pels empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 10:56 VÍDEO El major Trapero, ovacionat avui en arribar al complex Egara dels Mossos.
 10:52 El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, demana a Trapero que deixi el càrrec de major dels Mossos.
 10:36 El diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián crida a la vaga general per l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Afirma que l'entrada dels líders sobiranistes a la presó suposa "definitivament la fi de l'estat de dret a l'estat espanyol".
 10:28 La presidenta de l'Associació de la Premsa de Madrid, Victoria Prego, reclama mà dura contra l'independentisme: «El 155 és poca cosa».
 10:27 El Comitè de Defensa del Referèndum (CDR) manté la concentració davant de la subdelegació del govern espanyol a Tarragona aquest dimarts, a les 19 h. L'objectiu és oferir una alternativa a la gent que no pot anar a Barcelona.
 10:26 VÍDEO INÈDIT Així va votar Jordi Cuixart l'1-O a Sabadell. El president d'Òmnium va dipositar el seu vot a l'Escola Industrial, juntament amb l'alcalde, Maties Serracant, i l'exalcalde, Juli Fernàndez.
 10:13 Pablo Iglesias acusa el PP i el govern espanyol de destruir la democràcia: "Corruptes del PP lliures; independentistes catalans presos".
 10:12 L'Íbex 35 torna a obrir en negatiu per la crisi política entre Catalunya i l'Estat. La prima de risc es manté en els 120 punts i amb una rendibilitat de l'1,5% en el bo a deu anys.
 10:07 La líder del Plaid gal·lès veu "vergonyós" i "horrible" l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Leanne Wood lamenta que hi hagi "presoners polítics a Europa".
 10:03 Josep Mayoral demana la dimissió de Mariano Rajoy per les detencions de Sànchez i Cuixart.  L'alcalde de Granollers (PSC) diu que "acusar de sedició als líders de les mobilitzacions més massives i pacífiques que s’han vist mai a Catalunya és un absolut despropòsit".
 09:46 El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va ordenar lliurar la medalla al mèrit policial a la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, uns dies abans que es fes càrrec de la investigació per sedició del  president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
 09:41 L'Ajuntament de Barcelona suspèn la Comissió de Drets Socials que havia de començar a les 09.30 h en resposta a l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El consistori celebrarà una Junta de Portaveus per decidir sobre les altres tres comissions previstes entre aquest dimarts i dimecres.
 09:36 Enric Millo adverteix a Carles Puigdemont que, si desaprofita la darrera oportunitat per comunicar que no ha declarat la independència, "efectivament el govern d'Espanya no tindrà cap altre remei" que activar l'article 155 de la Constitució. Millo assegura que les mesures que s'adoptin a partir de llavors "tindran com a objectiu garantir la vigència de l'autogovern de Catalunya".
 09:29 Enric Millo considera que Carles Puigdemont no va contestar el requeriment de Mariano Rajoy. Segons Millo, "si el contesta, canvia tot", i és que si diu que no ha declarat la independència "queda oberta la porta al diàleg".
 09:25 Enric Millo afirma que "no sap ningú" si Catalunya és independent. "No creu que tenim dret a saber si som una comunitat autonòma o una república independent?", es pregunta.
 09:25 Enric Millo afirma que està treballant "per tots els canals" perquè Carles Puigdemont comuniqui a Mariano Rajoy que el 10 d'octubre no es va proclamar la independència de Catalunya.
 09:20 Enric Millo responsabilitza Carles Puigdemont dels incidents del diumenge del referèndum per mobilitzar persones malgrat que la votació "no es podia portar a terme".
 09:20 Enric Millo reitera que l'actuació de la policia espanyola l'1-O va ser "proporcionada", i afirma que es van produir 30 incidències en els 2.300 col·legis electorals.
 09:14 Enric Millo afirma que ha demanat el llistat de ferits durant l'1-O però el Departament de Salut no li ha facilitat.
 09:08 Enric Millo insisteix que l'1 d'octubre "no hi va haver referèndum". Segons el delegat del govern espanyol a Catalunya, "no es donava cap dels requisits necessaris per anomenar referèndum el que va passar el dia 1".
 09:01 Enric Millo considera que l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart "ni ajuda ni deixa d'ajudar" per afavorir el clima de diàleg, i demana "separar" l'acció judicial de la política.
 09:01 Enric Millo considera que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van mobilitzar persones "amb l'objectiu que la policia judicial faci la seva feina", i aquest fet està tipificat com a delicte de sedició, remarca.
 08:58 Enric Millo assegura que "els tempos polítics i judicials no van acompassats", i afegeix: "Si algú es pensa que els jutges actuen per ordres polítiques s'equivoca molt".
 08:52 Enric Millo afirma que "no es pot qualificar d'actuació pacífica i cívica" el fet que el 20 de setembre davant el Departament d'Economia quedessin tres cotxes de la Guàrdia Civil "absolutament destrossats".
 08:50 El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, afirma que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no són presos polítics, i que estan en presó provisional "no per les seves idees, sinó pels seus actes", afirma en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio.
 08:36 L'ANC convoca concentracions a l'exterior:
- A les 17 hores, a Berlin davant de la comissió europea
- A Budapest a les 18:30 davant de l'ambaixada espanyola
- A Londres a les 19.00 davant de l'ambaixada de l'Estat espanyol
- A Brussel·les a les 12:30 a la plaça de Luxemburg
 08:42 Pastas Gallo trasllada la seu social de Granollers (Vallès Oriental) a El Carpio (Còrdova), on té la fàbrica més gran.
 08:33 El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, assegura que s'ha de tenir en compte la possibilitat que les entitats independentistes siguin "il·legalitzades"
 08:33 El president en funció d''Omnium Cultural, Marcel Mauri, demana al Govern que apliqui el "mandat democràtic" de l'1-O
 08:21 El Govern es reunirà a partir de les 9 del matí per decidir què farà arran de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
 08:17 El conseller de la Presidència, Jordi Turull, assegura que l'Estat espanyol ha "dinamitat" el diàleg i que a partir d'ara prendran decisions 
 08:26 
 08:16 Jordi Turull assegura que no hi ha relacions "oficials" amb l'Estat espanyol
 08:05 L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han convocat per avui una sèrie de mobilitzacions per exigir la llibertat dels seus presidents, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. A banda de les cassolades que ja s'han escoltat aquesta nit, per aquest dimarts a les dotze del migdia hi ha convocada una aturada davant dels llocs de feina.
A més, a les vuit del vespre, les entitats han convocat una concentració amb espelmes a Passeig de Gràcia amb Diagonal, a Barcelona, per reclamar la llibertat dels presos polític. D'aquesta manera, han cancel·lat les concentracions davant de les delegacions del govern espanyol.
 07:37 La líder de Ciutadans a Lleida justifica la presó per Cuixart i Sánchez perquè no és política, informa Àlvar Llobet. Ángeles Ribes assegura que a Espanya hi ha separació de poders i acusa l'independentisme de voler fer un relat èpic.
 07:36 PORTADES La premsa espanyola aplaudeix la detenció dels «Jordis». Els incendis a Galícia i Portugal comparteixen portades amb l'empresonament de Cuixart i Sànchez, als diaris de paper catalans i espanyols.
 07:29 CRÒNICA L'empresonament de Sànchez i Cuixart retorna el procés al carrer i accelera la declaració d'independència; per Oriol March. El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores. Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela.
 07:12 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 17 d'octubre: no faltar al carrer, no fallar als presos. "A Espanya l'estat de dret es defensa escanyant l'estat de dret. L'empresonament de Sànchez i Cuixart per sedició implicarà més mobilitzacions, més pressió a Puigdemont i més legitimitat internacional", assenyala el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes les espelmes, Cospedal, Junqueras, Iglesias, l'acció exterior i els Jocs del 92
 07:11 La reacció del periodista Jordi Évole a la detenció de Cuixart i Sànchez: “D'error en error fins al desastre final”.
 01:36 Més de 4.000 persones surten al carrer a Girona contra els empresonaments. La batllessa Marta Madrenas ha anunciat la presentació d'una denúncia contra l'Estat espanyol.
 01:12 Julian Assange, sobre els empresonaments: «Espanya acaba de fer els primers presos polítics per l'1-O». L'activista condemna la decisió de la justícia espanyola amb els dirigents sobiranistes.
 01:00 CANVI Les entitats convoquen una concentració amb espelmes dimarts a les vuit del vespre i anul·len les mobilitzacions davant la delegació del govern espanyol a Catalunya. 
 00:57 VÍDEO Òmnium demana «ajuda» al món davant dels empresonaments de Sànchez i Cuixart.
 00:31 La irònica reacció del Festival de Cinema de Sitges: "Pensàvem que el festival s'acabava ahir"
Entrades anteriors »
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 15 comentaris
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
Oriol March
01/01/1970
La coordinadora general del PDECat insisteix que la seva formació està "compromesa fins al final" amb el resultat del referèndum de l'1-O | La dirigent nacionalista nega haver posat sobre la taula la celebració de noves eleccions
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero | ACN
Isaac Meler | 1 comentari
01/01/1970
El major dels Mossos s'enfronta a una investigació per sedició a l'Audiència Nacional espanyola | Es va convertir en el màxim dirigent de la policia catalana l'abril passat i es va consagrar amb la gestió dels atemptats
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
Els líders de l'ANC i Òmnium han sabut mantenir la capacitat mobilitzadora d'aquestes entitats mentre s'acomodaven també a una tasca d'acompanyament i fiscalització del Govern
Joan Vintró | Adrià Costa
Pep Martí | 8 comentaris
01/01/1970
El catedràtic de Dret Constitucional i membre del Col·lectiu Praga creu que "la dissolució del Parlament pel govern espanyol seria inconstitucional" | Es mostra convençut que "si es pretén desactivar el sentiment independentista amb una boirosa reforma constitucional, l'Estat s'equivocarà"
Rafael Vallbona, autor de «La casa de la frontera» | ACN
Esteve Plantada
01/01/1970
L'escriptor publica "La casa de la frontera", darrera novel·la guanyadora del Premi BBVA Sant Joan | "L'organització d'aquest país s'ha fet a partir d'un pacte entre la burgesia emprenedora i la classe obrera organitzada", explica l'autor en aquesta entrevista amb NacióDigital