La DDN

El ministre Morenès escriu mentre l'observa un superior de l'Armada espanyola, el mateix que ha escrit la DDN que ha firmat Rajoy. Foto: MdD

Les paraules del Coronel de l'exèrcit de Terra, Francisco Alamán, reclamant la intervenció de militar de Catalunya si continuen les seves vel·leïtats independentistes han generat una polèmica política i social que ha arribat arreu. De fet, el coronel Alamán no s'ha quedat sol. Com exemple, la diputada del PP al Parlament, Maria José Cuevas, feia costat als arguments de l'oficial castrense.


Les paraules dels militar han portat als grups polítics a encetar una ofensiva per terra, mar i aire contra el coronel que passa des d'instàncies judicials, -Solidaritat la demandat a la fiscalia militar-, per instàncies polítiques catalanes, -ICV-EUiA i SI volen brega al Parlament-, a instàncies polítiques espanyoles, ERC i ICV han demanat respostes al ministre de Defensa i Ramon Tremosa i Raül Romeva han demanat empara a Brussel·les.

La Directiva de Defensa Nacional 2012

No sabem com acabaran aquestes respostes, però sí que podem saber que el Coronel Alamán pot trobar una perfecta font d'inspiració i una argumentada justificació de les seves opinions en l'actual política d'estratègica de la defensa espanyola aprovada per l'actual govern de Mariano Rajoy. Així es desprèn de la Directiva de Defensa Nacional (DDN2012), les directrius de la política de Defensa aprovada pel consell de Ministres espanyol del passat dos d'agost, a proposta del ministre de Defensa, Pedro Morenés.

Aquesta DDN, més enllà de l'article 8 de la Constitució, és l'espinada de l'actuació, missió i tasca de les forces armades. Aquest document desenvolupa els objectius "vitals" i els "estratègics", així com "les amenaces no compartides" amb la resta dels aliats militars que té l'Estat espanyol, és a dir, aquella seguretat que només pot garantir Espanya perquè els seus aliats, com l'OTAN, no poden intervenir -conflicte intern-.

Objectiu vital: defensar les agressions a l'ordre constitucional i les reaccions

La Directiva de Defensa nacional desenvolupa, d'acord amb el Llibre Blanc de la Defensa, com "objectius vitals que s'han de protegir de qualsevol agressió: el territori, la població, l'ordenament constitucional, la sobirania i la independència. De fet, la DDN deixa ben clar com a primera "directriu a seguir en la present legislatura" la "dissuasió davant possibles amenaces a la sobirania i independència nacional, la integritat territorial o l'ordre constitucional, així com la reacció a les agressions contra aquests valors". Per la DDN, "Aquesta és l'escomesa de la Defensa i les Forces Armades(...) quan altres mitjans s'han mostrat ineficaços". Així mateix, la Directiva insisteix en la "credibilitat" d'unes "capacitats" militars i la "determinació d'utilitzar-les" per "garantir la pau i la seguretat" que inclouria el manteniment de l'ordre constitucional.

El document firmat pel president del govern espanyol també assegura que la "dissuasió comença amb la cohesió nacional, que es tradueix en voluntat col·lectiva i la determinació de preservar els valors de la nostra societat, els mitjans materials per crear prosperitat i la fortalesa de l'Estat". Una tasca que pren molta importància en una "època de gran incertesa" com la que al seu parer es viu a hores d'ara. En aquest sentit la DDN obliga al govern a "comunicar" a "indubtable transcendència de la defensa d'Espanya, de la que depèn, amb la independència, la sobirania i la integritat territorial". El Coronel Alamán, doncs, té qui l'escriu.