Francesc Barceló. A Elx també hi ha independentistes
Francesc Barceló té 18 anys, va néixer i viu a Elx (Baix Vinalopó), estudia Ciències Aplicades a l'Esport i reconeix que és un gran esportista tot i que, com assenyala, “com sempre sortisc amb la samarreta de Catalunya, tinc problemes...” El seu viatge ideològic l'ha portat des de postures pròximes a la ultradreta a convertir-se en un defensor dels Països Catalans i el dret a l'autodeterminació.
-Havíeu pensat mai que defensaríeu la independència de Catalunya?
-No, mai havia pensat que anava a ser independentista, a més, em sentia més espanyol que ningú i partidari de la unificació lingüística d'Espanya i, en algunes èpoques de la meua vida em vaig relacionar amb una penya de futbol anomenada Jove Elx de postura ultradretana. En aquella època pensava que, fins i tot, havíem d'abolir tota tradició basca i catalana. Però això va ser de molt xicotet. Després vaig ser espanyolista però de partits d'esquerres, com el PSPV o Esquerra Unida. Açò fins l'any 2010 que vaig obrir els ulls i vaig veure la manipulació del canal que tots els valencians paguem, el Canal 9, i tots els mitjans de comunicació que hi ha a la nostra terra.
-Abans de ser independentista, quina postura defensàveu en el debat Catalunya-Espanya?
-Defensava una postura molt extremista amb els catalans, pensava que la solució passava per la unificació cultural per tota la geografia espanyola, sobre tot per Catalunya i el País Basc. Pensava que tot el que deien els catalans era demagògia.
-I què us va fer canviar d'opinió?
-Tenia amics del Casal d'Elx que lluitaven per la llengua i cultura valenciana i jo els preguntava que per què parlaven el valencià i ells em van aconsellar diverses webs. Vaig trobar-ne algunes molt interessants. Després vaig investigar sobre la història de Catalunya i de tots els Països Catalans en general -la batalla d'Almansa, la guerra de successió- i em vaig donar compte que la manipulació que hi ha al País Valencià no es pot permetre i que les meves arrels, pel cognom català que tinc -Barceló- havia de ressorgir i lluitar per la llibertat dels nostres pobles.
-Hi ha un moment concret en què us adoneu que feu aquest canvi? Ens el podeu explicar breument?
-Quan vaig començar a canviar va ser a l'estiu de 2010, quan em va sortir del cor comprar una estelada a una web de Catalunya, aquest impuls va ser, sobre tot, per escoltar a Obrint Pas. Però tant investigar i entendre la història de Catalunya i dels Països Catalans em van fer recapacitar i, per a mi, la vida tenia un altre sentit. Era Espanya els que no volien les nostres arrels, era Espanya la que no volia la nostra cultura, era Espanya la que no volia la nostra llengua. Des d'eixe moment vaig defensar en tots els debats polítics -i ací se'n fan molts- la nostra llengua i el dret del poble de l'autodeterminació, sempre que el poble diga per majoria que vol la independència.
-El vostre entorn devia compartir poc les vostres reflexions sobre l'encaix Catalunya-Espanya. Com va reaccionar, quan vau canviar d'opinió?
-Quan vaig canviar d'opinió, sobre tot la meua família, em van negar la paraula, es pensaven que jo era un terrorista d'ETA. O algo paregut... Em van vore l'estelada i me la van furtar, igual que un clauer i xapes que també tenia. Tota la meua família estava en contra meu. Aquesta etapa va ser molt dura per a mi, vaig haver d'amagar les meues idees per la meua família, perquè no volia trencar la meua relació amb ella. Ara ja pareix que respecten les meues idees però ha hagut de passar un any per a respectasen més que les meues idees, els meus sentiments.
-Un cop sou independentista, us sentiu millor o pitjor que abans?
-Crec que no és qüestió de sentir-se millor o pitjor, sinó sentir el que et diu la consciència, i puc garantir que la meua consciència està ben tranquil·la. I, encara que no sóc català, entenc eixa indignació, igualment que jo m'indigne amb la gent que és capaç de votar a la gent que ens roba i que trenca la cultura del País Valencià ací, a la meua terra... Sent que estic complint amb la meua obligació de valencià i sent que els meus sentiments per la nostra cultura no es poden parar. Com va dir Bausset: “Si parlar en Valencià és ser maleducat, vull ser maleducat”.
* Si ets independentista des de fa poc o coneixes algú que hagi evolucionat en aquest sentit, volem parlar amb tu. Fes-nos arribar el teu contacte a exespanyols@naciodigital.cat