Ús de cookies
Nació Digital utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Freud visita el Parlament

| Actualitzat el 10/06/2012 a les 11:17h
Una de les votacions d'aquesta setmana. Foto: Parlament

La crònica parlamentària d'aquesta setmana ha tingut moments de tot. Des de la poca volada d'intensitat política sobre els ocells cantaires -la cambra debatia sobre si es podien caçar pinsans, passerells, verdums i altres espècies de fringíl·lids- al momentàs que els petits de la cambra van forçar una comissió d'investigació sobre l'escàndol i el saqueig de les caixes d'estalvi per l'esclat de la bombolla immobiliària.

Però en debats a la totalitat, discussions de mocions i la xerrameca de les interpel·lacions alguns dels diputats amb la dialèctica més eixerida i l'oratòria més sorneguera van registrar moments de glòria. Fins al punt que Sigmun Freud podia haver fet una tesina doctoral amb el que ha passat aquesta setmana en seu parlamentària.

"Veure hòmens madurs, grans, extasiats mirant un animal petit cantant, la veritat és que em va impressionar". No és la història de la sodomia. És la manera que va utilitzar el diputat de CiU, Agustí López, de defensar el canvi legislatiu perquè els ocellaires puguin escoltar les caderneres a casa. Una expressió pronunciada amb una dicció sospitosa d'un erotisme tan nostrat com el vicari d'Olot que suposadament practicava l'onanisme com podia. Però no, el diputat López explicava l'èxtasi que havia experimentat en un concurs d'ocells a la Pobla de Mafumet. El glamur no és cosa del senyor López.

El diputat López, que sembla extret d'una novel·la de Ruyra, va voler enredar als neocomunistes intentant fer creure a l'ecosocialista, Joan Boada, "El Pistoler", que els obrers de les mines del Bages, després de preparar atemptats contra el comte de Romanones, marxaven cap a casa per escoltar el bonic cant de la cadernera. Boada, fidel al seu posat de Wyatt Earp de l'esquerra, se'l mirava amb aquells ulls que només saben posar els ecosocialistes, ulls de llagosta quan han capturat la presa. Negres i cruels.

Per reblar el clau, l'hiperactiu Jordi Cañas, de C's, -que algun dia haurà d'explicar el secret de com pot bellugar les orelles amb mateix ritme que la seva oratòria- va fer una de les seves millors intervencions. Amb aquella ironia càustica i assenyada que li ha fet guanyar el sobrenom del "canya al mico" va proposar al G8 la mesura de perseguir ocellets cantaires com a mesura de reactivació econòmica.

Animades ses senyories en un llenguatge sibil·línament eròtic, i assegut Freud a la tribuna de convidats, la libido es va disparar amb la discussió d'una moció del diputat d'ICV, Joan Herrera, sobre el nou pla de mesures d'estalvi del Govern. "De lluny no és vostè, Sr. Herrera, tan atractiu com la senyora Camats, perquè si té l'aspiració de ser tan atractiu com la diputada Camats, anirem malament, Herrera", va etzibar el veterà diputat de CiU, Antoni Fernández Teixidó, entre les mostres d'aprovació de la part mascle de la cambra.

Teixidó no va aturar aquí la seva ofensiva libidinosa i va acusar al diputat Boada de "xumar minoria", entre la remor general dels diputats. I aquí fou quan el diputat Cañas, agafant-se l'americana amb la mà dreta, va emetre una decidida advertència: "Decía el señor Teixidó que algunos deben de seguir chupando minorías. Yo, simplemente, le diría que utilizase o supiese utilizar bien que verbos emplea a la hora de citar las minorías. Porque, yo, con ese verbo podría conjugar alguna que otra frase, pero me voy a abstener hacerlo".

Després Freud era al bar consumint una de les poques drogues legals, i barates, que queden, mentre li deia a la cambrera que això de la política catalana és molt difícil de psicoanalitzar.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

+9
-1
N'estem fins el barret.
Damià el cartoixà, 10/06/2012 a les 11:44
És evident que ha arribat un punt en el que, per a molts catalans, tota aquesta gent no ens representa. Les il·lusions posades en tota aquesta gent s'han esvaït. Cal una bona reflexió i és el moment de deixar parlar al poble, cansat de veure com, dia rera dia, les desil·lusions són més grans. S'ha arribat massa lluny.

ELECCIONS,, JA !!!! INDEPENDÈNCIA i POSEM ORDRE A LES COSES.
+7
-4
tesina
keine Annung, 10/06/2012 a les 11:55
jajaja, tesina doctoral, ignorant!!! aquests periodistots acabeu sent tant pedants i rucs com els politicots que critiqueu, auu vahh!!!
+5
-2
Parcialitat
Oprimit, 10/06/2012 a les 12:55
Vergonya al periodisme i a aquest diari per escriu-re articles tant tendenciosos
+1
-1
Blablabla...
Anònim Barcelona, 10/06/2012 a les 13:13
I molt blablabla...Per res !
+4
-0
ai si les pareds parlessin
Anònim, 10/06/2012 a les 14:02
Definitiu, el parlament de Cat., es una casa de putes.
+4
-0
Riure amb la J és patètic
Ahnungslos, 10/06/2012 a les 15:42
jajaja? Això és ridícul! Sembleu l'Artur Mas del Polònia...

hahaha

FEU EL VOSTRE COMENTARI



NomTítol Comentari ComprovacióEscriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

A la portada de Nació Digital
Rull: «L'objectiu és la independència i estem oberts a parlar de tot»
Josep Rull, coordinador general de CDC, al seu despatx/Adrià Costa

Rull: «L'objectiu és la independència i estem oberts a parlar de tot»

El coordinador general de CDC aposta fort pel 9-N i creu que recompondre la unitat entre els partits "hauria de ser més senzill del que aparentment pugui semblar"

Més de 150 universitats de tot el món imparteixen docència en català

L'estudi de la llengua i la cultura catalanes arriba a més de 6.000 alumnes aquest curs

El fascinant univers de Joan Ponç, per fi visible al MNAC
Nou obres de Joan Ponç, al nou espai d'art modern del MNAC/E.P.

El fascinant univers de Joan Ponç, per fi visible al MNAC

Les V Jornades Poncianes commemoren els 30 anys de la mort de l’artista plàstic i situen la seva obra com a nexe d'unió de diverses disciplines artístiques


Carregant les notícies...
Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Nació Digital
Adreça: Passeig de Gràcia, 26, 4rt. 08007 Barcelona
Publicitat: 934464215
Redacció: naciodigital@naciodigital.cat
Amb la col·laboració de: