Aquest comentari diu tota la veritat que els antifranquistes antidemòcrates no volen assumir i que, tanmateix, la Història vertadera de mica en mica treu a la llum. La República fou una clavaguera i la Generalitat de Catalunya i el seu president, responsables subsidiaris dels crims horripilants comesos a Catalunya entre el 1936 i el 1939.

Ara mateix ! I no tant sols més aviat que mai , o més endavant . Ja !
Ara mateix ! I pel Tribunal Internacional de l'Haia , i no pas pels pseudohistoriadors de la Reial Acadèmia de la Història ( o de la Victòria , o de la Histèria )o pels jutges corruptes i ineficassos de l'estat espanyol .
Ara mateix !
Ara mateix !
Ara mateix !

És completament inútil que els antifranquistes (i ben poc demòcrates) vulguin jutjar els crims franquistes, sense que es jutgin els crims republicans. A cada crim franquista (sobre tot a Catalunya), en sortiran 6 de republicans. Els crims comesos en nom de la República estan a la memòria popular, als llibres d'història i als memoràndums de les Cancelleries de tot el món. Som partidaris de condemnar tant els crims franquistes, com els crims republicans i tambè de perdonar. Però mai de mai tolerarem jutjar-ne uns i els altres no.

Hi ha que recordar als ignorants d'Amnistia Internacional, que, si es jutgen els crims dels franquistes, tambè es jutjaran els crims horribles comesos en nom de la República. Les cunetes de Catalunya estaven plenes de cadàvers de ciutadans catalans assassinats salvatgement pels escamots dels diferents partits polítics del Front Popular i dels sindicats. Aquests pocavergonyes que volen comdennar els crims franquistes, però no els republicans, son uns sectaris demagogs que no mereixen la menor concideració.

Els crim contra la humanitat no poden ser amnistiats; han d'ésser jutjats i comdemnats. La justicia internacional hauria d'actuar perquè el cas espanyol no sigui una excepció en el concert internacional. Les foses comunes espanyoles son les segones més numeroses del mon desprès de Camboia.

Jo que vaig viure el primers dies de la gran hecamtombe que va ser la guerra civil. Tenía 5 anys. Pero o recordo be tot lo que va a pasar a Barcelona.
Jo solament vull fer una pregunta ben senzilla. Si els militars que es van revelar contra un regim legal s'haguessin quedat a casa. Catalunya com hagués sigut aquells anys, i la resta d'Espanya. Hi han molt llibres, masses, n'hi llegit uns quants. Va valer la pena que uns generals fessin una guerra?
Penso que va ser un disbarat I si ho miren be amb siceritat els que defensen el Glorioso Movimiento Nacional que penso que son tots els del PP. No va ser molt pitjor el remei que l'enfermetat.¡

Els crims d'uns no exoneren als altres del seus. Sinó doncs no caldrien tribunals, només justícia de carrer: "has matat la meva gent, doncs ara et mato a tu i als teus".

Quina nostalgia entra quan es pensa en aquelles èpoques lluminoses en que la comunitat internacional aprobava sense escrafalls les actuacions del invicte, bé no tota la comunitat, però si els que importaven, quin gust tenir les mans lliures per fer i desfer sense que vingués una donota a dir-nos que podem fer i què no. I a sobre de dissimular hem de suportar el munt d'organitzacions que sense vergonya es fiquen on no els demanen, nosaltres que sempre hem col.laborat amb el mon lliure i hem estat contra els judeomasònics i les races inferiors, com deia aquell, avui jà no es respecte res, no sé on anirem a parar!

Però si els pares dels dirigents socialistes espanyols ja deuen ser tots morts! No sé què ve a tomb voler-los jutjar ara.