Un moment de la votació de les esmenes. Foto: Aleix Moldes

Les esmenes a la totalitat que havien presentat PP i C's contra la proposició de llei de publicació de les balances fiscals han estat rebutjades amb el vot contrari de la resta de la cambra. D'aquesta manera, la proposició d'ERC serà tramitada en comissió amb l'objectiu que, de manera anual, el Govern publiqui les balances fiscals entre Catalunya i l'Estat durant el debat de pressupostos. Els diferents grups que han votat en contra de les esmenes han remarcat la voluntat de "transparència" que inclou la proposta. Si la proposició supera el tràmit parlamentari, per primera vegada es fixaria per llei l'obligació que l'executiu català presentés anualment les balances fiscals.

Una reclamació històrica

En la defensa del text, el diputat republicà Pere Aragonés ha recordat que la reivindicació perquè es facin públiques les balances fiscals entre Catalunya i l'Estat no és nova. De fet, fruit de la "pressió" que van exigir diversos partits catalans, el govern espanyol es va comprometre a publicar cada tres anys les balances fiscals, a partir del 2008. Tot i que aquest compromís es va complir el 2008, no hi ha hagut continuïtat el 2011.

En tot cas, la proposició d'ERC només es basa en les competències de la Generalitat. Per això, proposen la modificació de l'article 31 de la llei de finances públiques de Catalunya, perquè el Govern tingui l'obligació de calcular el saldo de la balança fiscal de manera anual (en funció del darrer pressupost estatal liquidat) i l'inclogui en l'informe econòmic financer que acompanya els pressupostos.

"Pertànyer a l'estat espanyol costa a cada català 2.400 euros anuals", ha indicat Aragonés, que s'ha mostrat convençut en què la publicació periòdica de les balances fiscals pot ser un estímul més per reclamar "una proposta de pacte fiscal basat en el concert econòmic". Segons el diputat d'ERC, la transparència en el saldo fiscal entre Catalunya i l'Estat faria veure els catalans que "els seus serveis socials són inferiors als que tenen altres territoris".

Front a favor

Tant CiU, com PSC, ICV-EUiA, SI i Joan Laporta han votat negativament a les esmenes a la totalitat que havien presentat PP i C'S. La diputada de la federació nacionalista Maria Senserrich ha insistit en el fet que Catalunya representa un 19,25% dels ingressos de l'Estat i, en canvi, només el 14,40% de la despesa. "Clarament hi ha un tractament injust que s'ha vingut donant històricament", ha explicat. La diputada de CiU ha recordat que el model de finançament actual no ha corregit aquest desequilibri i ha de portar a reflexionar sobre "si es pot continuar escanyant la gallina dels ous d'or". Senserrich ha qualificat de necessari l'exercici de "transparència" per fer que la publicació de les balances fiscals passi de ser un fet extraordinari a un fet "totalment normalitzat".

El diputat ecosocialista Joan Boada també s'ha mostrat partidari de la tramitació de la llei pel contingut de "transparència" que aportaria a l'elaboració dels pressupostos públics. Segons Boada, amb aquesta proposició no es pretén parlar de la necessitat d'un nou model de finançament, sinó només de la publicació de les balances fiscals. En el mateix sentit, el diputat de SI Toni Strubell ha criticat les esmenes a la totalitat de PP i C's per negar la possibilitat als catalans de conèixer "quan reben i quan paguen".

De la seva banda, la diputada socialista Rocío Martínez-Sampere ha recordat que va ser el govern tripartit el que va impulsar, des de Catalunya, la publicació de les balances fiscals l'any 2005. Segons Sampere, aleshores ja es va fixar la metodologia per fer aquest càlcul, però no es va determinar la periodicitat per publicar les balances. El "partidisme" amb què, segons ella, CiU ha utilitzat les balances fiscals, ha fet que el PSC hagi trobat convenient que una llei fixi l'obligació de publicar-les de manera anual. Sampere ha recordat que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell va oferir el passat 26 d'octubre la dada de dèficit fiscal corresponent al 2008 sense explicar com l'havia calculada, i en el context adient "per afavorir la campanya electoral del senyor Duran i Lleida"

Esmenes a la totalitat

Tant PPC com C's s'han oposat a la tramitació de la proposició de llei. Els dos partits havien presentat una esmena a la totalitat, tot i que cap d'elles ha prosperat. En el cas del PP, el diputat José Antonio Coto ha lamentat que el text presentat per ERC "només busca objectius polítics i dividir Catalunya de la resta d'Espanya". Segons Coto, la publicació de les balances fiscals oferiria una imatge "esbiaixada", ja que també s'hauria de tenir en compte les balances comercials entre Catalunya i la resta de l'Estat, en les quals el saldo és "netament positiu". A més, des del PP es defensa que els impostos són "individuals" i, per tant, les balances fiscals també ho són. "Fins i tot dintre de la mateixa comunitat de veïns hi ha gent que cobra molt, altres poc i altres gens", ha afirmat.

Per últim, el diputat de C's Jordi Cañas ha proposat a ERC la retirada de l'esmena a la totalitat que havia presentat el seu subgrup a canvi que els republicans acceptessin, a més de la publicació de les balances entre Catalunya i l'Estat, un anàlisi interterritorial, interprovincial i intercomarcal, per evidenciar que també existeixen desajustaments a l'interior de Catalunya. Segons Cañas, aquests desajustament han de ser també naturals amb la resta de l'Estat per garantir la solidaritat entre territoris. "La diferència entre vostès i nosaltres és que per a vostès la resta de ciutadans espanyols no són els seus conciutadans i per a nosaltres sí".