La primera reunió del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Foto: Bernat Vilaró

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha lliurat al Govern un nou document que recull un seguit de remeis per acabar amb una de les pitjors malalties que pateixen les empreses catalanes: la manca de crèdit per part de les entitats financeres cap a les pimes amb estàndars de solvència que en el passat els hauria permès fàcilment l’accés al crèdit.

El document lliurat al Govern té una proposta estrella: crear una "plataforma" liderada des del Govern amb les organitzacions empresarials i les entitats financers que podria, entre altres coses, "ajudar les empreses a fer una millor autodiagnosi i, per tant, a depurar els casos de manifesta insolvència i s’introduiria un clima de major racionalitat en l’imprescindible procés d’ajustament". Una mena d'Standard&Poor's del sistema financer català que garanteixi i doni suport a les altres mesures que demana el CAREC per millorar el calaix de les empreses.

D'aquesta manera, l'informe del CAREC demana al Govern que no s'encanti i miri d'aplicar les mesures concretes que proposen per substituir la manca de prestacions financeres de les entitats bancàries. De fet, aposten per un model més anglosaxó de finançament, és a dir, que busqui capital més en els mercats que no en les entitats bancàries tradicionals. És en aquesta línia on s'inscriuria aquesta plataforma que serviria de base per la resta de mesures que demana el document del comitè que presideix Salvador Alemany  que gosa, fins i tot, anar més enllà de les competències pròpies de la   Generalitat. De fet, reclama que s'aprofitin les estructures financeres de l'Estat espanyol en benefici del teixit industrial català.

Diagnosi i teràpia

L'informe s'enceta amb una diagnosi les dues causes principals, segons el CAREC, de les majors restriccions que operen actualment sobre l’oferta del crèdit. D’una banda, un canvi dels estàndars d’avaluació del risc per part de les entitats financeres; de l’altra, una disminució en la capacitat de concessió de crèdit per part d’entitats amb problemes de liquiditat i/o solvència.
 
Les solucions que permetrien fer front a aquesta situació segons el document del CAREC haurien d’incidir, d’una banda, en el reforçament de la solvència dels projectes empresarials -per exemple, introduint mesures fiscals per afavorir una major capitalització-, i d’una altra en l’articulació i combinació d’un seguit de propostes que actuarien directament sobre l’oferta de crèdit.

Remeis concrets
 
Així el CAREC proposa reforçar els instruments de garantia del crèdit comercial mitjançant el recurs temporal a la Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación. (CESCE) per facilitar les transaccions que impliquen la concessió de crèdit comercial entre PIMES. També aposta per reforçar el paper dels organismes de crèdit oficial a fi d’ampliar les línies en les que assumeix una part del risc que tramita.

Per altra banda  Condicionar els ajuts públics a la concessió de crèdit de manera que, per exemple, fent el tipus d’interès de les preferents subscrites pel sector públic augmenti quan disminueix el crèdit i a la inversa. Una mesura que caldria situar en el context del procés de reestructuració del conjunt del sistema financer. Així mateix també demanen incloure els crèdits comercials com a col·lateral al Banc Central Europeu (BCE).
 
Un altre dels punts que apunta el Carec és vincular els avals a la concessió del crèdit, vinculant per exemple l’import que s’assigna a cada entitat segons la seva quota de crèdit, i no a la de dipòsits com s’ha fet fins ara. També podria vincular-se el volum a assignar i el cost de l’aval a l’evolució i composició del crèdit d’aquestes entitats. Aquesta mesura pot convenir en especial a les entitats que no disposen de col·lateral per demanar finançament al BCE