a veure si s'esgotaran abans que acabi

Aquest personatge diu que no s´enfadin perquè a la propera legislatura tindran que pactar CiU PSC i PP per aconseguir majoria i no perdra la poltrona.

Qui mana a can Ciu és en Duran. El maridatge entre Alícia "la catòlica" i Duran d'Aragó no és una novetat històrica. El mal de ser una història pasada és que sabem que Isabel de Castilla era quí tenía més poder d'influència.

Ciu i PSC són el mateix, com PP i PSOE. Uns al servei de Rubalcaba i als altres al servei de Rajoy amb Camacho de Capità General.

En Mas és un President titella i masell. L'autèntic President de Catalunya (desde l'ombra i ens agradi o no)és el nostre particular "Botifler en cap", en Duran Y Lerida.

Duran i Lleida: «Si explico les meves idees perdré les eleccions»
El candidat de CiU a Madrid exposa el seu programa econòmic basat en la col•laboració público-privada però amb poques concrecions per "evitar que li caiguin bufetades de tot arreu"
"L'estat del benestar en els actuals termes és insostenible". Així de contundent s'ha mostrat Duran aquest dilluns, posant l'exemple de la sanitat. El líder d'UDC ha apostat per un "canvi de paradigma", transitant des de l'estat del benestar fins a la societat del benestar, i on la col•laboració público-privada tingui un paper central. Ha afegit, però, que això no vol dir privatitzacions, però sí que l'empresa privada pugui fer-se càrrec de la gestió d'un determinat servei i que l'administració pública s'ocupi de garantir l'interès general.

Però quan un dels assistents li ha demanat més concreció sobre aquest tema, Duran ha reconegut que si explica les seves idees perdrà les eleccions. Sí que ha apuntat que abans de la globalització, una fiscalitat alta permetia mantenir l'estat del benestar, però ara no és possible mantenir aquest nivell de pressió fiscal si es vol ser competitiu, el que obre la porta a solucions com la col•laboració entre sector públic i privat.

"Ara, imagini que jo parlo de copagament, que no en parlo. Demà em començarien a caure bufetades a tot arreu", ha admès. En aquest sentit, ha apostat perquè tots els partits seguin i negociïn un pacte d'estat en matèria de sanitat. Però també ha considerat que s'han de replantejar altres serveis públics, com és el cas de les taxes universitàries. "Si un alumne repeteix un curs i un altre i un altre, hem de demanar-li una compensació econòmica?", ha preguntat aclarint tot seguit que no es tracta d'una proposta, sinó d'una reflexió¬ general.

Duran ha replicat les crítiques que arriben des de l'oposició, especialment des del PSC, que acusa CiU de "desmantellar l'estat del benestar". "A mi se'm cauria la cara de vergonya després d'haver deixat un dèficit superior al 4%", s'ha queixat el secretari general de CiU, que ha recordat que van ser els governs de Jordi Pujol els que van construir l'actual model. Si s'estan prenent ara "mesures doloroses", ha continuat, és per garantir-lo, perquè el pitjor seria "l'immobilisme" i continuar amb la gestió que estava portant a terme el tripartit.

El candidat de CiU a les eleccions generals ha desgranat les seves propostes econòmiques en un auditori empresarial, còmode per a Duran, que ha rebut les lloances de diversos assistents. Un, fins i tot, li ha demanat que sigui el president d'un govern espanyol de concentració, petició que l'al•ludit ha rebutjat immediatament.

Independència? "Pepevergència"!
Jaume Reixach
Després de marejar la perdiu durant mesos amb el PSC i amb ERC, Artur Mas ha consumat l'aprovació dels Pressupostos de 2012 amb el PP (i amb Joan Laporta). No és cap novetat. Ja va fer el mateix l'any passat. Allò que em sembla inaudit és la candidesa política dels socialistes i dels republicans d'Oriol Junqueras, que han estat acaronant, fins a l'últim moment, la possibilitat de convertir-se en la "parella de fet" de CiU.

El pacte Artur Mas & Alícia Sánchez-Camacho no és només una aberració política: és un error que comporta i comportarà gravíssimes conseqüències econòmiques, socials i culturals per a Catalunya. En política, els experiments acaben sempre malament i la "pepevergència" és un nyap sense cap mena de sentit històric que els seus protagonistes pagaran molt car.

El president de la Generalitat, atesa la composició del Parlament, tenia tres opcions per governar:

1) Un pacte a l'alemanya amb el principal partit de l'oposició per concertar plegats la resposta a la crisi econòmica. La "sociovergència", que es va visibilitzar en la investidura d'Artur Mas, oferia un marc d'estabilitat política per afrontar els difícils moments que passa el país i el PSC, fins a la setmana passada, va mantenir la mà estesa. Ara ja és massa tard.

2) Un pacte en clau sobiranista amb Esquerra Republicana, que també ha posat tota mena de facilitats per arribar a una entesa amb CiU. Si hem de fer cas a les promeses programàtiques d'Artur Mas -"transició nacional", "pacte fiscal", "dret a decidir"...- i a la suposada hegemonia del "pinyol" en la cúpula de CDC, aquest hauria estat un pacte políticament coherent. Oriol Junqueras se'l va creure... i a Palau l'han enganyat com un xino.

3) Un pacte de dretes amb el PP per aplicar les conegudes i tremebundes receptes neoliberals que no han funcionat enlloc: retallades pressupostàries, desmantellament dels serveis públics essencials, desregulació salvatge... Com han constatat a Grècia, a Irlanda i a Portugal, aquestes mesures només provoquen l'increment de l'atur, de les desigualtats socials i de l'exasperació col·lectiva.

Sincerament, no sé què li passa pel cap al president Artur Mas ni qui és el "conseller àulic" que li escalfa l'orella i guia els seus passos. Però el maridatge de l'"independentista" Artur Mas amb l'"españolíssima" Alícia Sánchez-Camacho -al Parlament, als ajuntaments de Barcelona i Girona i a la Diputació de Barcelona- és una de les situacions polítiques més grotesques que, des del restabliment de la democràcia, hem vist mai els catalans.

Catalunya ni necessita ni accepta els dogmes neoliberals. Ja n'estem tastant el pa que s'hi dóna i ens hi oposem i ens hi oposarem frontalment. Des que CiU governa amb el PP, l'atur no ha parat d'augmentar, estan tancant empreses i botigues cada dia, la població ha minvat, l'economia ha entrat en recessió, els serveis públics s'han degradat a marxes forçades i la inversió ha caigut en picat. Aquest és el balanç del "Govern dels millors".

PD.: Em provoca vergonya aliena constatar com els abrandats articulistes del nostrat "sometent mediàtic" s'empassen, sense dir ni mu, el pacte de la vergonya de CiU amb el PP. Van afartar-se de criticar el Tripartit per la seva suposada "tebiesa nacional" i ara, quan a instàncies del PP, la Generalitat tanca les ambaixades, desmantella TV3 per afavorir el Grup Godó o deixa sense subvencions el teixit catalanista, pateixen un sobtat atac d'afonia. Només cal que visiteu les seves pàgines web i entendreu el motiu: la sobredosi publicitària que tenen per part de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. N'hi deien Independència, però volien dir "pepevergència".

CyU i el PP volen aquest futur

Molts mitjans de comunicació del món, com Der Spiegel, The Guardian, The New York Times i The Washington Post, s'han referit aquests últims temps a la situació política d'Hongria amb termes com partitocràcia real, verí lent que ataca la democràcia i deriva autocràtica. Els titulars són fruit de la manera de governar del conservador Viktor Orbán (31 de maig de 1963), l'actual primer ministre d'Hongria. El també cap del Fidesz (acrònim de Fiatal Demokraták Szövetsége, l'Aliança de Joves Demòcrates) ja va ser primer ministre del país de 1998 a 2002, un càrrec que va recuperar en les eleccions de 2010, amb un 52,73% dels vots.

Des d'aleshores, el govern d'Orbán ha mogut molta polèmica dins el país i a fora –sobretot entre els dirigents de la Unió Europea (UE)– pels seus mètodes autoritaris i el ferri control a què ha sotmès molts sectors del país. Gràcies a la majoria de dos terços que té al parlament, el partit Fidesz ha canviat segons el seu interès totes les institucions de l'estat que no tenia sota control, incloent-hi la presidència, el Tribunal Suprem i l'elecció de jutges, ha intentat modificar el sistema electoral per a afavorir la seva formació en futures eleccions i ha aprovat una nova llei sobre les religions basada en el fet que el catolicisme és 'la base de la nació' i que dificulta la pràctica d'unes quantes esglésies, especialment de les denominacions protestants esteses entre la minoria gitana del país. A més, ha passat a controlar els canals de TV públics i ha creat un Consell de la Comunicació amb autoritat per regular i multar diaris, televisió, ràdios i portals d'internet si publiquen segons quines informacions.

---