Vestíbul de l'Aeroport de Castelló Foto: ACN
La plataforma de gir dels avions de l'aeroport de Castelló s'haurà de refer per un error en la construcció, segons que han confirmat fonts d'Aerocas, societat pública promotora de l'aeroport, a l'ACN. La capçalera de gir està construïda seguint unes previsions per acollir avions de menys envergadura que els models més comuns i s'haurà de refer per qüestions de seguretat, han indicat les mateixes fonts. Aerocas ha assenyalat que el cost es carregarà a l'aval de 4 milions d'euros que la constructora va dipositar quan li va ser atorgada la concessió. La societat no ha especificat quan s'iniciaran les obres de remodelació d'aquest aeroport, inaugurat el passat març però encara sense cap vol.
Pendent dels permisos per acollir vols comercials i sense cap comunicació sobre les destinacions amb què enllaçarà, el president del consell d'aministració d'Aerocas, Carlos Fabra ,va informar aquest dilluns després del consell d'administració de l'empresa, que part de la infraestructura s'haurà de fer de nou, segons que han confirmat fonts d'Aerocas a l'ACN.
En concret, s'haurà de tornar a construir la plataforma on giren els avions, construïda amb previsió d'acollir aeronaus de menor envergadura del que preveu Aerocas, segons han assenyalat les mateixes fonts.
El cost de la remodelació, que no ha estat indicat, correrà a càrrec de l'empresa Concesiones Aeroportuarias, a través de l'aval de 4 milions d'euros dipositat i que venç el pròxim 31 de març. Aerocas no ha especificat quan s'iniciaran les obres de construcció assegurant que serà el més aviat possible.
Aeroport amb polèmica
La polèmica no deixa d'acompanyar l'aeroport de Castelló des que el passat 25 de març va ser inaugurat per l'expresident valencià Francisco Camps i l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, actual president de la societat promotora de la infraestructura, Aerocas.
L'aeroport s'ubica al municipi de Vilanova d'Alcolea (Plana Alta) a uns 40 quilòmetres al nord de la capital de la demarcació i a una distància semblant de nuclis turístics de platja com Benicàssim, Orpesa i Peníscola. Es troba situat en una zona que s'ha projectat cap al turisme en les darreres dècades amb projectes com Marina d'Or o l'impuls dels camps de golf a municipis a l'entorn de l'aeroport
L'oposició ha criticat durament el projecte pels sobrecostos i la proximitat a aeroports com el de València o Reus. Des de l'inici els grups de l'oposició han vinculat a una decisió personal de l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, la construcció de la infraestructura. Fabra va finalitzar la seva darrera legislatura inaugurant aquest projecte.
Una altra de les polèmiques va arribar quan es va conèixer que l'artista Juan Ripollès construiria una estàtua de 24 metres d'alçada inspirada en Carlos Fabra en una de les rotondes d'accés a l'aeroport. Els partits de l'oposició varen criticar el cost de 300.000 euros, a càrrec de l'empresa de societat pública Aerocas.
Dades de l'aeroport
Amb un pressupost que ronda els 150 milions, l'aeroport és propietat de la societat pública Aerocas, participada majoritàriament pel govern valencià. Les previsions en la seva inauguració eren que l'aeroport rebés inicialment 600.000 passatgers l'any fins arribar al milió el 2019.
Segons les dades d' Aerocas, l'aeroport de Castelló disposa d'una pista de 2.700 metres de longitud i 45 metres d'amplada. Quan estigui a ple funcionament, indica Aerocas, la pista es podria allargar fins els 4.000 metres, podent acollir vols intercontinentals o hangars per al manteniment de les flotes.
En la seva darrera fase, l'aeròdrom tindrà una plataforma d'estacionament d'aeronaus de 55.000 metres quadrats, una terminal de passatgers de dues plantes, aparcament per particulars, taxis i autocars, terminal de càrrega, edifici per serveis d'extinció d'incendis, central elèctrica i abastiment de combustible pels avions.