Em dic David i he viscut tota la meva vida a Xile; el meu rebes-rebes-rebesavi va arribar des de Catalunya a aquestes terres el 1890, i encara després de tantes generacions la llengua finalment s'hi va perdre fa molt de temps, jo, amb només 18 anys vaig començar un projecte de rescatar el català a la nostra família.

Durant aquest últim parell d'anys he fet algunes classes del servei parla.cat, he vist moltes sèries de TV3 (El Cor de la ciutat; La Sagrada Família, Polseres Vermelles, KMM, entre d'altres) i així he pogut aprendre'n. Vaig fer totalment un sistema del que jo en dic "auto-immersió lingüística", i he progressat força, i faig nous avanços cada dia.

Ara faig servir el Twitter en català, el Facebook, escric en català en la meva agenda, parlo en català perfectament amb els amics catalans que tinc; i fins i tot l'estic ensenyant vocabulari a la meva àvia, i ja li puc parlar a ella en català i ella m'entén, i em respón en castellà. Ara jo us escric sense fer servir cap traductor. Aquest és el meu nivell de llengua en només un any i mig.

Com pot ser possible que jo aquí, amb totes les dificultats que tinc per viure i conviure en català hagi après tan ràpid i tan bé? Estimar la llengua és el cal, decidir-se a defensarla. Hem de crear consciència de què la llengua a Catalunya és el català. Que també s'hi parla castellà és un fet, és clar, però alhora és un trist accident.

Aquí a Xile gairebé ningú no sap que a Catalunya es parla català. Hi ha gent que sap el que és el català gràcies al Barça, però no saben que de fet la gent el fa servir a sempre, al carrer, a la feina, i a tot lloc. L'única manera de què el Món s'assabenti que a Catalunya tenim una llengua i una cultura pròpies es la Independència, i això, encara que hi hagi qui ho pugui cuestionar, és un fet. Catalunya i la seva gent necessita la seva Independència.

Som una Nació, i això ningú no ho podrà canviar, mai.

Abraçades per tothom, des del país més meridional del Món!

Visca Xile i Visca Catalunya Lliure!