Maria Lapiedra i Jimmy Jump, en una protesta davant del Parlament reclamant la independència. Foto: Q-.S/Nació Digital.

Tothom sap qui és Jimmy Jump, però no gaires coneixen a Jaume Marquet, la persona de 37 anys que està sota la barretina i que segueix somiant en ser famós tot i deure uns 300.000 euros a l'Estat. El documental Minut de Glòria , dirigit per Èric Motjer, vol apropar al públic aquesta figura poc coneguda, la que hi ha darrera dels salts. Motjer assegura: "No tenim molt clar per què fa tanta ràbia Jimmy Jump. No hi ha una opinió formada de per què la gent l'odia, perquè ell és molt més ben acceptat a fora de l'Estat que no pas aquí". Segons que assenyala, l'objectiu del documental "era trencar aquesta barrera o aquesta falsa imatge que és un vividor, que no fa res més i que passa de tot i treure-li el punt més humà".

En el marc del festival DocsBarcelona , el documental es projecta aquest dijous a la Biblioteca Vilapicin i la Torre Llobeta, aquest divendres als Cinemes Renoir Floridablanca i el dissabte a la Biblioteca de Esquerra de l'Eixample-Agustí Centelles. El documental, de 32 minuts, narra les aspiracions de Jaume Marquet, els seus moments més àlgids saltant al camp, els seus moments de desesperació quan no pot saltar i moments més pròxims i familiars de com viu una persona que té com objectiu fer-se famós a qualsevol preu: "Visc en la misèria, visc bé, però feliç", diu Marquet en un dels moments del documental.

"Darrere d'en Jimmy Jump hi ha una persona molt sensible, amb moltes ganes de fama i de sortir a la televisió per un trauma juvenil després que no l'acceptessin a càstings de publicitat i de televisió", assegura Motjer.

"Salta perquè té ganes de sortir a la televisió"

Després de estar aprop de Jimmy Jump durant un temps, Motjer ha assenyalat que ell salta als camps de futbol "per la necessitat personal de sortir als mitjans i ser famós". "Ell se sent català i independentista, però això no el motiva a saltar, ell salta perquè té ganes de sortir a la televisió i és la única manera de fer-ho", ha afirmat.

El documental està gravat amb dues càmeres, en una es grava el mateix Jimmy Jump i una altra és utilitzada per l'equip de Motjer. De fet, després que no podés fer el salt al camp de futbol de Mestalla, Motjer li va donar una càmera perquè es desfogués i a la nit es va gravar. "Vam veure una hora de monòleg desolador d'una persona enfonsada que no ha aconseguit el que somiava", explica. "La idea del documental era que en el moment en que ell es grava, la càmera fos el seu amic més íntim i que hi hagi un doble relat: el punt de vista del que el veu des de fora i el punt de vista que té d'ell mateix i com de sincer pot ser amb una càmera".