Manifestants sirians a prop d'Idlib ensenyaven divendres una caricatura de Vladimir Putin tractant de reviure Bashar al-Assad, amb el dret a veto a les Nacions Unides. Foto: Reuters.

Enfront de la repressió a Síria, la comunitat internacional aixeca el to. Ahir a la nit, a Nova York, els líders de la diplomàcia nord-americana, francesa i britànica van exhortar els 15 membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a donar suport als esforços de resolució duts a terme per la Lliga Àrab. Objectiu: l'adopció d'una resolució que estableixi una autèntica "transició democràtica" a Damasc.

De moment, els negociadors ensopeguen tothora amb l'oposició de la Xina i sobretot de Rússia a qualsevol "ingerència" en els afers interns del país. Sacrificar Bashar al-Assad? El tàndem Medvédev-Putin encara no n'està a punt, tot cercant en canvi un "acord guanyar-guanyar" entre el poder i l'oposició (Gulf News). Sens dubte, expliquen el New York Times i la BBC, perquè els vincles "estratègics i de defensa" que enllacen Moscou amb Damasc són sòlids.

No obstant això, jutja el Washington Post, la cooperació de Rússia és necessària per "salvar" un país en guerra civil després de deu mesos de revolta (The Economist). Sobre el terreny, l'exèrcit sirià lliure, que reivindica 40.000 combatents (Le Temps), certament ha esdevingut un important actor en la contestació al règim. Però, assenyala el CS Monitor, li manquen armes i finançament a llarg termini.

Pragmàtic, The Nacional advoca per una "solució de compromís" per posar fi a la crisi. Una solució amb la qual Le Temps no creu. "És molt probable que entre sirians, i solament sirians, hauran de resoldre els conflictes", estima el diari suís.