Fèlix Millet Foto: ACN

Jordi Panyella, periodista d'El Punt Avui, publica Fèlix Millet, el gran impostor (Angle Editorial), un llibre en el que detalla fil per randa tot el que ha pogut esbrinar sobre l'espoli del Palau de la Música a mans de Fèlix Millet i Jordi Montull, tot destacant la paradoxa d'una entitat que va ser espoliada alhora que es va beneficiar de la gestió de Millet. L'autor també aprofita el llibre per escriure una crònica dels fets en què reivindica l'ofici del periodisme.

Comença el llibre explicant que no es pot explicat tot. Perquè?
Perquè he escrit un llibre honest i entenc el periodisme des de l'honestedat. Per això aviso que no tot se sabrà, perquè hi ha molts interessos, una trama fosca, trenta anys d'estar al capdavant del palau, trenta anys fent coses estranyes, molta gent, complicitats, amics...

Ha estat fàcil escriure un llibre com aquest?
El que més m'ha preocupat ha estat fer llegidor un tema feixuc de caire econòmic, perquè això no és més que un delicte econòmic, una apropiació indeguda. I crec que ho he aconseguit. Ha costat trobar el temps, però sent-hi a dins i seguint el cas en primera línia, m'ha costat menys del que m'havia imaginat.

En quin moment decideix escriure aquest llibre?
En el moment que tinc molta informació que no puc aportar al diari perquè no és objecte estricte de notícia. És quan em dic que cal explicar el tema en tota la seva magnitud.

I així pot explicar molts detalls de la trama.
Sí, perquè és indignant com es destinaven els diners públics per a destins privats com ara l'enregistrament de pel·lícules de Canal Plus, cosa que pagava el Palau de la Música que vol dir que ho pagava tothom, és tant sorprenent com real. Tot plegat descriu la manera de fer, que era el diner sempre en primer lloc per treure el màxim rendiment. Millet ha fet negoci amb el Palau comprant coses i venent-les al Palau. L'últim pelotazo va ser comprar uns locals seus que després el Palau havia de pagar. I això estrictament no és robar. Millet no és un lladre, és un geni desaprofitat. No és un lladre en el sentit estricte, perquè no ha robat res en el sentit estricte de robatori, que vol dir entrar amb una pistola a casa teva o forçar la porta. El que ell ha fet és una apropiació indeguda, gestionava uns diners i se n'apropiava indegudament una part i per fer això ha malversat diners públics i ha comès falsedat documental. Però strictu sensu aquest senyor no és un lladre. I és un geni desaprofitat perquè ha demostrat que podia generar moltes sinergies amb el Palau, ha aconseguit molts patrocinis, invertint una part al Palau quan el que hauria d'haver fet era invertir-lo tot. Tots els gestors culturals de Catalunya voldrien tenir al capdavant de la seva institució una persona que fos capaç d'aconseguir tants patrocinadors.

El Palau anava tant bé que no va notar l'espoli?
Sí, és un fet delictiu paradoxal. Com mes s'abusava de la víctima, més se'n beneficiava, o a l'inrevés, com més diners s'aconseguien per fer obres i remodelacions, més ficaven la mà a la caixa.

I alhora feien pagar als nens els viatges de l'Orfeó.
Sí, és molt roí, molt sorprenent. S'han rigut a la cara de nosaltres i aquest llibre té la voluntat de tornar-los això. Ens heu fotut, ara és la societat civil que passa comptes, que tothom sàpiga que han fet i amb un punt de cruesa, i al llibre els apreto, cosa que no faig quan escric al diari, però el llibre m'ho permet.

Vostè és més lliure a l'hora d'escriure en un llibre que en un diari?
Sí, és una sensació estranya. Per primer cop en sóc l'únic responsable. No he de respondre davant d'un director i una estructura de diari, i d'això també en parlo al llibre.

El llibre, de fet, és una crònica periodística.
Sí. Crec que és el que més sorprendrà el lector i amb interès. Tinc prohibit parlar de mi quan escric, crec que s'abusa de l'ego als diaris, però en aquest cas ho justifico perquè explicar la meva experiència com a periodista a peu de jutjat em permet explicar el rerefons d'una investigació judicial, que em permet explicar com s'investiga, com treballa la policia, que son claus per poder interpretar tot el tema.

També reivindica l'ofici del periodista.
Sí, des d'un punt de vista d'honestedat i contraposat amb la postura de Millet, crec que és important explicar com és treballa i que la gent ho sàpiga i també amb la voluntat de prestigiar l'ofici del periodisme, que està pel terra. La premsa ara és una cosa que es regala i sembla que això no tingui valor, i vull mostrar que darrera de tot això hi ha una feina. Si un diari val un euro vint és perquè ho val.

Ha explicat tot el que sap?
No. Diuen que els periodistes valem més pel que no expliquem que pel que expliquem. En tot cas, jo he explicat tot allò que tinc la certesa de poder explicar, que tinc documentat per més d'una font i de fonts creïbles.

Ha quedat tocat el Palau i el catalanisme pel cas Millet?
Doncs mira, Montull va dir fa poc: “Jo no he matat Kennedy”. Doncs sí, vostè ha matat Kennedy perquè Kennedy és un símbol per als Estats Units i el Palau es un símbol per a Catalunya, un símbol amb moltes connotacions polítiques.

Aquest llibre vol influir en el resultat final del procés?
No, la voluntat és informar, però convido el lector a que el jutgi, a que digui si Millet és culpable o no és culpable, perquè innocent no ho és. Jo el que no crec és en judicis paral·lels. La premsa no fa judicis paral·lels, la premsa informa i es la nostra obligació, però les judicis es fan en els jutjats i ho fan prou be els jutges i jurats, jo no pretenc jutjar, només informar i que la gent arribi a les seves conclusions.

I vostè com creu que acabarà tot plegat?
A la presó. Confio i crec en la justícia, se que va amb el seu temps i no pot anar accelerada i a més no té els mitjans que hauria de tenir, però crec que acabarà amb un judici que no trigara molt en fer-se, però potser un any llarg, i amb una condemna ferma que trigarà perquè haurà d'anar al Suprem i a revisió. Però veurem Millet entrant a la presó condemnat.

Per apropiació indeguda?
Per apropiació indeguda, malversació de fons públics, falsificació de documents i està per veure que passa amb l'hotel, que també podria haver-hi tràfic d'influències.

I Jordi i Gemma Montull?
També. La Gemma ja veurem perquè pot acabar sent moneda de canvi. Aquest llibre va estar a punt de dir-se No se sabrà tot , perquè se sabrà tot si Jordi Montull es decideix a parlar. Jo el que dic és que si volen, que em truquin i omplim els buits del llibre.

Té previst escriure algun altre llibre?
Ho faré quan trobi un tema que m'impliqui tant. Si un dia em torno a topar amb una història com aquesta que jo hi pugui aportar un plus, aleshores sí.