La Comissió de matèries reservades del Parlament, tot un misteri. Foto: Q.S./ND

Catalunya no és un estat. Això és un fet. Però també ho és que exerceix una de les competències essencials de qualsevol estat: el monopoli de la força. La Generalitat gestiona les presons i la seguretat ciutadana amb un cos policíac propi que ostenta gairebé totes les competències. Això implica que la Generalitat també té el que es coneix com a "clavegueres", és a dir, les estructures sustentades amb fons reservats i que es troben als límits de la legalitat pel bé de la seguretat ciutadana i de l'Estat.

La Generalitat, però, passa comptes amb el representant legítim de la sobirania popular, el Parlament de Catalunya. Així, el conseller d'Interior, Felip Puig, compareix tot seguint un ritual estricte i secret en la comissió de Matèries Secretes o reservades per donar explicacions. Aquesta comissió controla els crèdits destinats a despeses reservades de l'Administració de la Generalitat i de tota altra matèria del Govern i de l'Administració catalana declarada secreta o reservada, d'acord amb la legislació vigent.

La comissió l'integren deu persones. Dirigida per Núria de Gispert, presidenta de la Cambra, el fedatari públic i secretari és el socialista Celestino Corbacho. Per part dels grups, el portaveu de CiU, Jordi Turull; Enric Millo, pels populars; Jaume Bosch, per ICV-EUiA; Oriol Amorós, per ERC, i Joan Laporta en nom del Grup Mixt. Donen cobertura funcionarial la secretària Immaculada Folchi, la gestora Montserrat Alcàcer i el lletrat major de la cambra, Ismael Pitarch.

El funcionament

Les reunions d'aquesta comissió amb el conseller no responen a un calendari concret. De fet, aquesta legislatura només s'han trobat tres vegades. La darrera no va arribar a la mitja hora de durada. Només s'avisa els seus integrants en concret, amb poc marge de temps, i no es publicita. De les compareixences, ni se n'aixeca acta, ni es grava res i el contingut queda blindat per la més estricta llei de confidencialitat. Els diputats no poden entrar acompanyats, i les mesures de seguretat de la sala de reunions no permeten acostar-se ningú en cinquanta metres.

Segons veterans diputats que tenien escó en aquesta comissió, el conseller d'Interior dóna explicacions sobre com es gasten els fons reservats del seu departament i el balanç de la Brigada d'informació sobre les amenaces més punyents que pateix la seguretat interior, com ara el terrorisme i el delicte organitzat, o la col·laboració amb d'altres cossos policíacs. "L'època més activa a Catalunya de l'organització ETA o darrerament el terrorisme jihadista han ocupat moltes reunions d'aquesta comissió", assegurà un diputat que havia estat adscrit a la comissió reservada.

Fons reservats de la Generalitat

Les retallades també han arribat als fons reservats del departament d'Interior. Els fons són, tècnicament, diners amb què es pretén preservar identitats, esdeveniments, llocs o dades relacionades amb activitats o fonts dels serveis de seguretat interior de l'Estat.

Una definició més prosaica entendria aquesta partida com els diners destinats a pagar allò que un estat ha de pagar, però que ningú vol saber que es paga. Enguany, la partida pressupostària s'enfila a 350.000 euros, 100.000 menys que no pas l'exercici del 2011, quan Interior va disposar d'un calaix de 450.000 euros. Una xifra magra, segons els experts, per atendre les necessitats de seguretat d'un país com Catalunya, que les xarxes jihadistes, el crim organitzat i el tràfic il·legal de persones utilitzen com a plataforma.