Tribunal Constitucional espanyol. Foto: ACN.

El 1984, el govern espanyol de Felipe González va derogar el recurs previ d'inconstitucionalitat. Ara, 28 anys després, el govern espanyol de Mariano Rajoy el tornarà a instaurar per als estatuts d'autonomia i les lleis orgàniques que regulin els drets i llibertats. Així, per exemple, si qualsevol comunitat autònoma vol renovar un altre cop el seu Estatut i alguna força política el recorre, no entrarà en vigor fins que el Tribunal Constitucional (TC) s'hi hagi presentat.

Aquesta mesura, anunciada per activa i per passiva durant la campanya electoral del PP, és vista ara amb bons ulls pel cap de files de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida. Així ho assegura en un nou apunt al seu blog, en què explica que veu el projecte "interessant i necessari", perquè així es podrà evitar "un xoc de legitimitats com va succeir amb l’Estatut català". "Sempre i quan, òbviament, no se’n faci un abús", puntualitza.

Rajoy ja ha dit en més d'una ocasió que, si el 2006 haugés estat vigent, hauria demanat que s'apliqués i "ens hauríem estalviat la delicada situació institucional que vivim", perquè el TC "hauria pogut examinar el projecte de nou Estatut abans que fos sotmès a referèndum dels ciutadans catalans".

"Unitat de mercat"

Duran també veu bé "que és canviïn les regles de joc per elegir la cúpula judicial i el Tribunal Constitucional" i la reforma de la llei d'avortament, i assegura que li "preocupa" la reforma del codi de comerç per garantir la unitat de mercat anunciada per Gallardón.

"A Espanya és parla molt d’unitat de mercat i a més, per part d’alguns, s’assenyala com la causa de la feblesa de l’economia espanyola. No hi estic d’acord. EUA és la primera potencia econòmica i cada Estat té legislació propis, fins i tot en matèria penal. Caldrà estar emetent a aquesta reforma", apunta.