Saad Katatni, legislador islamista dels Germans Musulmans, abraça un altre membre del Parlament després de ser-ne elegit pel Partit Llibertat i Justícia com a president en el primer període de sessions parlamentàries d'Egipte des de la revolució que ara fa un any va enderrocar l'expresident Hosni Mubàrak. Foto: Asmaa Waguih/Pool Photo.

Després que avui fa un any debutava la "revolució del Nil", Egipte ha fet un altre nou pas, també històric. Dilluns, la recentment elegida Assemblea va celebrar la seva primera sessió de l'era post-Mubàrak (The Washington Post); una sessió certament "caòtica", diu el New York Times, però al final de la qual el diputat islamista Saad Al-Katatni va ser elegit president per una majoria aclaparadora (BBC).

El nou Parlament ha de consagrar-se ara en diverses tasques fonamentals, explica The Daily Beast: eradicar la corrupció, redreçar una economia exsangüe –les reserves de divises s'han reduït en un 50%, recorda Gulf News–, posar en funcionament un comitè que s'encarregui de redactar una nova Constitució i assegurar la transició del règim militar a un poder civil.

Els islamistes, plebiscitats amb ocasió de les recents eleccions legislatives (que han aplegat més del 70% dels vots), han indicat que faran de les qüestions econòmiques llur prioritat, reporta Los Angeles Times. No obstant això, hi ha certs dubtes quant a la voluntat dels salafistes del partit Al-Nour d'abraçar el marc democràtic (CS Monitor).

Per a The Nacional i The Daily Star, els senyals enviats fins ara són encoratjadors i testimonien un pragmatisme de bon auguri. I al professor Roger Owen li fan conclure, a l'Al-Masry Al-Youm: "El major desafiament és transformar el fervor revolucionari en un sistema pròxim al nou tipus d'ordre constitucional creat a partir de 1919, i per descomptat no en un règim autoritari, com el que va sorgir després de 1952".