El jutge espanyol Baltasar Garzón s'asseu a la banqueta en l'inici del seu judici a Madrid. Foto: Andrea Comas.

El Tribunal Suprem espanyol ha iniciat aquest dimarts el judici contra l'exjutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón per haver investigat els crims del franquisme. El sindical d'ultradreta Manos Limpias l'acusa de prevaricació i demana per a ell 20 anys d'inhabilitació. És el segon dels tres processos que Garzón té pendents de veredicte al Suprem: la setmana passada es va celebrar el judici contra Garzón per haver ordenat escoltes als acusats del cas Gürtel mentre eren a presó, i encara ha de fer front a un altre judici per no haver-se abstingut en una querella contra responsables del Banc Santander malgrat que aquesta entitat li va pagar diners per impartir cursos a Nova York.

L'octubre del 2008, Garzón es va declarar competent per investigar els crims del franquisme i la desaparició de 114.000 persones denunciada per associacions de familiars de víctimes. En la seva interlocutòria, va atribuir les desaparicions a Franco i altres 34 caps de la revolta contra la legalitat republicana. Un cop va constatar legalment que tots els imputats havien mort es va inhibir en favor dels jutjats territorials perquè poguessin determinar l'existència de fosses comunes i exhumar els cadàvers.

Manos Limpias -que signa la querella conjuntament amb l'entitat Libertad e Identidad- el va denunciar com a suposat autor d'un delicte de prevaricació per investigar uns crims que estan recollits a la Llei d'Amnistia del 1977. El sindical d'ultradreta demana 20 anys d'inhabilitació i una multa de 21.600 euros. La querella de Falange Española de las JONS no va ser acceptada per un error formal, mentre que la fiscalia considera que Garzón no va cometre cap delicte. Segons va apuntar el magistrat del Suprem Luciano Varela en la interlocutòria d'obertura del judici -que data del maig del 2010- Garzón és jutjat per haver investigat els fets mentre tenia coneixement que no era competent per dur a terme aquestes actuacions. Aquella resolució va provocar que Garzón fos suspès de manera cautelar i abandonés l'Audiència Nacional després de 23 anys. Aquest dimarts la sessió al Suprem comença a dos quarts d'onze del matí i s'hi abordaran les qüestions prèvies. Garzón no declararà fins el 31 de gener. El judici durarà fins el 13 de febrer.

Tres processos

Un cop finalitzi aquest segon judici, Garzón es podrà centrar en el tercer dels processos, que l'investiga per no haver-se inhibit en una causa contra alts responsables del Banc de Santander, malgrat que aquesta entitat li havia finançat uns cursos que va impartir a Nova York. També té pendent la sentència del primer dels casos, en què les acusacions demanen set anys d'inhabilitació per haver ordenat les escoltes de les converses dels acusats del cas Gürtel amb els seus advocats mentre eren a presó.