ERC ha començat ara una campanya política que, tot i ser oportuna, arriba tard. Els republicans van ser els responsables de l'acció exterior catalana mentre va durar el Govern anterior i era aleshores quan s'havia d'haver explicat la realitat de la diplomàcia espanyola i, sobretot, contraposar-la amb el que hauria d'haver estat una representació catalana austera i eficaç.

No va ser així. ERC va resistir, sempre a la defensiva, les campanyes que es van muntar als mitjans de comunicació de Madrid i Josep-Lluís Carod-Rovira va ser massacrat des del precís instant que va cometre l'error de nomenar el seu germà com a delegat a París. A partir d'aquí, ja només faltava l'ocasió de la llança de la tribu dels shuar, que va ser convenientment amplificada des dels altaveus madrilenys. Diplomàcia catalana s'ha acabat equiparant a malbaratament. En canvi, l'ambaixador espanyol pot viure com a les Mil i Una Nits i és Excelentísimo Señor Don...

Afortunadament, la nova direcció dels republicans ha superat els condicionants anteriors i ara ERC és capaç d'explicar, clar i català, que un bon pessic dels nostres impostos se'n va en despeses sumptuàries que deuen impressionar molt a Malabo o a Riad, però que encara criden més l'atenció vistes des de Barcelona.