El director d'orquestra Daniel Baremboin.

Dins el cicle Palau 100, el passat dissabte 21 de gener, varem tenir una nova ocasió de fruir del geni de Daniel Barenboim a la capital catalana. El director i intèrpret argentí es va retrobar amb un atapeït auditori ben familiar (totes les entrades estaven exhaurides dies abans), acompanyat de la seva orquestra berlinesa, l’Staatskapelle Berlin.

El concert va permetre a Barenboim lluir la seva doble faceta de virtuós del teclat i apassionat director d’orquestra. Així doncs, durant la primera part del concert varem tenir ocasió d’escoltar una exquisida interpretació del Concert per a piano i orquestra núm. 26 de W. A. Mozart , executat amb preciosisme i una gran sensibilitat pel matís i l’elegància, alternats amb moments d’un apassionament gairebé romàntic.

Després de senyorejar Mozart al teclat (amb la propina d’un Impromptu shubertià), en la segona part del concert va abordar, batuta en mà, la monumental Simfonia Wagner d’ Anton Brucker , obra de bastes dimensions i complexa arquitectura que representa sempre un repte per qualsevol formació que es disposi a abordar-la. Com es podia copsar en la pàtina grogosa de les particel·les, no era la primera vegada que la veterana orquestra berlinesa (una de les més antigues del planeta – fundada el 1570-) es posava al davant d’aquests pentagrames i, com va certificar-ho la sonora ovació del públic al finalitzar, no ho va fer de qualsevol manera. Des de l’evocador solo de trompeta i la primera explosió orquestra, passant pels passatges més contemplatius, els esclats elegíacs sobre ostinato de cordes, els amables ritmes de polca, fins a la reaparició final dels esclats del metall, foren interpretats amb un vigor, intensitat i magnetisme que no defalliren ni un sol moment.

Un nova vetllada de música en majúscules al Palau, on, tot i els nous aires de gestió, encara no s’han sabut descongestionar les aglomeracions provocades per l’efecte embut a l’hora d’accedir a la sala de concerts. Fora bo que la logística s’anés posant al nivell del contingut i del contingent.