Fragment d'un segon vaixell anglès de la Guerra del Francès trobat a la platja del Serrallo de Sant Jaume d'Evenja. Foto: Museu de les Terres de l'Ebre

Peça de museu. El passat 16 de gener, l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja, el Museu de les Terres de l'Ebre i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) van rescatar un fragment de 15 metres quadrats a la platja del Serrallo d'aquest municipi del Montsià que correspondria a un dels cinc vaixells que van embarrancar a les costes ebrenques, el juny de 1813, després d'una ofensiva contra la ciutat de Tarragona ocupada per les tropes napoleòniques. La peça va ser localitzada per un pescador i caldrà restaurar-la a Girona.

Segons ha explicat l'arqueòleg Toni Cartes, el fragment és un indici que existeix un segon vaixell anglès de la Guerra del Francès sota la sorra del Delta. El primer va ser localitzat al 2008. De fet, la documentació que es conserva explica que una dotzena d'aquests vaixells, de tornada cap a Alacant, van quedar embarracats a causa d'una forta llevantada. Alguns d'ells es van poder recuperar i altres, en concret cinc -el Magnum, el Barum 122, el Southamptom 323, l'Harlequín 73, l'Hablioner 80 o l'Alfred 396-, van quedar enfonsats a les costes del delta de l'Ebre.

L'any 2008 es va descobrir el primer vaixell enfonsat, el Deltebre I. Està sencer de proa a popa i se n'han fet els primers treballs de prospecció i excavació del qual s'ha pogut recuperar part de la càrrega. Segons Cartes, la nova peça localitzada és un indici que existeix un segon vaixell tot i que es desconeix a quina profunditat podria trobar-se i quines serien les condicions de conservació. "Potser amb una propera llevantada es destapa i podem aportar més informació sobre ell", ha dit. De totes maneres es descarta que la peça trobada pugui pertànyer al primer vaixell ja que el CASC ha corroborat que les característiques que presenta aquest fragment de proa no coincideixen amb Deltebre I.

El perquè han començat a aparèixer les restes d'aquestes embarcacions dos segles després té la seva explicació sobretot en la regressió del Delta. "Des de que es van fer els embassaments, l'Ebre no aporta els sediments que aportava a la desembocadura, i la mar el que fa es guanyar terreny al Delta, ha apuntat l'arqueòleg. Segons Carets també va ser decisiva la llevantada que va haver-hi per Sant Esteve l'any 2008 "que va remoure tant el front de costa que s'estan descobrint molts jaciments subaquàtics nous".