L'anàlisi de Jordi Badia

L'anada dels quarts de final de la copa ha tingut un únic color, el blaugrana. El triomf per 1-2 al Bernabeu ha estat més que just i segurament curt pels mèrits d'uns i altres. El Madrid sembla que té por i és un altre quan té al Barça davant. Els catalans han posat el joc, les ocasions i potser pocs gols pel que s'ha vist al Paseo de la Castellana.

Segona part

La segona part no ha pogut començar millor pel Barça, amb un gol de Puyol en el minut 47, a la sortida d'un córner, en el que han participat Xavi i Piqué, que ha pentinat la centrada. Al 54, amb un Madrid tocat, Iniesta ha rematat, la bimba ha tocat Sergio Ramos i ha anat al pal, el segon de la nit. Al 75, jugada màgica del petitó i Abidal, sí Abidal, ha rematat al fons de la xarxa de Casillas i ha fet callar un Bernabeu que ha xiulat el joc del seu equip. El Barça ha merescut molt més del que ha aconseguit. Els blancs han fet el que saben fer millor, anar a la caça i captura del contrari. L'àrbitre els hi ha perdonat algunes grogues i una més que possible vermella directa a Carvalho, per una entrada per darrer i sense pilota a Messi.

Una ocasió, un gol

El Madrid ha marcat al minut 11 -Cristiano Ronaldo- en la seva primera i única arribada a porta. Alexis, ambiciós sempre, ha estat a punt d'empatar però la pilota s'ha estavellat al pal, i Iniesta també ha tingut el gol als seus peus. En els 45 minuts inicials els blaugrana han atacat com sempre, amb el seu estil de toc i control, però han faltat idees per trencar el sistema que ha dibuixat Mourinho. Ha mancat ritme de joc. A la primera part al Barça potser li ha faltat jugar més per la banda, davant d'una defensa blanca molt poblada. El resultat ha estat injust per les ocasions creades i perquè els homes de Guardiola han merescut fer com a mínim un gol.