Visita dels impulsors de l'Acord de Guernika al Parlament de Catalunya Foto: Oriol Campuzano

Els impulsors de l'Acord de Guernika, que es va signar fa més d'un any per impulsar un escenari de pau al País Basc, han visitat aquest dimecres el Parlament. En aquesta visita, ERC, SI i la CUP han mostrat el seu suport a la iniciativa. El president d'Alternatiba, Òscar Matute, ha aprofitat la seva intervenció per demanar als estats espanyol i francès que desactivin "la situació d'excepció a la que tenen sotmesa Euskal Herria" i ha demanat, entre d'altres coses, l'apropament de presos d'ETA, així com la fi de la "situació il·legal" d'algunes organitzacions polítiques. La secretaria de Política Internacional d'Eusko Alkartasuna, Lorena López de Lacalle, ha agraït "l'hospitalitat del poble català".

Pel que fa als diputats catalans, des d'ERC Pere Aragonés ha assegurat que el partit que representa serà "un aliat per als escenaris de democratització", mentre que des de SI, Antoni Strubell, ha destacat els "importantíssims passos" que s'estan donant per resoldre el conflicte basc i ha considerat "molt important seguir de prop l'exemple del poble basc en quant a acció unitària".

Per part de la CUP, Marc Sallas ha afirmat que continuaran donant "mostres de solidaritat amb el poble basc, especialment per aquells que més han patit la llibertat del seu poble" i ha destacat no només la part política de l'Acord de Guernika, sinó la vessant social "que ha permès que aquest acord tirés endavant". Sallas ha recolzat el text i ha esperat que sigui "tan productiu" en el futur com ho ha estat fins ara.

Els impulsors demanen més accions a l'Estat

Els representants de l'acord han agraït "l'hospitalitat" dels grups polítics catalans i del poble català en extensió i han destacat la "rellevància" que ha tingut aquest acord a l'hora de construir "l'escenari d'esperança i il·lusió" actual, tal i com ha dit la secretaria de Política Internacional d'Euskal Alkartasuna, Lorena López de Lacalle.

Per la seva part, Matute ha afegit que la principal reclamació és la situació de no violència i sense "repressió" per poder establir un diàleg i ha celebrat que a dia d'avui alguens d'aquestes ja s'han vist complides després que el passat 20 d'octubre ETA anunciés el fi definitiu de la lluita armada.

Tot i aquesta valoració "positiva", Matute ha afegit que "ni l'Estat espanyol ni el francès han atès cap de les exigències plantejades a l'acord". Entre aquestes ha situat, la retirada de "la situació d'excepció a la que està sotmesa Euskal Herria", que finalitzi la situació "il·legal" d'algunes agrupacions polítiques o el "trasllat immediat" dels pressos d'ETA a centres penitenciaris del País Basc i "l'alliberament" dels malalts greus o d'aquells que ja han complert tres quartes parts de la seva pena. Matute ha reclamat "el diàleg polític com a únic instrument vàlid per arribar a la pau".