José María Aznar i Manuel Fraga.

"Arquitecte de la dreta democràtica", "Pare del centre-dreta espanyol i figura clau de la Transició", "L'últim cicló de la política"... Amb aquests titulars laudatoris s'acomiada avui la Brunete mediàtica espanyola de Manuel Fraga Iribarne (1922-2012), ministre de Francisco Franco, ponent constitucional, fundador del PP i president de la Xunta de Galícia. Ni la seva implicació amb el franquismee, ni Palomares, ni la Llei de Premsa, ni la campanya XXV Años de Paz no són aspectes de la seva biografia dignes de ser ressaltats.

De tots els articles publicats avui pels diaris conservadors espanyols, destaca el que reprodueix l'ABC a la seva pàgina 3, escrit per l'expresident del govern espanyol José María Aznar, en què es proclama hereu del franquisme. "El seu camí i el seu destí han estat els nostres, els quals, d'una manera o altra, gairebé hem transitat i, d'una manera o altra, gairebé tots anhelàvem: reforma i consens com a camí; llibertat i democràcia com a destí", destaca.

Aznar també critica que "s'ha imposat entre nosaltres una manera estranya de mirar el nostre passat. Una forma esbiaixada, desmemoriada i falsa, tot i que pretesament lúcida i reparadora; una forma que oculta els esforços perquè van ser previs a l'èxit [...]. Convé dir-ho amb una certa claredat, i especialment cal dir-ho als més joves: la democràcia no "va venir", la democràcia la van portar". Entre aquestes persones que "van portar" la democràcia a l'Estat després de la dictadura que havia enderrocat la República, Aznar hi ressalta Fraga..

"La marxa de Manuel Fraga representa una pèrdua familiar que deixa un buit insubstituïble", creu l'expresident espanyol, i avisa a qui vulgui ressaltar-ne els aspectes foscos: "Si hi ha un mal del qual hem de protegir-nos urgentment és aquest que pretén fer de les vides exemplars exactament el seu revers. Manuel Fraga va treballar des de dins per a l'autodisolució de la dictadura, i ho va fer amb èxit."

"Passió Liberalitzadora"

Carlos Herrera, presentador del programa matinal d'Onda Cero, segona cadena en audiència a l'Estat espanyol, ha ressaltat de Fraga la seva "passió liberalitzadora" en el si del règim franquista i la "solidesa que va donar a la Transició", perquè "s'estimava el seu país" i que "va apostar per la reconciliació".

Segons Herrera, Fraga va ser un dirigent "exuberant, auster, lleial, transparent...", que no va poder presidir el govern espanyol però que va ajudar a crear "la dreta moderna que havia somiat a Londres". "Des que va néixer fins que va morir, Fraga va estar al servei del seu país", ha conclòs.

"Divideixo aquest país!"

L'exministre Federico Trillo, a l'ABC, recorda el paper que va jugar Fraga en el procés de fundació d'Alianza Popular i la seva posterior refundació en l'actual Partido Popular: "Va realitzar la seva acció més transcendent de la seva ingent obra política: un sol partit, alternativa democràtica de govern per a tot el centre-dreta espanyol." Quan AP ja s'havia refundat en PP, Trillo recorda: "Algú li va proposar cortesament que l'encapçalés. "No! Jo divideixo aquest país!", va bramar. "I Espanya no mereix més divisions, ni seré jo qui les propiciï", assegura Trillo que va dir Fraga.

Així mateix, el director de La Razón, el barceloní Francisco Marhuenda, sosté que Fraga "va realitzar durant la seva llarga vida una contribució extraordinària a la convivència dels espanyols".

Galleguista de pedra picada

La premsa madrilenya també insisteix en ressaltar a l'uníson el suposat galleguisme de Fraga. El Mundo, per exemple, en ressalta a l'obituari: "Va visibilitzar la identitat gallega dins d'Espanya i va modernitzar la comunitat autònoma [...] No va deixar de dur a la pràctica, fins al final, la seva duresa i fermesa. Només se li estroncava la veu quan parlava de Galícia, a la que es referia com a "Nai e Señora" ("Mare i Senyora"), i d'Espanya, com allò únicament important."

L'ABC, a més, ha creat tot un mini-site dedicat al difunt dirigent, amb un test on-line per comprovar quantes dades en coneixes: Quan va néixer? A quina universitat va estudiar? Quin va ser l'últim càrrec que va ocupar durant el franquisme?...

El Mundo també dedica un espai a la seva web ressaltant les frases més sonades que va pronunciar, com: "El judici a Franco serà positiu, tant sobre el 1939 com al final, el 1975", o bé "[l'homosexualitat] és una anomalia. Les persones que neixen així és perquè els cromosomes s'equivoquen, i tenen dret a un cert reconeixement", o bé "Un país que va ser el primer a donar la volta al món no pot trencar-se".