Martin Schulz, futur president de l'Eurocambra. Foto: ACN.

El socialista alemany Martin Schulz serà elegit aquest dimarts president del Parlament Europeu i ja s'ha compromès a permetre-hi per primer cop l'ús del català. Davant dels 85 eurodiputats liberals i dels 58 verds, Schulz ha assegurat recentment que podran intervenir en el ple en la seva llengua, tot i que no tingui l'estatus d'oficial a la UE.

Schulz substituirà el conservador polonès Jerzy Buzek i té garantida l'elecció gràcies a un acord entre socialistes i populars, que es reparteixen la legislatura. La liberal britànica Diana Wallis i el 'tory' Nirj Deva també són candidats, però no tenen prou suports. Llibreter abans de dedicar-se a la política, Schulz és un coneixedor de la literatura catalana.

Schulz ha confirmat als eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Izaskun Bilbao (PNB) que els autoritzarà a fer discursos en català i èuscar a l'hemicicle. El popular Alejo Vidal-Quadras, que és un dels catorze vicepresidents de l'Eurocambra i aquest dimarts serà reelegit, ha vetat fins ara l'ús de la llengua catalana a Estrasburg, al·legant "dificultats tècniques". Buzek i el seu predecessor, el democratacristià alemany Hans-Gert Pöttering, han fet cas de Vidal-Quadras i mai no han cedit a les pressions dels eurodiputats catalans. Schulz, però, no comparteix color polític amb l'eurodiputat popular.

Schulz, exalcalde de Würselen, una ciutat de 40.000 habitants a Renània del Nord-Westfàlia, té sensibilitat cap a Catalunya i el català, segons expliquen els eurodiputats catalans que hi han tractat. Fins i tot ha llegit Josep Pla, Màrius Torres i Jaume Cabré. Les intervencions en català al plenari no suposarien cap despesa extra, perquè els mateixos lingüistes que tradueixen al castellà (molts són catalans) podrien encarregar-se de fer les traduccions de la llengua catalana. S'espera que aquest dilluns al vespre els eurodiputats catalans facin una roda de premsa conjunta per anunciar que votaran plegats a favor de Schulz.

L'eurocambra, de fet, és l'única institució comunitària que mai no ha volgut signar cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, a diferència de la Comissió Europea, el Consell, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social, el Defensor del Poble Europeu i el Tribunal de Luxemburg. El 2006 es va comprometre a respondre en català les cartes que li enviïn els catalanoparlants, però segons l'associació Horitzó Europa no ho fa. La seva oficina a Barcelona sí que edita publicacions, campanyes d'informació i una pàgina web en llengua catalana. Al Consell Europeu, els consellers de la Generalitat ja poden intervenir en català en les reunions de ministres, tot i que han d'avisar set setmanes abans i esperar a que la resta d'autonomies també hi hagin participat, uns dos anys, per poder tornar a parlar-hi.

El català és la tretzena llengua més parlada de la UE, però encara no és entre les 23 oficials perquè el govern espanyol mai no ho ha demanat. El búlgar, el danès, el gaèlic, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià i el maltès tenen menys parlants però són oficials i es poden fer servir a l'Eurocambra i la resta d'institucions comunitàries. "Estem molt oberts al multilingüisme, però ¿com ens podeu demanar poder fer servir a Brussel·les una llengua que ni tan sols no us deixen parlar al vostre Congrés dels diputats?", va replicar Buzek en una entrevista a l'ACN, aclarint que Catalunya ha de resoldre l'anomalia del català a Madrid i no a Brussel·les.